Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 154 resultats
per pantalla
Pantalla de 16
Gris plata: reflex multicolor
Vídeo

Educació artística Ciències socials Ciències naturals Gris plata: reflex multicolor

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Educació visual i plàstica, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia, Dibuix artístic

Una de cada deu mil persones no pot veure els colors, hi veu en blanc i negre. "Colors en sèrie" explica com viu els colors un jove amb acromatòpsia. En el gris plata hi viuen tots els colors. Els colors són una de les primeres coses que aprenem quan som petits. Ens movem seguint tota una sèrie de codis de colors que ens envolten: a les línies de metro, als semàfors, als senyals de trànsit, a les pistes d'esquí, a les arts marcials... Quan veiem molts colors junts ho identifiquem amb la festa i la diversió. Hi ha espais multicolors arreu del món: les cases del barri de Boca a Buenos Aires, la ciutat de Tirana a Albània o el Museu d'Art Contemporani de Lleó. L'arc de Sant Martí és una expressió multicolor de la natura. Es forma per la descomposició de la llum quan entra en contacte amb petites gotes d'aigua suspeses a l'atmosfera. La bandera multicolor formada pels colors de l'arc de Sant Martí va ser dissenyada a la dècada de 1970 com a símbol de l'univers gai. En el dia a dia escollim colors constantment: d'un partit polític, d'un equip favorit, dels nostres cabells quan els tenyim, el color del cotxe o el de les parets de casa. Una de cada deu mil persones no pot veure els colors, només hi veu en blanc i negre: tenen acromatòpsia. És el cas de Neil Harbisson, a qui fins als onze anys no li van diagnosticar aquesta anomalia. Ara fa servir un càmera que porta al front per conèixer els colors. La càmera funciona com un sensor de colors i els transforma en sons.

Colors a la vista
Vídeo

Ciències naturals Colors a la vista

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Física

"Quèquicom" dedica el capítol als colors i explica, entre altres coses, com s'han anat aconseguint nous pigments al llarg de la història, quins són els colors primaris, com capta els colors l'ull humà o què és el daltonisme. Els humans som capaços de distingir uns deu milions de colors. Aquesta capacitat ha propiciat que els incorporéssim a la cultura com a símbols de tota mena. A diferència, però, del que copsem, per exemple, amb el gust o l'oïda, recordem els colors amb molta dificultat. Tampoc no ha estat fàcil aconseguir els pigments dels milers de colors que tenim actualment i l'èxit el devem especialment a la indústria química moderna. En qualsevol cas, només calen tres colors, anomenats "primaris-llum", per aconseguir-los tots, i no per una qüestió arbitrària, sinó fisiològica. Els nostres ulls tenen tres tipus de cons a la retina amb els quals captem la llum de color vermell, verd i blau (RGB) i és al cervell on es formen, per combinació d'aquests tres, la resta de colors. Aquesta propietat és molt pràctica i en traiem profit en la televisió o en la impressió. Tanmateix, hi ha una disfunció congènita coneguda amb el nom de daltonisme que afecta 8 de cada 100 homes i 5 de cada 1.000 dones, que consisteix en una alteració dels cons, de manera que es confonen alguns colors, especialment els verds i els marrons. La diagnosi del daltonisme no s'ha aplicat sistemàticament a les escoles fins fa ben poc i els codis i senyals basats en colors no tenen en compte aquesta part tan important de la població. En alguns casos, la infografia es revela com una eina útil per treballar amb els colors sense veure'ls del tot bé. Per exemple, l'artista i expert multimèdia Josep Giribet, afectat de daltonisme, ha desenvolupat una tècnica amb l'ajuda de la informàtica que li permet poder pintar correctament els colors.

Colors
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Colors

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Per a l'ull humà, el color dels astres és gairebé inapreciable, sobretot el dels astres de lluminositat feble, com les nebuloses i les galàxies. En qualsevol cas, el color dels astres és un atribut molt relatiu. Una de les constel·lacions en què es troba parcel·lat el cel és l'Escorpí. L'estrella principal d'aquesta constel·lació, Antares, té un color rogenc, d'aquí el seu nom, posat pel grecs fa dos mil anys, que significa el rival de Mart, en referència al color roig del planeta Mart. En una altra constel·lació, Sagitari, hi ha una nebulosa que, aparentment, sembla d'un altre color: l'M 8. Si el cel és net, l'M 8 es pot apreciar a ull nu. Amb l'ajuda d'un telescopi, apareix com un núvol blanc enmig de moltes estrelles. Però si al telescopi s'hi acobla una càmera fotogràfica, aleshores l'M 8 apareix com una nebulosa intensament acolorida. El color dels astres no és només un atractiu visual. Serveix, també, per conèixer els principals elements que els componen, i l'estat en què es troben. El color vermell indica la presència d'àtoms d'hidrogen que reemeten l'energia absorbida de les estrelles en longituds d'ones llargues. El color blau denota la presència de pols perquè les ones curtes blaves, a diferència de les llargues-vermelles, es reflecteixen a les partícules de pols i les fan visibles. El color verd, al seu torn, indica la presència d'oxigen. És impossible saber quins són els colors naturals de les nebuloses, les galàxies, els cúmuls... perquè, a l'Univers, no hi ha cap patró per poder-los calibrar. En general, els colors de les fotografies depenen de la sensibilitat de la pel·lícula o del tipus de detector utilitzat. Sovint, els astrònoms contrasten informàticament els colors per fer-los més visibles. També utilitzen l'anomenat fals color, que ofereix unes imatges molt plàstiques, però falses al capdavall, per subratllar detalls que, d'altra manera, serien molt difícils de percebre. En aquesta imatge del planeta Urà, obtinguda per la Voyager 2, a penes s'hi aprecien els cercles que formen les bandes de núvols. En canvi, en falsejar els colors, la mateixa imatge revela el casquet polar -la zona més vermella- i les franges de núvols que l'envolten a l'equador -la zona blanca. En una imatge en blanc i negre, la falsa coloració permet que uns nivells suaus de gris revelin uns perfils ben marcats. On a penes s'hi distingeixen formes, hi apareixen nombrosos detalls. Aquesta tècnica s'aplica a les nebuloses, a les galàxies, i a molts altres objectes de l'Univers. De manera que els colors de les imatges astronòmiques són més artificials que no pas naturals. De fet, als astrònoms els interessen més les formes dels astres que no pas els colors. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis...

Europa, terra de colors
Vídeo

Tutoria Ciències socials Europa, terra de colors

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Història del món contemporani, Tutoria, Geografia

El programa "Colors en sèrie" dedica un capítol especial als colors d'Europa. Aquest documental recorre tots els colors del continent, des del blanc de la democràcia fins al negre de la guerra. Europa la formen quaranta-nou estats, vint-i-set dels quals han decidit créixer dins la Unió Europea. L'any 1951, vencedors i vençuts de la Segona Guerra Mundial van signar un tractat per controlar el carbó i l'acer, els dos elements necessaris per fabricar armes. Amb la unió de sis països naixia la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer: l'Europa unida començava a caminar. A Europa hi viuen més de quatre-cents milions de persones. El seu territori ocupa només el 7 % del planeta. El programa parteix del color blanc, que és el color de la democràcia. La democràcia, el govern del poble, és un invent dels grecs, com la mateixa Europa. La mitologia grega explica que Zeus es va enamorar d'Europa, una princesa que vivia a la riba de la Mediterrània. Un dia, Zeus es va convertir en toro, va sortir d'entre les onades i se la va endur volant. Junts van arribar a Creta i van tenir fills. Allà va néixer la terra que avui es coneix com Europa. Després del blanc es passa al marró, que és la geografia, els conreus, el treball i la immigració; després al vermell, que és la solidaritat; al groc, que és la imaginació; al taronja, que és la innovació i la modernitat, i al violeta, que és la paritat. També hi ha referències al verd, que és la llibertat; al negre, les guerres i la memòria històrica, i al blau, que és el color institucional d'Europa. A les anelles olímpiques cada color representa un continent, i el blau és Europa. La bandera de la Unió Europea és blava. Finalment, el multicolor defineix perfectament el lema de la Unió Europea: unitat en la diversitat.

El ratpenat
Vídeo

Tutoria Llengües i literatura Ciències naturals El ratpenat

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura

"Una mà de contes" posa imatges a la història "El ratpenat" amb diversos collages fets amb elements naturals. Els ratpenats són una mena de rates amb ales que sempre viuen en llocs foscos i amagats i només surten de nit, perquè ningú no els vegi. Una vegada hi havia un ratpenat que tenia molta vergonya que el veiessin els ocells. Era un ratpenat que no volia sortir mai de la seva cova perquè no s'agradava gens. Es trobava lleig, encorbat, escanyolit i malcarat, i no hi havia manera de treure'l d'aquí. Molts dies, els ocells del bosc anaven a buscar-lo per sortir a fer una volta o per celebrar alguna cosa, però el ratpenat no volia sortir mai perquè deia que era massa lleig. Un dia, els ocells van reunir-se per parlar d'aquest cas tan preocupant, perquè els sabia molt de greu que un company del bosc sentís tanta vergonya d'ell mateix per no sortir de casa. I un ocell va tenir la idea de donar-li una ploma de cadascun d'ells. Així, el ratpenat podria recobrir-se el cos amb plomes de colors i potser així, si es veia més semblant als ocells, no li faria tanta vergonya sortir. Els ocells ho van trobar molt bé i li van donar moltes plomes, fins que el ratpenat va tenir tantes plomes de tants colors que es va sentir l'ocell més bonic de tots. Aquell dia, el ratpenat va sortir a volar per tot el bosc, més content que mai, amb les seves plomes de tots colors. Els ocells també estaven molt contents, perquè pensaven que així el ratpenat deixaria de ser el rabiüt solitari que havia estat fins llavors i voldria sortir amb ells. Però el que va passar va ser el contrari. El ratpenat, en veure's tan engalanat amb les plomes de tants colors, es va tornar cregut i arrogant, i no volia saber res de cap altre ocell. Els altres ocells van quedar molt decebuts, però van esperar a veure si, amb els dies, el ratpenat deixava de preocupar-se tant pel seu aspecte i es decidia a fer-se amb els altres habitants del bosc. Però res. Com més dies passaven, més mal educat es tornava el ratpenat i més es reia dels altres ocells. Els ocells es van acabar afartant de les impertinències del ratpenat. Així que, de mica en mica, cada ocell li va anar a demanar la ploma que li havia deixat. I així va ser com, de mica en mica, tots els ocells van anar recuperant les seves plomes, entre les mofes i el menyspreu del ratpenat, que aviat va quedar ben plomat. Però quan el ratpenat es va quedar sense ni una sola ploma, se li va acabar la fatxenderia de cop i es va entristir molt. I no pas perquè tornés a tenir l'aspecte del principi, sinó perquè va veure que, per culpa d'haver estat tan preocupat tot el temps pel seu aspecte físic, no s'havia adonat que els ocells havien fet tot el possible per fer-lo sentir un més de la colla. I des d'aquell dia va tornar a viure a la seva cova fosca i humida, i diuen que només en surt a les nits, quan no el pot veure ningú.

Música visual
Vídeo

Educació artística Tecnologia Ciències naturals Música visual

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Cultura audiovisual, Tècniques d'expressió graficoplàstica, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Electrotècnia, Educació visual i plàstica, Història de la música i de la dansa, Dibuix artístic, Tecnologia industrial

Fa temps que s'ha provat d'establir una relació entre la música i la imatge. "Dígits" dedica el capítol als invents que han servit per posar imatges als sons. Isaac Newton creia que música i imatge eren fenòmens de naturalesa molt similar. Per això, l'espectre de la llum, que ell mateix va descobrir, està representat en set colors, el mateix nombre de notes que hi ha a l'escala musical. Aquesta relació va inspirar diverses invencions, com el clavicordi ocular, del francès Bertrand Castel. A finals del segle XIX, l'anglès Wallace Remington va construir un orgue de colors i el danès Thomas Wildred va dissenyar el Clavilux, un dels orgues de colors més avançats. El pintor Vassili Kandinsky va estudiar la relació entre els colors i el sons. En col·laboració amb alguns músics, Kandinsky va dissenyar les imatges que van acompanyar diversos concerts. Cineastes com l'alemany Oskar Fischinger també es van interessar per la qüestió. Contra el que pensava Newton, el so i la llum són dos fenòmens de naturalesa ben diferent. El so és una vibració de l'aire i cada nota correspon a una determinada freqüència de vibració. La llum visible és una estreta franja de l'espectre electromagnètic i cada color correspon a una determinada freqüència d'aquest espectre. Tot i aquestes diferències, però, el so i la llum es poden quantificar i representar amb números. Cap a la dècada del 1960, els ordinadors van començar a treballar amb sons i imatges. El nord-americà John Whitney va considerar l'ordinador com un instrument amb què es podria arribar a la síntesi de les arts. L'ordinador permet establir tota mena de correspondències i, per tant, les possibilitats creatives són més àmplies. El japonès Toshio Iwai ha aconseguit que el piano esdevingui un instrument que produeix, alhora, música i imatges.

Negre: el túnel al final de la llum
Vídeo

Educació artística Ciències socials Negre: el túnel al final de la llum

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Cultura audiovisual, Educació visual i plàstica, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia, Dibuix artístic

Mort, mals presagis, ocultisme... La llegenda que arrossega el negre fa difícil creure que sigui també el color de la sofisticació i l'elegància. "Colors en sèrie" hi dedica el capítol. El negre és la suma de la resta de colors i, alhora, és absència de llum; és el color de la foscor, de les ombres i s'associa a tot el que és negatiu. El mal, culturalment, s'amaga darrere el color negre; els personatges més venjatius i malvats vesteixen de negre i, de la mateixa manera, els animals negres són portadors de llegendes sobrenaturals, de mals presagis i de mort. Molts artistes han pintat de negre algunes de les seves teles. Picasso i el "Guernica", Caravaggio, El Greco, Delacroix i Goya i les seves pintures negres. El negre també s'ha lligat amb l'esperit rebel de la música rock i el heavy. El menú negre d'Ada Parellada, del restaurant Semproniana, ha estat elaborat amb botifarra negra, xocolata negra, nabius, raïm negre, picotes, musclos i albergínia.

Marró: la vida secreta de la bellesa
Vídeo

Educació artística Ciències socials Marró: la vida secreta de la bellesa

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Cultura audiovisual, Educació visual i plàstica, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia

L'espai "Colors en sèrie" parla del color marró. El color de la terra és el més despreciat i molt poques persones el destaquen com el seu color favorit. El marró és, sens dubte, el color més comú, el que es troba més fàcilment, i per això és poc apreciat. Cal mirar-lo a fons i molt de prop per trobar-hi la bellesa. Trobem el color marró als ulls i als cabells, i també és el color del cartró i dels excrements humans i animals. El marró és un color primitiu que no ven, per això molts productes marrons es vesteixen amb embolcalls i logos d'altres colors. Fins al segle XX, el color marró no tenia nom per designar-lo. L'origen de la paraula "marró" el trobem en el mot "marron", que en francès denomina un tipus de castanya. El marró és el color de la pobresa. Històricament, els camperols, els criats i els pidolaires es vestien amb roba sense tenyir. Actualment, el marró és un color no apropiat per vestir en els actes oficials de les cases reials. El mot "marró" és present en diverses frases fetes: "enxampar algú de marró", que vol dir trobar-lo en una situació compromesa; també es parla de "menjar-se el marró" com una cosa desagradable de fer. A la xocolata, encara que marró, se li atribueixen efectes beneficiosos, és antidepressiva i antioxidant. El marró és el color de la terra i també és el color natural amb més matisos, és el color dels deserts, de la fusta, de la fruita seca, de la majoria d'espècies de mamífers i dels camps de conreu.

Taronja: moviment continu
Vídeo

Educació artística Ciències socials Taronja: moviment continu

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Cultura audiovisual, Educació visual i plàstica, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia

Una pilota de bàsquet, un intermitent, un anunci d'un pis de lloguer, un semàfor en taronja o la sirena d'una ambulància. Tot això anuncia el mateix: un estat de transició, de canvi. El taronja és el color que analitza aquest capítol de "Colors en sèrie". La paraula "taronja" es va crear a partir de la paraula francesa "orange", nom que s'ha mantingut en molts idiomes. El taronja, el color dels pèl-rojos, és un color en moviment constant, el color de la transició i els estats momentanis: la primera llum del dia és taronja, els intermitents, un semàfor en taronja, els cons que interrompen el trànsit, els peatges, les sirenes, les flames del foc, els condemnats del corredor de la mort vesteixen granotes taronja, i la tardor, transició de l'estiu a l'hivern, també és vesteix de tons taronja. La taronja també és la millor medicina per combatre el "winterblues", desordre afectiu que porta a la depressió i a la tristesa en les èpoques de fred. A l'Índia, el taronja és un dels colors sagrats i també és el color de la planta de la henna, del budisme i l'espiritualitat oriental. La pel·lícula "La taronja mecànica", de Stanley Kubrick, no parla del taronja; el títol té l'origen en una expressió anglesa que designa algú molt estrany. Així mateix, l'expressió "taronja mecànica" també servia per designar la selecció holandesa liderada per Johan Cruyff. El taronja és el color nacional d'Holanda perquè l'emblema de la casa d'Orange és taronja, com també va ser taronja la revolució ucraïnesa que va aconseguir canviar el govern corrupte que dirigia el país. En les revolucions estètiques del segle XX també hi predominava aquest color i, així, ara s'associa el taronja a l'estètica retro dels 60 i 70. Les empreses innovadores fan servir el taronja en el seu màrqueting, i els productes energètics vesteixen els seus envasos de taronja. El menú monocolor d'Ada Parellada, del restaurant Semproniana, també es pinta de taronja amb carbassa, papaia, mandarines, salmó i taronges.

Verd: de la vida a la mort
Vídeo

Tutoria Educació artística Verd: de la vida a la mort

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Educació visual i plàstica

"Colors en sèrie" dedica el capítol al color verd, el color de la vida i de la natura. Té un efecte relaxant per a la vista i predomina entre els colors del paisatge urbà que ens envolta. A Occident, el verd representa la llibertat. Per als països islàmics és un color sagrat que representa l'amistat, la no- violència i la religió. El verd s'identifica amb els aliments biològics o productes ecològics i també és el color de monstres i alienígenes. El verd, color preferit de Napoleó, va ser el que li va causar la mort per enverinament l'any 1821, a l'illa de Santa Elena. El color verd és la vida en estat pur, però també és el color de la tecnologia, el dels soldats, i el del "nightshot".

Total 154 resultats
per pantalla
Pantalla de 16

Àrea professorat

Programació educativa