Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 39 resultats
per pantalla
Pantalla de 4
Un poble en marxa
Vídeo

Ciències socials Un poble en marxa

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

En el darrer capítol de la sèrie de dibuixos animats "Història de Catalunya", en Dragui tracta d'esbrinar com serà el futur de Catalunya. Primer de tot, en Dragui assisteix a l'acte de commemoració del mil·lenari de Catalunya, que va tenir lloc al Palau de la Generalitat, presidit pel rei Joan Carles I, el 22 d'abril de 1988. Tot seguit parla amb la senyora Història, que li fa veure que, en més de 100.000 anys, a Catalunya han canviat els paisatges, els costums, l'art, la cultura i la tècnica. En Dragui recorda com, al llarg dels anys, la flama de la identitat, amb la llengua i la cultura com a protagonistes, ha passat de mà en mà: l'abat Oliba, Ramon Llull, el Rector de Vallfogona, mossèn Cinto Verdaguer, Enric Prat de la Riba o Pompeu Fabra. La senyora Història també li parla dels problemes que cal que Catalunya resolgui i dels reptes futurs, com la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Finalment, en Dragui empaita el senyor Temps per esbrinar com serà el futur de Catalunya.

Catalunya Nova
Vídeo

Ciències socials Catalunya Nova

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

Ramon Berenguer IV va conquerir Tortosa i Lleida. Així es va aconseguir conformar el territori actual de Catalunya. Aquest capítol del programa "Història de Catalunya" parla de la conquesta de la Catalunya Nova i en Dragui en dóna els detalls. A mitjans segle XI, els comtes de Besalú, Pallars, Urgell, Cerdanya i Empúries juraven fidelitat al comte de Barcelona. A canvi del seu vassallatge, el comte de Barcelona es comprometia a respectar els usos que determinaven els drets i deures dels nobles. Per primera vegada, es comencen a recollir i ordenar aquests usos i costums als llibres que es diran "Usatges". En aquesta època, el comtat de Barcelona era molt fort. En canvi, el califat de Còrdova s'havia desfet i dividit en diversos regnes de taifes. El comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, va començar una política d'expansió. Al nord, va comprar els drets dels comtats de Carcassona i Rasès i, al sud, es va aprofitar de la feblesa dels àrabs i va començar la repoblació de les terres de ningú fins a Tarragona. A Ramon Berenguer I el van succeir els seus dos fills bessons: Ramon Berenguer i Berenguer Ramon. El primer va desaparèixer en una cacera i el seu germà va ser considerat sospitós d'haver-lo mort. Per això va ser anomenat "el Fraticida". Berenguer Ramon II, durant la Reconquesta, va haver de lluitar sovint contra l'exèrcit del Cid i no en va sortir gaire ben parat. Va decidir engegar altres empreses, com expandir-se per la Mediterrània. L'any 1112, Ramon Berenguer III es va casar amb Dolça, comtessa de Provença. Aquest enllaç matrimonial va iniciar la unió entre Catalunya i Occitània. Ramon Berenguer III va comandar, l'any 1114, les naus d'una expedició a les illes Balears. Va conquerir Eivissa i Mallorca, però al cap d'un any els àrabs les van tornar a conquerir. L'any 1134, el rei d'Aragó, Alfons el Bataller, va morir a Saragossa i va llegar el regne als ordes religiosos. Els nobles, exclosos del seu testament, van buscar una solució a la situació creada. Així, van fer rei el germà d'Alfons, el monjo i bisbe Ramir. Ramir II va tenir una filla, Peronella, cobejada pel rei de Castella, que volia incorporar el Regne d'Aragó a la seva corona. Però els nobles aragonesos es van decidir pel comtat de Barcelona, que respectaria els seus drets i costums. Era l'any 1137 i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, es va casar amb Peronella. Així, també seria príncep d'Aragó. Peronella només tenia un any i mig, i el nuvi, vint-i-tres. Amb aquest matrimoni va sorgir la Corona d'Aragó, que comprenia els comtats catalans i el Regne d'Aragó. Mentrestant, els àrabs, des d'Andalusia, sovint feien incursions perilloses cap al nord. L'any 1147, Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella van unir les seves forces i van conquerir Almeria. L'any 1148, Ramon Berenguer IV va conquerir Tortosa i, poc després, Lleida. Així, Catalunya va aconseguir el seu territori actual. La part incorporada és la Catalunya Nova. L'any 1151, Ramon...

Marca Hispànica
Vídeo

Ciències socials Marca Hispànica

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

"Història de Catalunya", de la mà d'en Dragui, repassa l'època de la reconquesta dels territoris ocupats pels àrabs i de l'establiment dels comtats. Així mateix, recorda llegendes com la d'Otger Cataló, la del gegant del Pi i la de les quatre barres protagonitzada per Guifré el Pelós. L'any 711, els àrabs van comenar la conquesta de la península Ibèrica i en pocs anys van aconseguir ocupar-ne tot el territori i més de la meitat de França. Aleshores, molts visigots i hispanoromans es van refugiar a la serralada Cantàbrica, als Pirineus o en terres dels francs. Pelai, a Covadonga, va vèncer els àrabs l'any 718 i Carles Martel els va derrotar a Poitiers l'any 732. La Reconquesta havia començat. Si bé a Astúries va ser obra dels visigots, a Catalunya ho va ser dels francs. La llegenda de les lluites protagonitzades per Otger Cataló i els nou "barons de la Fama" és el símbol de la resistència catalana. Els cristians es van estendre seguint les valls pirinenques i van fundar diferents comtats amb l'ajut i sota el poder de Carlemany fins a constituir la Marca Hispànica. Carlemany va ser coronat pel papa Lleó III, a Roma, el Nadal de l'any 800. El seu projecte era reconstruir l'imperi Romà d'Occident. Carlemany sabia que l'imperi Carolingi només es mantindria segur si era prou fort per resistir els atacs exteriors. Per això va establir les marques, uns territoris de frontera governats per un marquès o un comte. Les marques estaven defensades per castells i torres fortes i al seu davant hi havia la "terra de ningú". Més enllà es trobaven els enemics. L'any 801, el rei d'Aquitània, Lluís el Pietós, fill de Carlemany, va conquerir Barcelona als musulmans. La presa de Barcelona va deixar com a record la rondalla "El gegant del Pi". D'ençà de la reconquesta de la ciutat, s'institueix el comtat de Barcelona, que fixa els límits més avançats de la Marca Hispànica. Els rius Llobregat i Cardener formen la línia de frontera amb els territoris àrabs. Els reis francs van dividir la Marca en comtats, el govern dels quals va ser encomanat a un noble vassall. Els comtats es van unificar i Guifré el Pelós va establir la dinastia de Barcelona, que va governar Catalunya més de 500 anys. Segons la llegenda, quan els normands van entrar a les terres del rei Carles de França, Guifré el va voler ajudar i hi va anar a lluitar. A la batalla va caure ferit, i el rei, amb la sang de la ferida, va marcar quatre barres al seu escut. En realitat, però, les quatre barres apareixen per primera vegada en documents l'any 1150.

Fills de Roma
Vídeo

Ciències socials Fills de Roma

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

La romanització de Catalunya va marcar el caràcter actual del país. En Dragui, el protagonista del programa "Història de Catalunya", s'atura en aquest període. L'ocupació romana de l'any 218 abans de Crist ha esdevingut un dels fets històrics més importants a l'hora de determinar la manera de ser de Catalunya, ja que la llengua i la cultura procedeixen dels romans. A diferència dels grecs, els romans van conquerir el país i en van ocupar tot l'interior. Hi van construir petites ciutats, seguint el model de Roma, com ara Tortosa, Barcelona, Mataró, Terrassa o Girona. La més important, però, va ser Tarragona. Els romans van dividir la península Ibèrica en tres províncies, amb Tarraco com a capital de la Citerior. L'any 26 abans de Crist, l'emperador Octavi August es va traslladar a Tarragona i hi va viure durant dos anys. Per poder comunicar les diverses ciutats, els romans van construir carreteres de pedra, com la Via Augusta. També van edificar construccions com ara aqüeductes i ponts que encara es conserven.

Entre dos focs
Vídeo

Ciències socials Entre dos focs

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

En aquest capítol del programa "Història de Catalunya", en Dragui parla de les aportacions dels fenicis i de les guerres Púniques entre romans i cartaginesos. Abans que els grecs arribessin a la badia de Roses, els fenicis ja havien fundat colònies a les costes d'Àfrica. Cartago n'era la més important. Els fenicis van inventar l'alfabet, van ser els primers a fer servir la moneda per a l'intercanvi comercial, treballaven el vidre i feien servir tints per a la roba. Els cartaginesos protegien els seus mercats, però Roma creixia. Els dos pobles es van enfrontar a Sicília l'any 264 abans de Crist. Aquesta va ser la primera guerra Púnica. La van guanyar els romans, que es van annexionar Sicília i Sardenya. A Hispània, un nom d'origen fenici que vol dir terra de conills, els cartaginesos hi van construir Cartago Nova, el que ara coneixem com Cartagena. La segona guerra Púnica va començar quan els cartaginesos van atacar Sagunt, aliada de Roma. Tot seguit, un gran exèrcit comandat per Anníbal va començar la marxa cap a Roma. Van travessar els Pirineus i van topar amb els romans en diferents llocs. Ja a Itàlia, els cartaginesos van guanyar algunes batalles i Anníbal va continuar la seva marxa cap a Roma. Mentrestant, els romans, a les ordres del general Escipió, navegaven cap a Empúries amb la intenció d'atacar els cartaginesos per darrere i tallar-los la línia de subministrament. Els grecs van rebre amicalment els seus aliats romans. En canvi, a la part d'Ilerda, l'actual Lleida, informats de l'arribada dels romans, Indíbil i Mandoni, amics i aliats dels cartaginesos, van preparar les seves tropes per combatre'ls. La batalla de l'Ebre la va guanyar Escipió i les tropes d'Anníbal es van quedar aïllades prop de Roma. Els romans van expulsar els cartaginesos d'Hispània l'any 206 abans de Crist. Vençuts els cartaginesos, els pobles ibèrics es van veure obligats a sotmetre's a Roma.

Gent de mar enllà
Vídeo

Ciències socials Gent de mar enllà

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

El programa "Història de Catalunya" dedica el capítol a l'arribada dels grecs a la costa catalana i a la seva relació amb les tribus ibèriques que hi vivien. Com sempre, en Dragui fa de guia per aquest capítol de la història. Al segle VIII abans de Crist, les tribus ibèriques estaven escampades pel país: els laietans, al Maresme i al Barcelonès; els cossetans, a Tarragona; els lacetans, al pla de Bages; els ceretans, a la Cerdanya; els indigets, a l'Empordà. En aquesta època, aquestes tribus iberes van rebre influències dels celtes que venien del nord. Els ibers es dedicaven al cultiu de la terra i pasturar els ramats. Les seves construccions ja eren molt avançades. Les parets tenien sòcols de pedra i la part alta es feia amb argila i palla. Les teulades eren de brancatge recobert de fang. Mentrestant, a l'altra punta del Mediterrani, els grecs havien desenvolupat una cultura molt més avançada que la dels ibers. Van arribar a Catalunya i van fundar colònies a la costa, com les ciutats de Rhode (Roses) i Emporion (Empúries). Els grecs van fer aportacions importants, com el conreu de la vinya, la salaó del peix i la pesca del corall, i van portar arbres com el xiprer i l'olivera.

La nit dels temps
Vídeo

Ciències socials La nit dels temps

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural
  • Experiència

En aquest capítol, en Dragui, el protagonista del programa "Història de Catalunya", fa un recorregut per la vida dels primers habitants del que més endavant seria Catalunya, des del paleolític a l'edat dels metalls, passant pel neolític. Fa més d'un milió d'anys, l'indret que ara anomenem Catalunya era ple d'arbredes frondoses i amb alguns volcans actius, com els de la Garrotxa. Fa mig milió d'anys, van poblar Catalunya els primers homes i dones. Eren molt porucs, especialment pel que fa al foc, fins que van aprendre a dominar-lo i a fer-lo servir. Cent mil anys abans de Crist, la gent que habitava aquestes terres s'asseia al voltant del foc. Era el paleolític: l'edat de la pedra tallada. Aleshores, el foc era un element desitjat per tothom i mantenir-lo viu era essencial. De l'època de l'home de Neandertal es conserva una mandíbula al Museu de Banyoles. És un dels testimonis més antics de la presència humana a Catalunya. En aquesta època, els homes tallaven la pedra, feien destrals i puntes de fletxa i també eren recol·lectors i caçadors. Les tribus vivien en tendes fetes de pell i branques de bruc. Aquells homes pintaven sobre les roques les seves gestes i encara avui se'n conserven algunes pintures. Quatre mil anys després que sorgís a Mesopotàmia, la cultura del neolític va arribar a les terres que més endavant serien Catalunya. Era la cultura de la pedra polida. Els homes ja dominaven el foc. Cremaven boscos per poder tenir terres de conreu i hi escampaven la cendra com a adob. S'havia descobert l'agricultura. També es molia el gra per fer-ne farina, es cuinava amb olles de terrissa damunt del foc, es teixia amb telers molt senzills i es domesticaven alguns animals. A Orient hi començava una nova civilització, la dels metalls. Amb els metalls es van millorar les eines de tota mena i també les armes es van fer més efectives. Qui tenia el metall, tenia el poder. En aquesta època es feien monuments megalítics amb grans pedres, com ara els dòlmens.

El naixement d'una nació
Vídeo

Ciències socials El naixement d'una nació

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

L'any 988, Borrell II es va negar a renovar el vassallatge amb el rei franc. Aquest fet va comportar el naixement de Catalunya. "Història de Catalunya" i en Dragui ho expliquen en aquest capítol. Des de l'any 878, Guifré el Pelós governava els comtats orientals de la Marca Hispànica, que quedaven força aïllats dels de la part occidental. L'obra més important de Guifré va ser el repoblament del centre de Catalunya: Osona, el Berguedà, el Bages, el Ripollès... Catalunya es va poblar de gent que venia d'arreu, que va treballar la terra i va aixecar fortificacions, castells i esglésies. Segons el règim feudal, els senyor atorgava cartes de poblament als colons, als quals concedia privilegis a canvi de fidelitat i del compromís de treballar les noves terres. L'eix Llobregat-Cardener dividia les dues Catalunyes: al nord, la Catalunya Vella; al sud, la que després de dos segles de conquestes i repoblaments seria la Catalunya Nova. L'any 950 a Aquisgrà, Borrell II, nét de Guifré el Pelós, va ser investit marquès i va jurar vassallatge al rei franc. La política de Borrell II va tenir com a finalitat el manteniment de la pau mitjançant les bones relacions amb els grans poders: el carolingi, ja en decadència; el del califat de Còrdova, en ple apogeu, i el del papa de Roma, cada vegada més influent. En aquesta època, les incursions sarraïnes eren constants. La més important va ser la que va protagonitzar Almansor, que, al capdavant d'un nombrós exèrcit, va seguir la Via Augusta romana i va arribar fins a Barcelona. La ciutat va ser completament arrasada i saquejada. Borrell II va demanar ajut a Lotari, però el rei franc no el va ajudar, tot i les seves obligacions feudals. La independència de Catalunya va començar, de fet, amb aquest trencament dels lligams de vassallatge, però es va fer efectiva l'any 988, quan Borrell II es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei franc. Des d'aquell moment, Borrell ja no seria comte per gràcia o favor del rei de França, sinó que seria comte per propi dret. Aquesta data va quedar marcada com el naixement Catalunya.

El pont de la mar blava
Vídeo

Ciències socials El pont de la mar blava

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

Al segle XIV, la ciutat de Barcelona va créixer gràcies a l'intercanvi comercial, especialment per mar. En Dragui, el protagonista de la sèrie de dibuixos animats "Història de Catalunya", ens acosta a l'esplendor d'aquesta època. Des de la unió de Catalunya i Aragó, la ciutat de Barcelona va agafar una gran volada. La pedra de Montjuïc s'extreia per fer importants construccions, com ara la nova muralla de la Rambla. Al carrer Montcada s'hi van aixecar cases senyorials, com la Casa Aguilar, que acull, actualment, el Museu Picasso. L'any 1329 es va començar a construir l'església de Santa Maria del Mar, que va ser consagrada l'any 1393. És gòtica, un estil en què el pes és sostingut pels nervis que descansen sobre els murs, reforçats amb contraforts. Les parets podien ser més primes que les d'estil romànic i tenir grans finestrals. Es van construir catedrals i col·legiates d'estil gòtic a les principals ciutats catalanes: Barcelona, Tortosa, Lleida, Tarragona o Girona. Precisament, la catedral de Girona, d'una sola nau, va ser la més ampla d'Europa fins que es va construir la de Sant Pere del Vaticà. Les noves drassanes les va començar a construir Pere el Gran, però, de fet, es van iniciar l'any 1378, pagades per Pere III, la ciutat i el Parlament. Les drassanes de Barcelona, d'estil medieval, són les més grans, més completes i més ben conservades d'arreu del món. S'hi podien construir fins a trenta galeres alhora. En aquesta època van aparèixer els portolans, mapes fets per cartògrafs amb l'ajuda del compàs i la brúixola, introduïts pels àrabs des de la Xina. En aquests mapes s'hi marcaven els ports, les costes i les direccions dels vents. Els conflictes en el comerç marítim es resolien d'acord amb les lleis del Consolat de Mar, aplicades pels cònsols catalans arreu de la Mediterrània. Aquestes lleis estaven recollides en un llibre i regien tot el comerç marítim. Les lleis del Consolat de Mar van ser la base del dret marítim europeu i van estar en vigor fins al segle XIX. Pel que fa a la cultura, l'any 1393, es van fer per primera vegada els jocs florals, que va introduir el rei Joan I per premiar els millors poetes. En aquell temps també hi havia universitats, com l'Estudi General de Lleida, fundat per Jaume II l'any 1300, i les universitats de Perpinyà, Montpeller i Girona. A Montpeller hi havia una facultat de medicina que va arribar a ser una de les més importants d'Europa. Hi ensenyava el famós Arnau de Vilanova, científic, reformador espiritual i amb fama d'alquimista. Va ser metge de reis i papes. Feia temps que Ramon Llull, nascut a Mallorca, havia iniciat un important moviment intel·lectual. Va escriure més de 250 llibres en llatí, català i àrab i va ser un autèntic místic i trobador. Francesc Eiximenis, burgès gironí educat a Colònia, París, Oxford, Roma i Tolosa, va escriure "Lo Crestià", una enciclopèdia de saviesa medieval, i el "Llibre de les dones", traduït, en aquell temps, a tres idiomes. De...

El món dels somnis
Vídeo

Ciències socials El món dels somnis

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

En Dragui, el narrador de la sèrie "Història de Catalunya", parla de les noves idees del segle XIX, com el comunisme, i de les convulsions del món polític, amb clars protagonistes com el general Prim. Durant el segle XIX apareixen les fàbriques i el progrés i, alhora, una classe social de treballadors que se senten explotats: el proletariat. Durant la dècada del 1840 van arribar noves idees per un món més just. "Viatge a Icària", obra del comunista utòpic Étienne Cabet, explicava com havia de ser aquesta societat ideal. Narcís Monturiol, nascut a Figueres, republicà i d'idees avançades, va fundar diverses publicacions, com ara "La Fraternidad", seguint les idees de Cabet. Monturiol va inventar el que es pot considerar el primer submarí, l'"Ictíneo". El seu objectiu era ajudar els pescadors de corall i, alhora, investigar el fons marí. Josep Anselm Clavé es va proposar aixecar els ideals de les classes treballadores per mitjà de la música i del cant. Per la seva banda, Ildefons Cerdà va fer una avançada planificació urbanística de la ciutat de Barcelona. En aquesta època, els partits polítics estaven molt dividits: conservadors, progressistes, socialistes, republicans, moderats... Alguns generals tenien molta força, com O'Donnell, Narváez, Serrano o Prim. El general Joan Prim, nascut a Reus, va cridar l'any 1843 a constituir una Junta Suprema a Catalunya. Una de les seves grans gestes va ser la guerra d'Àfrica, dels anys 1859-1860, al capdavant dels voluntaris catalans. El pintor Marià Fortuny la va plasmar a la "Batalla de Tetuan". Prim es va pronunciar a favor de la revolució de 1868, anomenada "La Gloriosa". Isabel II va ser destronada i es va haver d'exiliar a París. A Barcelona, l'any 1869, es va enderrocar la Ciutadella, la fortalesa que havia fet construir Felip V per esclafar qualsevol intent de revolta. El general Serrano, com a regent, i Prim, com a president del govern, van proposar nomenar un rei constitucional que fos reconegut a Europa. Van triar Amadeu de Savoia, que va marxar després que Prim morís assassinat. El mes de febrer de 1873 es va proclamar la República. El primer president va ser el català Estanislau Figueres, que va dimitir al juny. Va ser substituït per Pi i Margall, federalista i també català. Va començar el moviment cantonalista i, a Cartagena, fins i tot es va declarar la independència del cantó de Múrcia. Pi i Margall va dimitir i el nou president va ser Nicolás Salmerón, que també va dimitir ben aviat. L'any 1874, el general Pavia va fer un cop d'estat per dissoldre les Corts. El mateix any, des de Marsella, el rei Alfons XII va arribar a Barcelona, després de ser proclamat rei pel general Martínez Campos.

Total 39 resultats
per pantalla
Pantalla de 4

Àrea professorat

Programació educativa