Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 209 resultats
per pantalla
Pantalla de 21
Jaume, el Conqueridor
Vídeo

Ciències socials Jaume, el Conqueridor

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

En aquest capítol del programa "Història de Catalunya", en Dragui explica per què el rei Jaume I va rebre el sobrenom d'"el Conqueridor". Al rei Jaume I se'l coneix com el Conqueridor per les conquestes que va fer de les terres que estaven sota el poder dels musulmans i perquè va iniciar l'expansió de Catalunya cap a la Mediterrània. D'ell se'n saben moltes coses gràcies al "Llibre dels feyts del rei en Jaume". Va néixer a Montpeller l'any 1208, fill de Pere I el Catòlic i Maria de Montpeller. Als tres anys, el seu pare, Pere I, el va donar com a ostatge al seu enemic, Simó de Montfort, per evitar una guerra que, finalment, es va acabar produint. El rei Pere I va morir a la batalla de Muret. Aleshores, Jaume tenia cinc anys i era a Carcassona, en poder de Simó de Montfort. Catalunya s'havia quedat sense rei. L'any següent, Guillem de Montcada i Guillem de Cardona, que continuaven lluitant contra els francesos, es van voler quedar el nen. Ho van aconseguir gràcies a la intervenció del Papa i el van portar a Narbona. Jaume I va ser nomenat rei, però sota la regència del comte Sanç. Entre els set i els nou anys, Jaume I va viure al castell de Montsó, custodiat pels templers. En aquella època es reunien les Corts Catalanes, formades per nobles i cavallers, representants eclesiàstics i pels ciutadans. Aquest sistema, una mena de democràcia medieval, es basava en l'establiment d'un pacte lliure entre els sobirans i els súbdits, fet que comportava uns drets i uns deures per a totes dues parts. L'any 1229, Jaume I va iniciar la conquesta de Mallorca. De les platges de Salou, Cambrils i Tarragona van salpar 150 vaixells per expulsar els musulmans de l'illa. El desembarcament va tenir lloc a la platja de Santa Ponça. Un cop conquerida, Mallorca va ser dividida en dues parts. Després de Mallorca, Jaume I es va llançar a la conquesta de València. L'any 1233 va prendre Borriana i, més endavant, Peníscola, Castelló i altres poblacions. Després de d'un setge de cinc mesos, la ciutat de València va capitular el 9 d'octubre de 1238. El repoblament d'aquests territoris es va fer principalment amb gent de Lleida, Tortosa i Aragó. Jaume I va arribar fins a Múrcia, però la va cedir al rei castellà Alfons X el Savi. L'any 1258, amb el tractat de Corbeil, el rei de França, Lluís IX (sant Lluís), va reconèixer la independència de Catalunya, que ja era un fet des de l'època del comte Borrell II. Per la seva banda, Jaume I va renunciar a Occitània i la va cedir a França. Als seixanta-vuit anys, Jaume I va abdicar. Al seu fill Pere li va donar Aragó, València i Catalunya. A l'altre fill, Jaume, li va cedir Mallorca, el Rosselló, la Cerdanya i Montpeller. Jaume I va morir l'any 1276 a València.

Jaume I
Vídeo

Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Jaume I

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Llengua catalana i literatura

En aquesta edició de "L'entrevista impossible", es dramatitza, al monestir de Poblet, una conversa entre l'escriptor Baltasar Porcel i Jaume I, interpretat per Pep Cruz. Al monestir de Poblet hi ha la tomba del rei Jaume I el Conqueridor. Va néixer l'any 1208 i va morir el 1276. Jaume I va ser rei durant seixanta-tres anys. El seu pare era el rei Pere el Catòlic i la seva mare, Maria de Montpeller. El rei Pere va morir a la batalla de Muret, contra les tropes de Simeó de Montfort. Jaume I es va casar tres vegades. La primera, amb Elionor de Castella, quan Jaume I només tenia 12 anys. D'aquest matrimoni va néixer Alfons d'Aragó. La segona esposa va ser Violant d'Hongria, amb qui va tenir nou fills, entre els quals Pere el Gran i Jaume de Mallorca. I la tercera, Teresa Gil de Vidaure. Jaume I va tenir diverses amants, amb les quals també va tenir fills. Jaume I va conquerir Mallorca i València després de lluitar contra els sarraïns. Així, va aconseguir crear un gran regne, que, més endavant, va repartir entre els seus fills. A en Pere li va deixar Aragó, Catalunya i València. A en Jaume, les Balears, el Rosselló i Montpeller. Jaume I va deixar escrites les seves gestes a la "Crònica de Jaume I" o "Llibre dels fets".

Retaule de sant Jaume el Major de Vallespinosa
Vídeo

Educació artística Ciències socials Retaule de sant Jaume el Major de Vallespinosa

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Pinzellades d'art" dedica el capítol al retaule de sant Jaume el Major de Vallespinosa, del pintor gòtic Joan Mates. Aquesta obra es pot admirar al Museu Diocesà de Tarragona. Al segle XV, el pintor Joan Mates, nascut a Vilafranca del Penedès, va obrir un modest taller a Barcelona. Mates va saber adaptar-se a les noves tendències que arribaven d'Europa i aviat va fer la competència als tallers més importants. Mates va pintar el retaule de sant Jaume el Major per a l'església de Vallespinosa, a la Conca de Barberà. Va fer servir l'estil propi del nou gòtic internacional, que es preocupava per explicar les històries amb més fluïdesa que fins aleshores. El protagonista del retaule és sant Jaume, però la part superior està dedicada a Jesús. Al capdamunt del camí central del retaule hi ha la representació del calvari. A la dreta de la creu hi ha els soldats romans, però vestits a la moda del segle XV. A l'esquerra de la creu hi ha reflectit el dolor, amb Maria desmaiada sobre els braços de sant Joan i les tres Maries resant. En un camí lateral hi ha representada l'anunciació: l'arcàngel Gabriel fa saber a Maria que serà la Mare de Déu. A l'altra, hi ha l'escena del naixement de Jesús. Al centre del retaule, a l'escena més important, hi ha sant Jaume, representat alhora com un pelegrí i com un dels pares de l'Església. Les altres escenes mostren la vida de sant Jaume. En una, sant Jaume apareix amb el mag Hermògenes després de ser vençut. La conversió d'Hermògenes no va agradar i sant Jaume va acabar sent empresonat davant d'Herodes. Al retaule també es mostra com, de camí al lloc d'execució, sant Jaume salva miraculosament un paralític i aconsegueix, així, la conversió de Josies. En una altra escena, els deixebles de sant Jaume es fan a la mar amb el cos del sant. La barca no tenia rems ni timó i un àngel la va guiar fins a la costa de Galícia. Allà, els deixebles hi van enterrar sant Jaume després d'amansir els bous salvatges. Quan la reina Lupa va veure el miracle, es va convertir al cristianisme i va oferir el seu palau per acollir el sepulcre del sant.

El segle XIII: burgesos, nobles i pagesos
Vídeo

Educació artística Ciències socials El segle XIII: burgesos, nobles i pagesos

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història

"Memòria de Catalunya" dedica el capítol al segle XIII, una etapa caracteritzada per la cohesió interna, el desenvolupament institucional, la projecció a la Mediterrània i l'expansió territorial a Mallorca, València i Sicília. L'any 1213, la derrota de Pere el Catòlic a la batalla de Muret va posar fi al projecte de consolidació del poder sobre Occitània. En aquesta època, les viles i ciutats van créixer en població, perímetre i activitat. Els centres urbans es confirmen com a capitals de les regions, conegudes com vegueries. S'organitzen governs municipals, com els de Lleida i Perpinyà. El govern local de Barcelona, però, s'erigeix com a referent més destacat gràcies als privilegis atorgats pel rei Jaume I. Bona part de la noblesa s'enriqueix amb els tributs aplicats a la població del camp, i alguns nobles gosen enfrontar-se al rei Jaume I, que rep el suport dels juristes, amb les seves teories basades en el dret comú o romà difós per personatges com ara Ramon de Penyafort. L'any 1228, els principals estaments del país, reunits en Corts Generals, donen suport a la conquesta del regne musulmà de Mallorca. L'any següent, Jaume I en conquesta la capital. L'any 1231, al Tractat de Capdepera s'acorda deixar Menorca en mans dels musulmans, però amb tributs a la corona catalanoaragonesa. Eivissa és conquerida l'any 1235. L'any 1238, Jaume I conquereix la ciutat de València i atorga al territori la qualitat de regne, amb furs i corts particulars. L'any 1276, amb la mor de Jaume I, es divideixen els seus dominis. El fill segon, Jaume, rep el regne de Mallorca, amb Montpeller i els comtats de Rosselló i Cerdanya, presidits per Perpinyà, la capital del conjunt. El primogènit, el rei Pere el Gran, rep la resta de territori, i ha de fer front a la revolta dels nobles. L'any 1238 hi incorpora el regne de Sicília. L'oposició liderada pel papa i per França, excomunica el rei Pere i promou la invasió francesa del 1285. La marina catalana, liderada per Marquet, Mallol i Roger de Llúria, guanya la batalla a la flota francesa davant les illes Formigues. A la seva mort, els dominis de Pere el Gran es divideixen entre els seus fills. Jaume passa a ser rei de Sicília. Catalunya, Aragó i València són per al primogènit, Alfons el Liberal. L'afermament nobiliari i la puixança municipal empenyen la vida civil, que manté els castells i basteix cases municipals, llotges i palaus fent servir el gòtic civil, amb edificis espaiosos i arcades ogivals. L'arc gòtic s'aplica també a les construccions religioses, com les catedrals de Tarragona i Lleida, i als edificis cistercencs, on descansen les despulles dels protagonistes del segle XIII. Pere el Gran és enterrat al presbiteri de Santes Creus, on també hi ha Roger de Llúria i el rei Jaume II. A Poblet hi ha la tomba de Jaume I, i la seva muller, Violant d'Hongria, descansa a Vallbona de les Monges.

