Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 11 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
Temps de bolets
Vídeo

Ciències naturals Temps de bolets

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

"Mediterrània" explica en aquest capítol la morfologia, la reproducció i els hàbitats dels diferents tipus de fongs, bolets i líquens. Bolets i tardor són dos conceptes agermanats. Quan arriba aquesta època, els boscos, especialment pinedes i alzinars, i els mercats s'omplen de rovellons, carlets o ceps. El bolet consta de peu, capell o barret, restes de volva i restes de l'anell, l'estructura que protegia les làmines on es troben les espores, els elements reproductors. Sota la fullaraca, apareix una teranyina blanquinosa que és el fong pròpiament dit, anomenat miceli. Es considera que els fongs són un regne a part, ni animal ni vegetal. Tenen un paper bàsic en la vida del bosc, ja que transformen en sòl la matèria orgànica morta. Hi ha bolets comestibles i també metzinosos, fins i tot, mortals. El programa fa un repàs de les diferents espècies de bolets i de les seves característiques: amanites, rovellons, pinetells, bolets de tinta, trompetes de la mort, rossinyols, ous del diable, pets de llop, orelles de Judes, llengües de bou, cassoletes... Alguns fongs actuen com a paràsits sobre els cultius i els animals. També són part integrant dels líquens, uns organismes que poden viure en les condicions més extremes. Al bosc, els fongs entren en contacte amb les arrels de les plantes i hi viuen en estat de simbiosi. Alguns tipus de bolets es poden conrear. És el cas dels xampinyons, les tòfones o les gírgoles. Els bolets són objecte de concursos i festes i d'estudi botànic. A més, tenen infinitat d'aplicacions culinàries. No tots els pobles mediterranis, però, els aprecien d'igual manera.

Un poni, una gossa, una lleona marina i un cavall
Vídeo

Ciències naturals Un poni, una gossa, una lleona marina i un cavall

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

En aquest capítol veiem els problemes de la Natàlia amb el Nazan. El Sucre, el poni operat d'un còlic, es recupera a l'hospital. La Gora, la gossa que es va trencar el coll, segueix un tractament d'acupuntura. Coneixem la Mini, una de les femelles de lleó marí que hi ha a Marineland. El Suspiro és un cavall que han hagut d'operar d'una úlcera a l'ull provocada per fongs. Els corredors de la Pirena han fet nit a Montgarri. La Natàlia i els altres múixers reprenen la cursa després de dormir al ras. A l'etapa del matí, la Natàlia tindrà problemes amb el Nazan, un dels seus gossos. El Sucre, el poni que van operar d'un còlic, es recupera a l'hospital. Els primers dies del postoperatori són molt importants per saber com evolucionarà l'animal. El Sucre rep la visita del seu propietari, l'Àlex, de set anys. La Gora, la gossa que es va trencar el coll, segueix un tractament d'acupuntura. Després de vuit sessions, en Francesc, el veterinari, pot mostrar als propietaris els avenços que ha fet la gossa. La Mini és una de les femelles de lleó marí que hi ha a Marineland. La Tània, la veterinària del parc, ha fet venir un veterinari anglès, l'Andrew , especialista en mamífers marins. La Mini té problemes dentals i s'ha d'operar. El Suspiro és un cavall que han hagut d'operar d'una úlcera a l'ull provocada per fongs. Després de la intervenció, al cavall li apliquen una pomada per als fongs. Però el Suspiro no respon al tractament.

Prevenir els problemes de peus
Vídeo

Tutoria Educació física Prevenir els problemes de peus

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació física, Tutoria

Durícies, galindons, ulls de poll, ungles enclavades, dits en martell, fongs, fasciïtis plantar, etc... són alguns dels problemes més habituals dels peus. El programa "Salut!" dóna tota una sèrie de consells per evitar-los. Els peus són els grans oblidats... excepte quan fan mal. Tenen una estructura molt complexa. Una quarta part dels ossos del cos, vint-i-sis en total, són al peu, a més d'articulacions, tendons i músculs. Suporten tot el pes del cos i, amb el seu disseny complex, ens propulsen per caminar, per correr i per saltar. Però no els donem la importància que es mereixen, tot i que el 80 % dels catalans té problemes de salut als peus. En aquest capítol, la doctora Montserrat Baré visita l'academia de ball on, des de fa anys, Mari Pau Huguet s'entrena i perfecciona la seva afició preferida. Amb ella i amb una professora de ballet clàssic i les seves alumnes descobrim com l'art de ballar els passa factura als peus, però, també, com se'ls saben cuidar. La doctora Baré també parla amb una hostessa que, per la seva feina, sovint ha de portar sabates de taló alt i de punta estreta. La infermera Magda Tarrés passeja per una platja de Barcelona i coneix dos apassionats del "windsurf", un dels esports que més ferides i lesions provoca als peus. Prop d'allà visita un complex esportiu en què moltes persones grans fan salut gràcies a l'aigua. Conversa amb algunes d'aquestes persones i ens recorda com evitar els fongs, com tallar-se bé les ungles o com estimular la circulació sanguínia per mantenir els peus, i tot el cos, en bona forma. El doctor Jordi Schalegheke és a Manresa, on parla amb diversos clients i dependents de comerços de sabates. I és que la tria de sabates per a nens o per a adults, tant per caminar com per fer esport, és una activitat que mereix molta atenció. El doctor Schalegheke recorda, entre altres consells, que l'estètica no hauria de sacrificar la salut dels peus. L'amplada, la llargada i l'alçària de les sabates és tan important com el material de què estan fetes o el moment del dia en què les comprem.

Bolets
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Bolets

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

Un dels productes més simpàtics i tradicionals de Catalunya és el bolet. A través d'una empresa conservera, del xef Albert Cogul i de l'humorista gràfic argentí Paco Ermengol, en aquest capítol d'Export.cat veurem com els bolets catalans arriben fins a Buenos Aires. A Buenos Aires ballem amb l'Amalia, que ens introdueix en el tango més popular de la ciutat, i el seu pare, en Silvio Fischbein, amant dels bolets i artista plàstic de renom. Els bolets circulen per l'Argentina gràcies a persones com en Daniel Faita, un importador de productes gastronòmics que ens explica perquè els nostres fongs tenen tanta acceptació a l'Argentina. Acabem amb rialles, amb l'incomparable Joe Rigoli, conegut humorista durant la dècada dels 70 amb una estreta relació amb Catalunya.

El pa que s'hi dóna
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals El pa que s'hi dóna

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural, Biologia

El pa pot ser blanc, integral, de motllo... i ara també sense gluten, apte per a celíacs. "Quèquicom" descobreix els secrets de l'elaboració del pa i parla dels llevats, del blat i de la farina. El reporter Pere Renom visita un forn de Begues on encara elaboren el pa de manera tradicional. Allà, el forner li ensenya tot el procés per aconseguir un pa de qualitat. Jordi Urmeneta, microbiòleg de la Universitat de Barcelona, parla de la importància cabdal dels llevats en l'obtenció de la textura esponjosa del pa. Els llevats són uns microorganismes emparentats amb els bolets que, a més del pa, també es fan servir en els processos de fermentació del vi i la cervesa. El blat que es fa servir per fer pa és ben diferent de com era originàriament, ja que la planta ha sofert un llarg procés de domesticació. A la Panadella, Jaume Brustenga, de l'associació L'Era, comenta les característiques del blat. Des de plató, el presentador, Toni Mestres, mostra quin va ser el procés mitjançant el qual l'home va aconseguir transformar el blat silvestre en les varietats conreades actualment i dissecciona un gra de blat per explicar què és el segó i on és l'embrió de la futura planta. El reporter Pere Renom també visita el molí fariner La Grana, de Sant Vicenç de Castellet, on s'obtenen farines integrals, blanques o semiintegrals. Aquest any la farina procedent del blat espanyol ha estat de pèssima qualitat pel seu baix contingut en gluten i una elevada propensió a la colonització per fongs. Els elaboradors han pogut compensar aquests defectes barrejant-la amb farina d'importació, de manera que el pa que es comercialitza no en patirà les conseqüències. Pere Renom investiga quins són els paràmetres de qualitat del pa amb els experts de LEAG, els laboratoris que s'ocupen d'analitzar la majoria de les farines que es processen a Catalunya. Aquests laboratoris estudien les farines i les adapten a les necessitats de cada forn i dels diferents productes elaborats. Tot i que fa temps que s'elabora pa sense gluten, apte per a celíacs, a la Universitat Autònoma de Barcelona han aconseguit desenvolupar-ne un de molt semblant al pa convencional. La fórmula, però, la mantenen en secret.

Prevenir els problemes de la pell
Vídeo

Tutoria Prevenir els problemes de la pell

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria

En aquest capítol del programa "Salut!" es mostra com cuidar la nostra pell, un teixit amb gran capacitat per regenerar-se, però que, alhora, pot patir lesions greus que cal saber prevenir. La pell és l'òrgan més gran del nostre cos. Amb una superfície de prop de dos metres quadrats, té una funció de vital importància, ja que, mentre la seva superfície es manté intacta, ens protegeix d'agressions exteriors. Però quan la pell es deteriora, com ara per talls, pel fred, pel sol, per l'aigua, per sabons poc adequats o per cosmètics i productes químics, les conseqüències poden ser molt greus. La pell s'estructura en tres capes. La més externa, l'epidermis, està recoberta d'un mantell àcid que ens defensa contra les infeccions. També conté la melanina, el pigment que dóna color a la pell. A la dermis hi ha les terminacions nervioses i les glàndules que segreguen greix, l'oli natural que manté la pell lubricada. La capa més profunda, el teixit subcutani, absorbeix els impactes que rep el cos i en regula la temperatura gràcies a la suor. La infermera Magda Tarrés és a Sabadell. Allà parla amb un noi que té problemes d'acné i també es troba amb dues dependentes de grans magatzems que són al·lèrgiques al tint i al maquillatge. Amb elles coneixem alternatives per seguir cuidant la imatge sense el perill de tenir reaccions al·lèrgiques. També visita les instal·lacions del Club de Tennis Sabadell i ens mostra com protegir-nos d'uns petits però molestos enemics: els fongs. La doctora Montserrat Baré es desplaça fins a les Llosses, al Ripollès. Allà es troba amb en Joan, un pagès que pateix a la pell les conseqüències de la seva feina, com ara el rigor del fred i el contagi d'infeccions pel contacte amb els animals. Sense moure's de les Llosses, la doctora Baré també visita l'Uriel, un nen de dos anys que té dermatitis atòpica. El doctor Jordi Schlaghecke es mou pel mercat de Santa Caterina, a Barcelona. Allà troba alguns professionals que per la seva feina solen tenir problemes a la pell, especialment a les mans, i els aconsella com cuidar-la millor. El doctor Schlaghecke completa el seu recorregut parlant amb la Neus, una noia que té dermatitis per contacte amb la pell del préssec i amb altres substàncies que no sap identificar.

El Montseny
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals El Montseny

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural, Biologia

Al Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera, es combinen els paisatges mediterranis amb els centreeuropeus. "Catalunya, natura viva" mostra la riquesa natural i arquitectònica de la zona. El Parc Natural del Montseny es troba a la serralada Prelitoral, entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona. La primera protecció d'aquest espai es va fer l'any 1978, quan va ser declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO. L'any 1987 va aconseguir la categoria de Parc Natural. El parc té 17.372 hectàrees i una zona de protecció de 12.748 hectàrees, distribuïdes en dinou municipis, entre els quals hi ha Aiguafreda, Arbúcies, el Brull, Cànoves i Samalús, Fogars de Montclús, Gualba, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Pere de Vilamajor, Tagamanent i Viladrau. Els cims més emblemàtics del Montseny són les Agudes, amb 1.703 metres; el Matagalls, amb 1.699, i el Turó de l'Home, amb 1.707. La vegetació del parc és molt variada, amb alzinars, pinedes, rouredes, fagedes, landes i matollars. S'hi poden trobar 1.500 espècies de flora superior, 400 de líquens, 800 de fongs i 250 de molses. Així mateix, hi destaquen una desena d'arbres monumentals. Pel que fa als animals, hi ha 280 espècies de vertebrats i un gran nombre d'invertebrats. Al parc habiten espècies com el talpó roig, el tritó pirinenc, el llimac, la salamandra, el ratolí de bosc, el gamarús, la mostela, la serp verda, el tòtil o l'escarabat daurat. Hi ha restes del període Neolític, un jaciment ibèric i bons exemples d'arquitectura romànica, com també castells i molts masos dispersos. També s'hi poden trobar pous de neu i glaç i cabanes de pastor.

