Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 37 resultats
per pantalla
Pantalla de 4
Sants-Montjuïc
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Sants-Montjuïc

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Història, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

El programa "Barris de Barcelona" recorre el districte de Sants-Montjuïc, amb barris amb tanta personalitat com Hostafrancs, Sants, la Bordeta o el Poble-sec, amb l'exponent industrial de la Zona Franca i els racons naturals i les instal·lacions culturals i esportives de la muntanya de Montjuïc. El tenor Josep Carreras va néixer al barri de Sants i els seus records d'infantesa són la presentació del reportatge. El recorregut pel districte de Sants-Montjuïc comença als barris de la Magòria i la Font de la Guatlla, i a la fàbrica Casaramona, seu del CaixaFòrum. Al barri de la Bordeta hi ha l'antic complex industrial de Can Batlló, una fàbrica històrica reconvertida en tallers autònoms. La plaça d'Espanya, la porta d'entrada de la ciutat, es va urbanitzar a començaments del segle XX, coincidint amb la celebració de l'Exposició Universal de 1929. Un edifici que ja existia abans de la remodelació de la zona és la plaça de toros de les Arenes. El carrer de Sants és un important eix comercial, juntament amb el mercat de Sants i el mercat d'Hostafrancs. L'itinerari pel barri continua per l'estació de tren Barcelona-Sants, la plaça dels Països Catalans, el complex de l'Espanya Industrial, una fàbrica construïda a mitjans del segle XIX i avui reconvertida en parc, i les cases de planta baixa del carrer de Premià. A la Zona Franca es concentra l'activitat industrial de la ciutat de Barcelona. A la vora hi ha el barri de Can Clos i una zona d'horts urbans. La muntanya de Montjuïc va canviar el seu aspecte arran de la celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics de 1992. L'Estadi Olímpic es va reconstruir i es van aixecar construccions tan espectaculars com ara el Palau Sant Jordi. A l'edifici del Palau Nacional hi ha el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, que acull una important col·lecció d'art romànic. Altres punts d'interès de la muntanya de Montjuïc són el Teatre Grec i la Fundació Joan Miró, un edifici de l'arquitecte Josep Lluís Sert. El funicular de Montjuïc uneix la muntanya amb el barri del Poble-sec i l'avinguda del Paral·lel. Del barri cal destacar l'església de Santa Madrona. L'anomenada Ciutat del Teatre està constituïda per l'Institut del Teatre, el Mercat de les Flors i el nou Teatre Lliure. El recorregut per la muntanya de Montjuïc finalitza als jardins de Mossèn Costa Llobera, amb una de les col·leccions de cactus més importants d'Europa; el Fossar de la Pedrera, amb el monument funerari en honor del president de la Generalitat Lluís Companys, afusellat l'any 1940, i el cementiri de Montjuïc.

L'Espanya Industrial
Vídeo

Ciències socials L'Espanya Industrial

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història

L'espai "Què va passar?" recorda la història de l'Espanya Industrial, la gran fàbrica tèxtil del barri de Sants de Barcelona. El parc de l'Espanya Industrial és al barri de Sants de Barcelona. Fa quaranta anys aquí hi havia la fàbrica tèxtil més important del seu temps, que es dedicava des de l'obtenció del fil de cotó fins a la fase final dels tints, coneguda com "ram de l'aigua". L'Espanya Industrial es va conèixer com el Vapor Nou. I és que a la vora també hi havia una important fàbrica del comte Güell, el Vapor Vell, que més tard es traslladaria fora de la ciutat per fugir de l'ambient de reivindicació laboral de Barcelona. La societat Espanya Industrial es va constituir inicialment a Madrid i tenia plans d'estendre les seves fàbriques a la resta de l'Estat. Els germans Muntadas, impulsors de la iniciativa, volien contrarestar la idea que el negoci tèxtil era només una cosa dels catalans. Les bones intencions dels Muntadas per guanyar-se una bona imatge a Madrid es van veure truncades per una crisi financera que va afectar els inversors de la capital. L'any 1851, la societat Espanya Industrial traslladava el seu domicili a Barcelona i renunciava als plans d'expansió a la resta de l'Estat. Inicialment, la fàbrica tenia mil cinc-cents treballadors, i a finals del segle XIX va arribar a un màxim de dos mil cinc-cents. Les màquines de filar venien d'Anglaterra, mentre que la maquinària d'estampar procedia de França. Tot en grans quantitats, incloent-hi gairebé mil telers. El fet que el cotó, la maquinària i també el carbó fossin importats servia d'argument als industrials tèxtils per reclamar la protecció aranzelària. Aquestes reclamacions es negociaven amb el govern de Madrid, que també tenia l'ojectiu de mantenir uns preus baixos en el mercat intern. La producció de l'Espanya Industrial pretenia substituir la importació d'altres països, com ara els estampats que venien de França. La concentració de treballadors va afavorir l'ambient reivindicatiu des dels seus inicis. La primera vaga general de Catalunya es va iniciar als tallers de l'Espanya Industrial l'any 1854 i va durar una setmana. Sovint, els conflictes sorgien per l'oposició a una maquinària que substituïa mà d'obra. La rendibilitat del negoci no va ser mai gaire alta i es caracteritzava per la irregularitat. La vida de la fàbrica es va allargar en una lenta decadència fins al 1969. Llavors es va tancar la fàbrica de Sants i se'n va obrir una a Mollet, que va durar fins a començaments dels 80.

Prevenir la lumbàlgia
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Prevenir la lumbàlgia

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

La lumbàlgia és el principal motiu d'incapacitat laboral a Catalunya. En aquest capítol, el programa "Salut!" ensenya bons hàbits posturals i com manipular les càrregues per evitar que en patim. La lumbàlgia és un dolor a la part baixa de l'esquena, concretament a la zona de les cinc vèrtebres lumbars, que són les que reben més pressió i les que suporten el pes. Entre altres causes, el dolor apareix quan el disc que hi ha entre les vèrtebres comprimeix les arrels nervioses de la columna. Habitualment la provoquen els esforços continuats, les males postures i aixecar o portar pesos de manera inadequada. El sedentarisme, l'estrès i l'obesitat també són factors de risc. La infermera Magda Tarrés comença la seva feina de prevenció de la lumbàlgia al barri barceloní de Sants. El pes que els nens porten a les motxilles pot ser una causa important de dolor lumbar. Al barri de Sants, prop del 20 per cent de la població té més de 65 anys. La doctora Montserrat Baré és al mercat de Sants. Els primers consells els dóna sobre com hauria de ser el carret ideal d'anar a comprar. Els treballadors dels mercats s'exposen sovint a tenir lumbàlgia perquè han d'aixecar molts pesos o passen moltes hores drets. El doctor Jordi Schlaghecke, especialista en Medicina Laboral, és a Sant Celoni. Comença la seva tasca de prevenció en una perruqueria. La lumbàlgia és la principal causa de baixa laboral en el món occidental. Una de cada dues persones amb lumbàlgia acaba tenint hèrnia discal per falta de tractament.

Panellets
Vídeo

Tutoria Tecnologia Panellets

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria

Quan arriba la festivitat de Tots Sants, l'estrella de les pastisseries són els panellets. "Dolça Catalunya" descobreix els secrets de la seva elaboració. La presentadora del programa, Elisabet Carnicé, visita l'obrador de la pastisseria Mas, a Barcelona. Allà, el pastisser Joan Mas elabora panellets tradicionals i també d'innovadors. Per fer tots aquests panellets, primer cal preparar el massapà amb pols d'ametlla, ous i sucre de llustre. Després, els ingredients varien segons el tipus de panellets: pinyons, taronja confitada, codonyat, confitura de fruites, coco ratllat, festucs, avellanes, gerds en pols... També es poden aromatitzar amb curri, cardamom, coriandre, te verd, nou moscada, anís estrellat, canyella en pols, vainilla, cafè soluble, cacau en pols... D'altra banda, al programa també es parla d'altres receptes que es fan en altres països, coincidint també amb la festivitat de Tots Sants, amb tres persones procedents d'Anglaterra, Mèxic i el Japó. Finalment, Jordi Pla parla del tipus de panellets que poden menjar les persones que tenen necessitats especials en la seva dieta, especialment les que tenen problemes amb el sucre.

Què vol dir reeixir?
Vídeo

Llengües i literatura Què vol dir reeixir?

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengua catalana i literatura

Els mots i expressions que apareixen en aquest capítol del programa "Què m'has dit!" són: "reeixir", "peti qui peti", "a sants i minyons no els prometis si no els dons" i "a la tarda". A més, el programa repassa les variants dels pronoms "nosaltres" i "vosaltres". El verb "reeixir" significa tenir èxit en alguna cosa que s'emprèn. L'expressió "peti qui peti" es fa servir per dir que es farà una cosa siguin quines siguin les conseqüències, passi el que passi. Els pronoms personals forts "nosaltres" i "vosaltres" presenten moltes variants. La pronúncia més habitual és amb la supressió de la lletra "l": "nosatres", "vosatres". També estan molt esteses altres variants: "naltros", "valtros"; "noltros", "voltros"; "nosatros", "vosatros", o "natres", "vatres". El refrany "a sants i minyons no els prometis si no els dons" significa que, si es promet una cosa als nens, cal complir-la. Les locucions temporals que indiquen parts del dia s'han d'introduir amb la preposició "a", i no pas amb la preposició "per". Així, cal dir: "a la tarda", "al matí", "al vespre" i "a la nit".

Retaule de Santa Clara
Vídeo

Educació artística Ciències socials Retaule de Santa Clara

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Dibuix artístic

Una de les obres mestres de Lluís Borrassà, introductor del gòtic internacional a Catalunya, és el retaule de "Santa Clara". L'espai "Pinzellades d'art" analitza els detalls d'aquesta obra, que es conserva al Museu Episcopal de Vic. El pintor gironí Lluís Borrassà va arribar a Barcelona a començaments del segle XV, on va obrir un taller que es va convertir en el més important de Catalunya. En un moment en què començava la decadència de l'estil gòtic tradicional, Borrassà va introduir l'anomenat gòtic internacional, que triomfava a Europa. L'any 1415, Lluís Borrassà va pintar el retaule de "Santa Clara" per al convent de Santa Clara de Vic. Els protagonistes del retaule són els ordes dels franciscans i dels dominicans, fundats per Francesc d'Asís i per sant Domènec, respectivament. Al centre del retaule hi ha sant Francesc, entronitzat i envoltat per un grup de frares, un grup de monges clarisses, encapçalades per santa Clara, i un grup de llecs, que són els que no han fet els vots. En una altra escena central hi apareixen l'arcàngel Miquel, que simbolitza l'obediència, la Mare de Déu de l'Esperança, que representa la castedat, i santa Clara, que exemplifica el vot de pobresa. El carrers laterals i el bancal del retaule són plens de sants i santes i alguns màrtirs que hi apareixen porten objectes que simbolitzen la manera com van morir. Cal destacar l'escena que mostra com sant Domènec salva els mercaders que han naufragat davant la costa, la imatge en què sant Judes i sant Simó són a la cort del rei Abgar, malalt de lepra, o l'escena en què aquests dos sants són degollats. L'escena més esfereïdora és la que fa referència a la matança dels Innocents. El rei Herodes seu al tron mentre els seus assessors li ensenyen el "Llibre de les profecies", on s'anuncia el naixement de Jesús, i li aconsellen que faci matar tots els nadons de Betlem. A la mateixa escena, els soldats maten els petits enmig del dolor de les mares. Presidint el retaule hi ha el calvari, que mostra la mort de Jesús a la creu. Borrassà el va pintar ple de personatges.

Panellets
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Tecnologia Panellets

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Economia de l'empresa, Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Llengua catalana i literatura, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

Els panellets amb el distintiu d'Especialitat Tradicional Garantida estan elaborats sense cap fècula ni additiu. El programa "De la terra" parla d'aquests dolços units a la festivitat de Tots Sants. L'origen dels panellets va lligat a la festivitat religiosa del culte als morts. No se sap del cert quan se'n van començar a fer, però els primers documents que en parlen són del segle XVIII. En Miquel, de la pastisseria Comas, elabora més de trenta varietats de panellets, seguint la mateixa recepta que el seu pare. Tots porten com a base el massapà, elaborat amb ametlla, sucre i ou. Els seus panellets tenen el distintiu d'Especialitat Tradicional Garantida, que reconeix els panellets elaborats artesanalment, sense patata, moniato ni cap altre ingredient que els modifiqui. L'Assumpta, mestra, ensenya els seus alumnes a fer panellets, una manera de jugar i de seguir la tradició alhora. A l'escola també celebren la festa de la castanyada. A Reus, el matí de Tots Sants, es rifen panellets com es feia antigament. En Joan organitza la rifa de panellets de l'Orfeó Reusenc, en què també es poden guanyar confitures i licors, i el Cor de l'Orfeó assaja cançons relacionades amb la festivitat.

Barcelonès
Vídeo

Educació artística Ciències socials Barcelonès

  • Data 1998
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Geografia

"Catalunya des de l'aire" dedica el capítol a la comarca del Barcelonès, la més petita de Catalunya, però també la més poblada. A la comarca del Barcelonès hi viuen més d'una tercera part dels catalans. El recorregut per la comarca comença a Badalona, l'antiga Baetulo romana. Cal destacar-ne el passeig Marítim, Montigalà i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on els Reis Catòlics van rebre Cristòfol Colom quan va tornar del primer viatge a les Índies Occidentals. Sant Adrià de Besòs s'ha estès al voltant de les desembocadura del riu Besòs gràcies a la forta empenta industrial del segle XX. Santa Coloma de Gramenet conserva restes del poblat ibèric de Puig Castellar i grans casals medievals, com la Torre Pallaresa i la Torre Balldovina. L'Hospitalet de Llobregat s'ha convertit en la segona població de Catalunya. Barcelona, la capital de Catalunya, es troba situada entre la serra de Collserola i el mar. Es recorren tots els seus barris: Sants, Les Corts, Pedralbes, Sarrià, Vallvidrera, Sant Gervasi, Gràcia, Horta, Sant Andreu, Poble Nou, l'Eixample, la Barceloneta, Montjuïc i Ciutat Vella. El programa mostra indrets i edificis com l'estació de Sants, el parc de l'Espanya Industrial, el Camp Nou, el Palau de Pedralbes, el monestir de Pedralbes, fet construir per la reina Elisenda de Montcada, el parc Cervantes, la caserna del Bruc, la Torre de Collserola, el Tibidabo i l'Observatori Fabra. També el Museu de la Ciència, la plaça Rius i Taulet, el Parc Güell, el Laberint d'Horta, el Palau de les Heures, el pont de Calatrava, la Torre del Baró, la Vila Olímpica, el Port Olímpic, el Parc de la Ciutadella i el Parlament de Catalunya. Més endavant mostra la Pedrera, les cases Batlló, Amatller i Lleó Morera, la Universitat, la casa de les Punxes, la Sagrada Família, el Teatre Nacional, el Moll de la Fusta, el Museu d'Història de Catalunya, les Drassanes i el monument a Cristòfol Colom. A Montjuïc hi ha el castell, la torre Calatrava, l'Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, l'INEF, les piscines Picornell, el Palau Nacional, la Fundació Miró, el Poble Espanyol i el Teatre Grec. L'itinerari finalitza a Sant Pau del Camp, l'església de la Mercè, Santa Maria del Mar, el mercat del Born, el Palau Güell, la Rambla, la plaça Reial, el Liceu, el Palau de la Música, la catedral, l'ajuntament i el Palau de la Generalitat.

Camp d'Aprenentatge de les Valls d'Àneu
Vídeo

Educació artística Ciències socials Camp d'Aprenentatge de les Valls d'Àneu

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Geografia

Presenta les activitats principals que es desenvolupen en aquest camp d'aprenentatge situat a les valls d'Àneu del Pallars Sobirà, que van orientades a fer descobrir el relleu i la vegetació d'alta muntanya, els rastres dels mamífers, els espais protegits del Parc Nacional d'Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici, i també la gestió d'un bosc al Gerdar de Sorpe. També el romànic i el gòtic a l'església dels Sants Just i Pastor de Son, i l'habitatge tradicional d'aquesta zona.

Play (capítol 52)
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Play (capítol 52)

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Llengua estrangera, Educació artística: música

Aquest capítol del concurs d'anglès "Play" enfronta les escoles Mestre Pla de Castellar del Vallès i Gayarre del barri de Sants de Barcelona. Els alumnes de l'escola Gayarre canten "Umbrella" de Rihanna i els de la Mestre Pla canten "S.O.S.", de Jonas Brothers. Després de la interpretació, els alumnes de l'escola contrària hauran de contestar una pregunta en anglès. També hauran de formar paraules amb daus gegants, fer operacions d'aritmètica mental i desxifrar paraules a partir de les lletres que les componen. La recreació de la pel·lícula "Hary Potter and the Order of the Phoenix" amaga un parany que els concursants hauran d'identificar. També repassaran expressions lligades a l'anada a un macroconcert.

Total 37 resultats
per pantalla
Pantalla de 4

Àrea professorat

Programació educativa