El plegador de carrers
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura El plegador de carrers

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Llengua catalana i literatura

Al poble de Vilapolida hi va anar a treballar "El plegador de carrers". L'espai "Una mà de contes" il·lustra aquesta història fent servir el llapis els pinzells. Tots els pobles tenen fama d'alguna cosa, com Vilapolida, que, com el seu nom indica, tenia fama de ser el poble amb els carrers més ben posats i més ben endreçats del món. El problema era que la fama de Vilapolida estava en perill: uns senyals van aparèixer pintats de rosa, tres semàfors trencats, el rellotge suís de l'ajuntament apedregat i mig quilòmetre de fil del telèfon penjat per estendre-hi la roba. Vilapolida estava a un pas de convertir-se en el poble més ruïnós del planeta. Els veïns estaven indignats i reclamaven solucions immediates i dràstiques. El senyor alcalde va decidir, doncs, buscar la solució definitiva. Va recordar una targeta que li havia cridat molt l'atenció. S'hi anunciava un tal Jaume Plegambé, "el millor plegador de carrers del món mundial". En arribar a Vilapolida, Jaume Plegambé va rebre instruccions ben precises: havia de plegar els carrers i les places del poble cada vespre a les vuit. A les nits, tot això havia de quedar net i endreçat. I així ho va fer, puntual com un rellotge. Cada vespre, a les vuit en punt, Jaume Plegambé començava la feina al poble de Vilapolida. Primer de tot, passava per carrers i places tocant una trompeta i cridant que tothom entrés a casa. Jaume Plegambé era implacable, com que l'alcalde li havia encomanat de plegar els carrers puntualment cada dia a les vuit, ell així ho feia sense admetre cap mena de reclamació. I tothom s'afanyava a entrar els carros i a guardar les cadires. Primer agafava una punta del carrer amb molta delicadesa, l'estirava fent un cop sec i allò es plegava talment com si fos un joc de cartes. Al principi, els veïns sortien encuriosits als balcons per veure com treballava Jaume Plegambé. Era tot un espectacle. I així els carrers quedaven plegats fins l'endemà, quan cada matí, a les vuit en punt, els tornava a posar tots al seu lloc. Però en arribar l'estiu tothom va començar a protestar perquè es volia quedar a xerrar i prendre la fresca. Es queixaven amb tota la raó del món però no hi havia res a fer. L'alcalde n'estava ben satisfet i en Jaume complia les seves ordres cada vespre. Fins que un dia va passar el que havia de passar. Per culpa d'una cremallera rebel que no es volia deixar tancar, Jaume Plegambé va fer tard. Els veïns no s'ho podien creure, però a les vuit i dos minuts encara no havien començat a plegar els carrers. Jaume Plegambé, amoïnat com una mala cosa per aquell retard, es va posar a plegar-ho tot més de pressa que el vent. De tan de pressa que anava, va caure, va estirar el carrer Nou massa fort i li va quedar un plec tot abonyegat, amb un semàfor i una jardinera a la vora de l'abisme. Semblava un bunyol. L'alcalde, en veure allò, no s'ho va pensar ni un segon. Enfurismat per aquell bunyol monumental, el va despatxar de seguida. I així, mentre...

Escolta'm, paio
Vídeo

Tutoria Ciències socials Escolta'm, paio

  • Data 2000
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història del món contemporani, Tutoria

L'espai "Tarasca" s'acosta a la comunitat gitana del barri de Sant Jaume, a Perpinyà, i recull imatges, entre altres aspectes, dels seus costums, tradicions, feina i escolarització. Només fa cinquanta anys que els gitanos de Perpinyà encara acampaven a la riba de la Tet, sota el Pont Roig. El reportatge explica com i quan van deixar de ser nòmades i com van viure l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial, entre altres aspectes de la seva història. D'altra banda es tracten els problemes de marginació a què ha de fer front aquest col·lectiu. El 1939 va esclatar la Segona Guerra Mundial. La guerra va provocar més de 50 milions de morts, entre els quals hi va haver molts milers de gitanos. A Ribesaltes, un camp d'entrenament de l'exèrcit francès va ser utilitzat per les autoritats franceses com a camp de concentració de jueus. D'aquí també van sortir gitanos i republicans espanyols cap a camps alemanys de concentració i d'extermini, construïts a l'est d'Europa. El barri de Sant Jaume de Perpinyà va ser un lloc on tradicionalment havia viscut gent de vida bohèmia i marginal. A poc a poc, però, es va convertir en el barri dels gitanos catalans. L'octubre del 1940, la Tet es va desbordar. A Perpinyà, el riu va arrossegar les tendes dels gitanos instal·lades a les ribes. A partir de llavors, el gitanos van buscar noves llars i, sobretot, més segures, i es van instal·lar al barri de Sant Jaume. Aquest fet els va comportar un canvi important, ja que van haver de renunciar a la vida a l'aire lliure, a les caravanes i al nomadisme. El món religiós dels gitanos del barri de Sant Jaume de Perpinyà té una coincidència amb les tradicions catòliques catalanes. El Diumenge de Rams, dones i nens gitanos s'apleguen a la porta de l'església de Sant Jaume i segueixen la tradició del palmó. No entren a l'església, però es concentren al davant, es fan fotos de record i se'n van. La plaça del Puig és el cor del barri. Aquí hi ha el local dels evangelistes i la majoria de gitanos de Sant Jaume pertanyen a aquesta Església. Els evangelistes són cristians i rebutgen el món institucional que envolta l'església catòlica.

Sant Jaume d'Enveja (el Montsià)
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Sant Jaume d'Enveja (el Montsià)

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

Sant Jaume d'Enveja viu pràcticament del cultiu de l'arròs. "Viure Catalunya" dedica el capítol a aquest municipi del Montsià. El presentador del programa, Enric Nogueras, comença el recorregut amb el transbordador que creua l'Ebre amb persones i vehicles i que uneix de manera ràpida Sant Jaume d'Enveja amb Deltebre. Tot i que el terme de Sant Jaume d'Enveja era un territori inhòspit, amb aiguamolls que facilitaven certes malalties, des de l'època medieval ja hi estan documentades activitats com ara les salines o la ramaderia. Ara, el poble, situat dins el Parc Natural del Delta de l'Ebre, viu pràcticament de l'arròs. L'Enric visita el bar Llambrich, el principal punt de trobada de la gent del poble. Allà, un veí parla de la segregació de Tortosa i de la independència com a municipi de Sant Jaume d'Enveja, com també de l'origen del seu nom. Tot seguit es desplaça fins als camps d'arròs, on s'està preparant la terra per a la sembra. Finalment, assisteix a un entrenament de les integrants del Club de Gimnàstica Rítmica.

1968-1969: Els temps estan canviant
Vídeo

Educació artística Ciències socials Llengües i literatura 1968-1969: Els temps estan canviant

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Ciències socials, geografia i història, Llengua catalana i literatura, Història de la música i de la dansa

En aquest capítol de "Totes aquelles cançons", es recorda l'aparició de grups com ara Els 3 Tambors, Falsterbo 3 o La Trinca, i de cantants com ara Pau Riba o Jaume Sisa, integrants del Grup de Folk. Entre els anys 1968 i 1969, nous estils s'incorporen a la Cançó. És el cas de grups com Els 3 Tambors, influïts per Bob Dylan, els Beatles i els Byrds, que es desfan per formar part del Grup de Folk, un dels moviments de renovació més importants de la Cançó. També és temps d'experimentació, amb Pau Riba i Jaume Sisa. L'any 1967 apareix Pau Riba, un cantautor diferent, nét dels poetes Carles Riba i Clementina Arderiu, que trenca rotundament amb l'estètica de la Nova Cançó. Va intentar entrar al grup Els Setze Jutges, però, en no aconseguir-ho, va passar a formar part del Grup de Folk. L'any 1968 també hi va entrar Jaume Sisa. Mentrestant, Maria del Mar Bonet aconsegueix un gran èxit amb el tema "Què volen aquesta gent?", inspirat en un fet real del 1968. I Lluís Llach, que havia editat diversos discos amb els seus èxits, converteix "L'estaca" en tot un referent i en un himne contra la dictadura. L'any 1969, La Trinca, un trio de Canet de Mar que cultiva el vessant lúdic i satíric, es converteix en tot un fenomen de masses. En aquest episodi hi intervenen Jordi Batiste, Gabriel Jaraba, Pau Riba, Lluís Serrahima, Delfí Abella, Jaume Arnella, Jaume Sisa, Eduard Estivill, Maria del Mar Bonent, Antoni Batista, Núria Batalla, Joan Molas, Núria Feliu, Albert Mallofré, Moncho Alpuente, Miquel Àngel Pascual, Josep Maria Mainat, Toni Cruz, Claudi Martí, Joan Anton Benach i Pere Tàpias.

Pobles
Vídeo

Ciències socials Pobles

  • Data 1998
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

"Tarasca" presenta un reportatge sobre la conquesta de Mallorca per part de Jaume I, l'expulsió dels musulmans, la subsegüent repoblació per part dels catalans i la formació de les diferents ciutats. Mallorca va ser incorporada al Califat de Còrdova a principis del segle X. Quan el califat va caure, l'illa va passar a formar part del Regne de Dénia. Després va gaudir d'un curt període d'independència, que va acabar l'any 1114 amb el desembarcament d'una esquadra pisanoaragonesa. L'emir independent va demanar ajuda als almoràvits, que van ocupar l'illa sense gaire resistència i la van tornar a incorporar a Al-Andalus. L'illa encara va tornar a ser independent fins a l'arribada de Jaume I el Conqueridor. Les 150 galeres, tarides i naus de la flota de Jaume I es van fer a la mar el 5 de setembre de 1229 des dels ports de Cambrils, Salou i Tarragona. Cinc dies més tard, van desembarcar a Santa Ponça, prop de Ciutat de Mallorca. L'últim dia del 1229 les tropes catalanes i occitanes del rei Jaume I assalten la capital de l'illa després d'un llarg setge i milers de baixes mallorquines. Cinc segles de cultura i d'història de l'illa es van acabar i, amb Jaume I, va començar una nova civilització. Amb la conquesta, els islàmics supervivents van ser desposseïts de béns i propietats i van esdevenir captius. Guillem Rosselló, director del Museu d'Història de Mallorca, parla de la conquesta de Mallorca i del document anomenat "Repartiment". Maria Barceló, professora d'Història de la Universitat de les Illes Balears, analitza el tipus de societat que s'implanta a Mallorca després de la conquesta catalana. Per la seva banda, l'historiador Antoni Mas explica com es va formar la població d'Alcúdia. I mossèn Pere Xamena parla dels llinatges catalans que van repoblar Mallorca. El reportatge repassa la història de Mallorca fins que, l'any 1715, a Mallorca, i el 1716, a Catalunya, s'instaura el Decret de Nova Planta. Amb el decret, el Regne de Mallorca i la Corona d'Aragó van perdre els seus trets característics.

Jaume I, les primeres memòries d'un rei
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura Jaume I, les primeres memòries d'un rei

  • Data 1997
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural

El rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) és una figura cabdal de la història dels Països Catalans. Juntament amb el seu contemporani Ramon Llull són dos extraordinaris representants culturals del segle XIII català, autors de textos originals i irrepetibles que ens parlen des del cor, des del segle d'or de l'Edat Mitjana. Jaume I és autor d'una crònica o Llibre dels fets del seu regnat, un text originalíssim dictat personalment pel mateix rei, cosa que el converteix en un llibre insòlit entre els textos de l'Europa del seu temps que se li podrien comparar. Són les autèntiques memòries autobiogràfiques d'un monarca medieval, les primeres en el seu gènere. Al llarg del documental, els historiadors Josep M.Ainaud, Antoni Pladevall i Jaume Sobrequés ens acosten la figura imponent del rei Jaume I, en el context històric i cultural en què va viure, mentre que els medievalistes i filòlegs Lola Badia, Albert Hauf, Josep M.Pujol i Joan Veny ens ajuden a copsar els valors lingüístics i literaris del Llibre dels fets, obra cabdal per a la història de la llengua catalana.

Total 209 resultats
per pantalla
Pantalla de 21

Àrea professorat

Programació educativa