Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 14 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
L'Onze de Setembre
Vídeo

Ciències socials L'Onze de Setembre

  • Data 1991
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història del món contemporani
  • Experiència

A partir d'una manifestació actual d'un 11 de setembre, un avi explica a la seva néta les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la Guerra de Successió (1700-1714), referint-se especialment a la jornada de l'Onze de Setembre de 1714.

L'Onze de Setembre
Vídeo

Ciències socials L'Onze de Setembre

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

En Dragui, el protagonista de la sèrie de dibuixos "Història de Catalunya", parla de la guerra de Successió, de la derrota de l'Onze de Setembre de 1714 i de la pèrdua de les institucions catalanes. L'any 1700 va morir el rei d'Espanya Carles II. Hi havia dos pretendents per succeir-lo: el duc d'Anjou, nét del rei de França Lluís XIV, i l'arxiduc Carles, fill de l'emperador d'Àustria. Va ser coronat rei el duc d'Anjou amb el nom de Felip V, però, a Europa, Anglaterra i Holanda no hi van estar d'acord i van decidir afavorir l'arxiduc Carles. Catalunya va acceptar, en principi, Felip de Borbó com a rei, que va jurar a Barcelona, l'any 1701, les constitucions catalanes. Un temps després, però, Catalunya va optar per donar suport a l'arxiduc Carles, que havia estat proclamat rei d'Espanya a Viena. L'arxiduc va desembarcar a Badalona l'any 1705 i Catalunya el va reconèixer com a Carles III i comte de Barcelona. Va esclatar una lluita aferrissada entre la Corona d'Aragó, defensora de Carles III, i Castella, defensora de Felip V. Tot Europa va prendre partit per un dels dos pretendents i la guerra es va estendre. Carles III rebia el suport d'Àustria, els estats alemanys, Anglaterra, Holanda, Portugal, els estats italians i la Corona d'Aragó. Felip V, de Castella i França. L'any 1707, a Almansa, les tropes de Felip V van derrotar les de Carles III i van tornar a dominar el Regne de València. Tot seguit es va conquerir Aragó i ja només quedava conquerir Catalunya. Carles III estava instal·lat a Barcelona. La paraula "pesseta", que ve d'aquesta època, es referia a les monedes petites (peces) que Carles III va fer circular per manca de plata. L'any 1711 va morir Josep I, emperador d'Àustria i germà de Carles III. Llavors, Carles III va ser proclamat emperador d'aquell país i va abandonar Barcelona. L'any 1713 es van reunir a Utrecht els ambaixadors dels països que havien format la Gran Aliança a favor de Carles III amb els països que estaven a favor de Felip V (Espanya i França). A canvi d'abandonar la Gran Aliança, Espanya va donar a Anglaterra Menorca i Gibraltar. A Àustria, Felip V els va oferir els territoris d'Itàlia i els Països Baixos. Així tots els països van acabar reconeixent Felip V com a rei i Catalunya es va quedar sola. Tot i que havia moviments de resistència, com els encapçalats pel general Moragues i Bac de Roda, les forces de Felip V es van anar apoderant de tot Catalunya. La ciutat de Barcelona estava assetjada per un exèrcit de 40.000 homes. Rafael Casanova, conseller en cap, va decidir resistir fins al final. Després de tretze mesos de setge, l'11 de setembre de 1714 la ciutat va ser conquerida per les tropes borbòniques. Felip V va establir, mitjançant els decrets de Nova Planta, que tots els regnes d'Espanya es regissin per les lleis de Castella. Va abolir la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions catalanes i va decretar que el castellà fos la llengua dels actes oficials i de l'ensenyament....

Serra de Galliners, l'artèria verda
Vídeo

Ciències naturals Serra de Galliners, l'artèria verda

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Coneixement del medi: natural

La serra de Galliners és el cor de la via verda que connecta Sant Llorenç del Munt i Collserola. Per aquesta raó, conservar-la és molt important. El programa "El medi ambient" plasma, en aquest reportatge, les accions mediambientals que s'hi fan. Plantar joncs, càrex o lliris ajuda a retenir la terra als marges del torrent de la Betzuca. I les arrels d'aquestes plantes de ribera contribuiran a mantenir l'aigua neta. L'empresa Naturalea, especialitzada en restauracions d'espais naturals, fa aquests i altres treballs gràcies a un projecte de l'entitat Sant Quirze del Vallès Natura, aprovat per l'Agència Catalana de l'Aigua i finançat per l'obra social de Caja Navarra. Després de netejar deixalles i erradicar vegetació exòtica, s'han fet aquests passos per aconseguir, a poc a poc, millorar l'estat d'aquest tram del Riu Sec. Un riu que vertebra el Vallès des de la serra de Sant Llorenç del Munt fins al riu Ripoll, i d'allí al Besòs. La Betzuca és al límit nord de la serra de Galliners, una extensió contínua de prop de mil hectàrees de bosc. Masses de pi blanc, clapes de roure martinenc i d'alzinars, amb exemplars monumentals. Tot i que una gran part està coberta de matollar a causa de successius incendis, Galliners és el cor de la via verda, la connexió ecològica entre Sant Llorenç del Munt i Collserola, gairebé escanyada entre urbanitzacions i infraestructures. A pocs metres d'on es marquen les zones de futura replantació d'arbres de ribera, els alumnes de l'escola local Onze de Setembre observen amb atenció, tot caçant insectes, els mosquiters que sobrevolen la bassa restaurada de Can Poncic. Una mica més enllà, els expliquen quins altres ocells poden observar passejant per la serra: mallerengues i picots. I que les caixes niu es posen per ajudar els ocells a reproduir-se, perquè escassegen els arbres vells amb forats on criar el polls. La conservació de la serra de Galliners és l'última oportunitat de mantenir l'artèria verda que connecta Collserola a la resta d'espais naturals. La divisió entre set municipis dificulta una actuació local coordinada. Mentre dura la planificació de la regió metropolitana, Sant Quirze del Vallès Natura ajuda a reproduir les espècies i a millorar així la qualitat dels hàbitats. I mostra als veïns les tècniques, les eines i els rastres per reconèixer els éssers que viuen a la natura, a tocar de casa.

Moià
Vídeo

Tutoria Ciències socials Moià

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Coneixement del medi: social i cultural

Moià ha vist néixer l'heroi de l'Onze de Setembre Rafael Casanova i el tenor Francesc Viñas, però també altres personatges, molt més curiosos. L'espai "Quin país!" visita aquesta població del Bages per conèixer alguns dels seus veïns. El presentador del programa, Llucià Ferrer, comença el recorregut per Moià al costat de Pau Fort, "màster" del joc de rol "Killer Moià", que consisteix a matar la resta de jugadors amb pastanagues. Tot seguit, el presentador conversa amb Gemma Andrés, Rafel Manzanera i Toni Arisa, que participen en la representació d'obres de teatre musical, com "Mar i cel", "Pirates del Carib" o "High School Musical". El Llucià també es troba amb el rellotger Joan Pedrals, especialitzat en rellotges de campanar. El Joan, que, a més, és aficionat a l'aviació i fundador de la Televisió de Moià, és conegut al poble perquè interpreta el personatge del "Pollo Matapuces". I a l'ajuntament, el presentador entrevista l'alcalde de Moià, Josep Montràs. Finalment, Llucià Ferrer parla amb Héctor Moreu, que practica "parcour", una disciplina esportiva que ve de França i que consisteix a superar àgilment els obstacles que hi ha al carrer.

Play (capítol 38)
Vídeo

Llengües i literatura Play (capítol 38)

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Llengua estrangera

L'anglès és el protagonista del concurs "Play", en què els participants han de superar diverses proves, tant de llengua com de matemàtiques. Els participants d'aquesta edició provenen de l'escola Montserrat, de Sant Salvador de Guardiola i de l'escola Onze de Setembre, de Sant Quirze del Vallès. Els alumnes interpreten dos temes en anglès: "The Tide Is High", una cançó de Blondie, ara versionada per les Atomic Kitten, i "Far From Home", dels Tiga. Després d'aquests temes en anglès, els participants han de respondre una pregunta relacionada amb la lletra. Altres proves del programa consisteixen a fer sumes i restes en anglès i a formar paraules també en anglès. I en el "Find the word", cal formar la paraula més llarga possible amb les lletres de 10 cubs gegants. La paròdia de cinema està dedicada al film "Mamma Mia!". En el diàleg, s'ha amagat un parany lingüístic que cal descobrir. D'altra banda, es repassen algunes expressions relacionades amb el fet de demanar disculpes: "apologise", "I'm so sorry!", "we will be apologising", "annoyed", "give me another chance", "excuse me", "am I forgiven?" o "what a relief".

Forjadors de la Diada
Vídeo

Ciències socials Forjadors de la Diada

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història

"Forjadors de la Diada" és un recorregut per la història de la celebració de la Diada Nacional de l'Onze de Setembre, de la mà d'un seguit de reconeguts especialistes en els diversos aspectes d'aquesta festa reivindicativa. Amb el rerefons dels preparatius per a la celebració de la Diada, l'any 2007, a Barcelona, Vic i Gironella, es recorden les fites emblemàtiques de la història de la commemoració de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques, l'any 1714. El reportatge repassa dates com la de l'any 1888, quan es pot situar la primera convocatòria ciutadana "en honor als màrtirs de 1714"; l'any 1901, la que es considera la primera celebració significativa, arran de la detenció d'un grup de joves que dipositaven flors al peu de l'estàtua a Rafael Casanova; l'any 1914, amb el trasllat de l'estàtua del passeig Lluís Companys a la ronda de Sant Pere de Barcelona, o l'any 1923, amb la ferotge repressió durant els actes commemoratius, dos dies abans del cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera. Així mateix, també es parla de la institucionalització de la festa a partir de la proclamació de la República, l'any 1931; de l'assumpció, per part de la CNT, de la reivindicació nacional durant la Guerra Civil; de la prohibició i la retirada de l'estàtua de Casanova durant el franquisme; de la revifalla de la celebració clandestina del 1964; de l'esclat multitudinari i reivindicatiu de les diades del 1976, a Sant Boi, i del 1977, a Barcelona, i de l'oficialització de la festa durant els darrers anys. Hi intervenen els historiadors Albert Balcells, Jaume Sobrequés, Oriol Jonqueres, Antoni Simon, Agustí Alcoberro, Pelai Pagès i Josep Maria Solé i Sabaté; el sociòleg Antoni Estradé; l'antropòleg Manuel Delgado; els politòlegs Roger Buch i Jordi Sánchez; els presidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall; el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; Robert Surroca, del Front Nacional de Catalunya; Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural; Jordi Miravet, president del Memorial 1714; Antoni Ayala, membre del Memorial 1714; Laia Altarriba, periodista; Josep Escoda, professor de Secundària, i, finalment, Josep Benet, advocat, historiador, escriptor i polític desaparegut el 25 de març de 2008.

Anglaterra envia tropes i trenca el setge de Barcelona de 1714
Àudio

Tutoria Ciències socials Anglaterra envia tropes i trenca el setge de Barcelona de 1714

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania

L'Enric Calpena, director i conductor del "Nas de Cleòpatra" i L'Oriol Junqueras, historiador i assessor del programa ens apropen a un fet que hagués canviat la fesomia de la història. L'onze de setembre de 1714 les tropes franco-espanyoles comandades per James Fitz-James duc, Duc de Berwick cometien el darrer assalt a les muralles de Barcelona, la ciutat queia i perdia les seves darreres forces. Què hauria passat si el govern anglès mogut per la força de l'opinió pública hagués trencat el setge de 1714? Una de les novetats de la temporada. "Què hauria passat si...?" Les ucronies ens permetran explorar determinats fets -històrics o del futur- des d'una òptica totalment diferent.

Fets diferencials
Vídeo

Tutoria Ciències socials Fets diferencials

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Geografia
  • Experiència

El programa "Un lloc estrany" recull els testimonis de diverses persones vingudes d'altres països sobre els costums, els símbols i els tabús dels catalans. Els entrevistats opinen sobre què és ser català. Parlen de la relació entre Espanya i Catalunya i de les diferències entre "país" i "comunitat autònoma". També donen el seu punt de vista sobre com es pot distingir un català, a banda de l'idioma. Pel que fa a les obsessions dels catalans, destaquen, sobretot, la importància que donen al temps que fa o que farà i a les qüestions escatològiques. Així mateix, repassen símbols com les sardanes, els castellers, les espardenyes, el Barça, la Diada de l'Onze de Setembre, Montserrat, el caganer, el tió o el burro català. Finalment, comenten les similituds amb altres nacions sense estat i el tarannà participatiu dels catalans.

Poetes maleïts. Francesc Pujols
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Poetes maleïts. Francesc Pujols

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica, Dibuix artístic

El protagonista d'aquest capítol de la sèrie que "Tarasca" dedica als poetes catalans qualificats de maleïts és el poeta Francesc Pujols (1882-1962). Tres alumnes de pintura de l'escola d'art Leonardo da Vinci pinten quadres inspirats en poemes de Francesc Pujols. Al llarg del programa se senten fragments d'alguns poemes de Francesc Pujols: "L'albat", "Sol i serena", "La flor de la ginesta", "El camí", "Balada de les festes", "La balada del fuster". També s'hi inclou un poema de Francesc Pujols llegit per Salvador Dalí. El reportatge inclou declaracions de Regina Piera, ATS veïna de Martorell, ciutat on passava temporades Francesc Pujols; Rosa Maria Arias, amiga de la família; Francina Alsina, grafòloga; Joaquim Auladell, professor, i Quimi Portet, músic. Pel que fa als documents gràfics, al programa s'inclouen imatges històriques de Martorell a principis del segle XX; fotografies de Francesc Pujols, de la seva dona i el seu fill, i una filmació de la visita de Dalí i Gala a Francesc Pujols. I també s'hi pot veure Francesc Pujols parlant de la relació entre ell i la poesia. El programa fa una visita a la Torre de les Hores de Martorell, seu de la Fundació Francesc Pujols, on es conversa amb Francesc de Castro, patró de la fundació. Quant a la música, el programa inclou fragments dels videoclips "A Francesc Pujols: pasdoble surrealista" i "Les Rambles", de Quimi Portet; "Cantautor català" i "El setè cel", de Jaume Sisa, i del concert de Quimi Portet cantant "A Francesc Pujols" al Palau Sant Jordi de Barcelona l'Onze de Setembre de l'any 2004.

Marroc
Vídeo

Tutoria Ciències socials Marroc

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Religió (voluntària), Història del món contemporani, Tutoria

Viatge d'en Miquel Calçada al Marroc, on visita diversos catalans que hi viuen. Descobrirà què envegen els marroquins dels europeus i què hauríem d'envejar els europeus del Marroc. A Marràqueix amb la Concepció Bou, jubilada originària de Vic, visita la medina i la madrassa Ben Youssef. Amb la Marta Medrano i Cadefau, agent de viatges, i el seu marit Najib Kazouini passegen en carro de cavalls i sopen a la plaça Djemaa el-Fna. Amb en Lluís Pont, propietari de l'hotel Kasbah Xaluca, va a veure la sortida de sol a Erg Chebbi al desert del Sàhara, prenen el te amb una família berber del desert, i s'allotja al seu hotel del poble Hamalia on va a l'actuació musical d'habitants del poble, i fan una ruta en quads pel desert. A Casablanca visita l'Àngel Colom, exdelegat de la Generalitat de Catalunya al Marroc i assisteix a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya de l'Onze de Setembre.

Total 14 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa