Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 14 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
Pressió atmosfèrica
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Pressió atmosfèrica

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia, Biologia, Tecnologia industrial

Quan viatgem en avió o en helicòpter, o quan guanyem altura, notem que se'ns tapen les orelles. És per culpa de la pressió atmosfèrica. En canvi, a prop del nivell del mar, el cos s'adapta perfectament a la pressió que hi ha. "Méteo K" dedica el capítol a la pressió atmosfèrica. La pressió atmosfèrica és el pes de l'aire que hi ha a sobre nostre. Les zones situades a nivell del mar tenen més pressió atmosfèrica que les més elevades. Així, a l'Everest, la muntanya més alta del món, la pressió és la més baixa de la Terra. L'alpinista Araceli Segarra explica que, amb una pressió atmosfèrica baixa, el cos té una sèrie de mecanismes d'adaptació, com ara l'augment de la freqüència respiratòria i de la freqüència cardíaca i la disminució del volum de sang circulant i, per tant, el creixement de la seva viscositat. Com que la sang és més espessa li costa més arribar a les extremitats, als dits de les mans i dels peus. Per això aquestes parts del cos tenen més probabilitats de congelar-se. La falta de pressió també afecta a l'hora de cuinar, ja que l'aigua no bull a cent graus, sinó que, a molta altitud, sol bullir a uns seixanta-cinc graus. Això vol dir que tot el que es cuina triga molt més a fer-se. La pressió atmosfèrica es calcula amb el baròmetre, un aparell que calcula la pressió en mil·límetres de mercuri o en mil·libars. La pressió normal a nivell del mar equival a 1.013 mbar. Si augmenta la pressió atmosfèrica per sobre de la normal hi ha un anticicló, o sigui, bon temps. Si baixa, hi ha una depressió, és a dir, pluges.

Anticiclons i depressions
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Anticiclons i depressions

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

El programa "Méteo K" parla, en aquest capítol, de com identificar les depressions i els anticiclons. Josep Ayats, professor de la Universitat de Vic, aclareix que abans de tractar els conceptes de depressió i anticicló, cal parlar de la pressió atmosfèrica. L'aire de l'atmosfera està format per una barreja de gasos que tenen un determinat pes. És justament el pes d'aquest aire sobre la superfície terrestre el que s'anomena pressió atmosfèrica. Aquesta pressió atmosfèrica no és la mateixa a tot arreu, per això hi ha zones amb anticiclons i zones amb depressions. Els anticiclons i les depressions surten als mapes isobàrics del temps. Aquests mapes es diuen així perquè representen les isòbares, les línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica. Quan hi ha una depressió, sovint hi ha pluja i xàfecs i es diu que fa mal temps. Pel que fa a l'anticicló, és una zona de la superfície terrestre on hi ha valors alts de pressió atmosfèrica. A l'estiu, l'anticicló proporciona un temps càlid i sec, però també pot provocar boires diürnes a la costa.

Marees
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Marees

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

En aquesta ocasió, l'espai "Méteo K" parla de les marees i explica on n'hi pot haver i quines conseqüències tenen. Les marees són els moviments d'aigua provocats per l'atracció que el Sol i principalment la Lluna generen sobre el mar. Josep Pascual, observador meteorològic de l'Estartit, explica que l'amplitud de marea canvia segons la fase de la Lluna. Així, per exemple, en lluna nova i en lluna plena és màxima, i en quart creixent i en quart minvant és mínima. Aquesta amplitud és d'alguns metres als mars oberts i als oceans. En canvi, al Mediterrani, és només d'entre deu i vint-i-cinc cm. A banda dels canvis de nivell del mar causats per la Lluna i el Sol, n'hi ha d'altres de més amplitud causats per la pressió atmosfèrica. Quan la pressió atmosfèrica puja, el mar baixa, i es produeix l'efecte contrari quan la pressió és baixa. La marea vermella és un fenomen natural provocat per petites algues que hi ha en diversos oceans del planeta. S'anomena així perquè aquests microoganismes fan que l'aigua es vegi de color vermell. Algunes de les marees vermelles són perilloses per a la salut i també perjudiquen la pesca i el turisme a les regions en què apareixen. Les marees negres són les provocades pels vessaments de petroli al mar.

Pressió atmosfèrica
Vídeo

Ciències naturals Pressió atmosfèrica

  • Data 1986
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Documental en el que es demostra a través de diferents experiments es demostra l'existència de la pressió atmosfèrica.

La neu i les allaus a Andorra
Vídeo

Ciències naturals La neu i les allaus a Andorra

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Els agents rurals d'Andorra, anomenats banders, analitzen el mantell de neu. El seu lloc de treball, a la muntanya, els obliga a conèixer bé aquest element, que cau de diferents maneres i també amb densitats i humitats diverses. El primer pas és identificar les diferents capes que formen el mantell, acumulades en dies i condicions meteorològiques variades. Un cop coneguda la duresa s'investiguen altres propietats: la mida de les volves, la forma, la cohesió... Les dades es relacionen amb la temperatura i la fondària a què s'han trobat, i tot plegat es contrasta amb les dades meteorològiques de dies passats. Així s'intenta obtenir algun patró de comportament de la neu. La interpretació dels mapes meteorològics es fa a la seu del CENMA. Successions de mapes de la pressió atmosfèrica al nivell del mar, a 1.500 metres o en alçada, a 5.500 metres, permeten comprendre com ha estat possible allò que els geòlegs han trobat i descrit a peu de pistes d'esquí. Les tècniques de recerca de víctimes d'allaus és un altre dels coneixements que transfereix a la societat andorrana l'Espai de Neu i Allaus, que pretén reduir els riscos dels cada cop més freqüents usuaris de la muntanya a l'hivern.

Tot es rodó en el tenis
Vídeo

Educació física Ciències naturals Tot es rodó en el tenis

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació física, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

"Quèquicom" descobreix què té a veure el tennis amb els babilonis i la maizena; quin campió és capaç de fer girar la pilota a 5.000 revolucions per minut i com és que les pilotes de tennis han de ser peludes. El tennista Galo Blanco, que va arribar a ser el 40 del món, ensenya a la reportera del programa, Samantha Vall, a donar diversos efectes a la bola. El vol i el rebot són radicalment diferents segons el cop, la superfície i el pèl de la pilota. La resposta implica la física aeronàutica. Daniel Crespo, físic de la Universitat Politècnica de Catalunya, ho explica a la pista del Club Tennis Sant Cugat. En el tennis tot està tan controlat, que no només es mira la pressió de les pilotes, sinó també el lloc on es juga. A prop del mar, com a Barcelona, hi ha més pressió atmosfèrica i, per tant, la pilota corre menys que a Madrid, que està a 600 metres d'alçada. Al plató, el presentador del programa, Marc Boada, fa notar que el 6 és el número màgic del tennis. En aquest esport es compta com si fos un rellotge. Per aclarir-ho, es remunta a l'antiga Mesopotàmia i passa per l'any solar i el cercle. I de les matemàtiques, a la fisiologia. Els colzes i els canells dels jugadors de tenis i pàdel acostumen a patir lesions. El servei mèdic del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès aconsella a la Samantha com ha de fer el cop per no danyar les articulacions. L'altre factor és la raqueta, que ha de transmetre la força a la pilota sense retrucs. Per aconseguir-ho, els fabricants apliquen la nanotecnologia i, fins i tot, hi posen fluids no newtonians. Una maizena densa és un fluid d'aquest tipus: la seva viscositat varia segons la pressió i la temperatura. Hi ha raquetes que tenen un fluid dins del marc que es posa més rígid com més fort és l'impacte. Amb l'ajuda de la tecnologia, jugadors com Andy Roddick aconsegueixen fer serveis a 246 km/h.

El llopet del Japó, al delta de l'Ebre
Vídeo

Ciències naturals El llopet del Japó, al delta de l'Ebre

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" parla del llopet de riu del Japó, un peix menut d'origen asiàtic que s'ha convertit en l'enèsima espècie introduïda a la fauna piscícola del delta de l'Ebre. El llopet de riu del Japó és un peix comú en aquaris d'aigua dolça, que en el món de l'aquariofília és conegut també com a peix baròmetre, ja que és sensible als canvis en la pressió atmosfèrica i mostra més activitat amb l'entrada d'una depressió. El rescat anual dels peixos que es troben als canals ha servit per poder valorar amb precisió l'expansió d'aquest peix. Fa només set anys, l'espècie era una curiositat que va representar en el seu moment la primera cita a la península Ibèrica. Ara, els llopets de riu del Japó s'extreuen del medi com les altres espècies introduïdes i s'utilitzen, en aquest cas, com a aliment viu al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Canal Vell. El llopet del Japó no és l'únic peix que ha arribat al delta de l'Ebre per la via de l'aquariofília. Actualment, hi ha dotzenes d'espècies de peixos originàries de tot el món que són comercialitzades com a peix d'aquari, i totes són candidates a aparèixer lluny del seu hàbitat si algú les allibera o s'escapen d'algun majorista i troben un ambient adequat per sobreviure. Avui en dia, el llopet del Japó ja ocupa pràcticament tots els ambients aquàtics del Delta on la salinitat no és gaire elevada. Viu als canals, als desguassos, a les basses i fins i tot als arrossars, ja que, igual que les anguiles, té la capacitat de sobreviure amb molt poca aigua, amb el cos enterrat el fang. Fa ben poc era un desconegut al delta de l'Ebre, però ara hi abunda tant que fins i tot li han tret noms vulgars, i és conegut com a "sirulet", "anguileta" i també "loncha", en referència al seu nom castellà.

Codi PEGI
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Codi PEGI

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Tecnologia industrial

El programa "Bit@bit" dedica aquest capítol al codi PEGI, una classificació orientativa que porten els videojocs. El codi PEGI, que vol dir Pan European Game Information, classifica els videojocs per edats i continguts. Aquesta classificació no suggereix si el joc és millor o pitjor, sinó que simplement informa de si, per exemple, és un joc violent o per a més grans de 18 anys. El codi PEGI l'han creat experts, acadèmics, consumidors i creadors de videojocs i s'aplica en molts països. Ara bé, aquest codi no és obligatori, és orientatiu. De fet, els Estats Units i el Japó tenen altres sistemes per orientar els compradors. D'altra banda, la secció "Minibits" presenta en Geminoid, un robot amb les mateixes faccions que el científic japonès que l'ha creat. El programa també recomana tres videojocs: el joc multiplataforma Surf's Up, per fer piruetes amb pingüins; el joc per a PC Global Agenda, en què cal superar missions perilloses d'espionatge, i 32 America's Cup, també per a PC. Finalment, l'apartat "Bit@l'aula" mostra una experiència del CEIP Teresa Claramunt de Sabadell, al Vallès Occidental. L'escola disposa d'una estació meteorològica digital que permet conèixer la direcció i la velocitat del vent, la temperatura, la humitat o la pressió atmosfèrica. A més, gràcies a un programa informàtic, els alumnes del centre elaboren gràfics amb les dades de temperatura o de pluja.

Salut i clima
Vídeo

Ciències naturals Salut i clima

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

L'espai "Méteo K" repassa alguns fenòmens meteorològics que poden afectar la salut de les persones. Tot i que la salut no depèn exclusivament del temps, hi ha fenòmens meteorològics que sí que influeixen directament en la nostra salut. Un dels factors que condiciona més la nostra salut és la temperatura, i afecta sobretot els nens i les persones grans. Josep Miquel Raso, professor de Geografia de la UB, recorda que les temperatures molt altes o molt baixes poden representar un perill per a la salut, especialment per a aquells que tenen alguna malaltia crònica del cor o de l'aparell respiratori. La pressió atmosfèrica pot provocar mal de cap, canvis en l'estat d'ànim i dolor als ossos. La primavera també influeix directament en la salut, ja que en aquesta època algunes plantes deixen anar pol·len i les perones amb al·lèrgia poden tenir problemes respiratoris. El temps i el clima tenen molta relació amb l'aspecte físic. Les pells fosques es troben en climes de gran radiació solar, és una manera de protegir-se dels rajos del Sol. La forma dels ulls dels xinesos serveix per protegir-los de l'excés de llum. Les fosses nasals amples s'associen a llocs molt humits.

La humitat
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals La humitat

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

Què és la humitat? Com ens afecta? Com es mesura? L'espai "Méteo K" dedica el capítol a respondre a totes aquestes preguntes. La humitat és la quantitat de vapor d'aigua que hi ha a l'aire. Prové de l'evaporació de l'aigua dels mars, oceans, llacs i rius. Les zones properes al mar tenen un clima humit, i les allunyades, un clima de contrastos, molt fred a l'hivern i amb molta calor a l'estiu. La humitat va lligada a la pressió atmosfèrica i a la temperatura. A l'aire calent hi ha més vapor d'aigua que al fred. Per això, les zones més plujoses del planeta són a l'equador. El biòleg Joan Queralt explica que, probablement, el terra de la selva pluvial equatorial sigui un dels llocs més humits del món, ja que la humitat no baixa mai del 95 %. Hi ha diverses condicions favorables: el sòl està cobert de fullaraca en descomposició, la temperatura no baixa mai dels 28 graus, hi ha una espessa capa de vint metres de fulles que no deixen passar la llum del Sol i cada tarda hi cauen prop de cent litres per metre quadrat. La humitat influeix també sobre la llargada dels cabells, que, segons el temps que faci, poden estirar-se o escurçar-se. Això passa perquè la queratina, la proteïna de què està fet un cabell, és una molècula que s'enrotlla sobre si mateixa, gràcies a l'existència d'uns enllaços interns. Amb l'aigua de la humitat atmosfèrica, aquests enllaços, que són dèbils, es trenquen i, aleshores, el cabell s'estira i s'allarga. En canvi, quan el temps és sec, aquests enllaços es tornen a formar, la proteïna s'enrotlla i el cabell s'arrissa i s'escurça. Hi ha dues maneres d'expressar la humitat. La humitat absoluta és la quantitat d'aigua que conté l'aire. La humitat relativa es fa servir quan en aquest aire ja no hi cap més aigua. Si supera un límit, l'aigua entela els vidres. Per mesurar la quantitat d'humitat de l'aire es fan servir diversos aparells. Un és el psicròmetre, que està format per dos termòmetres. Un porta una bola seca i l'altre, una de mullada. La humitat es calcula en unes taules a partir de la diferència de les dues temperatures obtingudes. Un altre és l'higrògraf, que representa amb una gràfica el nivell d'humitat. Fa servir com a sensor un feix de cabells d'una dona jove i rossa. Es basa en la diferència de longitud d'un cabell segons si està sec o humit.

Total 14 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa