Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 99 resultats
per pantalla
Pantalla de 10
Jordi Julià: poemes del paisatge  perdut
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Jordi Julià: poemes del paisatge perdut

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Llengua catalana i literatura

El protagonista d'aquesta edició del programa "El medi ambient" és un poeta de Sant Celoni, que ha reflectit en la seva obra els records d'un paisatge que ja no existeix. Des del turó de la Mare de Déu del Puig, a Sant Celoni, es veuen grups atapeïts de cases, aixecades on fa menys d'una vintena d'anys encara hi havia boscos i camps. Amb el fons del Montseny, en una banda, i del Montnegre, a l'altra, aquesta zona és testimoni del creixement urbanístic de la població i, per tant, del canvi de paisatge. Jordi Julià, professor de literatura a la Universitat Autònoma i escriptor, ha plasmat en el poemari "Planisferi lunar", publicat per Editorial Moll, els records associats a aquest entorn. "Si miro els cims no veig muntanyes, veig / vivències, parenteles heretades / que existeixen en un lloc inconegut, / escampadissa d'àtoms inconnexos / com roques grans al fons d'uns estimberis, / toponomàstica." Fotografies del pont de pedra i altres imatges antigues en una cafeteria de Sant Celoni són testimoni de racons desapareguts o totalment transformats. En alguns casos, passat i present s'han pogut enllaçar de forma harmoniosa, com en el pont sobre el riu Tordera. Aquest autor santceloní ha viscut les grans transformacions de la població i ha vist com desapareixien paisatges d'infantesa. Però amb els paisatges poden desaparèixer també les paraules que els descriuen. "Tan ràpid com el jo físic canvia, / el poble es va inundant per ser ciutat: / la mullena de cases s'estén lluny. / Aquesta aigua, al seu pas, va desfalcant / aquells llocs on vam créixer, esllavissats / en solars que ara ensenyen les entranyes / i, desfetes, seran humus de pisos." Pèrdua de biodiversitat, de riquesa paisatgística i de llenguatge van així lligades. Al poeta li queda la possibilitat d'aixecar acta, perquè indrets, paraules i records, en certa manera, es conservin. "I si desapareix aquest paisatge / podem mirar de gestionar les restes, / refer la paret seca de les feixes / que no han estat buidades com muntanyes, / xuclades per pedreres ulceroses."

Montserrat Abelló
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Montserrat Abelló

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Llengües estrangeres, Història, Geografia, Llengua catalana i literatura

La biblioteca de l'Ateneu Barcelonès acull l'entrevista de la periodista Sílvia Cóppulo a la poeta i traductora en llengua anglesa Montserrat Abelló, una dona lluitadora, vital i feminista. Ella és la protagonista d'aquesta edició de "(S)avis". Montserrat Abelló i Solé va néixer a Tarragona l'any 1918. Ha viscut a Cadis, a Cartagena, a Londres i molts anys a l'exili xilè, abans de poder tornar a Barcelona. És Creu de Sant Jordi per la seva catalanitat a ultrança i una de les tres dones que han rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La seva modèstia no li impedeix afirmar que se l'ha reconeguda tard, però també que els premis no fan ser ni millor ni pitjor ningú. Abelló explica com li sorgeixen els poemes, per què va començar a traduir i com influeixen les seves experiències vitals en la seva obra. Aquestes són algunes de les seves opinions: "El meu feminisme només ha estat promocionar les dones que són bones. No pel fet que siguin dones, sinó perquè són bones." "He tingut la sort de fer les coses perquè m'ha apassionat fer-les." "Quan tot un país va votar a favor d'una cosa, com l'Estatut, s'hauria de respectar." "Considero que he tingut més sort de la que em mereixo." "Des de petita he tingut un gran amor per les paraules."

Paraules dolces
Vídeo

Tutoria Llengües i literatura Tecnologia Paraules dolces

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Llengua catalana i literatura

"Caçadors de paraules" descobreix, en aquest capítol, el nom dels millors pastissos, pastes, postres, galetes i llepolies. El presentador del programa, Roger de Gràcia, comença el seu recorregut en una "brioxeria", on sent paraules i expressions com ara: "Schnecken", "pastisset de Tortosa", "cabell d'àngel", "cremadet", "coca de llardons", "xuixo", "tornem-hi", "ulleres" o "palmier". Tot seguit, el pastisser Christian Escribà li parla de pastissos com el "massini", en honor del tenor italià Angelo Masini; de "tortells" de "cabell d'àngel", de "crema" i de "massapà"; de "pasta de full"; de la "sara", en honor de l'actriu francesa Sarah Bernhardt; de "mousse de llimona"; "braç de gitano" i "Sachertorte". El pastisser també empra expressions com "melmelada d'albercoc", "cobertura de xocolata", "bany de xocolata", "trempar", "paletina", "mànega" o "cornet". La gent del carrer destaca noms com "pets de monja", "flaones", "burilles", "taps", "rocs", "orelletes", "rus" o "cassoleta de melmelada". Roger de Gràcia es desplaça fins a Eivissa per conèixer, de primera mà, com s'elabora el "flaó", un pastís fet amb formatge de cabra. Catalina Serra en prepara un amb "farina", "sucre", "ous", "anís", "greix de porc", "raedís de llimó", "suc de taronja" i "herba sana". A Mallorca, el presentador parla amb Margalida Veny, cuinera del restaurant del monestir de Sant Salvador, i sent paraules i expressions com ara "pa moixó", "gató", "coca de patata", "rubiol", "brossat", "melé suflé" o "vermell d'ou". El presentador també visita la fàbrica de galetes Trias, a Santa Coloma de Farners, a la Selva. Allà, aprèn a fer "teules" i mots com "massa", "textura", "perol", "buiola", "estufar", "màquina dosificadora", "encorbar" o "barret de capellà". A Vallgorguina, al Vallès Oriental, en Roger munta una paradeta de llaminadures infantils amb "polvos de vampir", "llengües de sucre", "ous ferrats", "núvols", "ossets", "mocs", "dents" o "pega dolça". Al diccionari es busca l'origen de les paraules "croissant", "melmelada" i "mona". I a la secció "Endevina d'on són" hi intervenen dues persones de Vilassar de Dalt, al Maresme.

Joaquim Horta
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Joaquim Horta

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Llengua catalana i literatura

Idealista i contestatari, Joaquim Horta, (Barcelona 1930) ha destacat en els camps de la poesia, de l'edició i de la traducció. La seva producció poètica, influïda en part pel rus Vladimir Maiakovski, és capdavantera en la poesia de compromís social a Catalunya i presenta també tendències existencialistes. En destaquen els reculls "Poemes de la nit" (1955), "Home que espera" (1957) i "Paraules per a no dormir" (1960). El 1993, va publicar l'antologia "Home que espera. Selecció de textos" (1955-1992). Provinent d'una família d'impressors i editors, Horta va crear la prestigiosa col·lecció "Signe" de poesia i assaig i va editar els "Quaderns de Teatre de l'Associació Dramàtica de Barcelona", amb obres d'autors estrangers, traduïdes per primera vegada al català, i també d'autors del país. Així mateix, ha estat cap dels departaments de publicacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears i de l'Ajuntament de Barcelona. Com a traductor, és autor, en col·laboració amb Manuel de Seabra, de les versions de tot el teatre i la poesia de Vladimir Maiakovski i de la poesia de Mao Zedong, entre altres. L'obra d'Horta ha estat traduïda a diverses llengües i cantautors, com Xavier Ribalta o Manel Peiró, han musicat poemes seus.

