Programa setmanal, en forma de tertúlia, concebut per, d'una banda, anar posant context a la vida on-line i, de l'altra, anar aclarint, de manera entenedora i senzilla, els misteris i les curiositats de la xarxa. El programa, el primer de la radiodifusió a Catalunya i a l'estat espanyol dedicat exclusivament a Internet, va ser un projecte de Jordi Vendrell que actualment realitza i presenta el recentment guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme. 1a Trobada de mitjans digitals valencians. L'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc és un col·lectiu de ciutadans que se senten responsables de la seva societat i que volen fer la seva aportació per a millorar-la. Els membres del Tirant son uns centenars de joves de tot el País Valencià, la major part estudiants o ex-estudiants universitaris, que comparteixen unes inquietuds similars i una mateixa voluntat d'actuar per transformar la societat valenciana: de guanyar el futur. Pluralia TV és un web concebut com un canal de televisió, iniciativa dels moviments socials del País Valencià. Es proposa treballar per la transformació social aportant un mitjà de comunicació obert i horitzontal que empra una innovadora tecnologia i que s'autoconstrueix treballant en xarxa. Vinaroz.net és un portal dedicat a aquest municipi. A través de Vinaròs News s'informa sobre tot allò que faci referència al municipi. Nostresport.com és un web amb informació esportiva però més de base, més enllà dels grans equips de futbol, apropant-se a les altre divisions, poliesportius. Al bloc del programa, http://bloc.internauta.net/, trobareu els anuncis dels programes, els arxius d'àudio, comentaris d'en Joan Jofra i hi podeu deixar els vostres propis comentaris. "L'internauta", més que un programa de ràdio.
ÀreaLiteratura catalana, Història, Llengua catalana i literatura
"En clau de ficció, el 20 de novembre de 1990 en Joanot Martorell es retroba a Rodes amb els seus personatges de la novel·la "Tirant lo Blanc". Tots plegats recorden situacions de l'obra i moments de l'època; els personatges li discuteixen aspectes de com l'autor els ha caracteritzat. Al final, junts celebren el V Centenari de la publicació de la novel·la.";
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Economia, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Geografia
En aquesta edició de "Valor afegit" es parla d'empreses que funcionen bé tot i la crisi, de la Barcelona Graduate School of Economics i de l'invent del pal de fregar.
Bé, a pesar de tot plegat
Enmig de la crisi financera i de la seva repercussió en l'economia real, algunes empreses continuen creixent i tirant endavant els seus plans d'expansió. N'expliquem tres casos: el d'una gran empresa com Siemens i els de dues empreses mitjanes com Lipsa o Injecter.
Andreu Mas-Colell, president de Barcelona GSE
Barcelona ja s'ha fet un nom en l'univers de les escoles de negocis, i ara també se l'està fent en l'elit de les escoles del que podríem anomenar ciencia econòmica pura. La Barcelona Graduate School of Economics es diu així, en anglès, per mostrar les seves ambicions globals. Per què serveix una escola d'aquest tipus? Ens ho explica el seu president, l'exconseller Andreu Mas-Colell.
Innovacions que han fet història
Comencem una sèrie de cinc capítols en què grans experts en innovació ens expliquen algunes de les idees més exitoses de les últimes dècades que han esdevingut negoci. Fernando Trias de Bes, Alfons Cornella, Antonella Broglia, Xavier Ferràs i Franc Ponti ens parlen d'innovacions que han fet història. I en aquesta ocasió, l'objecte tractat és el pal de fregar, creat, l'any 1956, per Manuel Jalón i Emilio Beliús.
ÀreaDescoberta de l'entorn, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania
"La cuina dels titelles" rep la visita del petit Polzet, que prepara un plat deliciós en què els bolets són imprescindibles.
El petit Polzet porta la recepta de pasta amb bolets. En Polzet és molt menut, sempre té por de perdre's, i és per això que va tirant molletes o pedretes per poder trobar el camí de tornada, fins i tot per anar de la cuina al rebost.
L'Aconseguidor ha d'anar a buscar bolets. La feina és difícil, primer va a buscar-ne a un parc, i després, al bosc. Li diuen que no és temporada i que per collir bolets s'hi ha d'entendre, perquè pot ser perillós.
Els ingredients necessaris per fer pasta amb bolets són: bolets variats, nata líquida, pasta, mantega, formatge ratllat, sal, oli i pebre.
A l'espai "Àlia", enmig d'un casament, es fan demostracions de sèries i progressions geomètriques i de com funcionen els nombres elevats a una potència.
L'Àlia té una nova feina: ha de fer de jutgessa de pau i oficiar un casament. Als nuvis els porta un ammonit de regal, que l'Àlia fa servir per parlar de progressió geomètrica.
Enmig de la cerimònia, la núvia s'enfada i arrenca a córrer. Per arreglar-ho, l'Àlia intenta explicar als nuvis que és molt difícil trobar parella i enamorar-se'n.
Calcula que cada un dels nuvis té 2 pares, 4 avis, 8 besavis, 16 rebesavis i 32 quadravis. Tots sumats són 62 avantpassats, només tirant enrere 5 generacions. Multiplicat pels 2 nuvis, són 124 persones. Per cada generació, s'han hagut d'haver enamorat el doble de persones que la generació següent.
Per saber quans besavis tenim s'ha de multiplicar el número 2 tres vegades per ell mateix. Aquesta operació dóna un resultat de 8 besavis. Després, per saber quans avis tenen els besavis, s'ha de multiplicar el 2 cinc cops, és a dir, 2 a la cinquena potència. El resultat són 32.
Amb aquestes dades, l'Àlia demostra que perquè els nuvis hagin coincidit, ha calgut, en els darrers 100 anys i escaig, que 124 persones s'enamoressin.
ÀreaEducació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria
L'Alba és de Santa Coloma de Farners. No li fan por les abelles i ajuda el seu pare a cuidar-les. Ha rebut a casa els companys del programa "Jugamón" i ha triat ensenyar-los "l'aualé", tal com la seva mare africana hi juga a Burkina Faso.
L'Alba és l'amfitriona d'aquest capítol i ha rebut a casa la resta de la colla del programa. Viu a Santa Coloma de Farners, a la Selva, amb els pares i dues germanes.
El seu pare, a més de professor i director de l'Escola Forestal, és apicultor, i l'Alba l'ajuda a collir mel tirant fum a les abelles per tranquil·litzar-les.
L'Alba ha triat el joc de "l'aualé" per jugar amb els companys. És un joc que es juga a tot Àfrica amb versions diferents. L'Alba els ensenya a jugar-hi com ho fan a Burkina Faso, el país d'origen de la seva mare.
"L'aualé" es juga en un tauler i amb llavors. Hi poden jugar dues persones o dos equips. Com que el tauler és massa petit perquè hi jugui tot el grup, l'Alba ha preparat una versió més gran del joc amb testos i llimones. Guanya el participant que tingui més llimones.
Mentrestant, una part del grup ha construït un "aualé" amb un cartró, envasos de iogurt i avellanes.
L'Alba és d'un campament escolta i cada cap de setmana hi fa alguna activitat. En aquest capítol, l'Alba fa jocs al bosc amb els monitors i els seus companys.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural
L'espai "Què m'has dit!" explica, en aquest capítol, què volen dir les paraules "ribot", "pell sintètica" i "roig".
Un "ribot" és una eina de fuster que serveix per rebaixar les peces de fusta.
La "pell sintètica" és un producte plàstic que imita la pell i les seves propietats.
En valencià, el terme "roig" pot fer referència al color vermell tirant a groc.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Història del món contemporani, Tutoria, Educació visual i plàstica
En Miquel Calçada visita el Japó, el paradís del manga, del sushi i de les noves tecnologies.
A Tòquio visita el mercat del peix de Tsukiji i menja en un restaurant tradicional, en companyia de Josep Barahona, cuiner. A Osaka, la Verònica Calafell i en Marc Bernabé, traductors al català de les aventures d'en Shin Chan, l'acompanyen a veure un gran centre comercial, Yodobashi, i una gran botiga dedicada exclusivament al manga, Mandarake.
Sense abandonar aquesta ciutat, la Montse Martí, presidenta del Centre Català de Kansai, li mostra la tècnica de l'escriptura mil·lenària. El presentador va a Kobe, on coneix en Ko Tazawa, doctor en Filologia Catalana i Creu de Sant Jordi, i traductor del "Tirant lo Blanc" al japonès.
ÀreaEducació física, Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica
Aquest capítol de "Viure Catalunya" se centra en la localitat de Vilanova de Bellpuig, a la comarca del Pla d'Urgell. Un dels esports més practicats al municipi són les bitlles catalanes.
Vilanova de Bellpuig és un poble extens i agrícola, dedicat, sobretot, a la fruita dolça: pomes, peres, préssecs...
El presentador del programa, Enric Nogueras, acompanya un dels responsables de l'empresa Cal Valls a recollir pomes "golden·. Aquesta empresa es dedica a l'elaboració de sucs i conserves vegetals de cultiu ecològic.
També visita l'empresa L. Martí e Hijos, dedicada a la producció de cebes i a la seva comercialització i exportació.
L'Enric aprèn a forjar ferro al taller de Can Fontanet. A més de l'enclusa, l'artesà ha fet unes màquines especials per a algunes feines concretes.
Finalment, juga una partida de bitlles catalanes a les pistes del poble. L'objectiu del joc és tombar cinc de les sis bitlles plantades tirant-hi tres bitllots, per aconseguir la màxima puntuació.
ÀreaCiències socials, geografia i història, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Literatura universal, Coneixement del medi: social i cultural
L'any 1490 s'editava per primera vegada a València la novel.la cavalleresca Tirant lo Blanc. Considerada pels crítics com la primera novel.la moderna i una de les més importants de la literatura universal, cinc-cents anys després continua interessant als lectors d'arreu del món.
Com era l'ambient social i cultural en què sorgí aquesta obra? Com transcorregué la vida del seu autor, cavaller apassionat i bregós i incansable viatger? Quin fou el procés de redacció de l'obra? Quins són els trets que individualitzen aquest llibre entre les novel.les de cavalleria del seu temps i en fan una novel.la moderna?
Aquests i altres interrogants troben resposta en el present documental a travès d'una rica i variada selecció d'imatges de l'època i de l'opinió dels més destacats especialistes en el tema: Joan Fuster, Martí de Riquer, Mario Vargas Llosa i Albert Hauf.