Més informaciķ: edu365.cat I Catalā I Poesia I Escoltar poesia Cantant: Raimon
Els poemes amorosos d'Ausiās March anaven dirigits a dones concretes, que anomena en els poemes mitjanįant un senyal, seguint l'estil dels trobadors: Plena de seny, Amor, amor, Llir entre cards i Oh folla amor. La resta de poemes de temātica amorosa que sķn reflexions generals sobre l'amor s'anomenem Cants d'Amor.
Més informaciķ: edu365.cat I Literatura catalana I Escoltar poesia Locutor: Lluís Soler
Ausiās March, mestre d'amor, utilitza la poesia com a mitjā d'expressiķ personal per abocar la seva experičncia viscuda i anar a la recerca de si mateix.
ĀreaLiteratura catalana, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural
Poeta i crític literari, Jaume Pérez Montaner (L'Alfās del Pi, Marina Alta, 1938) també ha portat a terme una intensa activitat docent, tant a diversos centres universitaris dels EEUU com a la Universitat de Valčncia, on és avui dia professor de literatura catalana. La seva poesia, sempre a la recerca de nous horitzons d'expressiķ i amb un elevat grau de compromís cívic, ha evolucionat cap a una major interioritzaciķ personal i una depuraciķ de formes sense perdre, perō, la dimensiķ colˇlectiva. Cal destacar els reculls počtics Museu de cendres, L'heura del desig, Māscares i Fronteres. En el camp de l'assaig, els treballs sobre Vicent Andrés Estellés, Ausiās March, Joan Fuster i Joan Brossa, entre altres autors, han convertit Pérez Montaner en un dels referents de l'actual crítica literāria catalana. Entre altres premis, ha obtingut el Valenciā de Literatura, el Ciutat de Valčncia de poesia, el Vicent Andrés Estellés de poesia i l'Ausiās March de poesia. Ha estat president de l'Associaciķ d'Escriptors en Llengua Catalana durant vuit anys.
ĀreaLiteratura catalana, Cičncies socials, geografia i histōria, Tutoria, Llengua catalana i literatura
Programa que repassa els fets de la histōria de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acciķ. En aquest capítol de la sčrie "En guārdia" podem escoltar una visiķ general sobre com era la cuina al Barroc, quč menjaven, com es cuinava, etc.
En aquest capítol s'explica la vida del poeta i cavaller valenciā, Ausiās March. Va viure a la Baixa Edat Mitjana i va ser un dels poetes més importants de la poesia del del Segle d'Or valenciā i de la literatura en catalā.
Biografia i recull de textos del poeta valenciā Ausiās March, autor de poemes didāctics i d'apassionants meditacions. La seva obra condensa les conviccions amoroses i els valors medievals; supera els arquetips del seu temps i obre les portes a una concepciķ moderna de la psicologia humana.
ĀreaEducaciķ per al desenvolupament personal i la ciutadania
Grācies a una iniciativa del Centre de Recursos Joan Amades de Barcelona, el CP Sant Jordi de Sant Vicenį de Montalt i el CEIP Ausiās March de l'Hospitalet de Llobregat integren alumnes cecs a les aules.
Diu el tōpic que Vicent Andrés Estellés és el millor poeta valenciā des de l'Edat Mitjana. Concretament des d'Ausiās March. Per si el tōpic no és prou emblemātic, es pot tenir en compte que l'autor en va ser Joan Fuster, al capdavall amic i company de lletres del poeta. Efectivament, l'obra d'Estellés, per volum, per riquesa estčtica i per diversitat temātica, ocupa un lloc d'honor en el panorama de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. No és menys cert que aquesta obra i la figura mateixa del poeta, per causes diverses, han estat desplaįades del lloc que els correspon en el cānon de la poesia catalana contemporānia.
ĀreaLlengua castellana i literatura, Llengua catalana i literatura
Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945), fill de mariner i brodadora, va estudiar magisteri i ha exercit aquesta professiķ, primer a Menorca i després a Mallorca, fins a la seva jubilaciķ, a seixanta anys. Comenįā des de ben jove a escriure poesia, influīt per l'animador cultural Bernat Vidal i Tomās i pel poeta Blai Bonet, tots dos de Santanyí. En plena joventut té una crisi literāria i deixa d'escriure. Per completar la seva formaciķ es matricula com a alumne lliure a la Universitat de Barcelona i acaba llicenciant-se en histōria. El 1984, torna a escriure poesia i, en cinc anys, publica cinc llibres, entre els quals cal destacar "El brell dels jorns" (1986) i "Cartes a lady Hamilton" (1990). La seva poesia, original i molt elaborada, trasllueix el desconcert de l'home actual, amb el pas del temps i la mort com a telķ de fons. Amb posterioritat ha publicat altres reculls počtics com "Calvari" (1992), "Bandera blanca" (1994) i "Cap de cantķ" (2004). En el camp de la narrativa, és autor de les novelˇles "Les llunes i els calāpets" (1994), "La mā del jardiner" (1999) i "L'illa dels dōlmens" (2004), una trilogia que constitueix la crōnica de la Mallorca del segle XX. també ha publicat diversos treballs d'assaig histōric. Ha estat repetidament guardonat, amb premis com l'Ausiās March, el Ciutat de Palma i el de la Crítica Serra d'Or de novelˇla.
ĀreaLiteratura catalana, Llengua catalana i literatura
Poeta, crític i professor universitari, Lluís Alpera (Valčncia, 1938) ha destacat també com a animador cultural. Llicenciat en Filologia Romānica, es doctorā amb una tesi sobre Francesc Eiximenis. Ha estat professor de les universitats d'Emory (Atlanta) i de Washington (Saint Louis), als EEUU. Instalˇlat a Alacant des de 1971, va fundar el departament de Filologia Catalana de la Universitat alacantina, en el qual ha exercit com a professor fins a 2008. La poesia d'Alpera ha sofert una remarcable evoluciķ al llarg dels anys. Inscrita primerament en l'anomenat realisme social, amb obres com "El magre menjar" (1963) i "Dades de la histōria civil d'un valenciā" (1980), es decanta, a partir del poemari "Surant enmig del naufragi final" (1985), cap a un sensualisme esclatant, d'influčncia barroca. Posteriorment ha evolucionat cap a una poesia més depurada, de tons clāssics, primer, i de ressons neopopularistes, més tard. Cal remarcar els reculls "Amb cendres i diamants" (1995) i "Els bells papirs d'Alexandria" (2003). Entre els seus treballs d'assaig destaquen "Poesia i societat a l'Edat Mitjana" (1973) i "Sobre poetes valencians i altres escrits" (1990-2004). Entre altres premis, ha obtingut el Salvat-Papasseit, l'Ausiās March i el de la Crítica del País Valenciā, que ha guanyat dues vegades.
ĀreaMúsica, Cičncies socials, geografia i histōria, Histōria de la música i de la dansa
"Totes aquelles canįons" se centra en l'apariciķ de la "gauche divine" i segueix els treballs d'artistes com ara Joan Manuel Serrat, Enric Barbat, Guillermina Motta, Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Jaume Sisa, Toti Soler o Raimon.
Malgrat la duresa repressiva dels anys 60, sorgeix a Barcelona un grup de joves intelˇlectuals que tenen un denominador comú antifranquista i unes ganes boges de passar-s'ho bé. Arquitectes, cineastes, escriptors, editors, models, periodistes... se solen trobar als locals de moda del carrer Tuset i a la discoteca Bocaccio. Aquest grup va rebre el sobrenom de "gauche divine", terme de clares referčncies sartrianes inventat per Joan de Sagarra en les seves crōniques al "Tele/Exprés" de l'čpoca.
Joan Manuel Serrat, Enric Barbat i Guillermina Motta sķn alguns dels cantants que van mantenir més contacte amb el grup. Maria del Mar Bonet va editar el seus treballs a Bocaccio Records i va versionar, amb gran čxit, "L'āguila negra", de la francesa Barbara.
En aquella čpoca, Enric Barbat i Guillermina Motta van participar en un espectacle de tangos en catalā que s'acabarien editant en disc i formarien part d'un film dirigit per Mārius Gas.
La repressiķ continua i, l'any 1970, es du a terme a Burgos un consell de guerra contra setze membres d'ETA, per a sis dels quals es demanen penes de mort. Les manifestacions de rebuig s'estenen per tot Espanya, amb una importāncia especial a Catalunya. Va ser rellevant la tancada d'uns tres-cents intelˇlectuals i artistes catalans al monestir de Montserrat.
També en aquesta čpoca, Oriol Regās, l'ānima de Bocaccio, promociona concerts al salķ Price, un local de boxa en quč Pau Riba presenta, amb Toti Soler, el seu disc "Dioptria". També hi va passar Jaume Sisa amb el seu primer grup important, Música Dispersa.
L'any 1970, Raimon, que actua poc a causa de les prohibicions, i que sobretot ho fa a l'estranger, sorprčn tothom quan rebusca en la poesia dels clāssics medievals i publica una canįķ sobre el poema "Veles e vents", d'Ausiās March.
En aquesta ocasiķ, parlen de l'čpoca i de les seves experičncies Joan Manuel Serrat, Oriol Regās, Oriol Maspons, Enric Barbat, Maria del Mar Bonet, Guillermina Motta, Pere Portabella, Raimon, el pare Marc Taixonera, Josep Maria Huertas Claveria, Toti Soler, Pau Riba, Jaume Sisa i Antoni Tāpies.
Blog
Ginys
Novetats
Catāleg
E-correu