Catalunya se la juga
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Catalunya se la juga

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Llengua catalana i literatura

Aquest capítol de "Caçadors de paraules" busca jocs tradicionals i moderns, recuperats o mig oblidats, infantils i d'adults... per demostrar que el vocabulari dels jocs és inacabable i que, sovint, exporta algunes expressions al parlar popular. El programa comença a Taradell, a Osona, on els alumnes del CEIP Les Pinediques canten cançons i fan jocs tradicionals. El presentador del programa, Roger de Gràcia, comença el seu recorregut al costat de l'escriptor i enigmista Màrius Serra, que li parla d'alguns jocs de paraules: "palíndrom", "anagrama", "bifront", "xarada", "endevinalla", "conundrum" o "mots encreuats". Precisament, Màrius Serra és tot un especialista en "mots encreuats" i n'ha publicat més de 6.000. Davant de l'ordinador, mostra com els prepara i com fa les definicions que marquen el seu estil tan personal. En aquest episodi, la gent del carrer recorda alguns jocs d'infantesa: "saltar a corda", "fer juli", "xarranca", "tello", "sambori", "baldufa", "saltagims", "patacons", "palet", "pot", "cuit i amagar", "mistri", "fet i amagar", "bales" i "balot". El presentador es trasllada al barri de Sant Narcís de Girona, on un grup de jugadors li ensenyen el joc del "bòlit" o del "bèlit". El "bèlit" és un pal cilíndric acabat en dues puntes. Amb un altre pal, anomenat "cana", cal aixecar-lo i picar-lo. Aquest joc ha donat nom a l'expressió "anar de bòlit", que vol dir estar atrafegat i actuar a corre-cuita. La parada següent és a Sant Carles de la Ràpita, al Montsià, on el Roger assisteix a una partida de "morra", un joc semblant als "xinos", però amb els dits. Pel que fa als jocs de cartes, hi apareixen noms com ara "brisca", "mentider", "truc", "solitari", "bescambrilla", "remigio", "romeo", "ramiro", "mona", "set i mig", "cinquet", "cau robat", "no val a badar!" i "botifarra". Roger de Gràcia opta per jugar una partida de "botifarra" i viatja fins a Balaguer, a la Noguera, on aprèn paraules com ara "manilla", "trumfo" o "descartar". A Terrassa, al Vallès Occidental, practica el billar amb un gran mestre, Valerià Parera, que li parla del vocabulari del joc: "boles", "mingo", "picada", "blanca", "tac", "cavallet", "bricole", "renversé", "massé", "piqué", "tobogan" i "carambola". Finalment, a Sabadell, també al Vallès Occidental, el Roger intenta seguir el ritme del "quinto", una rifa nadalenca semblant al "bingo", amb un vocabulari molt ric: "lloro", "guixa", "plena"... D'altra banda, a la secció "Endevina d'on són", uns nens de Sant Joan de Lebritja, a Eivissa, canten una cançó. Així mateix, també es repassen diverses maneres de referir-se al mot "pessigolles": "cossigolles", "cossiguetes", "cossigolletes", "cossigues", "cossogues", "cosquerelles", "cosconelles", "consiguelles", "pessigoes" o "còssigues".

Les paraules del vi
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Tecnologia Ciències naturals Les paraules del vi

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Economia de l'empresa, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Llengua catalana i literatura

"Caçadors de paraules" s'endinsa en les vinyes i els cellers per descobrir el vocabulari del món del vi i aprendre a tastar vins i caves. El programa viatja pel Rosselló, el Priorat i el Penedès. El presentador, Roger de Gràcia, comença els seu itinerari a Bages de Rosselló, on col·labora en la verema amb els vinyaters de la Catalunya Nord. Amb ells, aprèn paraules com ara "garnatxa", "carinyena", "macabeu", "llapí", "cep", "sirment", "podadora" o "a polit". En Roger acompanya el raïm de la verema fins al Celler Cooperatiu de Pesillà de la Ribera, al Rosselló. Allà descobreix paraules com ara "vis", "derrapadora", "rapa", "brisa", "pellofa", "polpa", "pinyols", "fermentació", "tast" i "ambrat". Però, a més dels experts, la gent del carrer també demostra que coneix el vocabulari relacionat amb el vi: "robí", "glicerina", "notes iodades", "afruitat", "profund", "dens", "ull de llebre", "llarg en boca", "paladar", "cabernet sauvignon", "abocat", "sucres residuals", "dolcenc"... La parada següent és a Porrera, al Priorat. Roger de Gràcia recorre els cellers Vall-Llach per aprendre les tècniques del tast. De passada, "caça" paraules com ara "llagrimeig", "rivet", "vermell cirera", "vermell picota", "vermell cardenalici" o "record de boca". Encara a Porrera, també seu una estona a fer petar la xerrada amb alguns pagesos veterans per saber com es feia la verema quan el Priorat encara no era una denominació d'origen de prestigi mundial. Tots ells recorden paraules com ara "cossiol", "piadora", "portadora", "tros" o "carretell". Finalment, Roger de Gràcia visita Can Ràfols dels Caus, a Avinyonet del Penedès, per seguir el procés d'elaboració del cava i les paraules que l'envolten: "xampany", "sparkling wine", "prosecco", "asti spumanti", "tèrbol", "most", "cupejar", "rima", "pupitre", "sediment", "desgorjar", "mares", "enrasada", "morrió", "bombolla", "gustos secundaris", "postgust" o "retrogust". Al diccionari, es busca el significat i l'origen dels mots "cep", "aiguardent" i "aromes". A la secció "Endevina d'on són", hi interven un home i una dona de Boadella i les Escaules, a l'Alt Empordà.

La llengua dels polítics
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura La llengua dels polítics

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Llengua catalana i literatura

El primer capítol de la segona temporada de "Caçadors de paraules" està dedicat al llenguatge dels polítics catalans, farcit de frases fetes i eufemismes. El presentador del programa, Roger de Gràcia, és al Parlament de Catalunya, on persegueix els caps de llista dels principals partits per esbrinar com és el català "políticament correcte" i com s'ho fan per ajustar-se als cronòmetres durant les campanyes. Albert Rivera (Ciutadans), Artur Mas (CiU), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), Daniel Sirera (PPC) i Joan Saura (ICV) destaquen expressions i paraules com ara "casa gran del catalanisme", "cap i casal", "llenguatge trist i avorrit", "mancat de vida", "mesurat", "taxat", "canvi climàtic", "capteniment", "dimissió", "doi" o "tenir trellat". Quim Roig, lingüista del Parlament, comenta com és el català dels parlamentaris, i Àngel Reguera, intèrpret de llenguatge de signes, mostra com s'anomena els polítics en aquest llenguatge. El conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, nega que parli lentament i destaca paraules com "sospesar", "pesar" i "romana". Roger de Gràcia també pregunta al president de la Generalitat, José Montilla, com van les classes de català. I amb el president del Parlament, Ernest Benach, parlen de "renecs" i d'expressions com "tocar ferro". A la secció "Endevina d'on són" hi intervenen dos polítics de Puigverd de Lleida, al Segrià. Es busca al diccionari el siginificat i l'origen dels mots "escó" i "eslògan". Al llarg del programa també apareixen mots com ara "conservador", "comunista", "liberal", "feixista", "dretes", "esquerres" i "reformista". Finalment, el presentador visita el plató del programa de sàtira política "Polònia" per descobrir les claus lingüístiques d'una bona imitació.

Paraules en desús
Àudio

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Paraules en desús

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Llengua catalana i literatura

En aquest capítol del programa radiofònic "La solució", Carles Pérez, ens presenta paraules i expressions que ja no es fan servir. La solució és un programa radiofònic que busca solucions als nostres problemes de cada dia. Aquest programa consta de les següents seccions: Fem dissabte, Tal com som, Naturalesa humana, Les receptes de la solució, Dret d'escollir, El jardí de les Hespèrides, A dreta llei, In corpore sano, Ciutadans i Galeries de flors. Algunes paraules en vies d'extinció com acaçar, ble, deixondir-se, homeier, xarreta... /Balde, tendal, bochinche, gaznápiro, trápala.../ Ens van faltant dits per assenyalar totes aquestes coses que es converteixen en espectres del passat, perquè la paraula està en desús. *L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès* us proposa *apadrinar paraules en vies d'extinció* o, per predicar amb l' exemple i rescatar del desús el terme exacte que les designa, *paraules obsolescents*. Apadrinar una paraula ha esdevingut una iniciativa reexida que l'Escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès ha duut endavant amb el Taller d'Escriptura.En Pau Pérez, director de l'Escola ens apropa a les iniciatives d'aquesta escola singular. L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès ha participat en el congrés anual sobre escriptura creativa Great Writing, organitzat pel National Institute for Excellence in the Creative Industries de la Universitat de Bangor. Un congrés que obre la porta a la participació del món anglosaxó a la Xarxa Europea de Programes d'Escriptura Creativa. L'/Escola d'Escriptura/ de l' Ateneu us** convida a participar d'aquesta iniciativa. Podeu consultar les activitats i propostes noves al web www.*escola*d*escriptura*.org/ Un programa que busca solucions als nostres problemes de cada dia. Salut, relacions personals, cuina o medi ambient hi tenen resposta amb els millors especialistes.

Paraules
Vídeo

Llengües i literatura Paraules

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Llengua catalana i literatura

El miniespai "Enginy" planteja, en aquesta ocasió, un joc de correspondències. A la pantalla hi apareixen escrites les paraules següents: bicicleta, flotador, bloc, gallina i tetera. Tot seguit, en comptes de les paraules, hi ha representats uns dibuixos. Cal esbrinar quin dels objectes dibuixats no es correspon amb les paraules que havien aparegut escrites al començament.

El català de l'Ebre
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura El català de l'Ebre

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

"Caçadors de paraules" vol saber si el riu Ebre, a més de vida, arrossega paraules. Hi ha un català del riu? En un viatge des de Mequinensa, a la Franja de Ponent, fins al Delta, es descobreixen les diferències dels parlars de les terres de l'Ebre. El presentador del programa, Roger de Gràcia, visita el pantà de Mequinensa acompanyat de Paquito Copons, que parla mequinensà. Tots dos passegen per l'antic poble de Mequinensa, que va quedar negat per les aigües del pantà l'any 1970, i també recorren els carrers del poble nou. Més endavant, Roger de Gràcia visita Ascó acompanyat de Pere Navarro, dialectòleg i especialista en els parlars de l'Ebre, que l'ajuda a caçar paraules pròpies de les terres de l'Ebre. A Ascó, en Roger fa un dinar campestre amb una colla de veïns que l'introdueixen en el vocabulari gastronòmic de la zona. El dialectòleg Joan Veny parla de les restriccions de l'ús de l'article "lo" en l'àmbit general, tot i que col·loquialment continua usant-se. Roger de Gràcia arriba a Miravet amb el pas de barca i passeja amb un llaüt per les aigües de l'Ebre. A Benifallet, els nens li parlen del vocabulari propi del riu. El recorregut per les terres de l'Ebre continua per l'assut de Xerta, Tortosa i Deltebre, on en Roger es troba amb Artur Gaya, cantador de jotes i component del grup "Quico el Célio, el Mut i el Noi de Ferreries", que explica que les jotes són cançons improvisades i el porta a una barraca, on, amb una colla d'amics, en canten. A la secció "Endevina d'on són", un pare i la seva filla, de Gréixer, parlen català de la Cerdanya. Al diccionari, es busca la definició i l'etimologia de les paraules "maçana", "llaüt" o "llagut" i "sirga".

Total 99 resultats
per pantalla
Pantalla de 10

Àrea professorat

Programació educativa