Sureda lluminosa
Vídeo

Ciències socials Sureda lluminosa

  • Data 1989
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

Al final de la primavera comença la feina de pelar les suredes. Aquest capítol de "Mediterrània" descriu com s'exploten les suredes i mostra l'aprofitament industrial del suro. La sureda és una comunitat forestal estrictament mediterrània, concretament del Mediterrani occidental. Es tracta d'un bosc de fulla perenne, de colord verd fosc i opac. Les capçades de les suredes deixen passar molta llum, per la qual cosa es tracta de boscos lluminosos. La suredes no moren després de ser cremades pels incendis. De l'escorça socarrada rebroten noves branques. Aquest fet és possible gràcies a la seva escorça de suro, gruixuda i aïllant. A l'entrada de l'estiu comença la pelada de les suredes, que consisteix a arrencar-ne el suro. El suro de qualitat s'obté a partir de la segona pelada. L'operació de pelar l'arbre es fa cada dotze o catorze anys. En aquest període de temps, la sureda s'ha regenerat completament. El suro pot estar afectat per malalties genètiques i per afeccions originades pels fongs. També el malmeten animals com ara les formigues o les eruges. El suro és la matèria primera d'una indústria molt important a zones com l'Empordà i a Sardenya. A més de servir per fer taps de vi, s'aprofita per fer soles de sabata, revestiments, parquets, objectes artesanals i en el món de la moda.

Camps i boscos devorats
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Camps i boscos devorats

  • Data 1989
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

Els boscos i els cultius del Mediterrani viuen amenaçats pels paràsits i els fongs. Aquest capítol del programa "Mediterrània" en descriu el fenomen i les solucions. En alguns casos, poblacions d'insectes formades per un gran nombre d'individus es poden considerar un autèntic flagell. És el cas de les plagues de llagosta, que devasta horts i camps, o de mosca blanca, un paràsit que envaeix el revers de les fulles dels cítrics. Plantes paràsites com la cuscuta s'aprofiten d'òrgans o funcions del seus hostes i les cassanelles o gales causen importants malformacions als roures. En algunes ocasions, els paràsits poden ser letals i ocasionar la mort de l'hoste. És el cas de la tinta, un fong del castanyer, i del xancre, un paràsit també del castanyer. La ruptura de l'equilibri de l'ecosistema afavoreix la presència de flagells. L'empobriment de la flora comporta la desaparició parcial de la fauna, sobretot de la vertebrada. Aleshores només hi queden algunes espècies herbívores, però que es fan molt abundants perquè no tenen depredadors. És així com acaben esdevenint un flagell forestal. Els sistemes agrícoles són propicis als flagells per la seva simplicitat ecològica. Per lluitar-hi, l'home fa servir la química, però les fumigacions poden afectar altres animals i també els homes. A més, poden comportar problemes de contaminació. La grafiosi és un fong que s'apodera dels oms prèviament debilitats per altres flagells. L'eruga processionària és una espècie devoradora de les fulles del pi pinyer, però que és controlada pels seus enemics, altres insectes i ocells insectívors. Les alzines o suredes pateixen l'atac d'una altra eruga defoliadora: la limàntria o peluda. Pel que fa als cítrics, els ataquen l'aranya roja, la cotxinilla, un insecte del grup dels pogons, i el cotonet. En el cas de la cotxinilla, la rodòlia, l'insecte que la depreda, la fa servir l'home com a insecticida natural.

Castanyes i rodells
Vídeo

Ciències naturals Castanyes i rodells

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"Mediterrània" dedica el capítol a les castanyes i a l'aprofitament de la fusta de castanyer, que tradicionalment s'ha fet servir en la fabricació de bótes i bastons. L'aparició de les castanyes s'associa als primers freds de la tardor. El castanyer és un arbre de fulla caduca originari de la Mediterrània oriental. A la tardor, les castanyes, ja madures, cauen espontàniament a terra. El programa mostra com es cullen a Còrsega, on també hi ha el costum d'assecar-les per convertir-les posteriorment en farina. La farina de castanya havia estat l'aliment bàsic a les muntanyes de Còrsega i avui en dia es continua emprant en la cuina i pastisseria tradicionals. Les castanyes que no es cullen serveixen d'aliment al bestiar que pastura pel bosc. La fusta de castanyer s'empra en la fabricació de calaixos i interiors de mobles. Tradicionalment servia per a l'elaboració de bótes i encara hi ha algun taller on es continua fent aquesta feina. "Mediterrània" mostra el procés de fabricació artesanal d'una bóta, des de la preparació de la fusta a la serradora fins al moment en què s'aconsegueix un recipient totalment estanc. Després de la tala dels castanyers, les soques no són mortes i el castanyer hi tornar a aparèixer amb diferents rebrots. Els rebrots descartats serveixen per fer bastons i rodells per a cenyir caixes d'embalatge. El reportatge dóna a conèixer com treballen els rodellaires al bosc. Hi ha diverses malalties que afecten els troncs dels castanyers, com el xancre o la tinta, provocades pels fongs paràsits.

Total 11 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa