Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 9 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Natura
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Natura

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

En aquest capítol, "Col·leccionistes" visita una de les millors col·leccions d'insectes de Catalunya, fotografia papallones al delta del Llobregat, viatja fins a la població francesa de Millau, una de les meques dels aficionats als fòssils, i busca bolets al Berguedà. Albert Masó és biòleg i fotògraf de la natura. La seva especialitat són els insectes i, més concretament, les papallones. L'Abert visita la col·lecció d'insectes dels germans Villarrubia, acompanyat per Ramon Villarrubia. I, al delta del Llobregat, mostra com aconsegueix fotografiar papallones. Salvador Grabulosa viu al Berguedà i és un apassionat dels bolets. Aquest aficionat a la micologia col·lecciona segells de bolets. En té de tot el món i li agrada que li arribin timbrats. Fermí Pérez col·lecciona fòssils, una passió que li ve de petit. De la seva col·lecció, en destaca els ammonits, en té de diversos tipus i de diferents mides. D'altres fòssils interessants són els trilobits. A Millau, a França, assisteix a una fira anual de minerals i fòssils.

La processionària, en expansió
Vídeo

Ciències naturals La processionària, en expansió

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" dedica el capítol a la processionària del pi, una eruga que s'acaba convertint en una papallona nocturna autòctona de Catalunya. Les processons d'enterrament de la processionària del pi són la cara més coneguda d'aquest insecte. Apareixen cada any quan les erugues baixen dels pins després d'haver passat l'hivern protegides dins les bosses o cabdells de seda que teixeixen elles mateixes. La funció de les processons és buscar un lloc arrecerat perquè les erugues puguin portar a terme la metamorfosi, i així convertir-se primer en crisàlides i després en papallones. Les crisàlides estan protegides per un capoll blanquinós que s'enfosqueix amb el temps i necessiten passar uns quants mesos enterrades abans de tornar a emergir convertides en papallones. Una part entren en letargia i poden néixer fins a tres anys més tard, cosa que afavoreix l'expansió de l'espècie. Però la primera tongada de papallones neix entre juny i setembre del mateix any. L'única funció dels adults és aparellar-se i pondre una munió d'ous diminuts dels quals naixeran les erugues al cap de cinc setmanes. Quan s'acosta l'hivern, les erugues es protegeixen del fred teixint els coneguts capolls de seda a les parts més assolellades dels pins. La processionària del pi és un lepidòpter heteròcer, és a dir, una papallona nocturna autòctona de Catalunya que en la seva densitat adequada compleix una important funció reguladora de diverses espècies de pins. Les seves poblacions es mantenen baixes gràcies als depredadors naturals i a les condicions del medi. El fred intens, a les zones de muntanya, i la falta de plantes nutrícies adequades, a la terra baixa, són dos dels factors que en limiten les poblacions de manera natural. Normalment, les processons d'enterrament apareixen cada any a finals d'hivern, però des de fa un parell d'anys el cicle s'ha avançat, i ara ja és possible veure-les fins i tot a principis de gener.

L'olfacte, el sentit més primitiu
Vídeo

Ciències naturals L'olfacte, el sentit més primitiu

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

A diferència dels animals, el sentit de l'olfacte ha deixat de ser un sentit vital per als humans. "El medi ambient" dedica el capítol a aquest sentit i a les investigacions que se'n fan. El salmó segueix camins olfactius per trobar el sender cap al rius on va néixer i tornar al mar. Les papallones mascle senten l'olor de les femelles a quilòmetres. Els taurons detecten les preses olfactivament a grans distàncies i les gaseles corren un gran perill si no senten l'olor dels lleons. El sentit de l'olfacte i el del gust són els més primitius. A l'Hospital Clínic de Barcelona determinen la capacitat olfactiva de les persones amb les olfactometries, el sistema reconegut per la Unió Europea de mesurar les intensitats i característiques de les olors. Els humans olorem a través d'uns terminals nerviosos connectats directament a la part del cervell relacionada amb la memòria i les emocions, però l'olfacte ha deixat de ser un sentit vital. Al centre d'investigació de l'empresa de perfumeria Puig, el director, Rossend Mateo, i el seu equip fan una mitjana de vuit mil avaluacions d'olors cada any. Òbviament, van molt més enllà del que és bo o dolent a l'hora de definir cada olor. Un perfumista treballa normalment amb uns quatre-cents elements complexos que combina triant entre milers de components bàsics, molts desconeguts encara. Per això, els professionals de la creació de fragàncies sovint no parlen de les molècules volàtils detectades pels terminals nerviosos específics, sinó que, per entendre's, fan servir conceptes d'altres sentits com el de la vista i el tacte, i fins i tot de la psicologia.

