Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 49 resultats
per pantalla
Pantalla de 5
Retaule de la Mare de Déu de la Llet
Vídeo

Educació artística Ciències socials Retaule de la Mare de Déu de la Llet

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Pinzellades d'art" dedica el capítol al retaule de la "Mare de Déu de la Llet" de l'església de Sant Esteve de Canapost, ara exposat al Museu d'Art de Girona. El retaule de la "Mare de Déu de la Llet" era a l'església romànica de Sant Esteve de Canapost, a les Gavarres. Amb el pas del temps, però, va anar perdent part de la pintura original. Per sort, la taula del carrer central, considerada una de les obres més importants del gòtic català, no va patir gaire. També es van conservar els carrers laterals. L'àtic, en canvi, està deteriorat, i el bancal del retaule gairebé va desaparèixer. Es va conservar la data en què va ser pintat, l'any 1489, però no se sap qui el va pintar perquè els mestres gòtics no signaven les seves obres. Al calvari de l'àtic hi ha Jesús crucificat, amb els lladres als costats. A la taula central hi ha la Mare de Déu, que sosté amorosament el seu fill, a qui està a punt de donar el pit.

La càrrega
Vídeo

Educació artística La càrrega

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

L'espai "Pinzellades d'art" descobreix els secrets que amaga la pintura de Ramon Casas "La càrrega", exposada al Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot. Ramon Casas era un habitual de la cerveseria Els Quatre Gats, un punt de trobada de poetes, músics, arquitectes i, sobretot, pintors. El seu quadre "La càrrega", també es coneix com "Barcelona, 1902", tot i que Casas el va pintar uns quants anys abans. L'obra mostra la càrrega de la Guàrdia Civil contra uns manifestants i, per pintar-la, Casas es va inspirar en els conflictes socials que hi va haver a Barcelona a finals del segle XIX. La pintura és de grans dimensions i fa gairebé cinc metres d'amplada i tres metres d'alçària. L'escena està plantejada de manera innovadora, amb una gran zona buida al voltant de la qual es distribueixen les figures. "La càrrega" la van rebutjar a l'Exposició Universal de París de l'any 1900, però, finalment, la van exposar al Salon du Champ de Mars de la capital francesa l'any 1903. L'any següent, el 1904, va obtenir el primer premi a l'Exposició Nacional de Madrid.

L'abric blau
Vídeo

Educació artística L'abric blau

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

L'espai "Pinzellades d'art" analitza els detalls de l'obra "L'abric blau", de Xavier Gosé, exposada al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida. L'any 1900, el pintor lleidatà Xavier Gosé, amb 24 anys, es va instal·lar al París de la Belle Époque, on es va convertir en un artista reconegut, especialment per les seves il·lustracions, publicades a les millors revistes europees. "L'abric blau" està pintat amb tècnica mixta, a base d'aiguada i de tintes. L'obra capta perfectament l'elegància femenina, en un composició plena de detalls i dinamisme. Gosé va ser un precursor de l'"art déco". Va morir de tuberculosi als 38 anys.

Beatus de la Seu d'Urgell
Vídeo

Educació artística Beatus de la Seu d'Urgell

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

"Pinzellades d'Art" dedica el capítol al "Beatus de la Seu d'Urgell", una obra anònima exposada al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. Cap a l'any 786, l'abat del monestir de San Martín de Liébana, conegut pel nom de Beat, va escriure un comentari a l'Apocalipsi. A partir del segle X, d'aquesta obra se'n van fer còpies amb moltes miniatures o gravats. Aquests llibres es coneixen amb el nom de "Beatus" i, actualment, se'n conserven uns trenta. Un dels més interessants és el "Beatus de la Seu d'Urgell". Les seves il·lustracions impressionants mostren diverses escenes de l'Apocalipsi, l'escrit terrorífic de sant Joan sobre la fi del món. La història que plasma el "Beatus" va des del moment en què Déu posa la mà sobre el cap de Joan per inspirar-li les visions de l'Apocalipsi fins a les escenes del judici final.

La xocolatada
Vídeo

Educació artística La xocolatada

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art

"Pinzellades d'art" dedica el capítol al panell de ceràmica "La xocolatada", una obra anònima exposada al Museu de Ceràmica de Barcelona. "La xocolatada" es va crear, probablement, cap a l'any 1710 al taller de Llorenç Passoles, a Barcelona. L'obra es va col·locar a la finca del marquès de Castellvell, a Alella, però l'any 1988 va ser arrencada de la seva ubicació per exhibir-la a l'Exposició Universal de Barcelona. Actualment es conserva al Museu de Ceràmica de Barcelona. "La xocolatada" és un plafó en forma de mitja lluna que representa un berenar en un jardí senyorial. En aquest berenar es prepara xocolata desfeta, un producte arribat de Mèxic, i se serveix en xicres. L'escena reflecteix el gust pels plaers i el luxes dels nobles i burgesos del segle XVIII.

La petita i el bon companyó
Vídeo

Educació artística Ciències socials La petita i el bon companyó

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

L'obra de Francesc Gimeno no va ser reconeguda fins després de la seva mort. "Pinzellades d'art" dedica el capítol al quadre "La petita i el bon companyó", exposat al Museu de l'Abadia de Montserrat. El pintor tortosí Francesc Gimeno ha estat considerat un gran rebel de la pintura catalana de finals del segle XIX i principis del XX. L'any 1891 va pintar "La petita i el bon companyó", un quadre protagonitzat per una de les seves filles i un gos. La nena hi apareix vestida amb roba blanca i amb els peus descalços. A terra hi ha una gorra de cop i una pilota. Francesc Gimeno va intentar portar aquesta obra a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de l'any 1897, però el jurat la va rebutjar. Aleshores, Gimeno va decidir amagar el quadre i no vendre'l mai. El realisme cru del pintor tortosí no va agradar a la crítica de l'època. Francesc Gimeno, que sempre duia espardenyes de vetes i gorra, vivia en una extrema pobresa, tal com va explicar una vegada Josep Pla, un dels seus admiradors. Gimeno, per sobreviure, es dedicava a pintar parets. Francesc Gimeno va morir a Barcelona l'any 1927. Va ser tot just després de la seva mort quan la seva obra va ser realment apreciada i valorada, tant pel públic com pels crítics.

La consagració de sant Agustí
Vídeo

Educació artística Ciències socials La consagració de sant Agustí

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

Del retaule que Jaume Huguet va pintar per a la Confraria dels Blanquers només se'n conserven dues parts, una al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i l'altra, al Museu Frederic Marès. "Pinzellades d'art" dedica el capítol a l'escena de la consagració de sant Agustí. Els blanquers eren els encarregats de tractar la pell. Al segle XV, a Barcelona, aquests artesans estaven agrupats en la Confraria dels Blanquers i, per mostrar el seu prestigi social, van encarregar un gran retaule per a l'església de Sant Agustí Vell. Per pintar-lo, van triar l'artista Jaume Huguet, el pintor català més important de finals del segle XV. De les escenes que es conserven del retaule, la que té més valor artístic és la consagració de sant Agustí. Sant Agustí, un dels pares de l'Església, va ajudar a establir la doctrina cristiana tal com la coneixem avui dia. Al centre de l'escena hi ha sant Agustí, assegut, amb dos bisbes que li col·loquen la mitra damunt del cap. D'aquesta manera se simbolitza el seu nomenament com a bisbe. Sant Agustí és l'únic dels personatges de l'escena que mira de cara a l'espectador. A la seva capa hi apareixen les figures d'alguns sants: sant Pere, sant Pau o santa Eulàlia. Un dels personatges que hi apareix podria ser el mateix Jaume Huguet. Dels altres, cal destacar el clergue que llegeix un llibre i el bisbe que ha cedit la seva mitra a sant Agustí. Es tracta de Valeri d'Hipona, que, segons la llegenda, admirava tant sant Agustí que li va cedir el lloc perquè pogués ser consagrat com a bisbe. Per això se l'anomena sant Agustí d'Hipona.

Retaule de sant Jaume el Major de Vallespinosa
Vídeo

Educació artística Ciències socials Retaule de sant Jaume el Major de Vallespinosa

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Pinzellades d'art" dedica el capítol al retaule de sant Jaume el Major de Vallespinosa, del pintor gòtic Joan Mates. Aquesta obra es pot admirar al Museu Diocesà de Tarragona. Al segle XV, el pintor Joan Mates, nascut a Vilafranca del Penedès, va obrir un modest taller a Barcelona. Mates va saber adaptar-se a les noves tendències que arribaven d'Europa i aviat va fer la competència als tallers més importants. Mates va pintar el retaule de sant Jaume el Major per a l'església de Vallespinosa, a la Conca de Barberà. Va fer servir l'estil propi del nou gòtic internacional, que es preocupava per explicar les històries amb més fluïdesa que fins aleshores. El protagonista del retaule és sant Jaume, però la part superior està dedicada a Jesús. Al capdamunt del camí central del retaule hi ha la representació del calvari. A la dreta de la creu hi ha els soldats romans, però vestits a la moda del segle XV. A l'esquerra de la creu hi ha reflectit el dolor, amb Maria desmaiada sobre els braços de sant Joan i les tres Maries resant. En un camí lateral hi ha representada l'anunciació: l'arcàngel Gabriel fa saber a Maria que serà la Mare de Déu. A l'altra, hi ha l'escena del naixement de Jesús. Al centre del retaule, a l'escena més important, hi ha sant Jaume, representat alhora com un pelegrí i com un dels pares de l'Església. Les altres escenes mostren la vida de sant Jaume. En una, sant Jaume apareix amb el mag Hermògenes després de ser vençut. La conversió d'Hermògenes no va agradar i sant Jaume va acabar sent empresonat davant d'Herodes. Al retaule també es mostra com, de camí al lloc d'execució, sant Jaume salva miraculosament un paralític i aconsegueix, així, la conversió de Josies. En una altra escena, els deixebles de sant Jaume es fan a la mar amb el cos del sant. La barca no tenia rems ni timó i un àngel la va guiar fins a la costa de Galícia. Allà, els deixebles hi van enterrar sant Jaume després d'amansir els bous salvatges. Quan la reina Lupa va veure el miracle, es va convertir al cristianisme i va oferir el seu palau per acollir el sepulcre del sant.

Retaule de l'Esperit Sant
Vídeo

Educació artística Retaule de l'Esperit Sant

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història de l'art
  • Experiència

"Pinzellades d'art" analitza les diferents parts del "Retaule de l'Esperit Sant", de Pere Serra, que es troba a la col·legiata de Manresa. Els retaules gòtics daten de l'edat mitjana, estan fets de fusta i es troben darrere els altars de les esglésies. Estan dividits en carrers, entrecarrers, la part baixa o bancal, la part de dalt o àtic i el guardapols, que envolta tota l'estructura. El "Retaule de l'Esperit Sant" el va pintar Pere Serra per encàrrec del gremi de cuireters de Manresa, que tenien com a patró l'Esperit Sant. Al mig del retaule, la part més important, hi apareix l'Esperit Sant representat per un colom diví. La resta d'escenes mostren, per exemple, Déu creant el món, Déu al costat d'Adam, el primer home que va crear, el naixement de Jesús, el bateig de Jesús, la vida de Jesús o la seva ascensió al cel. Al bancal del retaule hi falta una part que es va perdre. Disset anys després que Pere Serra l'hagués acabat hi van posar una pintura que acabava de fer Lluís Borrassà. Es tracta d'una Pietat que representa el moment en què Maria acull entre els braços el seu fill mort.

La Verge dels Consellers
Vídeo

Educació artística Ciències socials La Verge dels Consellers

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, conserva el retaule dels Consellers, o de la Mare de Déu dels Consellers, del pintor valencià Lluís Dalmau. "Pinzellades d'art" analitza els detalls d'aquesta obra d'art del gòtic. El Consell de Cent era l'organisme que va dirigir la ciutat de Barcelona entre els segles XIII i XVIII. L'any 1443, els cinc membres que el formaven van decidir encarregar un altar i un retaule per a la capella de la Casa de la Ciutat. Del retaule dels Consellers només se n'ha conservat la taula central. El retaule el va pintar Lluís Dalmau, un valencià format a Flandes que va ser l'introductor del gòtic flamenc a Catalunya. Dalmau va aconseguir una pintura molt realista, amb les cares dels consellers molt reals. A la dreta de la Mare de Déu hi apareixen el conseller en cap de l'època, Joan Llull, els consellers Francesc Llobet i Joan de Junyent i Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. A l'esquerra hi ha els altres dos consellers, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta. Darrere d'ells, amb barba i cabells llargs, hi apareix sant Andreu, patró del consistori, que carrega una creu perquè, segons la tradició, va morir crucificat. Al centre de l'escena hi ha la Mare de Déu, amb cabells rossos i arrissats, amb el Nen Jesús a la falda. Lluís Dalmau, molt influenciat per la pintura gòtica flamenca, va pintar Maria seguint l'estil de Jan van Eyck. Per deixar clar que l'acció passava a Barcelona, Dalmau va pintar escuts de la ciutat per tota l'obra: a terra, a les claus de volta o als capitells penjants del temple. La pintura és plena de símbols cristians. Per exemple, els quatre lleons que sostenen el tron de la Mare de Déu representen el tron de Salomó, rei d'Israel. Els micos que hi apareixen remeten al pecat original d'Adam i Eva. Les sis figures que adornen el tron són profetes i sibil·les, dones que tenien la facultat de predir el futur. I la joia que porta Maria té dotze perles, com les dotze tribus d'Israel i els dotze apòstols.

Total 49 resultats
per pantalla
Pantalla de 5

Àrea professorat

Programació educativa