Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 18 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
El vent i l'electricitat
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Ciències naturals El vent i l'electricitat

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural, Tecnologia industrial

L'energia eòlica és una energia renovable i sostenible. L'espai "Energi K" explica com s'aprofita per generar electricitat. El vent és l'aire en moviment i aquest moviment es produeix per les diferents temperatures que tenen les bosses d'aire que hi ha a l'atmosfera. L'energia eòlica és l'energia produïda per la força del vent. Primer, l'energia eòlica es va fer servir per impulsar vaixells de vela i per fer moure les aspes dels molins. Avui en dia, l'energia eòlica és un dels principals sistemes per generar electricitat. És una energia renovable i sostenible. L'enginyer industrial Víctor Cusí explica que un aerogenerador és una màquina que serveix per produir electricitat aprofitant l'energia del vent. Quan el vent toca les seves pales, les fa girar i fa girar també un generador elèctric que genera electricitat, que després es distribueix a través de la xarxa. En la mitologia grega, Èol era el déu del vent. D'aquí el nom d'energia eòlica.

Sotavento: un parc eòlic experimental a Galícia
Vídeo

Ciències naturals Sotavento: un parc eòlic experimental a Galícia

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

"El medi ambient" visita el Parc Eòlic Experimental Sotavento, a Galícia, que, a més de produir energia, serveix per dur a terme diverses investigacions encaminades, sobretot, a aconseguir guardar una energia que ara es perd i a aprofitar millor la força del vent. El nord de Galícia és la zona amb més concentració de parcs eòlics d'aquesta comunitat, que ocupa el tercer lloc de l'Estat en potència instal·lada. Però aquí no només es produeix energia, sinó que també s'investiguen les millors tecnologies per augmentar el rendiment d'aquesta font renovable. A la serra Da Loba, entre les províncies de la Corunya i Lugo, hi ha el Parc Eòlic Experimental Sotavento. Inaugurat l'any 2001, el 51% del seu capital és de titularitat pública i la resta es reparteix entre quatre empreses del sector energètic.. A Sotavento, hi ha 24 aerogeneradors, que produeixen energia suficient per al consum de 12.000 famílies. Amb tot, el més important del parc és que hi ha nou models de molins, fabricats per cinc empreses diferents. Això ens permet comparar-ne les característiques i el rendiment. I fer-ho just al costat d'altres parcs eòlics i de la polèmica central tèrmica de carbó d'As Pontes. Un dels problemes de l'energia eòlica és la dificultat per ajustar la producció a la demanda, perquè el vent no sempre bufa quan el necessitem. Afinar en les previsions comportaria una millor gestió dels parcs eòlics. Per això, a Sotavento també es comparen diversos models informàtics de predicció de la força del vent. Aquesta recerca s'emmarca en el projecte europeu Anemos i pot contribuir a augmentar la competitivitat de l'energia eòlica respecte a altres fonts. Però la millor manera d'augmentar l'eficiència seria poder emmagatzemar l'energia. Això és el que s'investiga en un projecte dissenyat i desenvolupat per Gas Natural, amb el suport financer i institucional de la xunta de Galícia. Es tracta d'aprofitar els moments en què la generació d'energia supera la demanda o la capacitat de la xarxa i utilitzar la sobreproducció per obtenir hidrogen. L'energia que es desaprofitaria quedaria així preservada en forma d'hidrogen. Aquí, el gas alimenta un motor, però es podria transportar comprimit o liquat i, fins i tot, a través d'una xarxa de distribució i aplicar-lo a vehicles o en altres usos, com les piles de combustible. Aquí es podran obtenir conclusions sobre el funcionamient i la vida útil dels equips, les estratègies d'operació i identificar les millores tecnològiques necessàries. En un futur més o menys pròxim, el desenvolupament i la millora d'aquest sistema permetran guardar una energia que ara es perd i aprofitar millor la força del vent.

Vent a l'Índia / Un llarguíssim corredor / Plantes contra plàstic
Vídeo

Ciències naturals Vent a l'Índia / Un llarguíssim corredor / Plantes contra plàstic

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

L'espai "El medi ambient" parla, en aquest capítol, de diverses qüestions: l'aprofitament de l'energia eòlica a l'Índia, la construcció d'un corredor biològic a Austràlia i la fabricació d'envasos amb les fulles d'una planta a les Filipines. Bon vent a l'Índia Dos terços de l'energia que consumeix l'Índia prové del carbó, però l'energia eòlica es presenta com una sòlida alternativa. En aquests moments, l'Índia és la quarta potència mundial en implantació d'aerogeneradors i produeix prou potència per alimentar trenta milions de llars. En un país on moltes zones pateixen talls d'electricitat o falta de subministrament, els molins poden garantir que a les cases hi arribi energia elèctrica. A més a més, s'hi està desenvolupant una indústria pròpia. Amb mil cent milions d'habitants i una economia creixent, l'energia del vent té encara molt de futur. Un llarguíssim corredor Voluntaris conservacionistes estan treballant per construir un corredor biològic que travessaria tot Austràlia. D'aquesta manera, animals i vegetals tindrien tota una franja per desenvolupar-se. El projecte preveu un corredor d'una longitud de 2.800 quilòmetres, equivalent a la distància entre Londres i Bucarest. De moment estan condicionant els terrenys que han comprat i que s'havien degradat. Ara intenten revegetar-los i aconseguir que recuperin la flora i la fauna que acollien. El corredor biològic permetrà que les poblacions no quedin aïllades i que les àrees protegides estiguin comunicades. Això també evitarà la consanguinitat dins la mateixa espècie. Plantes contra plàstic A les Filipines, com en molts altres països, bosses i envasos ocupen molt d'espai als abocadors. Per sort, també hi ha alternatives, com ara bosses i cistells fets amb fulles de la planta anomenada pandanus. Són molt resistents i es poden reutilitzar moltes vegades. Juntament amb els usuaris que opten per utilitzar menys plàstic, hi ha empresaris que redueixen l'ús de cartró. Per exemple, es fabriquen safates per transportar pizzes amb bambú. D'aquesta manera, el client té un estri reutilitzable i s'evita que l'envàs vagi a l'abocador. Tot plegat també dóna empenta a diversos sectors d'artesania tradicional.

Les Colladetes, el parc del vent
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Les Colladetes, el parc del vent

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Al costat del parc eòlic de la Collada del Perelló hi ha el parc de Colladetes. La gestió del parc és una compensació perquè la zona ha acollit els setanta-un molins de cinquanta metres d'alçada. L'ECO-100 és l'aerogenerador més gran de Catalunya. La base del tronc és més ampla que un turisme, fa cent metres d'alçada i porta tres aspes de cinquanta metres de llarg cadascuna. Està en fase de proves al parc eòlic de la Collada del Perelló. Però l'interès ecològic de la zona, més enllà d'aquesta anècdota, no són els mateixos molins, sinó la gestió de l'entorn del parc veí de Colladetes i el benefici directe que suposa per a la gent del poble. D'una banda, el parc té un centre d'informació obert al públic que rep més de sis mil visitants l'any, bona part dels quals són escolars que descobreixen els avantatges de l'energia eòlica respecte a altres processos més agressius. El centre també s'ocupa de donar a conèixer els productes i les empreses locals. D'alguna manera, és la torna ecològica per compensar la instal·lació dels setanta-un molins de cinquanta metres d'alçada que han canviat l'horitzó de la comarca del Baix Ebre. La gestió de les deu hectàrees que ocupa el parc va encaminada directament a la conservació i millora de l'entorn. Per això totes les pistes són de terra i es procura combinar la vegetació autòctona del romaní i el margalló amb un sotabosc net i polit de brossa i branques seques per evitar possibles incendis forestals. Al Tossal del Jonc, el punt més alt del parc, hi ha un dipòsit amb capacitat per a 120.000 litres d'aigua, i les àligues cuabarrades que viuen a la zona són objecte d'un seguiment especial. El pastor del poble ho veu molt clar. Els abeuradors atreuen la vida al seu voltant i beneficien tant els amfibis autòctons com el ramat de cabres i xais. Aquest any, justament, l'Associació Eòlica de Catalunya ha basat el calendari anual en el parc de Colladetes i el seu entorn natural. Volen fer públic que l'energia neta del vent és ben compatible amb la conservació de l'entorn del parc.

L'energia eòlica i l'Empordà
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals L'energia eòlica i l'Empordà

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

L'empresa Gamesa va promoure fa un any un seguit de petits parcs eòlics de menys de 10 megawats a 32 municipis de l'Alt Empordà. El Medi Ambient explica com veïns, autoritats municipals i comarcals discrepants es van mobilitzar per evitar la dispersió. A través del Consell Comarcal van impulsar la recerca per provar la viabilitat de concentrar els aerogeneradors. Després d'avaluar el vent, la proximitat d'espais naturals o monuments culturals protegits i les concentracions urbanes, l'estudi de l'Institut Cerdà ha determinat diverses zones on instal·lar els parcs eòlics i els alcaldes es van decidir pel més pròxim de l'anomenat corredor d'infraestructures de la comarca, que concentra carreteres, trens, autopistes i línies elèctriques d'alta tensió. La proposta permet abaratir costos d'evacuació i preservar el paisatge sense perdre capacitat de generació. Pocs dies després de la proposta comarcal, la Conselleria d'Economia va fer saber la seva proposta de zones prioritàries per fer parcs eòlics per tot Catalunya. A l'Empordà preveu la presència de molins fins a fer 200 megawats d'energia elèctrica. Canvien algunes localitzacions, més pròximes a la serra de l'Albera, però no diu res dels projectes de miniparcs de Gamesa a la meitat dels municipis empordanesos. El consens viable per a l'àrea eòlica més gran de Catalunya sembla més dificultós en altres municipis dels 43 d'onze comarques on està previst desenvolupar parcs eòlics. L'objectiu del govern és multiplicar per sis l'electricitat generada per aquest sistema i passar dels 1.500 Gigawat/hora actuals a 8.800 d'aquí a 5 anys. Actualment, hi ha 28 parcs eòlics en funcionament a Catalunya. Tots en comarques tarragonines, a la Segarra i a l'Anoia. N'hi ha 4 en construcció i 35 d'autoritzats, la majoria fora de les àrees projectades ara pel govern.

Una Xina renovable / Jardins verticals / L'amenaça de l'erosió
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Una Xina renovable / Jardins verticals / L'amenaça de l'erosió

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

En aquesta edició, "El medi ambient" parla de l'aposta que ha fet la Xina per les energies renovables, d'un edifici de Brussel·les convertit en un autèntic jardí vertical i de l'erosió que amenaça la costa de Ceará, al Brasil. Una Xina renovable La Xina, màxim productor mundial, juntament amb els Estats Units, dels gasos d'efecte hivernacle, sembla que mira, decididament, cap a les energies renovables. Actualment, els xinesos fabriquen la meitat de les plaques solars mundials, però produeixen poca energia fotovoltaica i el govern ha establert incentius per augmentar-la. Però la gran aposta és l'energia eòlica. En deu anys, la Xina espera multiplicar per vuit la seva capacitat. Aquest objectiu ha fet créixer la indústria xinesa del sector i ha atret grans inversions estrangeres. El que sembla clar és que el país ha de reduir la dependència del carbó, el combustible fòssil més contaminant i que avui proporciona el 80% de l'energia que consumeixen. Jardins verticals Si a les ciutats hi falta espai per crear-hi jardins, perquè no els fem verticals? Així es podria resumir la idea del botànic francès Patrick Blanc, que ha cobert un edifici del centre de Brussel·les amb 7.000 plantes de 150 varietats. Un sistema així és més complex del que sembla i Blanc ha creat un sofisticat sistema per regar les plantes. També ha utilitzat roba per protegir les parets de les arrels. Així, a més de fer la ciutat més verda, s'aconsegueix un aïllament tèrmic i acústic dels habitatges. L'amenaça de l'erosió La costa de Ceará, al Brasil, veu en perill el turisme. La platja de Jericoacoara, a l'estat brasiler de Ceará, està considerada una de les més boniques del món. Però el nombre de turistes que la visiten ha disminuït a causa de l'erosió de la costa. Els límits de la seva gran duna canvien constantment. La sorra també amenaça de colgar algunes cases de poblacions pròximes. El govern de l'estat ha encarregat un estudi per identificar les principals causes de l'erosió, controlar-la i mirar de prevenir-la. El fenomen és molt preocupant en una regió que té 540 quilòmetres de costa, un nivell del mar que puja i una població totalment dependent de la pesca i del turisme.

Vent a gust de tothom / Davant dels miralls / Missatges en ampolles
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Vent a gust de tothom / Davant dels miralls / Missatges en ampolles

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

"El medi ambient" parla, en aquesta ocasió, dels pros i contres que comporta la instal·lació d'aerogeneradors en una regió de la Xina; d'una gran cuina solar, amb 1.000 petits miralls, a Tailàndia; i d'un catamarà que sura gràcies a 10.000 ampolles de plàstic. Mai no fa vent a gust de tothom La construcció de grans parcs eòlics a la regió autònoma de la Mongòlia Interior exemplifica l'aposta del govern xinès per les energies renovables. Aquí ja n'hi ha 12 de construïdes, que signifiquen la meitat de la producció total de la Xina. Les llargues jornades de 12 hores permeten aixecar gairebé un aerogenerador al dia, però alguns científics alerten que l'energia eòlica ha de tenir uns límits i que cal invertir també en la xarxa i en instal·lacions de suport. Els que n'estan més descontents són els pagesos i ramaders de la regió. Diuen que es queden sense pastures i que segueixen sense que els arribi electricitat a casa. Pollastres davant dels miralls Les cuines solars ja són ben conegudes. Però Sila, el propietari d'un restaurant situat a 100 quilòmetres de Bangkok, la capital de Tailàndia, n'ha instal·lat una a gran escala. Per fer el típic pollastre rostit ha construït una paret amb 1.000 petits miralls que proporcionen una temperatura de 200 graus. La paret es pot moure per seguir la trajectòria del sol. Sila pot estalviar 6 euros diaris en carbó, quantitat que gairebé iguala el salari mitjà en aquest país. A més evita emissions i salva boscos, mentre es pregunta com és que els seus col·legues encara no fan el mateix. Missatge en deu mil ampolles Tothom sap que no s'han de llençar ampolles al mar. Però l'ecòleg britànic David de Rotschild n'hi llençarà més de 10.000. Aquesta quantitat d'ampolles de plàstic faran surar el catamarà que està construint i que ha anomenat "Plastiki". La resta d'elements són materials reciclats o productes naturals, com ara la pega, feta amb nous i sucre. Rotschild vol llençar un missatge de suport al reciclatge navegant de Califòrnia a Austràlia. L'empresa és arriscada, però els seus promotors estan decidits a fer que arribi a bon port.

Dinamarca: la lliçó del vent
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Dinamarca: la lliçó del vent

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

A Dinamarca, l'impuls a l'energia eòlica ha permès crear molts llocs de treball. L''espai "El medi ambient" parla de l'aposta d'aquest país per les fonts renovables. La Unió Europea s'ha marcat uns objectius en què el 20 és el protagonista: l'any 2020 vol haver reduït un 20% el consum d'energia, un 20% les emissions de CO2 i que el 20% del consum provingui de fonts renovables. Que l'objectiu és assolible es pot comprovar a Dinamarca. El 1991 es va inaugurar el primer parc eòlic marí del país. Ara n'hi ha vuit en funcionament i, entre aquest any i el vinent, quatre més començaran a produir energia. En total, els parcs eòlics terrestres i els marins cobreixen el 20% del consum d'electricitat dels danesos. Però en certs moments se'n produeix prou per satisfer tota la demanda i encara en queda per exportar a països veïns. Els parcs eòlics no són només una font d'energia renovable, sinó que, a més a més, han afavorit una indústria pròpia potent. A mitjan anys 80 l'empresa Vestas tenia 50 treballadors i ara en té 18.000. Això ha estat possible gràcies al mercat internacional. L'estratègia danesa ha fet canviar el paisatge a moltes zones. Per exemple, en algunes ciutats hi ha petits aerogeneradors a les teulades de les cases que impliquen els consumidors urbans en la tasca comuna de promoure les energies renovables.

Energia i economia: l'exemple danès
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Energia i economia: l'exemple danès

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

Fa anys que Dinamarca demostra amb el seu exemple que lluitar contra el canvi climàtic pot dur a un model més competitiu. "El medi ambient" analitza les mesures que ha pres aquest país per arribar a ser energèticament autosuficient. La gran presència de bicicletes als carrers i carreteres de Dinamarca no deriva necessàriament de la consciència ecològica, sinó d'una tradició nascuda fa més d'un segle. Els comptabicicletes de Copenhaguen no s'aturen, perquè el 37% dels seus ciutadans es desplacen pedalant, amb l'objectiu d'estalviar temps i fer exercici. I això té una incidència doblement favorable en la salut: per l'activitat física que fan i per la disminució de la contaminació que afavoreixen. Es calcula que només a la capital danesa les bicicletes eviten l'emissió d'unes 300.000 tones anuals de diòxid de carboni. Un estalvi al qual s'afegeix el mig milió de tones estalviat, de mitjana, cada any des del 1980 gràcies a la política energètica. A Dinamarca, economia, protecció de l'entorn i lluita contra el canvi climàtic van de bracet. La crisi del petroli dels anys 70 va dur el govern a optar, decididament, per l'eficiència energètica i les fonts renovables. L'eficiència va augmentar gràcies a la cogeneració, és a dir, la producció conjunta de calor i electricitat, i a la calefacció centralitzada. En aquest sistema, la caldera no és a les cases, sinó en grans o petites centrals que envien l'aigua calenta i l'electricitat a un grup més o menys nombrós d'habitatges. Una altra decisió important va ser establir un preu elevat per a l'energia, d'acord amb els costos reals i l'impacte ambiental, i introduir uns impostos per incentivar l'eficiència. Així, les taxes sobre l'energia permeten reduir la pressió fiscal sobre el mercat laboral. En conjunt, aquestes mesures han significat una empenta a l'economia danesa. El país s'ha convertit en una potència en energia eòlica, que produeix la cinquena part de l'energia total generada. Una part prové de parcs eòlics marins, però per tot el país es poden trobar petits grups d'aerogeneradors que són, normalment, propietat dels veïns de la zona, associats en una cooperativa o societat de propietaris i que venen l'electricitat a la xarxa. Tot això ha dut Dinamarca a ser energèticament autosuficient i a exportar tecnologia i sistemes d'eficiència. Des del 1990, l'activitat econòmica ha crescut més d'un 40%, però el consum energètic s'ha mantingut estable i les emissions de diòxid de carboni han disminuït un 14%. Dinamarca ha demostrat que la lluita contra el canvi climàtic no perjudica l'economia, sinó que, probablement, la fa més eficient i competitiva.

Les fonts d'energia i la mitologia
Vídeo

Ciències socials Les fonts d'energia i la mitologia

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

Divinitats com ara Zeus, Apol·lo, Posidó, Èol, Gea, Prometeu o Diana tenen relació amb les fonts d'energia. "Energi K" repassa com, al llarg de la història, s'ha relacionat la mitologia amb l'energia. En la majoria de cultures antigues hi havia una gran quantitat de déus. A la mitologia grega, per exemple, Zeus era el déu suprem, que controlava el cel i els fenòmens meteorològics. Del Sol se n'encarregava Apol·lo, i Posidó dominava l'aigua. Des dels inicis del temps, la humanitat ha necessitat explicar-se l'existència del món i de les forces de la naturalesa. Com que la ciència encara no existia, utilitzaven mites i llegendes per justificar el que els envoltava. Els grecs i els romans, per exemple, consideraven que els mortals no podien treure profit d'aquestes forces, ja que tenien origen diví. Així, durant molts anys, no es va pensar a aprofitar aquestes fonts per produir energia. Pere Izquierdo, director del Museu Arqueològic de Catalunya, explica que molts dels noms que donem a les fonts d'energia procedeixen de la mitologia i dels déus dels grecs i dels romans. Així, parlem d'energia eòlica, del déu Èol, o d'energia geotèrmica, de la deessa Gea. A la mitologia també hi trobem quatre divinitats, anomenades "ventis" pels romans, "vents" en llatí, amb les quals s'explicava que de cada punt cardinal provenia un vent de característiques diferents. La primera font d'energia que els humans van dominar va ser el foc. La mitologia explica l'origen del foc com la concessió que va fer un tità, Prometeu, als humans. Totes les cultures han considerat el Sol com un déu, i fins i tot com el pare dels seus mateixos reis. Així ho feien els inques o els egipcis.

Total 18 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa