Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 17 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
Banc de Sang i Teixits, un edifici model
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Banc de Sang i Teixits, un edifici model

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Un nou edifici situat a la confluència del passeig de Taulat i del carrer Lope de Vega, a Barcelona, allotjarà el nou Banc de Sang i Teixits, on es processaran sang i teixits humans i se n'obtindran derivats, com les prometedores cèl·lules mare, capaces, en el futur, de regenerar qualsevol teixit del cos humà. Un centre científicament tan avançat ha requerit també solucions arquitectòniques avançades, de l'estudi Sabaté Associats. La sang i els teixits s'han de conservar en unes condicions molt determinades. La despesa més elevada correspon a la refrigeració, que s'obté amb unes turbines sense pèrdues per fregament, ja que leviten gràcies a camps magnètics. Uns intercanviadors dissipen la calor generada utilitzant aigua del subsòl. Però tan important com aconseguir de forma eficient la temperatura requerida és conservar-la. Per això, l'aïllament ha estat clau en aquest projecte promogut pel Consorci de la Zona Franca. La llum natural s'escampa per l'interior, on no hi ha cap pilar, i això redueix la despesa en electricitat. Però la lluminositat està present a tot arreu, com ara a l'escala interior. L'ús d'aquests materials i sistemes n'ha encarit l'execució, però els costos es recuperen amb l'eficiència en el consum energètic. Tot plegat no ha buscat només reduir a la desena part la despesa en refrigeració respecte a un altre edifici d'aquestes característiques, sinó també el benestar dels usuaris. El Banc de Sang és un bon exemple dels nous requeriments que s'han de tenir en el disseny dels edificis.

La nostra biodiversitat interna
Vídeo

Ciències naturals La nostra biodiversitat interna

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

Sabem moltes coses sobre la diversitat biològica del nostre voltant, però no som conscients de la gran diversitat de microorganismes que tenim al nostre cos i que són essencials per viure. El Medi Ambient ens ho explica. Al cos humà hi ha entre 1 i 2 quilos de bacteris, la major part dels quals es troben a l'intestí, però també a la pell, cavitats nasals, boca i, en les dones, a la vagina. MetaHIT és el nom d'un projecte europeu en el qual participa l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron. L'objectiu és identificar els gens dels bacteris de l'intestí humà. Fa milions d'anys que aquests microorganismes viuen dintre nostre. Realitzen funcions essencials: ajuden a digerir aliments, a assimilar nutrients i a generar defenses contra infeccions. Microorganismes i humans tenen una relació de simbiosi, amb beneficis mutus. Els investigadors busquen l'anomenat metagenoma humà, que inclou els gens propis dels humans, que no arriben a 30.000, i els dels microorganismes que contribueixen a funcions essencials, que superen els 3 milions. En definitiva, tenim moltes més cèl·lules i molts més gens d'aquests hostes que no pas del nostre propi organisme. Les mesures d'higiene i els antibiòtics han augmentat l'esperança de vida. Però en les últimes dècades han guanyat importància patologies que eren molt minoritàries, com malalties inflamatòries intestinals o al·lèrgies. Això pot ser degut al fet que hem eliminat bacteris patògens, però també flora bacteriana beneficiosa. A la Vall d'Hebron s'aplicaran aquestes recerques a conèixer millor i prevenir o tractar la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa i altres afeccions abans molt rares. A llarg termini, aquestes investigacions podran donar molts més fruits. De moment, el que es recomana és portar una dieta tradicional, amb menys menjars elaborats i on els vegetals tinguin un gran pes, per alimentar aquests bacteris sense els quals el nostre organisme no es podria desenvolupar correctament.

El desconegut papalló de la mort
Vídeo

Ciències naturals El desconegut papalló de la mort

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

"El medi ambient" dedica el capítol al papalló de la mort, un paràsit que s'aprofita de la feina de les abelles i que es menja la seva mel. Les persones vam descobrir ja fa molt de temps que les abelles elaboren un líquid molt ric en sucres, que guarden com un tresor en petites cel·les resguardades de la intempèrie, dins la foscor dels eixams. Aquest líquid és la mel, i els homes, és clar, no som els únics ni els primers que n'han descobert els valors. Tot al contrari: hi ha espècies animals de grups ben diversos que gaudeixen menjant mel, i tothom la treu de l'eixam amb el seu estil particular. Hi ha molts paràsits de les abelles, com ara el verinós escarabat butllofer, que passen molt desapercebuts. Però el més curiós de tots és de pagès. Viu a l'hort i s'atipa de les fulles de les patateres o de les mates d'albergínia. Quan és jove, és un pedraferit, una eruga gegant tan gruixuda com el dit gros que no té cap altra feina que menjar verd i moure's poc. Pertany a la família dels esfíngids, un nom que se'ls va donar per la postura de descans de les erugues, sempre ben quietes com un esfinx. Una vegada han crescut prou, les erugues s'enterren i, quan surten de la foscor, ja s'han convertit en el papalló de la mort. El nom tan luctuós li ve pel folre de pèl negre que li revesteix el cos, al dors del qual exhibeix un dibuix de color groc que recorda un crani humà amb dos ossos encreuats a sota. En moltes creences de diferents èpoques i cultures, l'aparició d'aquesta papallona era un presagi de l'arribada de la mort. I fins i tot el nom científic de l'espècie, Acherontia atropos, fa referència a una de les tres fades que en la mitologia grega representaven la mort. El papalló de la mort es passa el dia dormint, però al capvespre es desvetlla, els seus ulls enormes comencen a brillar i les ales tremolen per escalfar motors. Amb la temperatura necessària, emprèn el vol. El papalló flaira de lluny l'olor de la mel i, si troba un rusc amb el forat prou gros, hi entra per atipar-se'n ben decidit. Les abelles poca cosa hi poder fer. A vegades, és veritat, arriben a matar-lo i el momifiquen en un racó de l'eixam. Però, normalment, no poden fer gaire cosa més que observar com un altre paràsit es menja el seu petit tresor.

Una alga d'Austràlia a Catalunya
Vídeo

Ciències naturals Una alga d'Austràlia a Catalunya

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Una alga invasora del sud-oest d'Austràlia s'ha instal·lat al Mediterrani. "El medi ambient" parla dels problemes que comporta la seva presència a la costa catalana. Investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes es preparen per sortir a la mar a Vilanova i la Geltrú. Amb l'ajuda del club de submarinisme local, estudiaran l'expansió de la Caulerpa racemosa, una alga invasora originària del sud-oest australià. L'any passat es va detectar per primera vegada davant la costa catalana, en aquesta zona, i no se sap com ha trobat la manera de venir fins al Mediterrani. La Caulerpa racemosa ja és abundant a les Balears, davant la costa valenciana i es troba present fins a Múrcia. Té un desenvolupament extraordinàriament ràpid, d'uns dos centímetres diaris. Encara no saben com frenar-ne l'expansió, perquè, com que és tòxica, pràcticament no té depredadors. I el problema és la seva agressivitat amb el fons marí. Tot i que és tòxica, no hi ha cap problema si entra en contacte amb el cos humà. Però és millor no tocar-les, perquè així s'evita contribuir a la seva difusió. Aquests estudis permetran saber més coses de la relació entre espècies invasores com aquesta i els ecosistemes marins autòctons. Al Mediterrani, hi ha detectada una desena d'algues invasores.

Xinxes, una plaga que ressorgeix
Vídeo

Ciències naturals Xinxes, una plaga que ressorgeix

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

Les xinxes, que pràcticament havien desaparegut, han tornat amb força. El programa "El medi ambient" explica com lluitar contra aquesta plaga en expansió. L'aplicació d'un raig d'aire a 190 graus sota zero és un dels procediments més eficaços per posar fi a les xinxes. Uns insectes que pràcticament havien desaparegut a mitjans de segle XX i que al segle XXI han tornat amb força. La capacitat d'aquests animals de dejunar tot un any obliga a utilitzar més insecticides persistents a tots els racons, forats i escletxes que fan servir com a amagatall. El gran nombre de viatgers que avui dia recorren el món ha portat les xinxes a les maletes d'allà on encara persistien. L'ús de nous insecticides selectius i l'abandó d'altres insecticides tòxics com el DDT, n'ha permès l'expansió a partir de residències de molt trànsit com hotels, pensions i apartaments. En aquests llocs, els controls es fan a totes les habitacions que envolten l'estança on s'han detectat. Les xinxes de llit s'alimenten de sang exclusivament humana i acostumen a picar de nit. L'animal detecta el cos humà per temperatura i nivells de diòxid de carboni. Des de fa uns anys, dispensaris i el Museu de Zoologia atenen visites de persones a qui ha picat aquest insecte. No només aquí, també en molts altres països, fins al punt de ser una preocupació de congressos científics i professionals. Cada any augmenten un 25 per cent els casos detectats a l'estat espanyol, sobretot a Catalunya i a les Canàries.

Transgènics a la carta
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals Transgènics a la carta

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

"Quèquicom" sotmet a examen els aliments transgènics. El programa analitza els pros i els contres d'aquests conreus i els seus possibles efectes sobre la salut humana. El blat de moro és l'única planta transgènica que té autorització per ser cultivada a Espanya, i molts pagesos la trien per la seva resistència a les malures. La reportera del programa, Anna Lasaga, fa un viatge pels camps i els laboratoris on s'estudien aquestes plantes per treure'n l'aigua clara sobre què és un transgènic i quins efectes pot tenir en el medi ambient i els éssers humans. Al programa hi participen Joan Serra, tècnic de l'IRTA, i Juli Bergé, un pagès perjudicat per la pol·linització de camps de transgènics pròxims que ha hagut d'abandonar el cultiu ecològic. A més, Francesc Vilarroya, professor de Biotecnologia de la Universitat de Barcelona, explica com processa el cos humà els productes transgènics per poder-los assimilar. I Pere Puigdomènec, director del laboratori CSIC-IRTA, creu que els transgènics són útils i considera excessius els tràmits que es necessiten per autoritzar que un nou transgènic surti al mercat. És un procés caríssim que limita l'aparició d'algunes varietats que, segons aquest investigador, podrien alimentar millor més persones. D'això també es queixa la professora Teresa Capell, que dirigeix un grup de recerca a la Universitat de Lleida que treballa en una pomada vaginal contra la SIDA feta a partir de transgènics. I al plató, Marc Boada explica com es crea un transgènic i altres aplicacions d'aquesta tècnica.

Làser: adéu a la miopia
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Làser: adéu a la miopia

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Operar la còrnia amb làser és una possibilitat per corregir la miopia. "Quèquicom" analitza els riscos d'aquestes intervencions, si no es fan totes les proves necessàries, i també explica com funciona un làser des de l'Institut de Ciències Fotòniques. La reportera del programa, Anna Lasaga, acompanya una persona miop en el seu camí per deixar de ser-ho i indaga com és possible reduir tres diòptries en vint minuts i que el pacient se'n pugui anar a casa immediatament després de l'operació. Després d'operar-se, Laura Domingo ja hi veu sense necessitat d'ulleres. Però no tothom es pot operar, ja que els candidats han de reunir una sèrie de condicions per operar-se. El làser és un tipus de llum que és capaç de tallar, esculpir o fondre els teixits del cos humà, en aquest cas de la còrnia. Anna Lasaga visita l'ICFO, l'Institut de Ciències Fotòniques, per veure com es fa un làser i quines utilitats té. Al plató, el presentador del programa, Marc Boada, explica per què hi ha persones miops i persones hipermetrops. També aclareix quina diferencia hi ha entre la llum normal i el làser.

Guttmann: reaprendre a viure
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Guttmann: reaprendre a viure

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

"Quèquicom" descobreix com reacciona el cos humà quan perd la mobilitat a causa d'una lesió medul·lar o d'un traumatisme cranial. Primer de tot, la reportera del programa, Anna Lasaga, visita Alba López, una noia de 19 que afronta la vida amb coratge després d'haver tingut un greu accident de moto que la va deixar tetraplègica. Després de l'accident, l'Alba necessitava el suport d'un respirador, però ara ja respira per si mateixa gràcies al procés de rehabilitació neuronal i és capaç de fer dues carreres. A l'Institut Guttmann, el neuròleg Josep Maria Tormos explica a la reportera que el cervell aprèn millor dels encerts que no pas dels errors. Ho demostra el cas de l'Òscar, un noi de 16 anys amb un gran grau de lesió a la medul·la espinal que podia fer dubtar sobre la seves possibilitats de tornar a caminar. Ara, un robot l'ajuda a fer el moviment correcte de les cames en el moment just en què ho necessita i no abans, de manera que sempre se'l força a progressar. D'aquesta manera es va refent la connexió neuronal entre el sistema nerviós central i l'extremitat. Molts afectats per accidents pateixen dolor neuropàtic o dolor de membre fantasma. A l'Institut Guttmann també es pot veure com es pot tractar aquest dolor mitjançant la realitat virtual. Un simple mirall pot fer desaparèixer el dolor d'un membre amputat fent creure al cervell que l'extremitat perduda es mou. Això és una de les coses aparentment impossibles que fan a l'Institut Guttmann. Una altra és aconseguir la recuperació del moviment en persones que han patit una lesió important, però no absoluta, del sistema nerviós. En tots dos casos apliquen tècniques basades en el reforçament positiu per restablir els camins neuronals perduts en un accident. La idea de combatre un dolor real amb una imatge virtual la va desenvolupar el metge d'origen indi V. S. Ramachandran i ara s'aplica a tot el món. És sorprenentment eficaç, però encara no està completament explicada científicament. Quan es parla de dolor, s'ha de posar èmfasi en el fet que l'experiència del dolor no és només una experiència física generada en el lloc on s'ha produït el dany, és una experiència sensorial que s'elabora o processa al cervell. Després d'una amputació o dany a la medul·la espinal, es probable desenvolupar dolor neuropàtic, és a dir, el que està relacionat amb algun problema o dany a les vies nervioses. També se'l pot anomenar dolor de membre fantasma, especialment per referir-se al dolor dels amputats. Després d'una amputació, el dolor generalment es pot sentir paradoxalment en aquella part del cos que ja no hi és, i, en el cas d'una lesió a la medul·la, el dolor es pot sentir en zones corporals per sota de la lesió, on la persona no sent cap altre tipus de sensació corporal. És difícil de tractar aquest dolor, entre altres raons perquè encara no es coneixen exactament les causes que el provoquen, i sovint es converteix en crònic.

El Sol com a gènesi de totes les energies
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Ciències naturals El Sol com a gènesi de totes les energies

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural, Tecnologia industrial
  • Experiència

El Sol, l'astre rei, és font de vida i de totes les energies que fem servir. L'espai "Energi K" descobreix les utilitats energètiques que té. Des de fa milions d'anys, el Sol emet llum i calor provinents de les reaccions nuclears que es produeixen en el seu interior. En aquestes reaccions, l'hidrogen es converteix en heli. El Sol té 110 vegades el diàmetre de la Terra i és el seu nucli el que produeix el 90 % de l'energia. A banda de ser font de vida, l'efecte del Sol sobre la Terra comporta una sèrie de fenòmens que originen, de manera directa o indirecta, totes les fonts d'energia. El meteoròleg Eloi Cordomí explica que el Sol és la principal font d'energia que tenim al planeta Terra. El Sol, per exemple, escalfa l'aire i l'aigua dels oceans, i això fa que es formin els núvols de precipitació, que poden deixar pluges. Si aquestes pluges cauen sobre les muntanyes, seran aprofitades pels rius i després aniran als embassaments. Als embassaments s'hi pot obtenir energia hidroelèctrica, que es pot aprofitar a la llar en forma d'electricitat. Tant el carbó com el petroli provenen de plantes que van existir fa milions d'anys i que van créixer gràcies al Sol. D'altra banda, l'energia directa que arriba del Sol es pot aprofitar a través de plaques fotovoltaiques o de plaques tèrmiques. A banda de ser la font de totes les energies, el Sol també és la base dels processos biològics. Gràcies a la radiació ultraviolada del Sol, les plantes fan la fotosíntesi i el cos humà produeix vitamina D. L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet retenir l'energia del Sol. El problema és que actualment s'emeten més gasos CO2 d'efecte hivernacle i això fa que es quedi més energia a la Terra de la que tocaria, i, per tant, que l'atmosfera tendeixi a anar-se escalfant.

Els aliments com a font d'energia
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals Els aliments com a font d'energia

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

El programa "Energi K" destaca, en aquesta ocasió, la importància de seguir una dieta alimentària equilibrada. El cos humà obté l'energia dels aliments, concretament de les calories que aporten. Les calories són la unitat amb què es mesura el valor energètic dels aliments. El cos humà necessita calories per dur a terme les funcions vitals, per al bon ritme dels òrgans i per fer activitats físiques i intel·lectuals. El metge Jordi Sapena aclareix que una dieta és equilibrada quan conté tots els aliments necessaris per tenir un estat nutricional i un estat de salut òptims: aliments energètics, com greixos i hidrats de carboni; aliments plàstics o reconstructors, com les proteïnes, i minerals i vitamines. Als països desenvolupats es consumeix gairebé un 30 % més de les calories que calen.

Total 17 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa