Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 24 resultats
per pantalla
Pantalla de 3
La canya de sucre, el conreu més estès
Vídeo

Ciències socials La canya de sucre, el conreu més estès

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia

"El medi ambient" dedica el capítol a la canyamel, la canya de sucre o canya dolça, una gramínia parenta pròxima del blat i de l'arròs. La canya de sucre pot arribar a fer sis metres d'alçada i es conrea a països tropicals de tot el món. És originària de l'oest asiàtic, però ara és una planta domèstica que ja no es troba vivint en llibertat. La canya de sucre demana un clima càlid i aigua abundant, i ofereix, a canvi, una producció rècord: un conreu eficient pot produir entre 100 i 150 tones de canya per hectàrea i any. No és gens estrany que les plantacions de canya siguin les responsables de la dessecació d'aiguamolls i manglars de molts països tropicals. El conreu de la canya no inclou la floració, ja que per sembrar un camp de canya de sucre només cal enterrar-hi trossos de tija i prou. De cada nus en sortirà un plançó que donarà una planta adulta ben idèntica genèticament a la planta donant original. Entre un any i un any i mig després, la canya estarà al punt per a la recol·lecció. El producte més conegut de la canya és el sucre, però a molts països americans, com ara l'Equador, hi ha comunitats senceres de pagesos que conreen la canya per fer-ne alcohol. El procés tradicional comença per tallar les canyes a mà, una per una. En aquest cas, les fulles no serveixen i per això els pagesos les tallen i les deixen al mateix camp, perquè així adoben el terreny. Després, carregades a dalt d'una mula, les canyes baixen a poc a poc en direcció al molí. Anys enrere tots els molins de canya eren moguts per animals, però ara ja hi ha electricitat a molts llocs i la tracció de sang només serveix per al transport. Una per una, les canyes s'han de ficar entre dos cilindres metàl·lics que les premsen fins a extreure'n tot el suc, que surt per un broc fet a mida i va a parar a uns bidons grossos, on s'estarà uns quants dies, fins que hagi ben fermentat. Arribat aquest moment, els residus secs de les mateixes canyes serveixen per fer foc i escalfar el suc fins al punt de l'evaporació. El vapor passa per una serpentina metàl·lica que es manté freda amb aigua del torrent i que permet la condensació del vapor. El resultat és un líquid transparent que es recull a l'altre cantó de l'alambí: aiguardent natural de canya de sucre. La concentració volta el 60% d'alcohol.

Instruments amb canya
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Instruments amb canya

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Música, Educació artística: música, Història de la música i de la dansa

En aquest capítol, el programa "Atrapa-sons" mostra com funcionen instruments com el clarinet, el tible, l'oboè, la tenora o la gralla, i repassa la història del fagot. També inclou una animació d'"El trencanous", de Txaikovski, i una interpretació d'una peça de Satie. Instruments amb canya El clarinet és un instrument de canya simple. Això vol dir que té una embocadura en què es fixa un trosset de canya en forma de làmina. Quan bufem, la canya vibra i produeix el so característic d'aquesta família d'instruments. Després, el cos de l'instrument amplifica el so que fa la canya en vibrar. Molts d'aquests instruments fan servir sistemes de claus per tapar els forats, ja que és impossible tapar-los tots amb els dits. Dins la família d'instruments que s'anomenen de vent-fusta hi podem distingir els de canya simple, com el clarinet, i els de doble canya, com el tible, molt conegut en el món sardanístic. A primera vista, el tible s'assembla una mica al clarinet. Però hi ha una diferència fonamental: el clarinet té una sola canya muntada en una embocadura rígida. En canvi, en el tible bufem directament sobre la doble canya que hi ha fixada al tudell. Entre els instruments de doble canya com el tible hi ha l'oboè, la tenora, la gralla, el fagot... Altres instruments, com ara l'harmònica, formen un grup especial: els instruments de llengüeta lliure, que es diuen així perquè el so el produeixen unes llengüetes metàl·liques que vibren lliurement quan s'hi fa passar l'aire. L'acordió també és un instrument de llengüeta lliure, però en comptes de bufant com en una harmònica l'aire es fa amb una manxa. La història del fagot El fagot va néixer al segle XVI, quan a algú se li va acudir agafar dues bombardes i unir-les per veure què passava. L'operació "dos per un" va funcionar a la perfecció. El so de l'instrument resultant era molt greu i espectacular. Per fer-lo manejable està partit per la meitat i muntat en dos cossos paral·lels. De fet, el nom de fagot ve de "fagotto", que en italià vol dir "feix de llenya". I això, segurament, és perquè els primers músics que tocaven el fagot, en lloc de portar un instrument, semblava que portessin un feix de llenya. D'altra banda, la secció "El relat animat" està dedicada al ballet "El trencanous", amb música de Piotr Ílitx Txaikovski. Al "Concert amfibi", l'Atrapamosques interpreta "Gnossienne número 1", d'Erik Satie.

Peix, peixet
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Peix, peixet

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

L'il·lustrador d'aquest capítol del programa "Una mà de contes" fa servir una llibreta d'espiral i retoladors per posar imatges a la història del "Peix, peixet". El pescador i la pescadora han sortit a pescar amb la seva barca. Preparen les canyes i llancen els hams. Però passa una estona i els peixos no piquen, així que el pescador decideix cantar la cançó del "Peix, peixet". A la pescadora, la idea del seu home li sembla una mica estrambòtica i ho diu al pescador. Però el pescador pensa que no hi perd res per provar-ho, i es posa a cantar: "Peix, peixet, de la canya de la canya. Peix, peixet, de la canya al sarronet!" I vet aquí que un peix sent la cançó del pescador i pica. I el pescador el pesca. El pescador torna a cantar, i pesca un altre peix. I cada vegada que el pescador canta la cançó, pesca un peix. I és clar, canta que cantaràs, la barqueta és plena de peixos que ha pescat el pescador. El pescador està tan content que es posa a fer bots d'alegria damunt la barca. Però resulta que ho fa amb tanta mala sort que cau a l'aigua i el pescador s'enfonsa. S'enfonsa tant, que gairebé arriba fins al fons del mar. No sap cap a on ha de nedar per tornar a la barca. El fons del mar és fosc. Està ben desorientat. A la barca, la pescadora està molt amoïnada i crida el seu marit, però ningú no li contesta. I és que el pescador no sent la pescadora. De sobte, la pescadora té una idea. El pescador havia cantat la cançó del "Peix, peixet", i els peixos l'havien sentit. Potser si ella també la cantava, el pescador la sentirira i podria tornar a la barca. La pescadora es posa a cantar i, al fons del mar, el pescador comença a sentir la veu de la seva dona. Neda seguint la veu de la seva dona fins que veu l'ham de la canya de la pescadora. Agafa el fil ben fort i l'estira un parell de vegades. La pescadora nota l'estrebada i recull el fil ràpidament. Estira que estiraràs, la pescadora acaba pescant el seu marit, com si fos un peix.

Planeta desconegut
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Planeta desconegut

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

"Una mà de contes" explica la història del "Planeta desconegut". Aquest conte s'inspira en l'obra "Mare de Déu, el Nen Jesús i sant Joanet", pintada, entre els anys 1515-1525, per Joan de Burgunya i exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Cada nit, la mare, abans d'anar a dormir, li explicava el mateix conte. El protagonista era un nen amb els cabells arrissats que, un dia, va veure una llum brillant que provenia del cel. Era un planeta desconegut. En aquell planeta, tot era diferent. Hi havia uns operaris d'aeroport, una catifa màgica, uns guies turístics voladors i un mercat on, en comptes de diners, es pagava amb flors. En aquest estrany planeta es movien d'una banda a l'altra en ruc o a cavall, i alimentaven aquests animals amb orxata, batut de xocolata o patates fregides. La gent, a més de gossos i gats, tenia micos i ovelles com a mascotes. I al riu, els homes pescaven sense fer servir cap tipus de canya o estri per pescar.

El pescador i el geni
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura El pescador i el geni

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Llengua catalana i literatura

"Una mà de contes" presenta la història d'"El pescador i el geni", basada en un relat de "Les mil i una nits". Fa molts anys, hi havia un pescador que era molt pobre. Cada matí, el pescador anava al llac a pescar. Un dia, quan hi va tirar la xarxa per primer cop, va notar que s'omplia ben de pressa. Quan la va tenir fora de l'aigua, va veure que no hi havia peixos, sinó una figuera de moro. Després, va tirar la canya al riu que omplia el llac. Hi va picar un peix, però, quan el va agafar, va veure que, en realitat, eren dues serps. Tot seguit, va tornar a tirar la xarxa a l'aigua, però, quan la va treure del llac, va adonar-se que hi havia un ase mort, amb una cua de serp i dues figues de moro que li feien d'orelles. El pescador estava cansat i trist i va decidir anar a pescar al mar. Des de la platja, va tirar la xarxa ben lluny. De l'aigua, va treure una gerra de coure molt bonica. El pescador en va treure la tapa i, de sobte, va aparèixer un geni enorme, que estava molt enfadat perquè el pescador l'havia despertat. El pescador va demanar al geni com podia viure en una gerra tan petita i li va dir que no es creia que hagués sortit del seu interior. El geni, sense adonar-se de la trampa del pescador, es va anar fent petit i es va tornar a ficar a la gerra. Aleshores, el pescador la va tapar i la va lligar ben fort. El geni va començar a cridar i va prometre al pescador que, si el deixava sortir, li ensenyaria una platja amb les aigües màgiques. El pescador ho va acceptar i tots dos van anar a aquesta platja. El geni li va explicar que, sempre que el pescador s'acostés a aquelles aigües, es trobaria un cistell ple de peixos. I el pescador mai més no va tornar a passar gana.

Antíl·lia retrobada (2)
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Antíl·lia retrobada (2)

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Llengua catalana i literatura, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

"Karakia" ens acosta, en aquesta ocasió, a la història de les Antilles i, en concret, a la cuina d'Haití i de Martinica, a través d'algunes persones procedents d'aquestes illes que viuen a Catalunya. Si en els darrers anys l'arribada de dominicans a Catalunya ha estat molt important en nombre, no podem dir el mateix dels seus veïns d'illa, que aposten, majoritàriament, per emigrar als Estats Units. Haitians i dominicans comparteixen el territori de la Hispaniola, a les Grans Antilles, però són força diferents pel que fa a cultura i gastronomia. A través d'en James ens acostem al vudú, una filosofia de vida amb què s'identifiquen bona part dels haitians i que poc té a veure amb els estereotips que s'han difós a través del cinema. En James és artista i això es nota en la preparació i presentació d'alguns plats tradicionals, però especialment en l'ús del picant, fonamental en la cuina haitiana. El "pickliz" o el "diri ak djon djon", un arròs amb bolets, en són un exemple. La Blandine és de Martinica, un territori francès d'ultramar a les Petites Antilles. Prepara un sopar per als seus amics i la millor manera de començar és amb un "ti-punch", beguda a base de rom, un dels senyals d'identitat de l'illa. Si, durant segles, la canya de sucre ha estat el principal recurs econòmic de Martinica, el peix i els crustacis han estat, i són encara, els ingredients bàsics dels seus receptaris. El "daube de thon", els "accras de mourue" o els "crabs farcis" ens acosten no tan sols als gustos de l'illa, sinó també a la singularitat idiomàtica del crioll martiniquès.

Björk, per una economia sostenible / Algues i biocombustibles / Plomes per a sostres i envans
Vídeo

Ciències naturals Björk, per una economia sostenible / Algues i biocombustibles / Plomes per a sostres i envans

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

"El medi ambient" dedica el capítol a la lluita de la cantant islandesa Björk per un desenvolupament sostenible, a la utilització d'algues per obtenir biocombustibles i a l'aprofitament de plomes de pollastre per fer un nou material de construcció. Björk, per un economia sostenible En l'últim disc, la cantant islandesa Björk fa una crida per un desenvolupament econòmic més sostenible i menys agressiu amb el medi. El disc té el mateix nom, "Nattura", que un moviment cofundat per l'artista i que inicialment només s'oposava a la construcció de noves fàbriques d'alumini. El discurs s'ha ampliat per demanar nous plantejaments industrials que no tinguin impacte negatiu en els recursos naturals ni en la salut dels ciutadans. Part dels beneficis obtinguts amb el disc es dedicaran a ajudar aquestes joves empreses. Algues al rescat dels biocombustibles Les algues poden refredar una mica el debat creat pels biocombustibles. En comptes de conreus de blat de moro o de canya de sucre, els biocombustibles es poden obtenir a partir d'aquests organismes, com s'està investigant als Països Baixos. Les algues poden créixer en aigua dolça o salada, fins i tot si estan contaminades, i només necessiten rebre radiació solar per realitzar la fotosíntesi. En poques hores poden doblar el seu volum, però necessiten poc espai per créixer. L'únic problema pot ser la demanda d'aigua. Les algues no només poden proporcionar biocombustibles, sinó també cosmètics, plàstics i pinso per als animals. Plomes per a sostres i envans A les granges de pollastres de les Filipines es retiren anualment dos milions i mig de tones de plomes que acaben en abocadors. Però, com gairebé tot, també es poden veure com un recurs desaprofitat. Això va pensar Menandro Acda, de la Universitat de les Filipines, que ha obtingut un nou material de construcció barrejant les plomes amb ciment. El procés és senzill. Primer es netegen les plomes, després es deixen assecar i, finalment, es barregen amb el ciment per fabricar envans i sostres, fins ara fets amb fusta. Acda busca ara la proporció justa de plomes i ciment abans de patentar l'invent.

Les Closes de la Fonollera
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Les Closes de la Fonollera

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

"El medi ambient" explica com l'associació Nereo treballa en la preservació de les dunes de les closes de la Fonollera i en la recuperació de la seva vegetació. A la desembocadura del Ter i amb les illes Medes al fons, les Closes de la Fonollera, al Baix Empordà, conformen un indret atractiu i vulnerable alhora. Unes tanques fetes amb canya ajuden a recuperar les dunes, un hàbitat molt fràgil i valuós. Membres de l'associació Nereo, de Begur, controlen els efectes d'aquesta delimitació sobre la vegetació. Sistemes dunars litorals com aquest contenen espècies molt especialitzades, inusuals en altres ambients, que tenen un paper important en l'ecosistema. Un dels problemes és la sobrefreqüentació. S'hi ha instal·lat una passarel·la perquè la gent arribi a la platja sense fer malbé les dunes. Aquestes són algunes de les actuacions que ha fet Nereo després d'aconseguir un acord de custòdia amb el propietari de l'espai. Les Closes de la Fonollera són una finca privada on no hi ha regulació de l'ús públic. Els vehicles s'hi endinsen i pateixen problemes, a més de crear-los al mateix indret. Juntament amb tanques que limitin l'accés a les zones sensibles, Nereo vol posar cartells perquè el visitant sàpiga què es protegeix i per què. Però per fer tot això calen diners. Una part vénen de Cruma, una empresa del sector químic i sanitari que volia participar en un projecte de conservació. La Xarxa de Custòdia del Territori li va mostrar diverses possibilitats i finalment va escollir aquesta. Una altra de les feines fetes ha estat l'eradicació de plantes invasores, com ara la "Cortaderia selloana". Estava molt estesa, com ho demostra la gran pila de plantes eliminades. Però la gestió de l'espai no es limita als vegetals. La col·locació de caixes niu ha d'afavorir la presència de diverses espècies d'ocells. Està previst instal·lar-hi un aguait per a l'observació d'aus i altra fauna salvatge, que proliferarà quan s'acabi una altra de les intervencions previstes: crear una sèrie de basses d'inundació temporal per als amfibis.

Foc
Vídeo

Llengües i literatura Foc

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Llengua catalana i literatura

"Caçadors de paraules" busca mots i expressions relacionats amb el foc, tant entre la gent que es dedica a apagar-lo com entre els que en gaudeixen com a símbol festiu. El "domini del foc" ha permès a la humanitat poder escalfar, il·luminar, coure aliments, fondre metalls, fabricar vidre... La civilització no hauria existit sense el domini del foc. I evidentment, les espurnes han omplert el nostre llenguatge de cada dia. El presentador del programa, Roger de Gràcia, investiga la fascinació que ens provoquen les flames i rastreja totes les paraules que envolten els qui lluiten contra el foc i els qui el viuen amb ànim festiu. Per començar, conviu amb els bombers al Parc del Bombers de l'Eixample de Barcelona, on descobreix part del seu argot: "hidrant", "llança", "eines de fortuna", "cantell", "tocar llums", "inundació", "salvament", "auxili", "accident", "foc forestal", "foc pis", "flama" o "instal·lació". El foc ha donat lloc a nombroses expressions: "sortir del foc i caure a les brases", "treure foc pels queixals", "posar-hi la mà al foc i no cremar-se", "cremar-se les celles", "anar amb el foc a la cua" o "anar més calent que un llum de ganxo". A Llançà, a l'Alt Empordà, Roger de Gràcia participa en una crema controlada i sent paraules com ara "guspira", "espurna", "magall", "aixada", "destral", "cua del foc", "flanc", "cap del foc", "foc somort", "gratunyar" o "caliu". Tot seguit, a l'Escola d'Emergències de Botarell, el presentador apaga un foc i aprèn expressions com ara "agent extintor", "escuma", "radiació", "hidrocarbur líquid" o "bateig de foc". Al costat d'un vidrier, Roger de Gràcia "caça" més paraules i expressions: "bufador", "butà", "oxigen", "didimi", "vidre picat", "frita", "bufar i fer ampolles" i "canya de bufar" Però el foc també és sinònim de festa, i recollint l'herència pagana dels solsticis i equinoccis, les nostres festes populars estan farcides de falles, fogueres, foguerons i pirotècnia. Aquesta vegada, Roger de Gràcia celebra les Santantonades, una de les festes d'hivern més importants i peculiars, a Forcall, als Ports. Allà fan servir mots com ara "maio", "barraca", "capolleta", "botarga", "amollar", "enriostar", "coriola", "costella", o "espixorrar". Al diccionari, es busca l'origen del mot "xemeneia" i sinònims com "fumeral", i també d'expressions com "Habemus Papam" i "fumata blanca". A la secció "Endevina d'on són", hi intervenen dues persones de Massalfassar, a l'Horta.

El balanç dels biocombustibles
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals El balanç dels biocombustibles

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Els biocombustibles són una bona alternativa al petroli, però depèn de quin en sigui l'origen. "El medi ambient" analitza els beneficis i els inconvenients d'aquest tipus de combustible. A nombroses ciutats europees és habitual veure-hi autobusos i altres vehicles que funcionen amb biocombustible. I ho serà més en el futur, perquè la Unió Europea manté l'objectiu que, l'any 2020, un 10 % de tots els carburants utilitzats en el transport siguin d'aquest tipus. Però amb certes condicions. Un estudi suís, publicat el 2007, analitzava vint-i-sis biocombustibles. Concloïa que, en el 80 % dels casos, provocaven menys emissions que els derivats del petroli. Però vora la meitat dels productes estudiats tenien altres impactes ambientals, com desforestació o pèrdua de biodiversitat. El balanç energètic i ambiental depèn de la matèria primera utilitzada. Així, el bioetanol procedent del blat de moro, subvencionat per l'administració Bush, té un rendiment energètic baix. En canvi, el bioetanol que es fabrica al Brasil amb canya de sucre proporciona vuit vegades més energia de la que s'utilitza per obtenir-ne. L'obtenció de biocombustible a partir d'oli de palma ha estat denunciada com la principal causa de la destrucció de les selves d'Indonèsia i Malàisia. Però aquesta destrucció no ve d'ara, perquè aquest oli s'utilitza en grans quantitats en productes alimentaris i en alguns cosmètics. Per això l'APPA, l'Associació de Productors d'Energies Renovables, veu darrere d'algunes acusacions interessos de sectors concrets.

Total 24 resultats
per pantalla
Pantalla de 3

Àrea professorat

Programació educativa