Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 220 resultats
per pantalla
Pantalla de 22
La termoregulació: estalvi energètic natural
Vídeo

Ciències naturals La termoregulació: estalvi energètic natural

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Mantenir el cos a una temperatura constant, com fem tots els mamífers i també fan els ocells, té molts avantatges, però també representa una despesa energètica molt gran. Per tal de reduir la despesa energètica hi ha solucions, com un pelatge hivernal ben espès i aïllant, que redueixi al màxim les pèrdues de temperatura corporal. També surt a compte hivernar, és a dir, parar gairebé del tot l'activitat del cos quan la despesa energètica per mantenir-lo actiu és massa gran. Una altra estratègia és ser més gros. Un cos gros té menys superfície en relació amb el seu volum, i, per tant, pot mantenir la temperatura constant amb menys esforç. Per aquesta raó, els mamífers nòrdics sempre són més grans que els seus parents que viuen en terres calentes del sud. Ara bé, hi ha encara una altra estratègia, que, de fet, és la primigènia: mantenir el cos a una temperatura variable en funció de l'ambient. Així viuen els peixos, els amfibis i els rèptils, i pel que sembla, no els va malament del tot. A dins de l'aigua, els canvis de temperatura són sempre suaus, però a terra és molt diferent. No són animals de sang freda, com tantes vegades ens han dit, sinó de temperatura variable en funció de l'ambient. Ells saben millor que ningú com aprofitar les hores de sol per escalfar el cos. I després, això sí, han de buscar l'ombra: un rèptil es pot morir tant de massa fred com de massa calor. El resultat, però, és que el cos manté la temperatura a base de petits desplaçaments estratègics: prendre el sol no porta feina i escalfa el cos, i estar amagat a l'ombra per refrescar-se tampoc no representa un gran esforç. Res a veure, per exemple, amb els homes, que gastem molta energia per mantenir el cos calent i quan fa calor hem de suar per refrigerar-nos, perdent líquid que després haurem de recuperar. Els rèptils, en aquest cas, són energèticament més eficients, mengen menys i es mouen menys i, per tant, el seu cos no treballa tant i no té tant desgast. Amb aquest sistema, és clar, no és gens estrany que les tortugues visquin més de cent anys.

El fred
Vídeo

Tutoria Ciències naturals El fred

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

El fred pot produir efectes greus en el cos humà, com ara la congelació o la hipotèrmia. Aquest capítol del programa "Méteo K" parla del fred i de com combatre'l. Fa fred quan la temperatura és baixa, però hi ha tres factors que en poden accentuar l'efecte: el vent, la humitat i l'altitud. Pere Rodès, infermer de l'Hospital de Bellvitge, explica que es té fred quan el cos perd temperatura interna, ja que per tenir confortabilitat el cos humà ha de mantenir una temperatura homogènia de 37º. Quan es té fred, el cos tremola com a mecanisme de defensa mitjançant moviments involuntaris de la musculatura per generar calor. El fred pot provocar congelacions, lesions locals a les parts distals de les extremitats, el nas, les orelles... El fred també pot causar hipotèrmia, una davallada de la temperatura corporal per sota dels 35º que pot conduir a la mort. Quan fa fred cal protegir-se les mans, els peus i el cap, les parts del cos que es refreden més ràpidament. Els guants i les bufandes han de ser gruixuts perquè no hi passi el fred. També cal fer servir un sistema de capes: samarreta, jersei i abric. I la roba ha de ser ampla per afavorir una bona circulació de la sang.

Les parts del cos
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Les parts del cos

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural, Biologia

L'espai "Què m'has dit!" repassa el nom de les parts del cos humà i explica el significat de l'expressió "índex de sensació". El doctor David Pedrico, a la seva consulta, parla de les diferents parts del cos i dels seus noms. Les "articulacions" són les unions entre diferents ossos. La seva funció bàsica és la mobilitat. L'articulació del "canell", entre l'avantbraç i la mà, té com a funció moure la mà. El "canell" també es pot anomenar "puny", mot que, a més a més, serveix per referir-se a la mà tancada. Una altra articulació és l'"espatlla", protagonista de diverses expressions: "arronsar les espatlles", que significa mostrar ignorància o indiferència; "posar l'espatlla", que és prestar suport; "guardar les espatlles a algú", que vol dir protegir-lo, i "tenir les espatlles cobertes", que és tenir garanties contra qualsevol risc. Una altra articulació és el "maluc", és molt gros i permet fer moviments d'extensió, flexió i rotació. El "turmell" comprèn la unió dels ossos del peu i de la cama. Es tracta d'una zona delicada per als esportistes, per això molts fan servir una "turmellera", una bena elàstica amb què se subjecta i protegeix el "turmell". Altres parts del cos són les "aixelles" i els "engonals". "Axil·la" és una manera culta de dir "aixella". De la paraula "aixella" n'ha derivat "aixelleró", que es refereix a una peça de roba entre la màniga i el cos d'una camisa. El "clatell" és una regió anatòmica localitzada a la cara posterior del coll. En aquesta regió hi ha les articulacions cervicals. Un "clatellot" o una "clatellada" és un cop de mà al "clatell", però el mot "clatellada" també es pot referir, en sentit figurat, al fet d'haver de pagar més del que un s'esperava. La "canyella" és la regió anatòmica localitzada a la cara anterior de la cama, té poca massa muscular i, per tant, és fàcil tenir-hi lesions. La "canyella" també és l'escorça marronosa i aromàtica del canyeller. D'altra banda, l'expressió "índex de sensació" és una temperatura aparent que indica la percepció de fred o de calor de l'ésser humà, tenint en compte la temperatura ambiental i altres factors meteorològics, com ara el vent.

El món dels mol·luscos
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals El món dels mol·luscos

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

El nàutil és un representant viu d'un grup de mol·luscos cefalòpodes que van aparèixer a la Terra fa sis-cents milions d'anys. Els gasteròpodes i els bivalves són altres grups d'uns animals representats per milers d'espècies diferents. Sembla un calamar vivint dins un cargol, però no ho és. És un nàutil, un representant viu del grup dels ammonites del Juràssic, uns mol·luscos que van aparèixer a la Terra fa ni més ni menys que sis-cents milions d'anys. Avui dia només en queden quatre espècies comptades que viuen en aigües profundes del Pacífic. Els nàutils tenen ulls grossos, entre seixanta i noranta tentacles i una conquilla que els protegeix el cos. Sens dubte, és la prova física que els mol·luscos cefalòpodes, com els nàutils, els pops i els calamars, estan ben emparentats amb els mol·luscos gasteròpodes, com els cargols. Els mol·luscos cefalòpodes es troben entre els invertebrats més avançats des del punt de vista neurològic. Com ve a dir el seu nom, porten els peus al cap. I, com la major part de mol·luscos, encara viuen al mar, d'on en són originaris. Els calamars gegants, que pertanyen a aquest grup, poden pesar més de mitja tona i fer més de deu metres de llarg i són, per tant, tot un rècord en el món dels invertebrats. Però els cefalòpodes representen només una centèsima part de les gairebé cent mil espècies de mol·luscos conegudes en l'actualitat. La immensa majoria de mol·luscos són gasteròpodes, és a dir, són cargols, cargolines i llimacs que poden viure al mar, en aigües dolces o en terra ferma, però que tenen una forma molt particular. Gasteròpode significa "amb els peus al ventre". I així són, amb un peu a sota el cos que els permet moure's, encara que sigui a poc a poc, i una llengua raspadora o ràdula per a rosegar el menjar. La major part tenen una conquilla calcificada que els protegeix el cos. El tercer grup de mol·luscos, pel que fa al nombre d'espècies, són els bivalves. Una altra vegada, com diu el seu nom, es caracteritzen per les dues valves més o menys simètriques que els protegeixen el cos. N'hi ha unes tretze mil espècies, la major part marines, i les seves conquilles són tan dures que s'acumulen a les platges fins que no s'han descompost. Semblen restes inútils, però no ho són pas. Al registre fòssil es conserven molt bé, i ens han servit per datar moltes pàgines de l'evolució. A Europa, hi ha qui en fa col·lecció i a l'Àfrica, en canvi, les barregen amb quitrà i asfalten carreteres com si es tractés d'una grava qualsevol. A la natura, en canvi, les conquilles tenen molta més utilitat: serveixen, per exemple, per fer de casa a mil quatre-centes espècies de crancs ermitans.

Origen i evolució dels cetacis
Vídeo

Ciències naturals Origen i evolució dels cetacis

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

"El medi ambient" parla dels cetacis, uns mamífers d'origen terrestre, completament adaptats a la vida aquàtica, que van aparèixer al període eocè, ara fa uns cinquanta milions d'anys. Els grans dinosaures s'havien extingit feia relativament poc i havien deixat un nínxol ecològic buit. En aquestes condicions, alguns d'aquells mamífers primigenis van començar a ocupar el lloc que havien deixat els plesiosaures i altres parents, i es van adaptar a viure en remull. Els exemplars més ben dotats per viure a l'aigua eren els que tenien menys competència i, per tant, més possibilitats de sobreviure i deixar descendència. I, així, a poc a poc, a través de moltes generacions, l'evolució va anar modelant el cos dels cetacis. Va desaparèixer el pèl, el cos va agafar forma hidrodinàmica, les extremitats anteriors es van transformar en aletes, les posteriors van desaparèixer gairebé del tot i els conductes respiratoris es van desplaçar a sobre el cap fins a convertir-se en espiracles situats al punt més alt del cos. Els primitius cetacis de l'ordre dels arqueocets que van viure a l'eocè ja tenien totes aquestes adaptacions, a més de dents diferenciades, amb incisius, queixals i canins. Seria molt fàcil dir que els cetacis actuals són els descendents d'aquells cetacis primigenis de cos allargat i cap petit. Però no hi ha fòssils que ho demostrin i, d'altra banda, és ben possible que la semblança entre uns i altres sigui un cas més de convergència evolutiva. És a dir, que diversos grups de mamífers primitius s'hagin adaptat a la vida aquàtica de manera independent i les condicions del nou ambient els hagin portat a tenir una apariència externa molt semblant. Actualment existeixen unes vuitanta espècies de cetacis. La majoria pertanyen a l'ordre dels odontocets, és a dir, són cetacis amb dents, que fan servir per subjectar preses de mida grossa: peixos, calamars, foques i fins i tot ocells. Els dofins, els caps d'olla, les orques i els catxalots pertanyen a aquest grup majoritari. Les balenes autèntiques, de l'ordre dels misticets, no tenen dents, i al seu lloc hi ha una munió de làmines còrnies d'origen dèrmic que pengen de la mandíbula superior i que actuen com un colador. Deixen entrar l'aigua carregada de petits crustacis i peixos, i després l'expulsen retenint el menjar a l'interior de la boca. Però els fetus d'algunes espècies de balenes encara guarden restes de dents, i això demostra que els seus ancestres devien ser cetacis dentats. Els misticets, des d'aquest punt de vista, són els cetacis més evolucionats.

Ossos forts
Vídeo

Educació física Ossos forts

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació física

"Posa't en forma" proposa diversos exercicis de gimnàstica per enfortir la musculatura i tonificar el cos per ajudar a prevenir l'osteoporosi. El programa també parla de la pràctica de l'hoquei herba. Per tenir els ossos ben forts i prevenir els efectes de l'osteoporosi, Anna Castellet, la presentadora del programa, ha preparat una classe amb exercicis de "just pump" o "body pump" per tonificar els músculs de tot el cos. Aquests exercicis, destinats tant als joves com a la gent gran, es fan amb una barra i pesos al ritme de la música. El cos humà està format per dos-cents sis ossos, que estan units per les articulacions i subjectats per forts lligaments i per músculs. Els ossos van creixent fins a l'edat adulta, gràcies al calci que van assimilant. Però a mesura que ens fem grans, també pateixen els efectes de l'envelliment, en especial els ossos de les zones articulars. L'osteoporosi és una malaltia que provoca la pèrdua de massa òssia, que fa que els ossos es tornin molt fràgils. L'artrosi és una altra malaltia que afecta principalment les articulacions de genolls i malucs, que apareix quan es desgasta el cartílag que protegeix els ossos. Per evitar el desgast de l'esquelet, a més de cuidar l'alimentació, cal fer exercici i enfortir la musculatura que li dóna suport. A la sala de màquines, l'entrenador personal Sergi Martín presenta diferents exercicis per tonificar la musculatura de les cames. I Ismael Fernández, encarregat d'Intemperie, mostra diferents tipus de gorres per protegir el cap quan es practica esport a l'aire lliure. Anna Castellet també es desplaça fins a les instal·lacions de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya per parlar amb Diego Silla, professor d'hoquei herba, sobre la pràctica d'aquest esport d'equip. Finalment, es destaca que amb l'exercici físic i una dieta rica en calci es poden tenir uns ossos més forts. Una correcta aportació de calci és fonamental durant tota la vida per aconseguir una adequada densitat de massa òssia i prevenir malalties com l'osteoporosi i les fractures que se'n deriven. El calci es pot trobar en molts aliments, però la llet i els seus derivats, els iogurts i els formatges, són els que porten el calci que el cos aprofita millor.

Salut cardiovascular
Vídeo

Educació física Salut cardiovascular

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació física

La classe de gimnàstica d'aquesta edició de "Posa't en forma" està dedicada a enfortir el cor. A més, s'explica com funciona el sistema cardiovascular i es parla del colesterol. Anna Castellet, monitora d'activitats dirigides, ha preparat una coreografia d'aeròbic en què es treballa la coordinació i es fa una important feina cardiovascular. Tot seguit, continua la coreografia a ritme de hip-hop. El sistema cardiovascular fa que el cor bombegi la sang cap als pulmons i, un cop oxigenada, la transporti cap a tots els òrgans del cos a través dels vasos sanguinis. Si es fa exercici de manera regular, el cor s'enforteix perquè s'eixamplen les seves cavitats. Així, circularà més sang en cada batec, baixaran les pulsacions en repòs i augmentarà el nivell d'oxigenació del cos. A la sala de fitness, Cèsar J. Muñoz, entrenador personal, mostra com funciona la cinta de córrer. I Isabel Amat, de l'empresa Nike, parla del "convertible top", un jersei per fer servir al gimnàs que es pot arribar a posar de vuit maneres diferents. Anna Castellet també entrevista Guillem Bracons, especialista en bicis de Probike. Tots dos practiquen ciclisme de passeig, una bona alternativa per desplaçar-se i per practicar esport al mateix temps. Finalment, es destaca que és tan dolent un excés de colesterol com un dèficit. Per al correcte funcionament del cos humà és indispensable que hi hagi una sèrie de greixos específics, com el colesterol. El colesterol és l'encarregat de construir les parets de les cèl·lules del cos, d'ajudar en la digestió dels aliments i de produir algunes hormones i vitamines. Per tant, mantenir els nivells de colesterol adequats ajuda a conservar un cor saludable, però si aquests nivells recomanats se superen, augmenta el risc de patir alteracions als vasos sanguinis i, fins i tot, al cor.

Salut interna
Vídeo

Tutoria Educació física Salut interna

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Educació física, Tutoria

"Posa't en forma" dedica el programa a les dones embarassades i presenta una classe de gimnàstica pensada exclusivament per a elles. La monitora d'activitats dirigides i presentadora del programa, Anna Castellet, proposa diferents exercicis molt senzills al ritme de la música. L'activitat física durant l'embaràs, i concretament el treball aeròbic, ajuda a guanyar vitalitat i a oxigenar tot el cos, com també a prevenir la diabetis gestacional, a millorar la circulació de les cames i a prevenir la retenció de líquids. L'embaràs comporta un seguit de canvis en la dona, que fan possible el bon desenvolupament del fetus i l'adaptació del seu cos al creixement del nadó. A mesura que passen els mesos, les parets de la panxa es van eixamplant i òrgans com l'estómac o els intestins s'adapten a l'espai que els deixa l'úter. L'expansió de l'úter i l'augment dels pits fan que les dones vegin alterat el seu centre de gravetat. Com que l'esquena té una major pressió abdominal, el tronc es va arquejant per compensar el pes. Un altre element a tenir en compte són els canvis hormonals. Alguns exercicis permeten preparar el cos per al moment del part i també faciliten una recuperació física més ràpida després de l'embaràs. Durant l'embaràs, també es poden fer activitats de manteniment i tonificació a la sala de fitness. L'entrenador personal Sergi Martín mostra un exercici que s'hi pot fer. I Ismael Fernández, encarregat d'Intemperie, parla de les motxilles i de les cadiretes per dur els nadons quan es fan passejades per la muntanya o en bicicleta. La presentadora, Anna Castellet, també entrevista Montse Serlavós, monitora d'ai-txi. L'ai-txi és la pràctica del tai-txi dins de l'aigua, una activitat molt recomanable per a les dones embarassades. Finalment, al programa es destaca que hi ha aliments que milloren el trànsit intestinal, i per tant, la qualitat de vida de les dones durant l'embaràs. La majoria de dones embarassades pateixen estrenyiment a causa dels canvis que fa el cos durant el període de gestació. Per minimitzar-ho, és bo seguir una dieta amb prou fibra. Això vol dir menjar fruita i verdura cada dia, i també cereals integrals.

Constants universals
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Constants universals

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

La constant de Planck, la velocitat de la llum i la constant de la gravitació són tres mesures que caracteritzen l'univers. "Dígits" explica les investigacions dutes a terme per obtenir-les. Quan cau un cos, es posa de manifest la gravetat, és a dir, la força d'atracció que exerceix la massa de la Terra sobre la massa del cos. El científic Isaac Newton va descobrir que aquesta força és la mateixa que provoca el moviment dels planetes i dels astres. La va avaluar amb el que es coneix com la "llei de la gravitació universal". Segons aquesta llei, la gravetat augmenta amb el producte de les masses i disminueix segons la distància que hi ha entre aquestes. La fórmula conté la constant "G", anomenada "constant de gravitació". Newton no va arribar a quantificar-la, però ho va fer, cent anys més tard, Henry Cavendish. "G" és un número molt petit del qual se sap ben poc. Un altre fenomen és el de la llum. La llum és l'energia que viatja en forma d'ones electromagnètiques. No hi ha res a l'univers que es mogui més de pressa. El francès Léon Foucault va ser el primer a calcular-la, al segle XIX, amb certa precisió. Més endavant, el nord-americà Albert Michelson en va obtenir un valor més precís. Albert Einstein va incloure la velocitat de la llum, "c", en la fórmula que relaciona massa i energia. El foc és un altre fenomen natural comú. L'estudi del foc i, en particular, l'estudi de la combustió d'un cos, va donar lloc a una altra constant significativa. El científic alemany Max Planck va proposar que la radiació evolucionava de manera discontinua, per paquets, per una mena de partícules d'energia que va anomenar "quanta". Cada quàntum suposa una quantitat d'energia, "h", que s'anomena "constant de Planck". Després es va demostrar que tota radiació electromagnètica, no tan sols d'un cos calent, té lloc en forma de "quanta". Al segle XX, aquesta nova realitat quàntica va revolucionar la física.

Suor, salut i llàgrimes
Vídeo

Ciències naturals Suor, salut i llàgrimes

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

La suor és una reacció del cos necessària per viure. Sense suor, moriríem ofegats. Hi ha persones, però, que la pateixen en excés: és el que s'anomena hiperhidrosi. "Quèquicom" parla del problema de la suor i de les possibles solucions. Alba Casals és una persona que pateix hiperhidrosi. Li suen les mans en excés i això ha influït tant en la seva vida personal com professional. La reportera del programa, Samantha Vall, l'acompanya a la consulta del dermatòleg Ramon Grimalt, a l'Hospital Clínic de Barcelona, perquè l'aconselli què pot fer, i descobreix que una de les solucions és l'operació. A les persones que pateixen hiperhidrosi no els funciona el nervi simpàtic, que és l'encarregat de regular la temperatura del cos. Tallant part d'aquest nervi, queda pràcticament resolt el problema. La reportera també vol saber com funciona el mecanisme de la sudoració. El doctor Jordi Desola, expert en salut en medis extrems, li dóna una sèrie de consells per hidratar-se, que, precisament, són contraris als que fa servir tothom. Aclimatar-se seria la millor manera de treure un màxim rendiment de nosaltres sense perdre gaire aigua a través de la sudoració. Samantha Vall es pren una píndola amb un microxip a dins que li dirà constantment a quina temperatura està l'interior del seu cos mentre fa exercici. D'aquesta manera sap si està aclimatada o no. Això ho fa al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, sota la supervisió del doctor Piero Galilea. Al plató, el presentador del programa, Marc Boada, explica què és la suor compensatòria i per què cada persona fa una olor diferent.

Total 220 resultats
per pantalla
Pantalla de 22

Àrea professorat

Programació educativa