La migració de les papallones monarca
Vídeo

Ciències naturals La migració de les papallones monarca

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" descobreix com passa l'hivern la papallona monarca, una espècie pròxima a la papallona tigre que ha aparegut alguna vegada al delta de l'Ebre. Com totes les de la seva família, les monarques són papallones bàsicament d'origen tropical que han colonitzat zones tan disperses com les illes Canàries, Austràlia i Nova Zelanda. Però les poblacions més conegudes de monarques no són les que hi ha repartides per tot el món, sinó les que viuen a Nord-amèrica, entre el nord dels Estats Units i el sud del Canadà. Durant molts anys, científics de tot el món es van preguntar com passaven l'hivern aquestes papallones, que cada tardor desapareixen literalment del seu hàbitat sense deixar cap mena de rastre. Primer, la comunitat científica situava les papallones passant l'hivern en alguna zona tropical, fins que, el 1975, el misteri va quedar resolt. I, contràriament al que es pensava, les monarques no passen l'hivern al tròpic, sinó en una zona relativament freda, a més de tres mil metres d'altitud, a la majestuosa Sierra Madre Occidental de Mèxic.

Origen dels mamífers
Vídeo

Ciències naturals Origen dels mamífers

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

L'origen dels mamífers es remunta a finals del període Triàsic, ara fa més de dos-cents milions d'anys. "El medi ambient" explica, en aquest capítol, com han evolucionat fins ara. Els mamífers van evolucionar a partir dels sinàpsids primitius, un grup d'animals de quatre potes que havien estat molt abundants, però l'expansió dels dinosaures en va fer recular la població. La competència directa dels dinosaures devia fer espavilar els pocs sinàpsids que havien sobreviscut, que van buscar sistemes per explotar unes altres condicions. En aquells moments ser petit i nocturn era tot un avantatge, però comportava problemes per escalfar el cos. Així van néixer els pèls, originats a partir de plecs cutanis, i, més tard, l'homeotèrmia, és a dir, la capacitat per mantenir constant la temperatura del cos. Quan els dinosaures van desaparèixer, aquells petits vertebrats ja estaven preparats per a l'expansió. Havia arribat l'hora dels mamífers. A poc a poc, els mamífers van ocupar l'espai lliure i es van estendre per tot el món. L'adaptació a les noves condicions va diversificar el grup fins a límits insospitats, però tots han conservat sempre les seves tres característiques més genuïnes: tenen pèl, encara que sigui només durant l'estat embrionari, tenen pits i tenen tres ossos a l'orella mitjana. Un altra característica pròpia dels mamífers és el sistema de reproducció. Els mamífers més primitius, com els equidnes i els ornitorincs, encara ponen ous. Però la immensa majoria són vivípars, és a dir, els embrions es desenvolupen dins el cos de la femella i neixen en un estat de creixement que pot ser més o menys avançat. En els mamífers marsupials, els més primitius d'aquest grup, les cries, després de néixer, encara han de passar una temporada dins una bossa externa de la mare, anomenada marsupi. En els mamífers més moderns o placentats, que són la major part, els petits surten directament a l'exterior després de formar-se durant una temporada dins el ventre de la femella, alimentats per la via directa del cordó umbilical. Actualment només hi ha unes 5.000 espècies de mamífers, no res comparat, per exemple, amb les 150.000 espècies de papallones o 400.000 espècies d'escarabats. Però els mamífers s'arrosseguen, corren, salten, neden i volen, i es consideren els éssers vius més evolucionats.

