Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenaciˇ segons criteri de cerca i data de producciˇ

Total 2 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Ďscar Tusquets presenta la Casa de Vidre de ParÝs
VÝdeo

Tutoria Educaciˇ artÝstica Ďscar Tusquets presenta la Casa de Vidre de ParÝs

  • Data 2007
  • Idioma CatalÓ
  • Nivell Batxillerat Educaciˇ SecundÓria Obligat˛ria
  • └rea Dibuix tŔcnic, Volum, Tutoria, Hist˛ria de l'art, Educaciˇ visual i plÓstica

La Casa de Vidre, que l'arquitecte i dissenyador Pierre Chareau va fer a ParÝs, Ús un exemple de la utilitzaciˇ de nous materials a comenšaments del segle XX. A "Arquitectures", l'arquitecte Ďscar Tusquets mostra la seva fascinaciˇ per aquesta obra. L'arquitecte Ďscar Tusquets explica que va visitar la Casa de Vidre, a ParÝs, quan encara hi vivia una famÝlia. Per Tusquets, aquesta casa de Pierre Chareau Ús un cas molt especial, perquŔ Chareau es va consagrar com arquitecte amb una sola obra. A banda de demostrar el seu talent fent una casa de vidre, Tusquets destcaa de Chareau com tracta l'estructura metÓlĚlica, les escales, la biblioteca, els mobles o les tapisseries. Ďscar Tusquets recorda que en el moment en quŔ molts burgesos francesos estaven fent unes cases clÓssiques i carregades de mobles antics, hi havia una minoria que girava cap al mˇn del surrealisme. Pel que fa a la Casa de Vidre, Tusquets pensa que Ús una casa artesanal, ja que no hi ha ni una sola peša estÓndard.

La primera dictadura
VÝdeo

CiŔncies socials La primera dictadura

  • Data 1988
  • Idioma CatalÓ
  • Nivell Educaciˇ PrimÓria Educaciˇ SecundÓria Obligat˛ria
  • └rea CiŔncies socials, geografia i hist˛ria, Coneixement del medi: social i cultural

En Dragui, el narrador de la sŔrie "Hist˛ria de Catalunya", explica els fets mÚs destacats de la dŔcada del 1920, com ara la instauraciˇ de la Dictadura de Primo de Rivera, l'intent de Francesc MaciÓ de proclamar la Rep˙blica Catalana o la celebraciˇ a Barcelona de l'Exposiciˇ Internacional. Durant els anomenats "felišos anys 20", l'avinguda del ParalĚlel de Barcelona bullia d'activitat. Les arts es transformaven i Picasso comenšava la seva Ŕpoca cubista. L'11 de setembre de 1923, representants de GalÝcia, el PaÝs Basc i Catalunya van fer un front com˙ per aconseguir una autonomia polÝtica. L'endemÓ mateix, Miguel Primo de Rivera, capitÓ general de la 4a Regiˇ Militar, va fer un pronunciament amb la idea de "no deixar que el separatisme amenacÚs la unitat d'Espanya". Des de Saragossa, el general Sanjurjo s'hi va adherir. Es va declarar l'estat de guerra i Espanya va passar a ser governada per un directori militar. Es va suprimir la Mancomunitat de Catalunya i es van prohibir l'Orfeˇ CatalÓ, el Gracienc, el BadalonÝ i les escoles catalanes i el seu Patronat Escolar. L'any 1925, un grup de catalans va denunciar la repressiˇ que hi havia a Catalunya davant el ComitŔ Nacional de Minories de la Societat de Nacions, a Ginebra. En aquesta Ŕpoca, alguns artistes van voler renovar radicalment l'art. Es va publicar "El manifest groc", el document literari mÚs conegut de l'avantguardisme catalÓ dels anys 20. Un dels seus firmants va ser Salvador DalÝ. S'havia donat pas al surrealisme i a pintors com Joan Mirˇ o poetes com Foix. A comenšaments de novembre del 1926, procedents de Prats de Mollˇ, uns quants centenars de voluntaris catalans, dirigits per Francesc MaciÓ, van intentar una revolta armada. Volien arribar fins a Olot i proclamar la Rep˙blica Catalana, per˛ van ser tra´ts, empresonats i jutjats. Les tasques culturals catalanes, per˛, continuaven endavant. Pompeu Fabra elaborava el "Diccionari de la Llengua Catalana", amb colĚlaboradors com Joaquim Ruyra. Es van crear la Fundaciˇ Bernat Metge, la llibreria Catal˛nia i Edicions Proa. La Costa Brava va comenšar a ser coneguda a l'estranger i Tossa de Mar i Lloret de Mar rebien els primers turistes. A Barcelona s'hi va construir el metro. Catalunya ja tenia tres milions d'habitants, un dels quals vivia a Barcelona. La ciutat es va transformar per acollir l'Exposiciˇ Internacional. Es va construir el Palau Nacional i es va urbanitzar la muntanya de Monju´c. Sˇn d'aquesta Ŕpoca l'avinguda de Maria Cristina, amb les dues torres d'accÚs a la plaša de l'Univers, el pavellˇ alemany de Mies van der Rohe, la Font Lluminosa de Carles Bu´gas, el Poble Espanyol, el Teatre Grec o l'Estadi. Els jardins els va dissenyar Jean-Claude Forestier, ajudat pel seu deixeble Nicolau Rubiˇ i TudurÝ. L'Exposiciˇ la va inagurar el rei Alfons XIII el 19 de maig de 1929 i una de les seves atraccions va ser el dirigible Graf Zeppelin. L'any 1930, desprÚs de perdre el suport dels cÓrrecs de l'exŔrcit,...

Total 2 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

└rea professorat

Programaciˇ educativa