Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 18 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
La farga catalana
Vídeo

Llengües i literatura La farga catalana

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengua catalana i literatura

L'espai "Què va passar?" explica amb detall en què consisteix la farga catalana, un mètode autòcton de treballar el mineral de ferro, i repassa la història de les fargues del Ripollès. L'aigua del riu Freser, i d'altres rius del Pirineu, va ser la força motriu de l'artesania del ferro catalana des de l'edat mitjana. A Ripoll, el canal de l'Almoina transportava l'aigua pel centre de la vila per a diversos aprofitaments. L'últim tram acabava a la bassa de la farga Palau i baixava un desnivell per moure una roda hidràulica de grans dimensions. La roda estava connectada a un eix que feia accionar els martinets, uns malls de grans proporcions i força, que servien per treballar el ferro i altres metalls. La farga catalana és un mètode autòcton de treballar el mineral de ferro i obtenir un ferro dúctil. És un sistema pioner de la siderúrgia moderna, que va començar al segle XIV i va arribar fins a la meitat del XIX. El preu que es va pagar va ser l'exhauriment de bona part dels boscos pròxims a les fargues del Pirineu. Florenci Crivillé, conservador del Museu Etnogràfic de Ripoll, explica que, al segle XVIII, les fargues donaven molta feina, fins al punt que, a Ripoll, el 40 % de la població tenia vinculació amb la indústria del ferro. La farga catalana es caracteritza per una enginyosa utilització de l'aigua, que augmenta la temperatura del forn on es diposita el mineral de ferro. L'aigua emmagatzemada en una bassa baixa per un tub i incorpora aire en el seu trajecte a través d'una obertura anomenada espirall. La caiguda violenta d'aigua i aire a la caixa dels vents crea un corrent d'aire a pressió que atia el foc del forn fins a assolir temperatures molt altes, però sense arribar a la fusió del ferro.

El mix elèctric: d'on ve l'electricitat
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals El mix elèctric: d'on ve l'electricitat

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Electrotècnia, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial
  • Experiència

El "mix elèctric" fa referència al conjunt de fonts d'energia que generen electricitat. "Energi K" repassa quines són aquestes fonts i quina quantitat d'electricitat produeixen. L'única diferència entre els tipus d'electricitat és el seu origen, és a dir, si provenen d'una central tèrmica, de plaques solars o d'una nuclear. L'electricitat és una forma d'energia que es produeix quan les càrregues positives i negatives dels àtoms interaccionen entre si. L'electricitat és pot generar, per exemple, a les centrals tèrmiques. En aquestes centrals es crema un combustible que pot ser carbó, fuel o gas natural. Amb aquesta combustió es genera vapor, el vapor fa girar una turbina i amb el moviment d'aquesta turbina es genera electricitat, que es porta a la xarxa i es distribueix per les cases. Hi ha altres maneres de generar electricitat, com ara les plaques solars o el aerogeneradors. La barreja de l'electricitat que s'aboca a la xarxa és diu "mix elèctric". Josep Vela, enginyer industrial, aclareix que el mix elèctric és el conjunt de fonts d'energia amb què es genera electricitat en un territori i en un període de temps determinat. En el cas d'Espanya, per exemple, el mix elèctric està format en un 63 % per les centrals tèrmiques convencionals, en un 20 % per l'energia nuclear i en un 17 % per les energies renovables, com ara l'eòlica, la solar, la biomassa o la hidràulica. L'electricitat es transporta a través de línies d'alta tensió. Quan la companyia elèctrica garanteix, mitjançant un certificat, que l'electricitat s'ha generat exclusivament amb fonts renovables es parla d'"electricitat verda". Als edificis aïllats que no estan connectats a la xarxa elèctrica s'ha d'autogenerar l'electricitat. Per fer-ho es poden fer servir grups electrògens alimentats per fuel o gasoil o fonts d'energia renovables.

Canvi
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Canvi

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Amb motiu de "La Setmana de TV3" sobre el canvi climàtic, el documental "Canvi", presentat per Tomàs Molina, pretén mostrar quines són les causes del canvi climàtic, quins efectes tindrà en un futur a Catalunya i què es pot fer per atenuar-ne els efectes. Encara que tots els governs del món es posessin d'acord i es dediquessin a prendre mesures dràstiques per fer disminuir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera, el canvi climàtic seria inevitable. L'augment de la temperatura està directament relacionat amb l'increment de les concentracions de diòxid de carboni i altres gasos d'efecte d'hivernacle, com el metà o l'òxid nitrós. Enric Llebot, catedràtic de Física i coordinador de l'informe "El canvi climàtic a Catalunya", explica que les emissions de CO2 tenen un origen antròpic, és a dir, són produïdes per l'home. El transport és una de les activitats que més contribueixen al canvi climàtic i una de les que més creix a tot el planeta. Les emissions del transport suposen el 24 % del CO2 enviat a l'atmosfera. Els vehicles amb motor híbrid (elèctric i de combustió) redueixen a la meitat les emissions de CO2. L'increment de la temperatura implica una pujada del nivell del mar, que pot afectar els deltes, com ara el de l'Ebre, i el turisme, ja que poden desaparèixer moltes platges i quedar inutilitzats alguns ports. L'economista Manuel Ludevid recorda que, tot i que l'electricitat sembla una energia neta, les centrals on s'origina produeixen gasos hivernacle. Avui dia, els combustibles fòssils són la principal font energètica i aporten el 80 % de l'energia consumida al món. Per qüestions mediambientals, caldria anar substituint-los per fonts renovables, com ara l'energia eòlica, la solar fotovoltaica, la tèrmica, la hidràulica o els biocombustibles. L'energia nuclear, tot i no que no emet gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera, produeix residus d'alta activitat molt difícils de gestionar. El canvi climàtic també pot afectar les estacions d'esquí, ja que la neu es convertirà en un bé escàs i les condicions climàtiques faran difícil la fabricació de neu artificial. L'agricultura i la ramaderia, com a activitats humanes, aporten a l'atmosfera de Catalunya el 12 % dels gasos hivernacle i el 30 % en el global mundial. Per exemple, les vaques emeten gas metà. El canvi climàtic pot tenir avantatges i inconvenients per a l'agricultura. Les temperatures altes poden fer incrementar la producció agrícola, però la baixada de la pluviositat pot contribuir a reduir-la. El presentador, Tomàs Molina, mostra com el canvi climàtic pot afectar el paisatge de Montserrat fent-lo gairebé desèrtic, o destruir la fageda d'en Jordà. Per la seva banda, el socioecòleg Ramon Folch opina que el canvi climàtic pot esdevenir una tragèdia econòmica i social.

Energies netes
Vídeo

Tecnologia Energies netes

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tecnologia industrial

Dins la sèrie dedicada al canvi climàtic, "Quèquicom" explica tres maneres de generar energia que no contribueixen a l'efecte hivernacle: l'eòlica, la hidràulica i la que es basa en l'hidrogen. L'hidrogen seria un candidat ideal per substituir el petroli, perquè s'obté de l'aigua i no genera gasos contaminants, però per aconseguir-ne cal electricitat. Això vol dir que primer s'han de desenvolupar energies alternatives no contaminants. Una de les que té més futur és l'energia eòlica. Miquel Piris visita un camp d'aerogeneradors per entendre com és possible produir electricitat amb aspes que giren. Però el vent bufa quan vol, de manera que cal disposar d'energia acumulada per quan es necessita, cosa que fan les centrals hidroelèctriques. De fet, la pila recarregable més gran de Catalunya és la central hidroelèctrica reversible de l'estany Gento. El programa visita aquesta central enterrada, literalment, sota una muntanya per mostrar com rendibilitza l'impacte de centrals nuclears i tèrmiques. De tot això i del futur de l'energia al planeta, en parla Joan Ramon Morante, catedràtic d'Electrònica de la UB.

Mousse de museus: Ecomuseu de les Valls d'Àneu
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Mousse de museus: Ecomuseu de les Valls d'Àneu

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Salvador Alsius visita la seu central de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, la Casa Gassia, una casa de pagès en què es recrea la vida quotidiana de la zona. El juny de 1994 s'obria al públic l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Avui és una entitat viva que, a partir de la recerca, la conservació, la difusió i la restitució del patrimoni integral, vol participar i incidir en el desenvolupament econòmic i social de les valls d'Àneu i també de la resta del Pallars. A diferència dels museus tradicionals, l'ecomuseu no es reclou en un edifici, sinó que s'escampa pel territori per explicar la vida de les valls que el conformen. Es vertebra a partir de centres patrimonials repartits pels pobles d'Àneu: la Casa Gassia, la serradora hidràulica d'Alòs d'Isil, el conjunt monumental de Son i el monestir benedictí de Sant Pere del Burgal, a Escaló. La Casa Gassia, del segle XVIII, es troba situada al bell mig del barri vell d'Esterri d'Àneu. És un edifici magnífic, exemple de casa agrícola i ramadera representativa d'una època en què la base de l'economia local era, gairebé en exclusiva, la pagesia i la cria de bestiar.

El Canal d'Urgell
Àudio

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Tecnologia El Canal d'Urgell

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció. En aquest capítol s'explica la història del Canal d'Urgell. Aquesta infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, amb una superfície regada total d'unes 70.000 hectàrees i donant servei a uns 77.000 habitans.

Arsèguel (l'Alt Urgell)
Vídeo

Educació artística Ciències socials Tecnologia Arsèguel (l'Alt Urgell)

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Geografia

Arsèguel, a la comarca de l'Alt Urgell, és conegut per la Trobada d'Acordionistes del Pirineu. Aquest capítol de "Viure Catalunya" fa un recorregut pel poble. Des d'Arsèguel hi ha una vista impressionant de la cara nord de la serra del Cadí. El poble és molt a prop d'Andorra i de la Seu d'Urgell i actualment viu bàsicament del turisme, amb un gran nombre de cases de segona residència. Cada mes de juliol, des del 1976, Arsèguel és l'escenari de la Trobada d'Acordionistes. Artur Blasco, un dels seus impulsors, té una important col·lecció d'acordions de diferents èpoques i procedències. La Fàbrica de Llanes d'Arsèguel és tot un exemple de l'aprofitament de l'energia hidràulica, en aquest cas de l'aigua del Segre. Encara avui es troba en ple funcionament i amb una maquinària que data del segle XVIII. En aquesta fàbrica s'hi confeccionen els típics peücs, els tapaboques i les mantes de pastor.

El Pla d'Urgell
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals El Pla d'Urgell

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: social i cultural

"Comarques.doc" mostra, en aquest capítol, les poblacions del Pla d'Urgell, una comarca que va canviar la seva economia i que va experimentar un important creixement gràcies a la construcció del canal d'Urgell. La comarca del Pla d'Urgell, creada l'any 1987, es coneixia com "el clot del diable". Les terres àrides i el paisatge feréstec que dominaven la comarca, però, van canviar amb la construcció del canal d'Urgell, entre els anys 1861 i 1865. Tradicionalment agrícola, els extensos camps d'arbres fruiters i de cereals, com també l'explotació ramadera, formen l'estampa típica de la comarca, sense oblidar la importància de la indústria agroalimentària. La visita a la comarca comença a Barbens, que va ser un important centre de l'orde dels templers. Una mostra n'és el castell, ara seu de l'ajuntament. D'Ivars d'Urgell cal destacar l'església i el grup de masies de la Cendrosa, com ara can Sanç o Montalé. També cal parlar de la tradició de les bitlles o de l'estany d'Ivars. Linyola va ser vila reial fins al segle XV, amb edificis com el palau dels barons de Linyola. La població del Poal rep el nom de la gran quantitat de pous que hi havia. De Bellvís cal destacar cases com cal Bufalà o cal Borràs, el santuari de la Mare de Déu de les Sogues, de gran devoció popular, o el Zoo Reserva Natural el Corral dels Valls, un refugi de fauna salvatge. A la vila s'hi fa cada any un mercat medieval. Més endavant hi trobem poblacions com Bell-lloc d'Urgell o Sidamon. Al centre de la comarca hi ha la capital, Mollerussa, seu de l'administració del canal d'Urgell i del Sindicat de Regants, a la Casa Canal de Mollerussa. Són punts d'interès la plaça Major, les esglésies de Sant Isidor i de Sant Jaume, Can Niubò, seu del Consell Comarcal, la Societat Recreativa l'Amistat i el Museu dels Vestits de Paper. Altres poblacions de la comarca són el Palau d'Anglesola, amb la cooperativa agrícola, obra de Cèsar Martinell; Torregrossa, amb el castell i la capella de Sant Roc; Margalef, i Miralcamp, amb la xemeneia d'oli, el molí amb maquinària antiga i una alzina centenària. L'itinerari finalitza a Golmés, que té una església aixecada sobre una antiga fortificació àrab; Vilanova de Bellpuig, una antiga vila emmurallada; Castellnou de Seana i Vila-sana, amb un plataner declarat d'interès local.

L'Alta Ribagorça
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals L'Alta Ribagorça

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: social i cultural

"Comarques.doc" dedica el capítol a l'Alta Ribagorça, amb el conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La comarca de l'Alta Ribagorça, creada l'any 1988, es troba entre la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i Aragó. Els rius de la comarca tenen un paper bàsic en la disposició del territori, que té dues conques hidrogràfiques, la de l'Éssera i la de la Noguera Ribagorçana. La comarca té tres municipis: el Pont de Suert, la Vall de Boí i Vilaller. El recorregut s'inicia al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. S'hi accedeix per la vall de Sant Nicolau. Hi trobem l'estany de la Llebreta, el pantà de Cavallers i els més de quaranta estanys del circ de Colomers. El Pont de Suert és la capital de la comarca. Cal destacar-ne la plaça porxada del Mercadal, els porxos, l'edifici de la Casa de la Vila, la torre del Palau Abacial i les instal·lacions de l'empresa Hidroelèctrica de Catalunya, bastides l'any 1946, que van alterar el paisatge, l'economia, les comunicacions i la població de la comarca. També hi trobem el pantà d'Escales i el Centre de Reproducció i Recuperació de Llúdrigues. Alguns pobles del municipi són Llesp, Malpàs, Viu de Llevata, Perves, Corroncui i Pinyana. El municipi de la Vall de Boí té un ric patrimoni artístic i arquitectònic, amb el conjunt d'esglésies romàniques declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. Els originals de les pintures romàniques d'aquestes esglésies es poden contemplar al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Algunes d'aquestes esglésies són: Santa Maria de Cóll, Santa Maria de Cardet, Sant Feliu de Barruera, Sant Quirze de Durro, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Joan de Boí, Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll. La visita a la comarca finalitza a l'estació termal de Caldes de Boí i a Vilaller, amb carrers estrets, passos coberts, arcades i l'església barroca de Sant Climent.

El Pallars Jussà
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals El Pallars Jussà

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

"Comarques.doc" dedica el capítol al Pallars Jussà i en mostra la riquesa paisatgística i arquitectònica: conques dels rius, pantans, valls, esglésies romàniques, castells, nuclis medievals... El Pallars Jussà limita amb les comarques del Pallars Sobirà, la Ribagorça, la Noguera i l'Alt Urgell, i està configurat per la vall Fosca i la Conca de Tremp. Per aprofitar la força de l'aigua de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Flamicell, que creuen la comarca, s'hi van construir embassaments, com els pantans de Terradets i de Sant Antoni; i centrals hidroelèctriques, com la de Cabdella o la d'Estany Gento-Sallente. La Torre de Cabdella es troba al centre de la vall Fosca, enmig d'un paisatge espectacular ideal per a la pràctica de la pesca. Del poble de Senterada, cal descatar tres dòlmens d'època prehistòrica. A la Conca de Dalt hi ha la Pobla de Segur, amb indrets d'interès com la Casa Mauri, d'estil modernista; l'antic molí, on ara s'exposa maquinària antiga, o el Museu dels Raiers, on es mostren els vells sistemes de transport de la fusta. El recorregut continua per l'estret de Collegats; Salàs de Pallars, un nucli medieval amb portals, passos coberts, una torre i una plaça porxada, i Talarn, amb l'església romànica i restes de l'antiga muralla. Aquesta població va rebre un important impuls demogràfic i econòmic amb la construcció, l'any 1959, d'un camp d'instrucció militar. El terme municipal de Tremp, la capital de la comarca, és el més extens de Catalunya. Hi trobem l'església de Santa Maria, l'antic Hospital dels Pobres, el pont de Sant Jaume i el parc del Pinell. A la Conca Dellà hi ha la població d'Isona i Conca Dellà, on es poden trobar restes prehistòriques i també de dinosaures, com també les restes dels castells d'Orcau i de Llordà o l'església de Covet. L'itinerari continua per Abella de la Conca, amb les cases excavades a la roca; Llimiana; Castell de Mur, amb el conjunt del castell i la col·legiata; Sant Esteve de la Sarga, Alsamora i Castellnou de Montsec.

Total 18 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa