Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 35 resultats
per pantalla
Pantalla de 4
Potències de 10
Vídeo

Tecnologia Matemàtiques Potències de 10

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Matemàtiques, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

"Dígits" fa, en aquest capítol, un viatge a través de les mesures conegudes, les més grans i les més petites. Així, es mesura l'espai estel·lar i l'espai subatòmic. El viatge comença a un metre de terra: 10 elevat a zero metres. Tot seguit, la imatge s'allunya. A uns quants metres d'altura es veuen els terrats de les cases. A 100 metres es distingeixen els perfils dels carrers i, més a munt, la ciutat sencera. A 10 quilòmetres, els detalls de l'acció humana s'esvaeixen. A 100 quilòmetres es veu un tros del país i, des de més amunt, el continent. A l'altura dels satèl·lits es veu la Terra, i a un milió de quilòmetres, la Terra i la Lluna. El viatge continua a 150 milions de quilòmetres: la distància entre la Terra i el Sol. Des de més lluny, s'aprecia l'òrbita de Jupiter i la de Plutó. Després, el sistema solar s'esvaeix i es veu el núvol d'Oort, un halo de roques i gel d'on provenen els cometes. A 10 anys llum de la Terra hi ha les estrelles més pròximes, com Sírius. A 100 anys llum han arribat les emissions radiofòniques terràqüies. A 1.000 anys llum es troben les estrelles de la constel·lació d'Orió. A 100.000 anys llum es veu completa la Via Làctia. A cent milions d'any llum hi ha immensos agregats de galàxies. Tot seguit s'inicia un viatge a l'inrevés, cap a les profunditats de la matèria. A 10 centímetres es pot veure una flor i una abella. A un mil·límetre s'aprecia la figura de l'ull de l'abella i, més a prop, un gra de pol·len, una cèl·lula i el seu nucli. A un micròmetre es veu un virus i, més a prop, l'estructura del codi genètic, l'ADN. A un nanòmetre s'aprecia el núvol d'electrons d'un àtom de carboni. A un picòmetre es distingeix el nucli de l'àtom. A un femtòmetre es contempla l'interior d'un protó. El viatge finalitza en el món dels quarks. Més enllà, no se sap si hi ha alguna cosa tangible.

L'energia i les centrals nuclears
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals L'energia i les centrals nuclears

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Química, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial

L'espai "Energi K" descobreix tots els secrests de l'energia nuclear: com s'obté, les seves utilitats i com es tracten els residus que genera. Un àtom és la part més petita d'un element químic. Quan el seu nucli es trenca i en disminueix la massa, s'allibera una gran quantitat d'energia calorífica. Aquesta calor fa funcionar una central nuclear. El combustible que s'utilitza en aquest procés és l'urani. L'urani és un element químic radioactiu que es troba a la natura en forma de mineral. A les plantes químiques se separa l'urani de les roques. Aquest urani es pot convertir en metall, que es fa servir en medicina nuclear o en fotografia, o en productes químics. Els productes que provenen de l'urani són els que es fan servir per alimentar els reactors nuclears i generar energia. Francesc Puig, enginyer industrial especialista en energia nuclear, explica que una central nuclear és un lloc on es produeix electricitat. El component fonamental de la central és el reactor, que conté combustible a base d'urani. Al reactor s'hi produeix calor, que genera vapor, el qual es porta a la turbina, mou l'alternador i produeix electricitat. El principal residu de les centrals nuclears és el combustible gastat, que conté urani. Aquest combustible és radioactiu i actualment es guarda a les piscines de combustible de les centrals nuclears, on l'aigua fa de refrigerant i de blindatge. Posteriorment, l'objectiu és portar aquests residus a magatzems geològics profunds, una mena de mines construïdes sota terra en què els residus s'aïllen indefinidament. Les centrals nuclears estan sempre funcionant i no depenen de factors ambientals. A Catalunya, el 50 % de l'energia que es consumeix surt d'aquestes centrals.

Interrogant la matèria
Vídeo

Ciències naturals Interrogant la matèria

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

"Quèquicom" ens explica què és la matèria a través de les intervencions de diversos investigadors, com ara Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del CERN, Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB. A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez. Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d'una metàfora amb la fama. "Quèquicom" ens explica què és la matèria. De manera clara, concisa i entenedora, dóna resposta a aquest gran interrogant, amb què es relacionen conceptes de la física atòmica com hadrons, neutrons, quarks o gluons. Amb el títol genèric "Àtom: Interrogant la matèria", el programa ofereix diversos reportatges. Un d'ells, sobre el CERN, un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d'algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider). Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d'aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg. Des del plató, Marc Boada, el presentador de "Quèquicom", planteja un paral·lelisme de l'LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat. Els àtoms estan formats per neutrons i protons, que alhora s'anomenen hadrons i que contenen altres partícules com els quarks i gluons. Alguns físics que treballen amb aquestes partícules al CERN també argumenten si es podria formar un forat negre i expliquen que estan al límit del coneixement. Ens ho expliquen José Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB. A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez, que s'ha embarcat en un projecte paral·lel a l'LHC, que té com a objectiu investigar una partícula en concret que mostri per què l'univers està fet de matèria i no d'antimatèria. Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d'una metàfora amb la fama. Els àtoms només representen el 4% de la matèria de l'univers, la resta és energia i matèria fosca. El reporter Pere Renom parla amb el director del laboratori subterrani de Canfranc (Osca), el físic teòric José Ángel Villar, per esbrinar com pretenen detectar la matèria fosca.

El sincrotró Alba
Àudio

Ciències naturals El sincrotró Alba

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

A finals d'aquest any començaran les proves per posar a punt el sincrotró de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'Alba serà la primera instal·lació d'aquesta mena a tot l'estat, i permetrà fer tota mena d'investigacions científiques de primer ordre. Per entendre millor què són i per a què serveixen els sincrotrons hem visitat el Centre Europeu de Grenoble. Us parlem de les novetats al mercat en el món de les noves tecnologies.

Journey to the unimaginably small
Vídeo

Llengües i literatura Ciències naturals Journey to the unimaginably small

  • Data 2008
  • Idioma Anglès
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Llengües estrangeres, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Un viatge espectacular que ens endinsa en l'observació de les partícules més petites a través dels microscopis més potents del món gràcies al CERN.

Aplicacions de la tecnologia nuclear
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Aplicacions de la tecnologia nuclear

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria Educació Primària
  • Àrea Química, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial

A més de produir energia, l'energia nuclear també es fa servir en l'àmbit de la medicina. L'espai "Energi K" parla de totes les seves aplicacions. Les reaccions nuclears es basen en la fusió o la fissió del nucli d'elements com l'urani o el plutoni. Quan aquests nuclis es fusionen o es trenquen es genera energia que es pot aprofitar per fer electricitat, per exemple. Però la tecnologia nuclear té molts altres usos. La tecnologia nuclear no es pot entendre sense la radioactivitat, un fenomen físic natural d'algunes substàncies o elements químics. En les reaccions de desintegració d'aquests elements s'emeten diversos tipus de radiacions que s'utilitzen per moltes coses, com ara impressionar plaques fotogràfiques, produir fluorescència o travessar cossos opacs que no es poden travessar amb la llum. Francesc Puig, enginyer industrial en energia nuclear, explica que l'energia nuclear s'aplica a tot tipus de tecnologia relacionada amb l'ús de radiacions o d'isòtops radioactius. Les aplicacions són múltiples: en medicina, en processos industrials o en obtenció d'energia. Un dels primers usos de la tecnologia nuclear va ser la fabricació d'armes, com les bombes atòmiques que es van fer servir a finals de la Segona Guerra Mundial. Pel que fa a la medicina, les aplicacions de la tecnologia nuclear són molt diverses: en el diagnòstic, gràcies a les radiografies, en l'aplicació de radiofàrmacs o en la radioteràpia.

Aftermath of Proton Collision in ATLAS Experiment
Vídeo

Ciències naturals Aftermath of Proton Collision in ATLAS Experiment

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

A simulated collision event viewed along the beampipe. The event is one in which a mini-blackhole was produced and decayed immediately. The black area in the center with many particle tracks represents the inner detector (pixel detector, semiconductor tracker, and transition radiation tracker), which has been enormously magnified relative to the rest of the detector (in this view) . The colors of the thin tracks have no significance. The thick yellow lines are the two electrons in this event. The green area is the electromagnetic calorimeter, while the red area is the hadronic calorimeter. The green and red histograms show the energy deposits by particles in the electromagnetic and hadronic calorimeters. A muon was added by hand to the event to show how it would look in the detector; it is a thick blue line in the inner detector and orange in the (blue) muon chambers.

ALICE: Voyage inside the core of matter
Vídeo

Ciències naturals ALICE: Voyage inside the core of matter

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

A través d'aquest vídeo realitzarem un viatge a l'interior de la matèria a través del programa desenvolupat pel CERN, ALICE.

Hunting for Neutrinos
Vídeo

Llengües i literatura Ciències naturals Hunting for Neutrinos

  • Data 2006
  • Idioma Anglès
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Llengües estrangeres, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Vídeo que ens ensenya què són els neutrons i quins són els mecanismes que es fan servir per detectar-los i així poder estudiar-los.

CERN Control Centre
Vídeo

Llengües i literatura Ciències naturals CERN Control Centre

  • Data 2006
  • Idioma Anglès
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Llengües estrangeres, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

With the unveiling of its new sign, the CERN Control Centre was officially inaugurated on Thursday 16 March. To celebrate its startup, CERN Council members visited the sleek centre, a futuristic-looking room filled with a multitude of monitoring screens. Both Iarocci and CERN Director-General Robert Aymar thanked those involved in the CCC's completion.

Total 35 resultats
per pantalla
Pantalla de 4

Àrea professorat

Programació educativa