Rastrejadors del clima (8): mosquiter xiulaire, mastegatatxes i cotxa cua-roja
Vídeo

Ciències naturals Rastrejadors del clima (8): mosquiter xiulaire, mastegatatxes i cotxa cua-roja

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

En aquesta ocasió, la sèrie "Rastrejadors del clima" dóna veu a un mosquiter xiulaire, un mastegatatxes i una cotxa cua-roja, que expliquen com els afecta el canvi climàtic. Mosquiter xiulaire "Quin bosc més bonic! Deixeu que em presenti. Sóc un mosquiter xiulaire, un ocell migratori. A la tardor, vaig a Àfrica, i a la primavera, torno aquí al niu. Ah, quins boscos més grans! Els turons coberts per roures, les fagedes, els matollars, el terra tapat per fulles mortes que l'alimenten, ah! Pel que fa al meu hàbitat, sóc molt especial. Ho he provat en una pineda, però, definitivament, no és per a mi. I aquest és el problema. Amb les temperatures pujant, les fagedes moren. Comença per les branquetes, després les branques i, en pocs anys, l'arbre sencer és mort". Mastegatatxes "Sóc un mastegatatxes i m'agrada viatjar, descobrir nous horitzons. Passo l'hivern a Àfrica. Però, quan arriba la primavera, torno cap a Europa. M'agraden Europa i els seus boscos tan bonics d'arbres amb grans fulles. La gent hi penja caixes niu per protegir-me de les martes. Els boscos són plens del meu menjar favorit: mosques, naturalment, però també escarabats i erugues. A causa del canvi climàtic, tinc un greu problema. Els ous de papallona s'incuben més aviat. I quan haig d'alimentar els meus fillets, les erugues ja s'han transformat en papallones". Cotxa cua-roja "Estimats amics d'Europa, acabo d'arribar del Senegal, a l'Àfrica occidental. Stop. Viatge cansat. Stop. Signat: la vostra amiga, la cotxa cua-roja. Uf! Aquesta vegada he arribat sana i estàlvia. Avui en dia, el canvi climàtic, particularment evident al Sahel, fa la meva tasca encara més difícil. El desert s'estén i la sequera augmenta. Com a conseqüència, la qualitat del medi on visc es degrada. Haig de buscar molt per sobreviure durant les migracions i per passar l'hivern".

Rastrejadors del clima (5): cornella negra, cucut i gall fer
Vídeo

Ciències naturals Rastrejadors del clima (5): cornella negra, cucut i gall fer

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

En aquest episodi de la sèrie "Rastrejadors del clima", una cornella negra, un cucut i un gall fer expliquen en primera persona com els afecta el canvi climàtic. Cornella negra "Hola! Sóc la cornella negra, un còrvid. No us diré que els còrvids siguem espècies amenaçades. Ens trobeu a tot arreu: al camp, ben cert, però també a les ciutats. Ocells del camp, ocells de la ciutat, fins i tot en les pitjors condicions, ens podem adaptar. Ah, però aquestes riuades! He sentit a dir que el canvi climàtic hi té alguna cosa a veure. I a Europa, això té dues conseqüències ben diferents sobre el cicle de l'aigua. Al sud hi ha molta menys pluja i la sequera augmenta. Al nord, al centre i a l'est, hi plou més sovint i amb més intensitat, amb un risc creixent d'avingudes d'aigua sobtades, que són particularment destructives i perilloses". Cucut "Cucut! Sóc jo! El meu cant és part de la meva vida, ressona per tot el camp, com aquí a Alemanya. Diuen que el meu cant anuncia l'arribada de la primavera. Però el camp està canviant. Especialment, en entorns específics com aquest, una torbera. Mireu les papallones. Moltes espècies tropicals han desaparegut. Per què? Perquè la supervivència de les papallones depèn de la presència de les plantes amb què les erugues s'alimenten. Desforestació, ocupació de zones humides, plaguicides i, ara, a més, canvi climàtic, amenacen aquests medis, que ja estan prou fragmentats a Europa". Gall fer "Hola, sóc un gall fer, o gall de bosc, si ho preferiu. Si puc dir-ho així, no estic satisfet amb la meva aparença. M'hauríeu de veure durant les parades nupcials. El primer de la classe! La resta del temps tinc una vida senzilla al cor d'aquests magnífics paisatges dels boscos pirinencs. Però, amb el canvi climàtic d'aquests últims anys, la meva muntanya està variant. Les glaceres es fonen i aviat no n'hi haurà cap. Els boscos avancen fins i tot pels llocs més pendents. Per això, la flora d'alta muntanya està amenaçada i això altera completament el meu hàbitat".

L'expansió de la papallona tigre
Vídeo

Ciències naturals L'expansió de la papallona tigre

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

L'espai "El medi ambient" dedica el capítol a la papallona tigre, una espècie migradora que en els darrers anys s'ha estès per les Terres de l'Ebre. Al Parc Natural del Delta de l'Ebre es porta a terme, des de l'any 2002, un seguiment exhaustiu de les poblacions de papallona tigre que cada estiu arriben al Delta procedents del continent africà. Aquesta espècie, de nom científic "Danaus chrysippus", sembla que està en expansió a les Terres de l'Ebre, afavorida per les temperatures suaus dels últims anys, que els experts relacionen directament amb el canvi climàtic. Aquest any, justament, la població de papallones migradores que ha vingut al Delta és excepcional. Les primeres hi van arribar al mes de juny i la densitat màxima ha arribat al mes d'octubre. En alguns espais concrets, com els ullals de Baltasar o l'illa de Buda, els responsables dels censos han arribat a comptar més d'un centenar de papallones en un transsecte en només una hora. L'expansió de la corretjola, que li serveix com a planta nutrícia, n'ha afavorit, a més, la reproducció, fins al punt que aquest any la papallona tigre ha arribat també a terres de l'interior, com les planes de Lleida o la Reserva Natural de Sebes, a Flix. Des de l'any 2002, el projecte de seguiment de papallones internacional, conegut com a BMS, ha fet censos setmanals de totes les espècies de papallones que viuen al Delta en un transsecte de la Tancada. Aquest espai no té una gran diversitat, però, en canvi, té un gran interès perquè la major part d'espècies són papallones migradores. Justament, una de les sorpreses dels últims anys ha estat la presència, durant dos anys consecutius, d'una altra espècie del mateix gènere, la "Danaus plexippus", també anomenada papallona monarca. Aquesta papallona, famosa per les grans concentracions d'hivernants als boscos de Mèxic, cria a les Canàries i al sud de la Península, però fins ara no havia arribat mai al Principat. Ara, la qüestió és veure quant falta perquè alguna de les dues "Danaus" aconsegueixi tancar el seu cicle biològic a Catalunya.

El canvi climàtic
Vídeo

Tutoria Ciències naturals El canvi climàtic

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

En aquest capítol de "Quèquicom", especialistes destacats expliquen de manera planera quines són les principals manifestacions del canvi climàtic, per què s'escalfa el planeta, què en diuen les prediccions i què es pot fer per combatre'l. En els darrers anys, la Terra ha experimentat diversos signes d'escalfament i de canvi climàtic: els casquets polars es fonen, les glaceres reculen, l'ascens del nivell del mar amenaça moltes illes i atols de l'Índic i el Pacífic, alguns llacs han reduït dràsticament la seva superfície, els embassaments es buiden, els conreus i els boscos s'assequen, les inundacions i les riuades són més freqüents, es produeixen onades de calor severes... Javier Martin-Vide, catedràtic de Geografía Física de la Universitat de Barcelona, explica que l'escalfament global de la Terra es deu, en gran mesura, a la crema de combustibles fòssils que envien a l'atmosfera CO2, és a dir, diòxid de carboni, un gas d'efecte d'hivernacle. El Protocol de Kyoto obliga els països signants de l'acord a reduir en un 5 % les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle per a l'any 2012. Tot i això, aquestes emissions, en comptes de minvar, continuen augmentant. Josep Pascual, observador meteorològic, demostra amb la seva experiència a l'Estartit que la temperatura del mar ha pujat en els darrers anys. Mariano Barriendos, geògraf del Departament d'Història de la Universitat de Barcelona, analitza com era el clima del passat a partir de registres antics que compara amb els de l'actualitat. El reporter Pere Renom visita el Montseny, on diverses espècies vegetals s'han adaptat a l'increment de la temperatura. El biòleg Constantí Stefanescu posa de manifest com el canvi climàtic ha afectat les papallones, que són molt sensibles a les modificacions de temperatura i humitat. Per la seva banda, Anna Sabatés, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar, parla de com l'augment de la temperatura afecta algunes poblacions de peixos del Mediterrani. Al Garraf s'està experimentant per saber com respondrà la vegetació mediterrània a l'increment de la temperatura. Ho comenten Marc Estiarte i Josep Peñuelas, del CREAF. Des de l'estudi, a partir de les explicacions de Toni Mestres, es pot visualitzar amb claredat com l'excés de gasos de l'atmosfera provoca que l'efecte d'hivernacle origini un sobreescalfament de la Terra. En aquest programa també intervenen: Paul J. Crutzen, Premi Nobel de Física; M. Carme Llasat, del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, i Josep Enric Llebot, catedràtic de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Total 9 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa