ÀreaLiteratura catalana, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural
Els Jocs Florals, festa medieval de la poesia es van reinstaurar a
Barcelona el 1859. Era una cita poètica de la llengua catalana que se
celebrava cada primer diumenge del mes de maig.
Després de la guerra, entre 1940-1970 en què la llengua catalana va ser prohibida pel règim franquista , aquesta festa literària es va continuar fent 37 vegades sense interrupcions a l'exili. Es va fer a diferents països d'Europa i d'Amèrica. La trobada de catalans vinguts de diferents indrets del món va desbordar el fet literari i es va convertir en una manifestació de catalanitat.
Els primer Jocs Florals a l'exili van tenir lloc al Centre Català de
Buenos Aires el 1941, amb tres objectius bàsics: Manteniment de la
unitat de la llengua catalana, Presència de poetes catalans destacats i
Obertura al món.
Personatges destacats que van participar als Jocs Florals a l'exili van
ser: Pompeu Fabra, Pau Casals, Josep Carner, Margarida Xirgu, Pere Calders, Martí Pol...
"Veus de l'exili". Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l'exili.
Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents... Tot plegat per intentar trobar l'ànima de la cultura i l'activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.
Hi ha capítols en què s'expliquen les causes i les conseqüències de l'exili de forma cronològica. D'altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l'exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d'internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s'explica la història dels grans protagonistes de l'exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra... Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l'aventura vital, la trajectòria cultural d'una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l'interior del país.
És, també, un homenatge a l'esforç de solidaritat humana a través de l'exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.
Més informació: edu365.cat I Literatura catalana I Escoltar poesia Locutor: Lluís Soler
Des de la cultura grega fins als nostres dies, la figura de l'animal s'ha utilitzat a la literatura per reflexionar sobre les virtuts i defectes dels éssers humans. Aquesta tradició es veu recollida al Bestiari de Josep Carner.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Llengua catalana i literatura
Fill del poeta Marià Manent, Albert Manent (Premià de Dalt, el Maresme, 1930) ha destacat per la seva tasca cultural en diversos camps. És llicenciat en Dret i Filologia Catalana. S'inicia de ben jove com a poeta amb la publicació dels reculls "Hoste del vent" (1949) i "La nostra nit "1951). En paral·lel milità en la resistència cultural catalanista contra el franquisme. El seu compromís el portà a abandonar la poesia per dedicar-se a altres camps més útils en aquell moment per a les lletres catalanes. Així, s'especialitzà en crítica literària, amb obres com "La literatura catalana a l'exili" (1976) i "Del Noucentisme a l'exili" (1977), i sobretot en la història de la cultura catalana del segle XX. En aquesta línia, és autor d'un seguit de biografies de personalitats del Noucentisme, com Carles Riba (1963), Josep Carner (1969), J.V. Foix (1992) i Marià Manent (1995), entre d'altres. Com a complement de les biografies, publicà cinc volums de retrats literaris de persones compromeses amb la resistència a la dictadura, entre els quals destaca "Solc de les hores" (1988). Altrament ha realitzat diversos estudis sobre la guerra civil i el franquisme i sobre la història de l'església catalana. Entre molts altres guardons, ha obtingut el premi de la Crítica Serra d'Or, el Josep Pla i el Ramon Llull.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Llengua catalana i literatura
Obertura oficial de l'Any Maragall 2010-2011. Pere Maragall, nét de l'escriptor, i Lluís Quintana Trias, professor de la UAB, ens parlen des de la casa on va viure els darrers anys de la seva vida.
Lecura de poemes de Joan Maragall en ocasió de l'obertura oficial de l'Any Maragall 2010-2011 presidida pel Molt Honorable President José Montilla, amb l'assistència, entre altres, de l'ex-President Pasqual Maragall, nét de l'escriptor.
En Pere Maragall, també nét seu, parla del seu avi des de la casa on va viure i treballar els darrers anys de la seva vida. El professor de la UAB Lluís Quintana Trias explica des del despatx de la casa des d'on ens parla que Joan Maragall hi havia rebut joves escriptors que també esdevindrien famosos, com ara Josep Carner, Josep Maria de Segarra i Carles Riba.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Història del món contemporani, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural
"Veus de l'exili". Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l'exili.
Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents... Tot plegat per intentar trobar l'ànima de la cultura i l'activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.
Hi ha capítols en què s'expliquen les causes i les conseqüències de l'exili de forma cronològica. D'altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l'exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d'internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s'explica la història dels grans protagonistes de l'exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra... Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l'aventura vital, la trajectòria cultural d'una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l'interior del país.
És, també, un homenatge a l'esforç de solidaritat humana a través de l'exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.
Si ens vols explicar la teva experiència, escriu a la següent adreça de correu electrònic: eferrer.s@catradio.cat.
"Veus de l'exili"
Un programa per recuperar la memòria de l'exili català.
Un programa per donar veu als que van haver de marxar.
Un programa per donar veu als que van callar per la força
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural
En aquest capítol ens expliquen com al gener del 1939, molts catalans fugen dels bombardeigs i de la por a les represàlies franquistes. Morts de gana i de fred caminen per camins i carreteres de Cervera de la Marenda, El Pertús, el Coll d'Ares i la Guingueta d'Ix. La majoria eren conscients que trigarien molts anys a tornar a Catalunya.
"Veus de l'exili". Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l'exili.
Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents... Tot plegat per intentar trobar l'ànima de la cultura i l'activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.
Hi ha capítols en què s'expliquen les causes i les conseqüències de l'exili de forma cronològica. D'altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l'exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d'internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s'explica la història dels grans protagonistes de l'exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra... Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l'aventura vital, la trajectòria cultural d'una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l'interior del país.
És, també, un homenatge a l'esforç de solidaritat humana a través de l'exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.
Si ens vols explicar la teva experiència, escriu a la següent adreça de correu electrònic: ferrer.s@catradio.cat
"Veus de l'exili"
Un programa per recuperar la memòria de l'exili català.
Un programa per donar veu als que van haver de marxar.
Un programa per donar veu als que van callar per la força
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Història del món contemporani, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural
Aquest capítol explica l'arribada dels exiliats catalans i espanyols als camps d'internament al Vallespir i al Rosselló.
A partir del 5 de febrer de 1939 als camps d'internament d'Argelés, Sant Cebrià i Barcarés. A cadascun d'aquests camps, fets a la platja, s'hi van amuntegar més de 80.000. Els personatges convidats ens expliquen la seves vivències i com es vivia en aquests camps al dur hivern del 1939.
"Veus de l'exili". Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l'exili.
Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents... Tot plegat per intentar trobar l'ànima de la cultura i l'activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.
Hi ha capítols en què s'expliquen les causes i les conseqüències de l'exili de forma cronològica. D'altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l'exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d'internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s'explica la història dels grans protagonistes de l'exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra... Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l'aventura vital, la trajectòria cultural d'una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l'interior del país.
És, també, un homenatge a l'esforç de solidaritat humana a través de l'exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.
Si ens vols explicar la teva experiència, escriu a la següent adreça de correu electrònic: ferrer.s@catradio.cat
"Veus de l'exili"
Un programa per recuperar la memòria de l'exili català.
Un programa per donar veu als que van haver de marxar.
Un programa per donar veu als que van callar per la força
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Història del món contemporani, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural
"Veus de l'exili". Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l'exili.
Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents... Tot plegat per intentar trobar l'ànima de la cultura i l'activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.
Hi ha capítols en què s'expliquen les causes i les conseqüències de l'exili de forma cronològica. D'altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l'exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d'internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s'explica la història dels grans protagonistes de l'exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra... Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l'aventura vital, la trajectòria cultural d'una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l'interior del país.
És, també, un homenatge a l'esforç de solidaritat humana a través de l'exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.
Si ens vols explicar la teva experiència, escriu a la següent adreça de correu electrònic: eferrer.s@catradio.cat.
"Veus de l'exili"
Un programa per recuperar la memòria de l'exili català.
Un programa per donar veu als que van haver de marxar.
Un programa per donar veu als que van callar per la força
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural
"Veus de l'exili". Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l'exili.
Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents... Tot plegat per intentar trobar l'ànima de la cultura i l'activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.
Hi ha capítols en què s'expliquen les causes i les conseqüències de l'exili de forma cronològica. D'altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l'exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d'internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s'explica la història dels grans protagonistes de l'exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra... Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l'aventura vital, la trajectòria cultural d'una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l'interior del país.
És, també, un homenatge a l'esforç de solidaritat humana a través de l'exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.
Si ens vols explicar la teva experiència, escriu a la següent adreça de correu electrònic: eferrer.s@catradio.cat.
"Veus de l'exili"
Un programa per recuperar la memòria de l'exili català.
Un programa per donar veu als que van haver de marxar.
Un programa per donar veu als que van callar per la força
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural
En aquest episodi en explica com alguns exiliats a Franca al cap de poc temps i a causa de les dures condicions dels campaments d'Argelers i Sant Ciprià decidiren marxar uns a Mèxic, uns altres a països de l'est, especialment l'URSS.
Al cap de poc temps, els que van anar a països soviètics es van unir a l'exèrcit roig per defensar-se dels nazis.
En aquest capítol trobem els testimonis de Teresa Pàmies i del seu pare.
"Veus de l'exili". Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l'exili.
Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents... Tot plegat per intentar trobar l'ànima de la cultura i l'activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.
Hi ha capítols en què s'expliquen les causes i les conseqüències de l'exili de forma cronològica. D'altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l'exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d'internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s'explica la història dels grans protagonistes de l'exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra... Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l'aventura vital, la trajectòria cultural d'una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l'interior del país.
És, també, un homenatge a l'esforç de solidaritat humana a través de l'exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu