Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 119 resultats
per pantalla
Pantalla de 12
Sumar onze
Vídeo

Matemàtiques Sumar onze

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Matemàtiques

El programa "Enginy" busca dues combinacions de números que sumin onze. A la pantalla hi ha cinc grups de tres números. Dos d'aquests grups sumen onze. Cal trobar-los.

1714, l'hora de l'exili
Vídeo

Ciències socials 1714, l'hora de l'exili

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

"Tarasca" fa un resum històric de l'exili català austriacista després de la caiguda de Barcelona i Cardona, al setembre de 1714, durant la Guerra de Successió. L'11 de setembre de 1714 Barcelona cau vençuda. L'ocupació de les tropes borbòniques va acompanyada d'una brutal repressió i la vida de molts catalans està en perill. De seguida, les noves autoritats borbòniques expulsen de Catalunya els austriacistes dels altres regnes hispànics, però prohibeixen marxar als catalans. Malgrat tot, molts ho fan clandestinament, arriscant la vida. Famílies senceres fugen cap a Sardenya, Nàpols, Gènova o Mallorca. La desmesurada repressió dels homes de Felip V els ha dut a buscar refugi fora del seu país. Abans de ser emperador, l'arxiduc Carles III vivia a Barcelona. Va ser coronat a Viena com a emperador amb el nom de Carles VI. Però en alguns llocs de Catalunya la guerra continua. A Cardona, els partidaris de l'emperador Carles VI continuen enfrontant-se als ocupants. Els germans Antoni i Manuel Desvalls comanden la resistència catalana de Cardona. Malgrat els esforços, no poden aguantar gaires dies els atacs i, el 19 de setembre, es veuen forçats a signar la capitulació. És la fi de la guerra a Catalunya i els Desvalls s'embarquen, a Mataró, en direcció a Viena. A Viena només hi poden anar a viure l'alta noblesa i els funcionaris reials. Malgrat això, molts exiliats aconsegueixen arribar-hi. A la capital hi ha més refugiats dels que la ciutat pot absorbir. L'exili suposa perdre totes les propietats de Catalunya. Per aquest motiu, els refugiats de totes les classes reben una pensió compensatòria en arribar a Viena. Poc després de l'ocupació, a Barcelona la situació és cada cop més desesperada. Les forces borbòniques continuen reprimint la població. Humilien els veïns del barri de la Ribera, obligant-los a destruir les seves pròpies cases perquè als terrenys del costat s'hi comença a construir una ciutadella militar. Un any després, molts militars continuen la guerra de guerrilles. Un d'ells és el general Moragues, que és detingut al port de Barcelona. Ràpidament és executat i esquarterat pels borbons, que pengen el seu cap a la porta de la muralla de la ciutat. Hi va romandre durant 12 anys, com a escarment i com un advertiment per als resistents. Pel que fa als exiliats, alguns d'ells lluiten en les guerres austroturques al costat de l'emperador Carles VI. A Catalunya la situació no millora i la repressió borbònica continua. Amb el Decret de Nova Planta s'aboleixen les constitucions de Catalunya i, per tant, també els seus drets. Una conseqüència més de la derrota és el tancament de totes les universitats i la centralització dels estudis a la Universitat de Cervera, població que havia donat suport a Felip V. Aquest fet suposa un empobriment de la cultura catalana, alhora que una potenciació del castellà com a llengua de cultura. L'any 1740 mor l'emperador Carles VI. Tant ell com la seva esposa van portar sempre...

L'Onze de Setembre
Vídeo

Ciències socials L'Onze de Setembre

  • Data 1991
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història del món contemporani
  • Experiència

A partir d'una manifestació actual d'un 11 de setembre, un avi explica a la seva néta les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la Guerra de Successió (1700-1714), referint-se especialment a la jornada de l'Onze de Setembre de 1714.

L'Onze de Setembre
Vídeo

Ciències socials L'Onze de Setembre

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

En Dragui, el protagonista de la sèrie de dibuixos "Història de Catalunya", parla de la guerra de Successió, de la derrota de l'Onze de Setembre de 1714 i de la pèrdua de les institucions catalanes. L'any 1700 va morir el rei d'Espanya Carles II. Hi havia dos pretendents per succeir-lo: el duc d'Anjou, nét del rei de França Lluís XIV, i l'arxiduc Carles, fill de l'emperador d'Àustria. Va ser coronat rei el duc d'Anjou amb el nom de Felip V, però, a Europa, Anglaterra i Holanda no hi van estar d'acord i van decidir afavorir l'arxiduc Carles. Catalunya va acceptar, en principi, Felip de Borbó com a rei, que va jurar a Barcelona, l'any 1701, les constitucions catalanes. Un temps després, però, Catalunya va optar per donar suport a l'arxiduc Carles, que havia estat proclamat rei d'Espanya a Viena. L'arxiduc va desembarcar a Badalona l'any 1705 i Catalunya el va reconèixer com a Carles III i comte de Barcelona. Va esclatar una lluita aferrissada entre la Corona d'Aragó, defensora de Carles III, i Castella, defensora de Felip V. Tot Europa va prendre partit per un dels dos pretendents i la guerra es va estendre. Carles III rebia el suport d'Àustria, els estats alemanys, Anglaterra, Holanda, Portugal, els estats italians i la Corona d'Aragó. Felip V, de Castella i França. L'any 1707, a Almansa, les tropes de Felip V van derrotar les de Carles III i van tornar a dominar el Regne de València. Tot seguit es va conquerir Aragó i ja només quedava conquerir Catalunya. Carles III estava instal·lat a Barcelona. La paraula "pesseta", que ve d'aquesta època, es referia a les monedes petites (peces) que Carles III va fer circular per manca de plata. L'any 1711 va morir Josep I, emperador d'Àustria i germà de Carles III. Llavors, Carles III va ser proclamat emperador d'aquell país i va abandonar Barcelona. L'any 1713 es van reunir a Utrecht els ambaixadors dels països que havien format la Gran Aliança a favor de Carles III amb els països que estaven a favor de Felip V (Espanya i França). A canvi d'abandonar la Gran Aliança, Espanya va donar a Anglaterra Menorca i Gibraltar. A Àustria, Felip V els va oferir els territoris d'Itàlia i els Països Baixos. Així tots els països van acabar reconeixent Felip V com a rei i Catalunya es va quedar sola. Tot i que havia moviments de resistència, com els encapçalats pel general Moragues i Bac de Roda, les forces de Felip V es van anar apoderant de tot Catalunya. La ciutat de Barcelona estava assetjada per un exèrcit de 40.000 homes. Rafael Casanova, conseller en cap, va decidir resistir fins al final. Després de tretze mesos de setge, l'11 de setembre de 1714 la ciutat va ser conquerida per les tropes borbòniques. Felip V va establir, mitjançant els decrets de Nova Planta, que tots els regnes d'Espanya es regissin per les lleis de Castella. Va abolir la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions catalanes i va decretar que el castellà fos la llengua dels actes oficials i de l'ensenyament....

Heures
Vídeo

Educació artística Heures

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tècniques d'expressió graficoplàstica, Educació visual i plàstica

La Fundació Joan Miró acull fins al 6 de juny onze artistes de diverses procedències que creen murs com a suport de les seves obres murals. El mexicà Jerónimo Hagerman, que viu a cavall entre Barcelona i Mèxic D. F., ens explica com interpretar la seva composició vegetal amb heures a partir del contacte entre les plantes i les persones. La seva creació, ubicada al pati del recinte, és un bon exemple de la diversitat que ens porta l'exposició. La Fundació Joan Miró ha acollit onze artistes de diverses procedències que creen murs com a suport de les seves obres murals, i un d'ells és el mexicà Jerónimo Hagerman, que viu a cavall entre Barcelona i Mèxic D. F. En aquest documental, Jerónimo explica com interpretar la seva composició vegetal realitzada amb heures a partir del contacte entre les plantes i les persones. La seva creació és un bon exemple de la diversitat d'aquesta exposició.

Ben salada
Àudio

Ciències naturals Ben salada

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

La indústria artesanal de l'anxova té una llarga tradició a la costa catalana. Tanta, que els grecs fundadors d'Empúries ja en gaudien en la població que al cap d'un temps es convertiria en l'Escala. Les ruïnes, ben tranquil·les durant l'hivern, s'animen durant la primavera amb festes que recorden les èpoques clàssiques. El sexe té els seus perills. Per exemple, durant la primavera i l'estiu, quan el sol escalfa la superfície del mar, el seitó puja de les profunditats per reproduir-se. L'excursió eròtica acaba molts cops en captura i fins i tot en canvi de nom, perquè un cop filetejat o amb sal, al seitó l'anomenem anxova. Coneixedors d'aquests hàbits, no fa tant de temps que els pescadors de l'Escala arreplegaven les seves coses, la barca i la família i instal·laven una tenda en alguna platja pròxima a font d'aigua dolça i a un mercat actiu. Allí passaven l'estació, feinejant a la mar i negociant el producte de la pesca amb els pagesos, fins que les nuvolades de setembre aconsellaven desmuntar el campament. En alguns llocs, la presència dels temporers era tan abundant que fins i tot acabaven per batejar topònims. Per exemple, la cala Rovira de Platja d'Aro era coneguda com "La platja dels escalencs". La pràctica d'aquesta acampada lliure, incompatible amb les normes dels municipis costaners d'ara, va trobar el seu punt final amb l'arribada del turisme als anys 50. De tot això ens en parla el Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala, on descobrim que la pràctica de salar la pesca es remunta fins a l'època dels grecs i romans que van habitar Empúries. La festa de la sal, que se celebra al setembre, recorda com arribava el condiment a l'alfolí o antic magatzem, provinent d'Eivissa. Una altra celebració, ara al maig, és coneguda pel nom de la Fira Grecoromana del Triumvirat Mediterrani i retorna a la vida les tres cultures que van conviure a la zona, és a dir, els íbers, els grecs i els romans. Enguany arriba a la seva 14a edició.

Camp d'Argelers
Vídeo

Tutoria Ciències socials Camp d'Argelers

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Història

El documental "Camp d'Argelers" explica, amb arxius, testimonis i ficció, què va ser realment aquest camp de concentració per a 100.000 republicans que fugien del feixisme. Fins ara, no hi havia una obra audiovisual dedicada exclusivament a la vida al camp entre els anys 1939 i 1941. Amb el gest del puny alçat repetit diàriament, els refugiats republicans responen als maltractaments i a les dures condicions de vida al camp. Combatents, vells, mutilats, dones i criatures aconsegueixen superar la misèria moral i material que els toca viure a la platja d'Argelers, envoltats de quilòmetres de filat espinós. "Camp d'Argelers" va més enllà dels tòpics i explica què va ser realment aquest camp de concentració per a 100.000 republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme. Els republicans viuen tancats en un rectangle fet de filat espinós i custodiats sota l'amenaça de les baionetes. El primer aliment que reben són pans llançats des d'uns camions, cosa que provoca picabaralles... Els internats alliberen els intestins vora la mar. Beuen aigua contaminada. Obtenen cinc tendes de campanya com a infermeria, però només disposen d'aspirines. S'estenen la sarna i els polls. Els morts no es comptabilitzen. Des del febrer del 1939 fins al setembre del 1941, són gairebé dos anys i mig de sofriment i penalitats. Sobreviure a les dures condicions del camp ja és una manera de lluitar contra Franco. Al començament no hi ha barraques, ni latrines, ni serveis sanitaris, aigua o menjar. Les dones pateixen assetjaments constants i els nadons moren. Amb el testimoni de les persones que ho van viure i recreant les situacions que no mostren les imatges d'arxiu, el documental narra la vida diària dels refugiats fins que, finalment, són enviats a altres camps el setembre del 1941 i Argelers és clausurat. Una nova recerca històrica sobre el Camp d'Argelers prova també que contra els horrors del camp els republicans actuen units i solidaris. Quan els homes són obligats a treballar fora del camp, les dones es revolten per defensar els brigadistes internacionals deportats a l'Àfrica. El càstig és el mateix per a tots: se'ls tallen els cabells i se'ls tanca en un camp durant mesos, un lloc batejat com l'Hipòdrom. El documental mostra de manera inèdita i sorprenent com la resistència d'aquests homes i dones va ser en realitat un moviment profund que va mobilitzar milers de republicans refugiats a França, molts dels quals ho acabarien pagant amb la seva vida.

Estacions de l'any
Vídeo

Ciències naturals Estacions de l'any

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

L'espai "Méteo K" explica, en aquest capítol, les principals característiques de les quatre estacions de l'any. Les estacions es defineixen per quatre posicions oposades. Quan a l'hemisferi nord és estiu, al sud és hivern. Quan a l'hemisferi nord és tardor, al sud és primavera. La primavera comença el 21 de març i acaba el 21 de juny. És una estació càlida i la més humida de l'any. Els dies s'allarguen i la nit és més curta. Arriba el bon temps i també les pluges. L'estiu va del 21 de juny fins al 21 de setembre. És l'estació més càlida i seca de l'any. El temps és assolellat, amb dies llargs i nits curtes. La tardor comença el 21 de setembre i finalitza el 21 de desembre. És una estació freda i seca. Cauen les fulles dels arbres i es recullen dos productes del bosc: els bolets i les castanyes. L'hivern arriba el 21 de desembre i acaba el 21 de març. És l'estació més freda i més humida de l'any. Els dies són més curts i les nits més llargues. Hi ha neu a les muntanyes i baixen les temperatures.

Fotosfera
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Fotosfera

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Física, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

Quina és l'estrella més brillant del firmament? Una resposta possible és Sírius, que llueix, efectivament, amb intensitat. Però la resposta correcta és una altra, i és òbvia: l'estrella més resplendent és el Sol. El Sol és una estrella normal, més aviat petita, i de llarga vida. Tres quartes parts de la seva massa són hidrogen i la resta, heli. Hi ha també altres elements, però en quantitats molt minses. El nucli del Sol és com una gran central energètica on, a través de reaccions termonuclears, l'hidrogen es transforma en heli. Allí, la temperatura és d'uns 15 milions de graus. En aquest procés es desprenen radiacions gamma, que constitueixen l'energia, la llum i l'escalfor que ens n'arriben. El globus que veiem a ull nu és la fotosfera, la superfície, que es troba a una temperatura d'uns 6.000 graus. Quan es mira la fotosfera amb telescopi, s'hi veuen taques. Així és com les va designar Galileu quan les va detectar, desafiant la idea oficial del seu temps segons la qual el Sol, el centre de tota la creació, havia de ser immaculat. Les taques solars són zones en les quals els gasos es refreden; per això es veuen enfosquides. Com a gasos que són, les taques solars no són estables. Hi ha dies que n'hi ha moltes, i molt extenses, però també poden passar setmanes sense apareixe'n cap. La relativa abundància de taques respon a un cicle bastant regular del Sol, un cicle que dura uns onze anys. Cada onze anys, es diu que el Sol està en màxima activitat. Aleshores, abunden les taques i altres fenòmens com les erupcions de gasos, les flamarades... Els qui miren sovint el Sol parlen de grans castells de foc. La majoria de fenòmens solars són imperceptibles per a la gent, no tenen cap repercussió. Hi ha, però, una conseqüència de l'activitat solar a la Terra que dóna lloc a un espectacle extraordinari: les aurores polars. Com a conseqüència d'una erupció important, el Sol llança a l'espai núvols de partícules. Aquestes partícules, carregades elèctricament, són atretes pels pols magnètics de la Terra. En contacte amb les parts altes de l'atmosfera, brillen i acoloreixen intensament el cel. Llum, calor, vida... Les aurores polars semblen festejar l'estrella més brillant, i més important, del firmament. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns. Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.

Tàrrega (l'Urgell)
Vídeo

Ciències socials Tàrrega (l'Urgell)

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia

La Fira de Teatre al Carrer omple cada setembre la ciutat de Tàrrega d'espectacles i públic. Aquesta edició del programa "Viure Catalunya" visita la capital de l'Urgell. El presentador del programa, Enric Nogueras, recorre els carrers de Tàrrega acompanyat per un locutor de Ràdio Tàrrega. És dilluns, dia de mercat, i un centenar de parades omplen el centre de la ciutat. Tot seguit visita les instal·lacions de l'Associació Alba, una entitat sense ànim de lucre que treballa en l'àmbit de l'educació especial per aconseguir la integració social i laboral de persones amb discapacitats. Tàrrega té un circuit de terra per a proves esportives relacionades amb el món del motor. L'Enric el recorre pilotant un kart de cros. Finalment, el pallasso Fil i Didal, mentre es maquilla per a una actuació, parla de la Fira de Teatre al Carrer. La fira la van crear l'any 1981 l'Ajuntament de Tàrrega i el grup Comediants, i es tracta del mercat internacional de les arts escèniques més important del sud d'Europa. Té lloc el segon cap de setmana de setembre, i durant quatre dies els carrers de Tàrrega s'omplen d'artistes, gestors teatrals i culturals i d'un públic molt nombrós.

Total 119 resultats
per pantalla
Pantalla de 12

Àrea professorat

Programació educativa