ÀreaCiències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural
A finals del segle XIII i començaments del XIV, els territoris de la Corona d'Aragó anaven de punta a punta de la Mediterrània. En Dragui presenta, en aquest capítol de la sèrie "Història de Catalunya", els protagonistes d'aquestes conquestes.
Pere II el Gran de Catalunya i III d'Aragó era fill del rei Jaume I i Violant d'Hongria. L'any 1262 es va casar amb Constança, filla del rei de Sicília i hereva del regne de l'illa. Carles d'Anjou, però, va usurpar-li aquest poder i Sicília va ser governada pels francesos.
L'any 1282, el rei Pere II va concentrar les tropes prop de Tunis, tot esperant el moment oportú per fer-les intervenir. Mentrestant, les contínues provocacions dels soldats francesos ocupants, sobretot amb les dones, van fer esclatar la revolta anomenada les Vespres Sicilianes. La revolta va triomfar i els Anjou van ser expulsats de l'illa. El rei Pere, que encara era a la costa africana, va rebre dues delegacions sicilianes que li demanaven ajuda.
Pere II va contractar 15.000 almogàvers per anar a lluitar a Sicília. Els almogàvers eren soldats professionals que lluitaven amb tots aquells que els paguessin per fer-ho.
El rei Pere II va entrar a Palerm i va rebre la corona de l'illa. Sicília va quedar unida a la Corona d'Aragó durant quatre segles. El monarca va donar el govern de Sicília a la reina Constança i la reacció del Papa, aliat dels Anjou, no va trigar.
Les tropes de Pere II també van ocupar Malta i van anar a lluitar a Nàpols. La valerosa actuació de Roger de Llúria a la batalla va ser decisiva i, finalment, els francesos van ser derrotats. El rei Pere II va nomenar Roger de Llúria almirall de Catalunya, València i Sicília.
El papa Martí IV, que era favorable als francesos, va excomunicar Pere II i va donar els seus regnes a Carles, fill del rei Felip III de França.
L'any 1285, Felip III de França va envair els regnes de Pere II amb un exèrcit de més de 100.000 homes molt ben armats. Van travessar els Pirineus i Pere el Gran va haver d'emprendre la retirada, tot esperant l'exèrcit que venia des de Sicília capitanejat per Roger de Llúria. Les tropes franceses van arribar a Girona i van assetjar la ciutat.
Roger de Llúria va lluitar amb les seves naus davant del golf de Roses contra la flota francesa, que va patir una gran derrota.
Pere II va morir l'any 1285 i va ser enterrat al monestir de Santes Creus.
L'any 1303, l'emperador bizantí Andrònic II va contractar Roger de Flor per lluitar contra els turcs que volien conquerir Constantinoble. Roger de Flor era el cap de la Gran Companyia Catalana, formada pels almogàvers.
Els almogàvers catalans es van enfrontar als turcs i els van derrotar en diverses batalles: Filadèlfia, Gal·lípoli, Atarki... Les victòries catalanes van fer que Roger de Flor fos rebut amb alegria pel poble de Constantinoble i nomenat cèsar de l'imperi.
Miquel Paleòleg, fill de l'emperador Andrònic II, tenia enveja i por de Roger de Flor, perquè cada vegada tenia més poder i anomenada....
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Història de l'art
La història, escrita sempre per homes, ha deixat de banda el paper de les dones, tot i que elles han estat les que han donat la vida, han educat els infants, han dirigit i administrat la vida domèstica, han curat els malalts i han cuidat els més desvalguts. Aquest capítol d'"Històries de Catalunya" explica aquesta presència silenciada.
Les dones dels almogàvers
Al Senat de Madrid hi ha un quadre gegantí que mostra l'entrada de Roger de Flor a Constantinoble, al segle XIV. Si ens hi fixem bé, veurem que en la pintura només hi ha homes. Què passa? És que potser no hi havia dones en les expedicions dels almogàvers?
Guineguilda de Cervera
Cervera, 1026. Guineguilda i els seus tres fills arriben a aquestes terres de repoblació amb un títol de propietat atorgat per la comtessa Ermessenda i l'encàrrec de repoblar la zona.
El testament d'Arsenda
Àger, la Noguera, 1047. Mitjançant el testament de la comtessa Arsenda de Pallars podem veure el seu paper com a administradora i repobladora de les terres de què és copropietària amb el seu marit.
El gremi contra la teixidora
Barcelona, 1465. Mor un mestre teixidor. La seva viuda voldria continuar treballant, però el gremi ha prohibit expressament que cap dona viuda de teixidor sense fill mascle major de dotze anys pugui continuar el negoci.
Els drets de les dones
Entre els segles XIX i XX, la història canvia per a les dones. Irene Rocas, mestressa de casa; Dolors Aleu, metgessa, i Aurora Díaz-Plaja, bibliotecària, seran protagonistes d'aquest canvi.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural
Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.
En aquest capítol es parla sobre els Almogàvers. Aquesta era la denominació que reberen les unitats paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la Corona d'Aragó i a la Corona de Castella (on també s'anomenaven Peones) durant el segle XIII.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Grec, Tutoria, Història de l'art
Què en queda, de la Grècia clàssica bressol de la cultura occidental? El programa "Afers exteriors" ho investiga en aquest capítol dedicat a Grècia.
El presentador del programa, Miquel Calçada, comença la seva visita a Grècia pujant a l'Acròpoli d'Atenes, al costat d'un hel·lenista de Figueres, Eusebi Ayensa. Tots dos contemplen el Partenó i parlen de la seva història.
El Miquel i l'Eusebi també visiten el castell de Levàdia, que havia estat ocupat pels almogàvers durant gairebé un segle.
Tot seguit, el presentador es desplaça fins a un centre de rehabilitació per a infants amb lesions cerebrals, on es troba amb la neuròloga de Granollers Roser Pons. Tots dos fan un recorregut en metro i arriben a un mirador, des d'on contemplen la ciutat d'Atenes.
La parada següent és a Kyparissi, a la regió de Lacònia. En aquesta petita i pintoresca població, el Miquel coneix Esther Grau, propietària del Kyfanta Hotel.
De tornada a Atenes, el presentador es troba amb Àlex Baveas, un dissenyador gràfic grec amant de la cultura i la llengua catalana, i amb el periodista Ioannis Mantàs, que també parla català. Tots dos volen adaptar al grec el programa de TV3 "Històries de Catalunya".
ÀreaCiències socials, geografia i història, Geografia
"Afers exteriors" viatja a Turquia per buscar, al costat dels catalans que hi viuen, la porta que separa orient d'occident.
El primer impacte que rep a Turquia el presentador del programa, Miquel Calçada, és l' omnipresència d'imatges de Mustafà Kemal Atatürk, conegut com el "pare dels turcs" perquè se'l considera el fundador de l'estat turc, just després de la Primera Guerra Mundial.
A Istanbul, el presentador es troba amb Meritxelll Pijoan, enginyera tècnica agrícola. Tots dos visiten l'indret on es creu que hi van arribar Roger de Flor i els almogàvers. I a Bursa, la Meritxell mostra al Miquel el laboratori on ella treballa i el taller de ferro on treballa el seu marit. També li presenta la seva sogra, que endevina el futur amb el marro del cafè.
De nou a Istanbul, Miquel Calçada coneix Andreu Vicenç, un professor universitari de Santanyí, que descobreix els secrets de la basílica de Santa Sofia i de la Mesquita Blava, que té la particularitat de tenir sis minarets.
El presentador també visita la fàbrica tèxtil de Sami Persentili, un empresari de Cardedeu. Més endavant, tots dos gaudeixen d'un bany turc i d'un got de raki, el licor típic de Turquia.
I amb l'empresària Conxita Sardà, Miquel Calçada recorre les parades del Gran Basar d'Istanbul.
En Guàrdia! tractarà durant una hora setmanal aquells fets de la Història de Catalunya més lligats amb l'aventura, amb l'acció, amb l'emoció.
Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d'Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, En Guàrdia! convidarà cada setmana un coneixedor de la matèria que es tracti, ja sigui des d'una vessant històrica o bé des d'un punt de vista més lúdic i aventurer.
En aquest capítol es parla sobre la batalla del riu Cefís que es va lliurar el 13 de març del 1311 al ducat d'Atenes i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient amb les tropes franques de Gautier V de Brienne, duc d'Atenes. Ha estat qualificada com una de les batalles més extraordinàries de la història, després de la qual, vencedors (almogàvers) i vençuts (francs) restaren sense capitans: els primers perquè ja els havien perdut abans; els segons perquè els perderen gairebé tots en la batalla. Per primera vegada a la història, es veié el cas extraordinari d'uns vencedors cercant entre els vençuts un cabdill que els governés.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història de l'art
L'empremta catalana a l'illa de Sicília encara és força present, especialment als edificis gòtics. "Tarasca" mostra alguns dels indrets més representatius de la presència catalana a l'illa més gran del Mediterrani.
L'any 1282, arran de les Vespres Sicilianes, el poble sicilià va reclamar la intervenció del rei català Pere II el Gran per combatre el poder dels francesos. Des de llavors, la corona catalanoaragonesa va unir Sicília amb Catalunya sota el mateix regnat.
Encara avui, residències reials, fortificacions, carrers i palaus, mostren l'empremta catalana a l'illa més gran del Mediterrani. La llarga relació entre Catalunya i Sicília es reflecteix principalment en l'arquitectura que correspon al gòtic català dels segles XIV i XV.
El castell d'Ursino, a Catània, va esdevenir l'eix de la presència catalana a l'illa, ja que durant més de dos segles va acollir els reis i els virreis catalans que administraven el poder a Sicília.
A Messina, la catedral té una finestra geminada, amb traçats del gòtic tardà català. L'església de l'Anunciació dels Catalans va ser construïda al segle XII sobre les restes del fòrum d'un temple romà. El nom prové de la presència dels comerciants catalans a l'illa. L'any 1992 es va tornar a constituir l'antiga confraria dels catalans, que encara avui mostra l'escut de Barcelona en la seva indumentària.
Amb Pere II es va iniciar un moment esplendorós per a la corona, amb una administració exemplar i un exèrcit modern, reforçat pels almogàvers. Roger de Llúria, nascut a Sicília, ha passat a la història com un important almirall de la flota catalana.
Aci Castello és una petita població costanera del golf de Catània, a l'est de l'illa. Damunt d'un promontori es conserva el gran castell de Roger de Llúria. L'edificació respon a l'arquitectura dels normands, antics dominadors de l'illa.
Els fills del rei Pere II van heretar els territoris del casal de Barcelona. Jaume II el Just es va quedar Sicília, però va nomenar lloctinent el seu germà Frederic.
A la província d'Enna, l'arquitectura també reflecteix el pas dels reis catalanoaragonesos, que van aixecar-hi un poderós sistema defensiu. Una mostra n'és la torre de Frederic II de Sicília.
A Randazzo, el gòtic català també és molt present a diverses construccions, igual que a les ciutats de Taormina o Siracusa.
A la mort de Frederic III, Sicília no tenia successor masculí. El rei Martí l'Humà, del casal de Barcelona, va acabar regnant a l'illa, però la seva mort va posar fi al casal de Barcelona, i la dinastia catalana que regnava a Sicília es quedava, així, sense successor. Amb el compromís de Casp, es va decidir que el nou successor de la Corona seria Ferran d'Antequera. Sicília va continuar sota el domini de la Corona d'Aragó, però passava a mans dels Trastàmara. Des de llavors, Sicília va ser regida pels virreis.
Un cop acabat l'esplendor del casal de Barcelona, el regnat d'Alfons IV també va suposar per a Sicília un moment àlgid. El...
ÀreaCiències socials, geografia i història, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural
Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció. En aquest capítol de la sèrie "En guàrdia" podem escoltar una visió general sobre com era la cuina al Barroc, què menjaven, com es cuinava, etc.
El programa explica els fets que van tenir lloc durant l'expedició dels almogàvers a l'Imperi Bizantí. El 2003 va fer 700 anys de l'expedició de la companyia catalana a l'Imperi Bzantí, quan un grup de mercenaris van anar a lluitar contra l'Imperi Turc per protegir l'Imperi Bizantí.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Història de l'art, Història
"Memòria de Catalunya" dedica aquest capítol al segle XIV, una etapa de gran plenitud, amb l'expansió marítima pel Mediterrani, que va posar fi a situacions de crisi social i econòmica i amb el compromís de Casp per solucionar els problemes successoris.
La Catalunya de començaments del segle XIV, amb el regnat de Jaume II el Just, és la de màxima expansió pel Mediterrani. El monarca català va regnar també a Sardenya i Còrsega i va recuperar la zona d'Alacant a Guardamar. La continuïtat sobre Sicília la va assegurar el seu germà, Frederic.
En aquesta etapa, després de la lluita dels almogàvers contra els turcs, es va produir un conflicte amb les autoritats gregues. L'assassinat del cabdill almogàver Roger de Flor va ser l'espurna de la revolta coneguda com "venjança catalana". Ramon Muntaner, protagonista i testimoni presencial, en va deixar testimoni a la seva "Crònica".
El regnat de Jaume II va comportar un reforçament de l'autoritat reial i la incorporació definitiva a la seva sobirania de la Vall d'Aran, l'any 1313. En l'àmbit cultural, l'any 1300 va crear la Universitat de Lleida, la primera de la Corona d'Aragó, i va donar suport a figures com ara el metge Arnau de Vilanova o l'escriptor Ramon Llull.
Després de la mort de Jaume II, el regne va passar a mans del seu fill Alfons el Benigne, després de la renúncia del primogènit, Jaume.
Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, Catalunya va viure una davallada del seu pes polític, en benefici primer de València i, després, de Castella. L'any 1348, una gran epidèmia de pesta negra hi va tenir efectes devastadors. A més, a la crisi demogràfica i la falta d'aliments es van unir plagues i terratrèmols.
Un fet important d'aquesta etapa va ser la constitució de la Generalitat, l'any 1359, a les corts de Cervera. També va ser un època d'esplendor del gòtic, amb edificis singulars a Barcelona (Drassanes, Santa Maria del Mar, Consell de Cent, Palau Reial...) i a la resta de Catalunya.
A Pere el Cerimoniós el va substituir el seu fill Joan I el Caçador, que va protegir figures de lletres com Bernat Metge. En morir sense descendència, el regne va passar al seu germà Martí I l'Humà, que també va morir sense descendència l'any 1410. Després de dos anys d'interregne, el problema successori es resoldria amb el compromís de Casp. Aquesta va ser la fi de la dinastia de la casa de Barcelona, vigent des dels temps de Guifré el Pelós.
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu