ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Coneixement del medi: social i cultural
En els últims anys, milers i milers d'alumnes nouvinguts o fills de pares immigrants han arribat a escoles i instituts. El sistema educatiu ha esdevingut la principal fàbrica de ciutadans, assumint el repte de cohesionar aquesta nova societat multicultural. Acollir aquests alumnes i integrar-los al sistema escolar, implicant-hi les seves famílies, és un esforç i una oportunitat per a mestres i professors que han canviat les seves prioritats i les seves maneres de fer per adaptar-se a les noves necessitats.
Aquest episodi entra en un aula d'acollida de l'Institut Barres i Ones, al barri de Llefià, a Badalona, en un institut on la majoria d'alumnes han vingut de molt lluny. També mostrem l'experiència de l'Institut la Garrotxa d'Olot, on es treballa en profunditat el coneixement dels països d'origen dels alumnes nouvinguts, i la d'una escola religiosa concertada de Barcelona, l'Escola Vedruna Àngels, que ha optat per oferir als seus alumnes formació sobre totes les religions presents en la comunitat escolar, obrint ponts de diàleg i de trobada entre les diferents visions del món que representen.
Xavier Beltran, l' autor i actor de teatre que la tele va fer popular com a "Lo Cartanyà", ens porta a l'Escola Cultura Pràctica, de Terrassa, on ensenya la mestra que més estima. Va ser a les seves classes, quan feia EGB, que Xavier Beltran va començar a actuar fent monòlegs per als seus companys. Els acompanyem en aquest retrobament i veurem com l'actor dirigeix un assaig del grup de teatre del centre.
El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Escola Mestre Morera de Barcelona.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Geografia
A Martorell, el projecte Arrels acull els joves nouvinguts. L'espai "Tot un món" explica en què consisteix aquesta iniciativa.
Diversos joves immigrants d'entre 16 i 25 anys que ara viuen a Martorell formen part d'Arrels, un projecte d'integració i ocupació que, a Martorell, coordina Sandra Queraltó. La vintena de nois que participen en el projecte Arrels aprenen català i castellà, però la Sandra també els ensenya tècniques per facilitar-los l'entrada al mercat laboral. Per això, aprenen a fer un currículum o simulen entrevistes de feina.
Els nouvinguts compaginen les classes amb activitats a fora de l'aula, com ara l'escalada. Un esport amb què els joves es relacionen amb els companys alhora que els fa conscients que s'ha de fer un esforç per aconseguir qualsevol fita.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Llengua aranesa a la Val d'Aran
La Vall d'Aran té un 22 % de població estrangera. "Tot un món" mostra com treballa una associació que facilita la integració dels immigrants nouvinguts.
Fa quatre anys que Mohammed Boudjemma i Nora Muntañola viuen a Vielha. En Mohammed va arribar a la Vall d'Aran després de passar uns quants anys a França, on havia emigrat des d'Algèria. La Nora, barcelonina de naixement, és la coordinadora de l'associació Espaci Entath Ciutadan en Aran, on en Mohammed col·labora com a mediador.
En aquesta entitat tots dos treballen per l'acollida i la integració dels immigrants nouvinguts a la Vall d'Aran. Tant la Nora com en Mohammed, que se sent plenament aranès, plantegen la importància que té, per a les persones que trien la vall per viure, aprendre l'aranès i compartir espais amb la resta de la ciutadania.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural
Alguns pagesos ja han adaptat els seus cultius als gustos dels ciutadans nouvinguts. "Tot un món" ens en mostra un exemple: un pagès de la Noguera.
L'entrada de productes del sud de la Península al mercat català i l'arribada d'immigrants a la Noguera va fer que la família Pàmies, dedicada a la pagesia, es replantegés el tipus de cultiu que feia. Així, ha especialitzat el seu negoci en productes hortícoles provinents d'arreu del món per satisfer no tan sols la demanada dels nouvinguts, sinó també la de la societat en general.
Josep Pàmies selecciona els nous productes que ha de conrear després de consultar internet i de fer diverses proves, però també segueix els consells dels treballadors immigrants que treballen amb ell. Així, ara, a més d'enciams, tomàquets o cols, també conrea coriandre, menta, poliol o la planta del sucre.
La transformació dels conreus, com els de la Noguera, possibilita la diversitat alimentària a la cuina mediterrània.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Història del món contemporani, Tutoria, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia
Ulldecona, al Montsià, ha rebut un gran nombre d'immigrants en els últims anys. "Tot un món" explica com s'ha fet front a les seves necessitats des de l'Ajuntament.
A Ulldecona hi viu gent de quaranta-dos països diferents. Dels nouvinguts, la majoria procedeixen de Romania i el Marroc.
Núria Ventura, regidora d'Urbanisme i Immigració d'Ulldecona, explica que per a molta gent l'arribada d'immigrants ha comportat una experiència enriquidora, però per a d'altres ha comportat alguna complicació. Pensa que no és fàcil integrar tanta població vinguda de cop i destaca que el principal problema és la falta de serveis, especialment en l'àmbit escolar, tot i que han aconseguit obrir dues aules d'acollida.
En quatre anys, Ulldedona ha rebut 1.500 persones. El centre de salut s'ha saturat, ja que no hi han arribat nous metges, i costa trobar habitatges en condicions per als nouvinguts. L'Ajuntament ha hagut de contractar una segona assistent social per atendre les necessitats dels immigrants.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria
El primer contacte dels alumnes nouvinguts amb l'escola són les aules d'acollida. El programa "Tot un món" hi dedica el capítol.
Martin Jordanov és de Bulgària i comparteix amb set alumnes més l'aula d'acollida del CEIP del Parc, al Prat de Llobregat. En aquesta aula, els alumnes aprenen a parlar, llegir i escriure en català i a saber-se desenvolupar en la societat on han de viure. A les escoles catalanes hi ha unes 600 aules com aquesta.
Magda Ortega, mestra de l'aula d'acollida del CEIP del Parc, explica que és molt important treballar l'autoestima, ja que es tracta d'alumnes que han hagut de deixar part de la família al seu país d'origen. També destaca que tot el centre escolar s'ha mobilitzat per acollir els nouvinguts.
Josep Vallcorba, subdirector general d'Ordenació i Innovació Pedagògica, explica que l'aula d'acollida vol donar resposta d'una manera integral a totes les necessitats de l'alumne i que, a mesura que està més situat, s'ha de fer el pas progressiu cap a l'aula ordinària.
La incorporació d'un gran nombre d'alumnes estrangers ha portat alguns problemes als centres escolars, que han hagut de modificar la seva manera de funcionar. Per Francisco Yebra, director del CEIP del Parc, les escoles han hagut de fer front a la falta de recursos materials, fet que ha comportat problemes, ja que els mestres han de poder atendre la diversitat a l'aula i ha calgut sensibilitzar les famílies sobre el fet que l'arribada de nous alumnes no significa cap pèrdua per a l'educació dels seus fills.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria
En aquest capítol, l'espai "Tot un món" reflecteix com es viu a Arbúcies l'arribada d'immigrants.
Durant els últims anys, Catalunya ha viscut un important augment de la immigració. A les ciutats, l'assimilació dels nouvinguts ha estat relativament fàcil, però a les poblacions petites, la construcció d'una nova situació requereix molta implicació social i administrativa.
Quim Santos, regidor de Benestar Social de l'Ajuntament d'Arbúcies, explica que l'Ajuntament ha hagut de fer front a les noves demandes de la immigració i que s'han hagut d'obrir noves línies pressupostàries i retallar-ne d'altres.
Arbúcies té gairebé 6.000 habitants i un 17 % de població estrangera. L'arribada de nouvinguts ha generat més demanda de serveis socials, però el poble no ha rebut més recursos.
Des de l'Oficina de la Solidaritat s'intenta ajudar els col·lectius immigrants i implicar-los en la vida del poble.
ÀreaEconomia de l'empresa, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Geografia
En l'últim capítol de la sèrie "Restaurare", el programa "Karakia" parla de la mobilitat dels productes comercials, una mobilitat de vegades difícil, però que no ho és mai tant com la de les persones, subjectes sovint a complicats permisos de residència o de treball.
Pius Alibek, a més de lingüista, és el propietari del restaurant Mesopotàmia, que sovint fa de pont entre l'Iraq i Barcelona. Ara prepara un llibre amb els records del seu país.
Hi ha ingredients que són difícils de trobar a Barcelona. Txung Takarpa, propietària d'un restaurant de cuina sikkimesa, porta molts dels ingredients que necessita quan torna de vacances al seu país. Sikkim és un petit estat del nord de l'Índia, on viuen molts tibetans que s'hi van refugiar després de la invasió xinesa.
Molts productes, amb poc mercat local, els han acabat introduint els mateixos restauradors. També és aquest el cas de Ly Leap, del restaurant Indochine, que ha aconseguit que un pagès del Maresme cultivi flors comestibles per al seu restaurant cambodjà.
La perseverança de molts nouvinguts a oferir el bo i millor de la seva gastronomia ha acabat recompensada amb la fidelitat dels clients. Són locals que fa anys que funcionen a la ciutat de Barcelona; tot un referent per als bars i restaurants que acaben d'obrir i un punt d'interès per a estudiosos i nutricionistes, pendents dels canvis alimentaris.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria
Actualment, Barcelona no és només la ciutat amb més riquesa multicultural de tota la Mediterrània: és també la que té l'oferta culinària més variada d'Europa i el programa "Karakia" ho demostra en la sèrie "Restaurare".
Al llarg de tres capítols, "Karakia" ens acosta a la història d'aquesta restauració, en algun cas poc coneguda, que ha donat aroma i sabor a la Barcelona més cosmopolita.
La història del pare Peter Yang centra aquest primer capítol. Aquest capellà d'origen xinès va obrir, a finals de la dècada de 1950, "El Gran Dragón", el primer contacte de la Barcelona de postguerra amb l'exotisme. Després, els restaurants xinesos han proliferat fins a passar dels 400. Avui dia, però, la comunitat busca noves alternatives laborals entrant de ple en el traspàs de bars i restaurants de cuina local.
Un cas completament diferent és el de la cuina de l'est d'Europa. Amb una colònia recent de més de 90.000 persones, el doble que la xinesa, aquests nouvinguts comencen a obrir ara, tímidament, els seus primers restaurants.
En l'evolució del sector hostaler hi participen, des del segle XVIII, diferents comunitats estrangeres. I, per la repercussió que també va tenir a la resta d'Europa, potser la francesa i la seva alta cuina és la més recordada. Els restaurants "Maison Dorée", el "Pince" o "Casa Justin", entre d'altres, van revolucionar els hàbits gastronòmics de la societat de Barcelona.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu