Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 8 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Serra de Galliners, l'artèria verda
Vídeo

Ciències naturals Serra de Galliners, l'artèria verda

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Coneixement del medi: natural

La serra de Galliners és el cor de la via verda que connecta Sant Llorenç del Munt i Collserola. Per aquesta raó, conservar-la és molt important. El programa "El medi ambient" plasma, en aquest reportatge, les accions mediambientals que s'hi fan. Plantar joncs, càrex o lliris ajuda a retenir la terra als marges del torrent de la Betzuca. I les arrels d'aquestes plantes de ribera contribuiran a mantenir l'aigua neta. L'empresa Naturalea, especialitzada en restauracions d'espais naturals, fa aquests i altres treballs gràcies a un projecte de l'entitat Sant Quirze del Vallès Natura, aprovat per l'Agència Catalana de l'Aigua i finançat per l'obra social de Caja Navarra. Després de netejar deixalles i erradicar vegetació exòtica, s'han fet aquests passos per aconseguir, a poc a poc, millorar l'estat d'aquest tram del Riu Sec. Un riu que vertebra el Vallès des de la serra de Sant Llorenç del Munt fins al riu Ripoll, i d'allí al Besòs. La Betzuca és al límit nord de la serra de Galliners, una extensió contínua de prop de mil hectàrees de bosc. Masses de pi blanc, clapes de roure martinenc i d'alzinars, amb exemplars monumentals. Tot i que una gran part està coberta de matollar a causa de successius incendis, Galliners és el cor de la via verda, la connexió ecològica entre Sant Llorenç del Munt i Collserola, gairebé escanyada entre urbanitzacions i infraestructures. A pocs metres d'on es marquen les zones de futura replantació d'arbres de ribera, els alumnes de l'escola local Onze de Setembre observen amb atenció, tot caçant insectes, els mosquiters que sobrevolen la bassa restaurada de Can Poncic. Una mica més enllà, els expliquen quins altres ocells poden observar passejant per la serra: mallerengues i picots. I que les caixes niu es posen per ajudar els ocells a reproduir-se, perquè escassegen els arbres vells amb forats on criar el polls. La conservació de la serra de Galliners és l'última oportunitat de mantenir l'artèria verda que connecta Collserola a la resta d'espais naturals. La divisió entre set municipis dificulta una actuació local coordinada. Mentre dura la planificació de la regió metropolitana, Sant Quirze del Vallès Natura ajuda a reproduir les espècies i a millorar així la qualitat dels hàbitats. I mostra als veïns les tècniques, les eines i els rastres per reconèixer els éssers que viuen a la natura, a tocar de casa.

La vida en un eixam
Vídeo

Ciències naturals La vida en un eixam

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

El programa "El medi ambient" explica amb detall com s'organitzen les abelles a dins de l'eixam i com és la vida de l'abella reina, de les abelles obreres i dels abellots. Les abelles s'alimenten de nèctar de les flors i es passen una bona part de la vida recollint-lo i emmagatzemant-lo en forma de mel. Al mateix temps, també recullen pol·len, que els queda enganxat a les potes i, per això, en canviar de flor, contribueixen a la pol·linització. I, si fa molta calor, s'acosten a la bassa i beuen aigua com ho faria un ocell. Aquestes són les activitats més conegudes d'aquests insectes, però la seva vida privada va molt més enllà. Quan han ben carregat de nèctar, les abelles es dirigeixen a l'eixam. El seu interior és un món fosc i secret, on viu una societat ben organitzada composta de tres classes socials: les obreres, els abellots i la reina. La major part de les abelles són obreres, o sigui, femelles infèrtils que s'encarreguen de tota la feina de la casa: alimentar les larves i la reina, netejar la llar i defensar l'entrada davant de qualsevol intrús. Els mascles, també coneguts com abellots o vagarros, són una mica més cepats, i es reconeixen pel seu cap més gros i boterut. La reina és clarament més grossa que les obreres, i és l'única femella fèrtil de l'eixam. La reina neix d'una cel·la allargada anomenada reialera o cel·la reial. La seva missió fonamental és pondre ous: entre 500 i 2.500 cada dia. Dels ous en surten larves diminutes com un cuc rabassut. Quan les larves han crescut prou, les obreres tapen la cel·la amb una capa de cera. A dins, ben protegides, les larves es transformen a poc a poc fins a convertir-se en una abella adulta, que, quan arriba el moment, és capaç de rosegar ella mateixa la tapa de cera protectora i obrir-se pas cap a l'exterior. Quan l'eixam ha crescut molt, neix una altra reina i entren en acció els mascles, encarregats de fecundar-la. Llavors es diu que l'eixam està a punt d'eixamenar-se perquè fa la barba: s'apila a la porta del rusc. La reina fecundada arrossega un escamot d'abelles que surten del rusc totes juntes per formar un altre eixam. Mentre no troben una nova llar, es pengen a la branca d'un arbre per donar temps a les obreres prospectores, que, mentrestant, la busquen. D'això se'n diu un eixam eixamenat. A la natura, acabarien instal·lant-se a dins del forat d'un arbre mort o d'un altre forat natural. Però, avui dia, ja hi ha pocs eixams salvatges. I sempre arriba primer l'apicultor disposat a recollir les abelles fugitives i a posar-los un rusc buit.

Natura
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Natura

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

En aquest capítol, "Col·leccionistes" visita una de les millors col·leccions d'insectes de Catalunya, fotografia papallones al delta del Llobregat, viatja fins a la població francesa de Millau, una de les meques dels aficionats als fòssils, i busca bolets al Berguedà. Albert Masó és biòleg i fotògraf de la natura. La seva especialitat són els insectes i, més concretament, les papallones. L'Abert visita la col·lecció d'insectes dels germans Villarrubia, acompanyat per Ramon Villarrubia. I, al delta del Llobregat, mostra com aconsegueix fotografiar papallones. Salvador Grabulosa viu al Berguedà i és un apassionat dels bolets. Aquest aficionat a la micologia col·lecciona segells de bolets. En té de tot el món i li agrada que li arribin timbrats. Fermí Pérez col·lecciona fòssils, una passió que li ve de petit. De la seva col·lecció, en destaca els ammonits, en té de diversos tipus i de diferents mides. D'altres fòssils interessants són els trilobits. A Millau, a França, assisteix a una fira anual de minerals i fòssils.

Truites i repoblacions
Vídeo

Ciències naturals Truites i repoblacions

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

L'espai "El medi ambient" parla de la necessitat de repoblar els rius catalans amb truites per compensar la pressió dels pescadors. Cada any, entre novembre i febrer, quan la temperatura de l'aigua oscil·la entre 5 i 10 graus, arriba el moment de la fresa de la truita del país. La femella marca el territori amb uns cops de cua que aixequen polseguera al fons del riu: està preparant el terreny per a la posta. Mentrestant, el mascle no es mou del seu costat en cap moment i, a més, vigila que no s'acosti cap competidor. L'autèntica truita autòctona, però, no és un peix fàcil de trobar, ja que la major part de les truites que viuen als rius catalans provenen de repoblacions. La truita arc iris és una de les més conegudes. És originària del vessant atlàntic de Nord-amèrica. Es tracta d'una espècie molt voraç i menys exigent pel que fa a la temperatura de l'aigua i la concentració d'oxigen i, per tant, pot habitar zones més baixes de les conques fluvials. Pot menjar insectes, altres peixos i també ous d'amfibis i de peixos. La truita de rierol, també anomenada salmó de Califòrnia, és una altra espècie introduïda fa molts anys que encara viu en alguns llacs de muntanya del Pirineu. És una truita originària del vessant pacífic de l'Amèrica del Nord que a Catalunya es reprodueix, tot i que no sembla que s'hi expandeixi. Avui dia, les piscifactories que es dediquen a la producció de truites per a repoblació ja no produeixen truites americanes com l'arc iris o la de rierol. Però la pressió de la pesca continua fent necessària la seva existència i cada any, a començaments d'hivern, toca fer la feina rutinària de l'extracció dels ous de les femelles que estan a punt de pondre per fecundar-los de manera artificial amb el semen extret dels mascles. Les piscifactories treballen amb una varietat centreeuropea de truita comuna. Per tant, les truites de repoblació es poden encreuar amb les del país. No és una cosa nova. De fet, des de fa molts anys la major part de les truites dels rius catalans són truites comunes europees o bé exemplars híbrids i les repoblacions continuen sent imprescindibles per compensar la pressió de milers de pescadors que volen peix sense condicions. Amb la pesca sense mort, que cada vegada té més adeptes, la situació canviaria radicalment, ja que els peixos acabats de pescar tornarien al riu, les repoblacions deixarien de ser necessàries i les truites del país ho tindrien una mica més fàcil.

En Ferran i el joc de memòria
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals En Ferran i el joc de memòria

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

En aquest capítol de "Jugamón", en Ferran rep els membres de la colla a casa i els ensenya un joc que s'ha inventat. En Ferran viu a Cabrils, al Maresme. Li agraden tan els animals petits i els insectes que de gran vol ser entomòleg. Com a mascotes, en Ferran té un gripau i un dragó barbut. En aquest capítol, li ha tocat el torn de rebre els altres dotze integrants del grup de "Jugamón" per ensenyar-los un joc. En Ferran ha decidit reconvertir un antic joc de memòria familiar per poder jugar-hi en una plaça del poble.

Fong contra llagostes / Rentar roba pedalant / Fauna al Senegal
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Fong contra llagostes / Rentar roba pedalant / Fauna al Senegal

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia

"El medi ambient" mostra com es combat la plaga de llagostes al desert del Sàhara, com funciona una rentadora de pedals ideada a l'Índia i com es treballa al Senegal per recuperar la flora i la fauna en perill d'extinció. Un fong contra les llagostes La plaga de llagostes que afecta la regió del sud del desert del Sàhara des del 2003 ja té un enemic potencial. "Múscul verd" és el nom que rep el bioesprai fet d'un fong natural que ataca només les llagostes i els saltamartins. El govern de la zona està fent una prova pilot i confia que, amb l'esprai, juntament amb l'helicòpter i els tot terrenys que permetran localitzar els insectes i accedir-hi, es pugui acabar amb la plaga. Des del 2003, les llagostes han destruït prop del 80 % de les collites de cereals, fet que ha provocat una greu crisi alimentària. Rentar roba tot pedalant Rentar la roba a mà és un inconvenient que encara tenen moltes persones de l'Índia perquè l'electriciat no arriba a les zones rurals o, allà on n'hi ha, els talls són freqüents. La Reyma, una noia de 18 anys, ha trobat la solució. Ha dissenyat una rentadora que funciona sense electricitat i que rep l'energia que necessita gràcies al moviment d'uns pedals que porta incorporats. L'invent és ben simple: un recipient d'alumini que conté un cilindre de filferro on es poden rentar tres quilos de roba. L'aigua i el sabó es posen dins el cilindre i, després, només cal pedalar. Recuperació de fauna al Senegal Les guerres que hi ha al continent africà, la caça il·legal i la destrucció dels hàbitats han fet reduir el nombre d'exemplars de diverses espècies fins a situar-les al llindar del perill d'extinció. La reserva de Bandia, situada a seixanta-cinc quilòmetres de Dakar, la capital de Senegal, és un projecte privat que ha permès recuperar moltes espècies de plantes i animals. És també l'únic lloc on l'antílop africà, el més gros del món, ha estat criat de manera satisfactòria en captivitat. Els encarregats de la reserva confien que, algun dia, aquests exemplars podran repoblar el Senegal i fer que la biodiversitat del país es recuperi.

Les plantes carnívores autòctones
Vídeo

Ciències naturals Les plantes carnívores autòctones

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" parla de les "plantes carnívores", que són, en realitat, insectívores, ja que no mengen carn, sinó que capturen animals petits, sobretot insectes, que utilitzen com a font suplementària de nitrogen orgànic. A Catalunya hi viuen diverses espècies d'aquestes plantes, representades per dues famílies i tres gèneres. La viola d'aigua és una lentibulariàcia del gènere pingüícola, que viu sempre a prop de l'aigua en substrats preferentment calcinals. A primer cop d'ull pot semblar una planta convencional, però les seves fulles estan cobertes d'una substància muscilaginosa provinent de petites glàndules que ocupen tota la part de sobre de les fulles. Quan un insecte toca una fulla, hi queda enganxat i estimula una reacció de la planta, que secreta enzims digestius a la zona on fan falta. Acabada la digestió externa, els sucs que en resulten queden sobre la fulla i són reabsorbits per la planta. L'altra representant de la família de les lentibulariàcies a Catalunya és la utriculària, una planta aqüàtica sense arrels que viu submergida i que recorda més una alga que no pas la viola d'aigua, amb la qual comparteix família botànica. La utriculària és una atrapadora activa de diminuts invertebrats aquàtics, ja que disposa de trampes minúscules o utricles, gairebé invisibles per a l'ull humà, capaces de xuclar les preses al seu interior. Les seves flors grogues i infèrtils, que apareixen fora de l'aigua, recorden la flor de la viola d'aigua i justifiquen el parentiu entre totes dues plantes. Finalment, la família de les droseràcies, amb dues espècies, completa la llista de les plantes insectívores catalanes. Són conegudes vulgarment com "herba de la gota", i també viuen en ambients molt pobres en nutrients, en general torberes molsoses dels Pirineus. Tenen fulles sensibles i glandulars recobertes de pèls drets acabats en un capet viscós, roig i lluent. Els petits insectes que hi acudeixen enganyats pel seu aspecte, sobretot mosquits, hi queden enganxats a l'acte, i més encara amb els moviments que fan per deslliurar-se'n. Llavors, lentament, la mateixa fulla es doblega i embolcalla parcialment la presa, mentre secreta diversos enzims càustics que en corroeixen les parts toves, fins que alliberen els nutrients que la planta necessita i que obté a partir de les seves preses.

Un món en un marge
Vídeo

Ciències naturals Un món en un marge

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" mostra les espècies que habiten els marges que hi ha entre els conreus. Antigament, els marges entre els conreus servien simplement per delimitar propietats, per donar servituds de pas o per guanyar desnivells entre els horts i els camps. Però, a poc a poc, l'augment de les terres conreades va anar convertint els marges en un recer de la fauna salvatge que havia suportat, amb més o menys problemes, els canvis en el seu entorn. Algunes espècies poden viure perfectament entre horts i camps, però necessiten un espai tranquil on poder-se amagar i, sobretot, reproduir-se. La presència d'alguns d'aquests animals que exploten les zones conreades però que es refugien als marges representa un benefici directe per al pagès, ja que molts s'alimenten d'invertebrats poc convenients en un hort ben cuidat. Els eriçons en són un bon exemple: els agraden els cargols i els llimacs i devoren amb avidesa qualsevol cucota que troben al seu pas. Els llangardaixos, uns altres habitants típics dels marges entre camps, mengen insectes de tota mena, i per aquesta raó uns i altres han estat respectats tradicionalment. Fins i tot altres animals no tan ben vistos, com la serp blanca, busquen també refugi als petits espais salvatges entre les zones conreades. Pel que fa a aquesta espècie, justament, el benefici per a la pagesia és evident: la serp blanca s'alimenta bàsicament de petits mamífers, fins al punt que tenen certs hàbits nocturns per poder capturar amb més èxit les seves preses predilectes: els ratolins i els talpons. Amb el temps, la situació ha anat canviant. Els espais alterats per l'acció de l'home han anat creixent sense parar i els marges han pujat de categoria. Ara no són només un recer de fauna beneficiosa per als conreus, sinó que en molts llocs són l'única esperança per a la supervivència de moltes espècies animals que han vist desaparèixer el seu hàbitat original. Molts ocells, com les merles, els bitxacs, les garses o els botxins, han d'aprofitar els marges i els arbres o els arbustos que hi queden dispersos per fer-hi el niu, ja que no tenen pràcticament cap altra alternativa si no volen abandonar definitivament el terreny. A les planes de Lleida, la situació és alarmant: la conversió de l'antic mosaic de camps i marges en grans latifundis uniformes amenaça directament la biodiversitat dels secans. I aquest en pot ser un exemple: l'últim niu conegut a Catalunya d'esparver d'espatlles negres es va localitzar en un marge a prop de Balaguer, ara fa un parell d'anys. Avui, aquell marge concret i molts altres dels voltants ja han desaparegut a favor dels macroconreus. L'esparver d'espatlles negres, de moment, no ha tornat a criar als secans.

Total 8 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa