Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 500 resultats
per pantalla
Pantalla de 50
Projectes d'Educació en Comunicació Audiovisual (1ª part)
Vídeo

Tutoria Educació artística Tecnologia Projectes d'Educació en Comunicació Audiovisual (1ª part)

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Cultura audiovisual, Tècniques d'expressió graficoplàstica, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria

· Preguntes i respostes entorn de l'Educació en Comunicació Audiovisual: Aurora Maquinay, assessora tècnica docent. Projectes TIC per a l'Educació. · Aprendre a mirar. Material complementari: Carme Ribes. Programa d'Educació en Comunicació Audiovisual (PECA). Projectes TIC per a l'Educació. · Xtec Ràdio: Pitu Martínez, responsable de Projectes educatius en xarxa i difusió de la unitat de projectes TIC per a l'Educació. · XtecCinema: Xavier Ripoll, assessor tècnic docent . Projectes TIC per a l'Educació. · Edu3.cat: Albert Criado, responsable de recursos educatius digitals de la unitat de Projectes TIC per a l'Educació. · Canal Comunica: Mª José Pedragosa, responsable del projecte.

Guillermo Orozco
Vídeo

Tutoria Guillermo Orozco

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania

El Dr. Orozco realitza una aproximació crítica i pragmàtica a les claus educatives dels mitjans audiovisuals. En aquesta entrevista ens proposa una reflexió i ens ofereix una lectura pedagògica de la comunicació audiovisual a l'era d'Internet. Un repte per a l'educació i que afecta a tota la comunitat educativa. Entre d'altres, l'especialista en comunicació audiovisual assenyala que la imatge té un codi universal front Internet, en aquest s'han de menester d'uns requisits per a entra-hi. Cada mitjà té un codi i cal preparar-se per a ser audiència i ser crítics envers el mateixos mitjans.

Transports i comunicacions
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Transports i comunicacions

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Coneixement del medi: social i cultural

Amb la TDT, els programes es veuen amb la imatge molt més definida i el so té qualitat de CD. "Transfer" dedica el capítol a aquesta tecnologia digital i al funcionament dels satèl·lits de comunicació. La TDT, la televisió digital terrestre, és l'aplicació de la tecnologia digital a la imatge i el so que arriba al televisor. Les pel·lícules i els programes es veuen amb una millor qualitat d'imatge i so. A més, com que el senyal digital ocupa menys espai radioelèctric que l'analògic, és possible la transmissió de molts més canals. Actualment, les emissions de televisió són en analògic i en digital, però a partir del 2010 la tele només serà digital, amb un gran nombre de serveis interactius. Enric Aguiló, instal·lador d'antenes, explica què cal fer per veure la TDT. El senyal de la televisió digital viatja en forma d'ones hertzianes terrestres. Per captar-lo cal adaptar-hi l'antena i col·locar al televisor un descodificador de TDT. Perquè un senyal de televisió travessi les fronteres d'un país i viatgi per tot el món s'ha d'enviar a un satèl·lit de comunicacions que està en òrbita fora de l'atmosfera. Els satèl·lits artificials de comunicació són antenes enormes suspeses al cel. Giren al voltant de la Terra i, com que viatgen a la mateixa velocitat que el planeta, donen la sensació que no es mouen. Per aìxò es dieun geoestacionaris. Cada un d'aquest satèl·lits té assignada una zona de cobertura.

Projectes d'Educació en Comunicació Audiovisual (2ª part)
Vídeo

Tutoria Educació artística Projectes d'Educació en Comunicació Audiovisual (2ª part)

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Cultura audiovisual, Tutoria, Educació visual i plàstica

· Preguntes i respostes entorn de l'Educació en Comunicació Audiovisual: Aurora Maquinay, assessora tècnica docent. Projectes TIC per a l'Educació. · Aprendre a mirar. Material complementari: Carme Ribes. Programa d'Educació en Comunicació Audiovisual (PECA). Projectes TIC per a l'Educació. · Xtec Ràdio: Pitu Martínez, responsable de Projectes educatius en xarxa i difusió de la unitat de projectes TIC per a l'Educació. · XtecCinema: Xavier Ripoll, assessor tècnic docent . Projectes TIC per a l'Educació. · Edu3.cat: Albert Criado, responsable de recursos educatius digitals de la unitat de Projectes TIC per a l'Educació. · Canal Comunica: Mª José Pedragosa, responsable del projecte.

José Antonio Gabelas:
Vídeo

Tutoria Educació artística Tecnologia José Antonio Gabelas: "Alfabetización audiovisual y multimedia: frenos y retos en la escuela"

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Cultura audiovisual, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Educació visual i plàstica
  • Experiència

Conferència a càrrec de José Antonio Gabelas, professor de Comunicació Audiovisual a Periodisme i en Publicitat i Relacions Públiques de la Universidad San Jorge (Saragossa) i professor consultor de Multimèdia i Comunicació en Dret i Publicitat. UOC i membre del grup Spectus.

Estar al dia
Vídeo

Tutoria Educació artística Estar al dia

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Cultura audiovisual, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria

"Un forat a la butxaca" parla, en aquest capítol, dels joves i els mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació ajuden a entendre el món que ens envolta. A Catalunya hi ha unes 200 emissores de ràdio municipals i més de 100 televisions locals. Aquests mitjans permeten conèixer la realitat més propera. Tres de cada deu joves catalans llegeixen cada dia diaris, ja siguin gratuïts o no. Els joves també s'informen a través d'internet, un mitjà que també permet participar en fòrums de debat.

Interactivitat
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Matemàtiques Interactivitat

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Matemàtiques, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Electrotècnia, Coneixement del medi: social i cultural, Tecnologia industrial

Els ordinadors són, bàsicament, màquines per fer càlculs, però, amb el temps, han esdevingut màquines per comunicar-nos. "Dígits" explica, en aquest capítol, com s'han desenvolupat els processos interactius dels ordinadors. El nord-americà Vannevar Bush, a mitjan segle XX, va proposar un model per millorar la comunicació científica. Segons Bush, calia operar com ho fa la ment humana, és a dir, per associació d'idees. La tecnologia de l'època, però, no permetia fer realitat aquesta idea. La tecnologia va avançar amb el temps i els ordinadors van començar a treballar amb textos, sons i imatges. Un altre nord-americà, Ted Nelson, va elaborar un projecte anomenat "Xanadu" que ha passat a la història perquè era una xarxa com internet, però inventada trenta anys abans. "Xanadu" tampoc no va arribar a fer-se realitat, però va donar lloc a diverses innovacions, com l'aparició dels termes "hipertext", que designa el nou model de la informació relacionada, i "hipermèdia", quan, a més a més, hi ha sons, imatges i animacions. En un sistema "hipermèdia", els elements o nusos es relacionen entre si mitjançant enllaços. Tot plegat té la forma d'una xarxa, que, al seu torn, es pot connectar amb altres xarxes. Tot seguit, un equip d'investigadors, liderats per Douglas Englebart, va fer una sèrie d'invents crucials. Per exemple, el ratolí, un dispositiu que permetia una comunicació d'anada i tornada amb l'ordinador, una comunicació interactiva. Els primers programes interactius van aparèixer durant la dècada del 1990 sobre CD-ROM, un suport capaç d'emmagatzemar una quantitat raonable d'imatges i músiques. Els programes interactius de més èxit van ser, però, els videojocs, que, en pocs anys es van convertir en un entreteniment de gran consum. Amb la xarxa d'internet les possibilitats d'interacció s'han multiplicat. La interacció es pot realitzar amb altres persones intercanviant missatges, treballant en equip, compartint interessos... A més de tenir aplicacions educatives i lúdiques, la interacció amb els ordinadors en té de socials i comercials. La clau d'un sistema interactiu és la "interfície", el conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador.

Telegrafia
Vídeo

Tecnologia Telegrafia

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Electrotècnia, Tecnologia industrial

Que fàcil que és, actualment, escriure un missatge i enviar-lo. Però, què passava quan no hi havia ordinadors ni internet? Aquest capítol de "Dígits" parla de descobriments com el telègraf o el teletip. La paraula "telègraf" es va començar a fer servir a finals del segle XVIII per designar un sistema òptic de comunicació establert a França. Aquest telègraf consistia en una seguit de torres dalt de les quals hi havia un aparell amb uns braços mòbils que es movien d'acord amb un codi preestablert. El telègraf que es va imposar a tot el món, però, va ser l'electromagnètic. L'invent va ser obra, entre d'altres, del nord-americà Samuel Morse, que va donar nom al codi de punts i ratlles. Els missatges, convertits en impulsos elèctrics, es transmetien a través d'un cable de fil de coure. El físic alemany Heinrich Hertz va descobrir que l'electricitat es podia transmetre a través de l'aire per mitjà d'ones electromagnètiques. Aquest descobriment va donar lloc a un nou sistema de comunicació: la ràdio. L'italià Marconi la va aplicar a la telegrafia. El teletip va automatitzar les tasques d'emissió i recepció i, més endavant, el tèlex va convertir el teletip en una mena de telèfon per a missatges escrits. Més endavant, els teletips es van començar a connectar als ordinadors i el Departament de Defensa dels Estats Units va crear la xarxa Arpanet, que, amb el temps, esdevindria l'actual internet. En aquest cas, a diferència del fil de coure, es fa servir el cable de fibra òptica, per on circula llum en lloc d'electricitat, i fotons en lloc d'electrons. A més, la quantitat de missatges que hi pot circular és molt superior.

El disseny d'espai
Vídeo

Tutoria Educació artística El disseny d'espai

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Disseny, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Educació visual i plàstica

El decorat és una part important d'un programa de televisió. En aquest capítol, "Mira'm bé" mostra com es dissenyen els espais en televisió. De la mateixa manera que els arquitectes dissenyen espais per viure-hi, per treballar-hi o per fer-hi esport, els dissenyadors d'espai per a la televisió són experts a crear decorats que serveixin per explicar millor tot el que ens vol dir un programa. El presentador del programa, Vador Lladó, vol aprendre més coses sobre els decorats, així que va a veure com treballa Kim Prats, dissenyador d'espai de TV3. Kim Prats mostra com fa servir l'ordinador per dissenyar un decorat i explica que, primer de tot, pensa en com han d'ensenyar el decorat les càmeres. Tot seguit en fa un disseny amb els volums, les taules, les cadires i els altres elements decoratius. El procés s'acaba amb el disseny dels fons. Segons Kim Prats, cada programa té unes necessitats diferents, i el que cal és buscar una línia que defineixi l'estètica del programa, d'acord amb l'hora d'emissió. Quan es dissenya un espai val més no barrejar-hi gaires colors ni gaires formes diferents. Per construir els decorats es fan servir materials econòmics i se'ls dóna un aire de molta qualitat. És el cas de la fusta, el plàstic, el PVC, el metacrilat o el poliuretà. Totes les estructures porten rodes per poder moure-les amunt i avall. Els decorats es completen amb els materials d'attrezzo, que són les peces de decoració petites que hi ha a sobre dels mobles. El presentador, Vador Lladó, també comprova com funciona el "chroma key", una tècnica que permet projectar una imatge sobre un fons de color, normalment verd.

La direcció
Vídeo

Tutoria La direcció

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria

En aquesta ocasió, el programa "Mira'm bé" mostra com es dirigeix una cadena de televisió. El presentador del programa, Vador Lladó, conversa amb Francesc Escribano, director de TV3, que li explica que la seva missió consisteix a fer que tot funcioni de la manera més equilibrada possible. També destaca la importància de dotar els professionals de la cadena dels mitjans necessaris perquè puguin fer la millor televisió possible. Per Francesc Escribano, les noves tecnologies permeten l'emissió de més canals, un fet que ha d'aprofitar TV3 per ser més competitiva i assegurar que el català estigui present a la televisió en el futur. El director de TV3 diferencia entre televisió pública i privada i destaca que, en el cas de la pública, el més important és l'espectador. També comenta que, tot i que s'ha d'assegurar un producte de qualitat, les audiències també s'han de tenir en compte.

Total 500 resultats
per pantalla
Pantalla de 50

Àrea professorat

Programació educativa