Inici » Els més vistos

Els més vistos

Total 10 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
    A Little Bird in the Class
    Vídeo

    Llengües i literatura A Little Bird in the Class

    • Data 2006
    • Idioma Anglès
    • Nivell Educació Primària
    • Àrea Llengua estrangera

    "Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets". Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula. Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".

    A Goldfish at Home
    Vídeo

    Llengües i literatura A Goldfish at Home

    • Data 2006
    • Idioma Anglès
    • Nivell Educació Primària
    • Àrea Llengua estrangera

    El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen. El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera. Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".

    Tornar a començar
    Vídeo

    Tutoria Educació artística Tornar a començar

    • Data 2012
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica

    Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona. Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

    Projecte Sàlix i els sentits
    Vídeo

    Tutoria Llengües i literatura Projecte Sàlix i els sentits

    • Data 2012
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Infantil
    • Àrea Comunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres

    Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.

    Canvis
    Vídeo

    Educació artística Canvis

    • Data 2011
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Educació visual i plàstica

    Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

    Ramon Llull, ciència i acció
    Vídeo

    Ciències socials Llengües i literatura Ramon Llull, ciència i acció

    • Data 1996
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Religió (voluntària), Llengua catalana i literatura, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia

    La vida de Ramon Llull (1232?-1316?) va ser intensa i apassionada com poques n'hi deuen haver hagut. La fe en el seu projecte el va portar a recórrer mitja Europa i una bona part del nord d'Àfrica i de l'Orient pròxim. Malgrat aquest moviment constant, Llull va produir una obra fabulosa per la seva ambició i per les seves dimensions: unes 235 obres sobre les matèries més diverses. Edat, viatges i producció intel.lectual el van convertir en un personatge admirat i discutit en vida, conegut en els més alts cercles cortesans, eclesials i universitaris de l'occident medieval. Un cop mort, la fama i el renom, el mite i la veritat, els seus seguidors i els seus detractors, no van fer altra cosa que augmentar fins a unes dimensions insospitades i durant segles i segles. Fins al punt que podem dir que Ramon Llull és, d'entre els homes que han parlat i escrit en català, aquell que ha tingut una projecció espacial i temporal més vasta en tots els sentits. Llullistes de relleu internacional -Lola Badia, Antoni Bonner, Fernando Domínguez, Jocelyn N.Hillgarth, Charles Lohr, Amador Vega- remarquen la importància de l'obra del beat a la història del pensament i de la literatura occidentals, i l'actualitat extraordinària del missatge llullià.

    El diari de l'aula d'acollida
    Vídeo

    Tutoria El diari de l'aula d'acollida

    • Data 2008
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria
    • Experiència

    En aquest capítol "d'El diari de l'aula d'acollida" s'explica el procés d'incorporació de l'alumnat nouvingut als centres de secundària amb aula d'acollida. Es mostra el funcionament de les aules d'acollida, enteses com un recurs obert on participen diversos agents educatius. En aquest capítol es veuen les vivències que representa per l'alumnat nouvingut la nova realitat i també el que representa per al professorat, per a les famílies i, en general, per a tots aquells qui son protagonistes del procés d'acolliment d'aquest alumnat.

    Organització del SEP a l'Escola Folch i Torres d'Esplugues Ll.
    Vídeo

    Tutoria Organització del SEP a l'Escola Folch i Torres d'Esplugues Ll.

    • Data 2013
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Infantil Educació Primària
    • Àrea Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Tutoria

    Aquest vídeo mostra l'organització del Suport Escolar Personalitzat (SEP) a l'Escola Folch i Torres d'Esplugues de Llobregat, amb grups reduïts o amb presència de dos mestres a l'aula i de la valoració que en fa el centre després de més d'un any d'experiència.

    La xarxa telefònica
    Vídeo

    Tecnologia Matemàtiques Ciències naturals La xarxa telefònica

    • Data 2000
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Matemàtiques, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Electrotècnia, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Tecnologia industrial

    A partir del telèfon i de la xarxa del cable analitzarem el funcionament de la xarxa telefònica. Buscarem la seva interrelació amb la informàtica i estudiarem conceptes com ara codificació numèrica, flux d'informació i Internet.

    La Catalunya de la Renaixença
    Vídeo

    Ciències socials Llengües i literatura La Catalunya de la Renaixença

    • Data 2002
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Història, Llengua catalana i literatura

    "Memòria de Catalunya" dedica el capítol a la part final del segle XIX, amb l'esclat de la Renaixença i del catalanisme polític. La societat catalana va viure a finals del segle XIX un important procés de transformació marcat per la industrialització, l'obrerisme, la Renaixença i el catalanisme polític. En aquest període van sorgir diverses actuacions per rememorar un passat propi i recuperar la identitat catalana. Pel que fa a la llengua, hi va haver diverses posicions. D'una banda, els partidaris del català que es parlava, com Frederic Soler, Pitarra. De l'altra, els "jocsfloralistes", que s'estimaven més un llenguatge artificiós, com Rossend Arús. Tots, però, volien que el català fos considerat un vehicle de cultura. La Renaixença va abastar diferents àmbits culturals, com la literatura, la pintura o l'arquitectura, representada, sobretot, per Elies Rogent, encarregat de la construcció de la Universitat de Barcelona (1859-1874) o de la restauració del monestir de Ripoll (1886-1896). L'any 1833, la publicació de "La pàtria", de Bonaventura Carles Aribau, es considera l'inici de la Renaixença. El poema de Joaquim Rubió i Ors "Lo gaiter del Llobregat" o l'edició, el 1843, de "Lo verdader català" van confirmar el procés de recuperació de la llengua i de la història, que van començar a ser estudiades per erudits com Manuel Milà i Fontanals o Víctor Balaguer. La Reinaxença va rebre un impuls considerable amb l'edició dels Jocs Florals, l'any 1859, a Barcelona, que van contribuir a l'extensió de l'ús del català com a llengua culta i literària. També escriptors com Jacint Verdaguer van ser cabdals per articular la Renaixença. Mossèn Cinto va escriure dos grans poemes èpics amb gran ressò popular: "L'Atlàntida" i "Canigó". Àngel Guimerà, fundador del diari "La Renaixença", també va aconseguir un gran reconeixement amb obres com "Mar i cel", "Maria Rosa" o "Terra Baixa". D'altra banda, Narcís Oller es va convertir en el creador de la novel·la catalana contemporània, amb obres realistes com "L'escanyapobres", "La febre d'or" o "Pilar Prim". Pel que fa a la pintura, cal destacar Marià Fortuny i els germans Vayreda, màxims representants de l'escola paisatgística olotina. Altres àmbits influïts per aquest corrent van ser la geologia, amb els treballs de Juame Almera, l'excursionisme o la música, en especial el cant coral. Josep Anselm Clavé va ser el creador de diferents societats musicals, Lluís Millet i Amadeu Vives van fundar l'Orfeó Català i Pep Ventura va difondre la sardana. Juristes catalans, com Duran i Bas, van publicar un gran nombre d'obres sobre el dret català històric, i el bisbe Josep Torras i Bages va replantejar la unió entre Catalunya i el catolicisme. Pel que fa al catalanisme polític, les primeres expressions van sorgir durant la revolució de 1868, amb el naixement d'un esperit federalista. Hi van contribuir Pi i Margall, amb l'obra "Las nacionalidades", i Valentí Almirall, director del diari federalista "El Estado Catalán",...

    Total 10 resultats
    per pantalla
    Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa