Inici » Resultats de cerca avanšada

Resultats de cerca avanšada

RSS

Ordenaciˇ segons criteri de cerca i data de producciˇ

Total 3 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Catalunya 1714: m˙sica a la cort de l'Arxiduc Carles. Josep Dolcet, Joaquim Albareda.
└udio

Educaciˇ artÝstica Catalunya 1714: m˙sica a la cort de l'Arxiduc Carles. Josep Dolcet, Joaquim Albareda.

  • Data 2007
  • Idioma CatalÓ
  • Nivell Batxillerat Educaciˇ SecundÓria Obligat˛ria
  • └rea M˙sica, Hist˛ria de la m˙sica i de la dansa

En aquest capÝtol analitzarem i descobrirem la m˙sica que es feia als Pa´sos Catalans i especialment a Barcelona a principis del segle XVIII. Es tracta d'una Ŕpoca molt agitada, convulsa i farcida d'esdeveniments socials i polÝtics de molta transcendŔncia: batalles, tra´cions i desgrÓcies diverses que han marca per sempre el destÝ de Catalunya. Veurem quina incidŔncia va tenir en el mˇn musical d'aquella Ŕpoca: els m˙sics, els cors, les capelles, ...tots els fets i esdeveniments de la guerra de Successiˇ.

Ciutat Vella
VÝdeo

Tutoria Educaciˇ artÝstica CiŔncies socials LlengŘes i literatura Ciutat Vella

  • Data 2003
  • Idioma CatalÓ
  • Nivell Batxillerat Educaciˇ PrimÓria Educaciˇ SecundÓria Obligat˛ria
  • └rea Educaciˇ artÝstica: visual i plÓstica, CiŔncies socials, geografia i hist˛ria, Tutoria, Hist˛ria de l'art, Llengua catalana i literatura, Geografia, Educaciˇ visual i plÓstica, Coneixement del medi: social i cultural

Aquest capÝtol de "Barris de Barcelona" recorre els carrers i places del barri de Ciutat Vella, el nucli hist˛ric de la ciutat de Barcelona, des que surt el sol fins que es pon. El reportatge comenša amb la intervenciˇ de l'escriptor Manuel Vßzquez Montalbßn, que parla dels canvis experimentats pel barri de Ciutat Vella en els darrers anys i de l'impacte de la immigraciˇ. El recorregut comenša al barri del Raval, un exemple de multiculturalitat, i al parc de la Ciutadella, on hi ha l'edifici del Parlament de Catalunya. Continua per la plaša Reial; el mercat de la Boqueria, el mÚs famˇs de Barcelona i un dels mÚs cŔlebres d'Europa; el CafŔ de l'Ďpera; la plaša del Pi; la Rambla; la plaša de Sant Josep Oriol i el Palau de la M˙sica Catalana, d'estil modernista. A l'antic hospital de la Santa Creu hi ha la seu de la Biblioteca Nacional de Catalunya. Un altre centre cultural important Ús l'Ateneu BarcelonŔs. Pels voltants de la catedral s'estÚn el barri g˛tic. La plaša de Sant Jaume acull el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. L'itinerari continua al barri de la Ribera, amb l'antic mercat del Born, l'esglÚsia de Santa Maria del Mar i el Fossar de les Moreres, que homenatja els defensors de Barcelona durant el setge de 1714. El programa tambÚ mostra imatges del barri de la Barceloneta, l'estaciˇ de Franša, el carrer Montcada, el Museu Picasso, la basÝlica barroca de la MercŔ i la plaša dels └ngels, amb el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el MACBA. El recorregut finalitza a l'antiga Casa de la Caritat, seu del Centre de Cultura ContemporÓnia de Barcelona, el CCCB, la plaša Reial i el port pesquer, amb el rellotge de la Torre dels Pescadors.

Catalunya, una hist˛ria pr˛pia
VÝdeo

Educaciˇ artÝstica CiŔncies socials Catalunya, una hist˛ria pr˛pia

  • Data 2002
  • Idioma CatalÓ
  • Nivell Batxillerat Educaciˇ SecundÓria Obligat˛ria
  • └rea CiŔncies socials, geografia i hist˛ria, Hist˛ria de l'art, Hist˛ria

"Mem˛ria de Catalunya" repassa, en aquest capÝtol, tota la hist˛ria de Catalunya, des dels orÝgens prehist˛rics fins a l'actualitat, com tambÚ els corrents artÝstics de cada Ŕpoca. Fa mÚs de 500.000 anys, l'Ússer humÓ, n˛mada i agrupat en comunitats petites, dedicades a la cacera i a la recolĚlecciˇ, va comenšar a recˇrrer les terres que actualment sˇn Catalunya. Del paleolÝtic es va passar al neolÝtic, amb la cerÓmica com un dels testimonis de la transiciˇ cap a una economia de producciˇ agrÝcola i ramadera. El segle VII abans de Crist es comercia amb els fenicis i, al segle segŘent, arriba la colonitzaciˇ grega, amb la fundaciˇ de Roses i Emp˙ries. L'any 218 abans de Crist arriben els romans a Emp˙ries i s'hi imposa una renovaciˇ cultural, amb la llengua, el dret i les institucions. Als romans els substitueixen els visigots. MÚs endavant, l'any 711, comenša la conquesta islÓmica. Tot seguit, el regne franc, sota la dinastia carolÝngia, avanša cap al sud per lluitar contra l'invasor musulmÓ. El 801 conquesta Barcelona i s'estableix una frontera amb el territori musulmÓ delimitada pels rius Llobregat i Cardener. Al nord d'aquesta lÝnia hi ha la Catalunya Vella, una suma de comtats sota l'˛rbita carolÝngia. Al sud, la Catalunya Nova, sota domini islÓmic fins al segle XII. L'any 1137 es produeix la uniˇ dinÓstica amb Aragˇ, a partir del matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella, l'hereva aragonesa. Apareix l'ordre del cÝster, que renova l'expressiˇ religiosa i artÝstica, amb el pas del romÓnic al g˛tic incipient. El segle XIII Ús una Ŕpoca vigorosa. Jaume I conquereix Mallorca i ValŔncia, Catalunya esdevÚ una potŔncia al Mediterrani, amb nombrosos consolats i la identitat enfortida mitjanšant la llengua i les institucions. El segle XIV estÓ marcat per la pesta negra, la davallada demogrÓfica, la crisi econ˛mica, la pressiˇ fiscal, les guerres i la violŔncia contra els jueus, per˛ tambÚ per les grans construccions g˛tiques. L'any 1410, la mort de MartÝ l'HumÓ sense descendŔncia legÝtima i la sentŔncia de Casp introdueixen a Catalunya la dinastia castellana dels TrastÓmara. Aquesta Ús una Ŕpoca de tensions socials: la Biga contra la Busca a Barcelona, pagesos contra senyors a les guerres dels Remences i la Generalitat contra el rei a la guerra civil. El descobriment d'AmŔrica, l'any 1492, pren el protagonisme al Mediterrani i afavoreix Castella. L'any 1640, el projecte homogene´tzador del comte duc d'Olivares dˇna origen a una altra guerra. L'any 1659, amb el tractat dels Pirineus, Catalunya perd els territoris del nord dels Pirineus, que passen a Franša. ╔s l'Ŕpoca del Renaixement i tambÚ de l'art barroc. L'inici del segle XVIII estÓ marcat pel pas dels └ustries als Borbons, la guerra de Successiˇ, la desfeta del 1714 i la pŔrdua de les institucions pr˛pies. El segle XIX comenša amb la guerra del FrancŔs i les guerres carlines. S'inicia el procÚs d'industrialitzaciˇ, la Renaixenša i el modernisme. L'Exposiciˇ Universal...

Total 3 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

└rea professorat

Programaciˇ educativa