Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 46 resultats
per pantalla
Pantalla de 5
Grècia
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Grècia

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Grec, Tutoria, Història de l'art

Què en queda, de la Grècia clàssica bressol de la cultura occidental? El programa "Afers exteriors" ho investiga en aquest capítol dedicat a Grècia. El presentador del programa, Miquel Calçada, comença la seva visita a Grècia pujant a l'Acròpoli d'Atenes, al costat d'un hel·lenista de Figueres, Eusebi Ayensa. Tots dos contemplen el Partenó i parlen de la seva història. El Miquel i l'Eusebi també visiten el castell de Levàdia, que havia estat ocupat pels almogàvers durant gairebé un segle. Tot seguit, el presentador es desplaça fins a un centre de rehabilitació per a infants amb lesions cerebrals, on es troba amb la neuròloga de Granollers Roser Pons. Tots dos fan un recorregut en metro i arriben a un mirador, des d'on contemplen la ciutat d'Atenes. La parada següent és a Kyparissi, a la regió de Lacònia. En aquesta petita i pintoresca població, el Miquel coneix Esther Grau, propietària del Kyfanta Hotel. De tornada a Atenes, el presentador es troba amb Àlex Baveas, un dissenyador gràfic grec amant de la cultura i la llengua catalana, i amb el periodista Ioannis Mantàs, que també parla català. Tots dos volen adaptar al grec el programa de TV3 "Històries de Catalunya".

El profeta dels números
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura Matemàtiques Ciències naturals El profeta dels números

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Matemàtiques, Grec, Cultura clàssica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia

Aquest capítol del programa "Dígits" repassa les teories del savi grec Pitàgores, considerat el pare de les matemàtiques. Pitàgores és famós pel seu teorema, que diu que, en un triangle rectangle, la suma dels quadrats dels catets equival al quadrat de la hipotenusa. El savi grec també va elaborar una teoria que relaciona la música amb els números. Pitàgores va mostrar que els sons harmònics es produeixen quan les llargades de la corda són proporcionals a determinats números enters. La conjunció de teoria musical i naturalesa numèrica serviria, fins i tot, per interpretar l'univers. Per Pitàgores, el cosmos era bellesa i ordre i tenia la forma d'un immens monorcordi regit per lleis matemàtiques. Pitàgores va fundar una comunitat que preconitzava un estil de vida auster i, a la vegada, generós i tolerant. La influència de les idees i les actituds d'aquella comunitat va durar segles. Va ser el primer a promoure la quantificació del pensament, per això se'l considera el "pare de la matemàtica".

Mesurar la Terra
Vídeo

Ciències socials Matemàtiques Ciències naturals Mesurar la Terra

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Matemàtiques, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia
  • Experiència

Antigament es creia que la Terra era plana. En canvi, ara disposem fins i tot d'imatges des de l'espai que mostren la forma esfèrica del planeta. "Dígits" repassa, en aquest capítol, l'evolució dels estudis sobre la forma i les dimensions de la Terra. Els babilonis pensaven que la Terra era un disc pla que flotava sobre un oceà, que la ciutat de Babilònia estava situada al centre d'aquest disc i que una semiesfera ho envoltava tot. El savi grec Aristòtil va provar, de manera convincent, la forma esfèrica de la Terra. El primer argument d'Aristòtil es basava en la manera com es veia l'allunyament d'un vaixell per l'horitzó. El segon argument feia referència al fet que els navegants, quan viatjaven cap al sud, veien aparèixer sobre l'horitzó noves estrelles i constel·lacions. Si la Terra fos plana, sempre hi veurien les mateixes. Finalment, Aristòtil va aportar un argument definitiu que es basava en els eclipsis de Lluna. Si la Terra fos un disc, projectaria una ombra de contorn el·líptic. En canvi, el contorn és circular, és a dir, que només pot ser projectat per una Terra esfèrica. Anaximandre, un filòsof joni, va fer unes primeres estimacions sobre les dimensions de la Terra i va arribar a dibuixar-ne un mapa. El grec Eratòstenes va calcular les dimensions de la Terra de manera bastant fiable, fent servir l'angle d'incidència dels rajos del Sol sobre el planeta. Al segle XVII, el científic anglès Isaac Newton va calcular que l'esfera de la Terra no era perfecta, sinó una mica aplatada als pols. Un segle més tard, un altre científic anglès, Thomas Cavendish, va fer un experiment per aconseguir calcular la massa i el pes de la Terra. Avui dia, gràcies als satèl·lits que giren al voltant de la Terra, se sap gairebé tot i amb molt de detall del nostre planeta.

La magnitud del temps
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura Tecnologia La magnitud del temps

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Grec, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia

"Tarasca" parla del pas del temps i de la relativitat d'aquest concepte. La idea s'il·lustra amb rellotges de diverses esglésies de l'illa de Mallorca i fent un símil de la vida amb el viatge en tren entre Palma i Sóller. El primer mecanisme de la història per mesurar el temps va ser el rellotge de sol. El primer rellotge solar va ser construït, l'any 150 abans de Crist, pel grec Hiparc d'Alexandria, que el va anomenar astrolabi. El temps té una representació en la mitologia grega. És Cronos, un déu tirà que, per evitar que algun fill el destronés, se'ls menjava. El temps també és un tirà amb els homes. Mitjançant la sorra, l'home va construir un altre artefacte per controlar el temps: el rellotge d'arena. Serveix per mesurar temps curts i consisteix en un format de vidre amb dues cavitats. Un altre mecanisme per mesurar el temps és el rellotge d'aigua, que també mesura temps curts. S'utilitzava sobretot en països orientals. El rellotge d'aigua, o clepsidra, calcula el temps mitjançant la contínua caiguda d'aigua dins d'un recipient calibrat. Per la seva banda, al rellotge de foc, hi ha oli dins d'un dipòsit graduat. Quan s'acaba l'oli, el temps s'ha esgotat. L'antecedent directe del rellotge que es coneix avui en dia, el mecànic, és el rellotge de ferro. Parteix d'un engranatge molt més elaborat i assenyala les hores amb cops. A Mallorca, sembla que el temps estigui aturat: és "l'illa de la calma". Sineu va ser la capital de l'illa durant l'època medieval. El pas del temps ha respectat l'aire de grandesa de Sineu. L'església de Santa Maria és el monument més rellevant del seu patrimoni arquitectònic. A la façana, hi ha dos rellotges de sol, del segle XVII i del segle XVIII. El rellotge mecànic de l'església de Santa Maria de Sineu es troba a la torre del campanar. Va ser restaurat l'any 1880 i està molt ben conservat. A prop de Sineu, hi ha el poble d'Ariany. Les terres d'Ariany van ser poblades des del període pretalaiòtic, és a dir, durant la prehistòria. Els talaiòtics van ser una cultura guerrera, que va perdurar fins a la conquesta romana. A l'església d'Ariany hi ha un rellotge mecànic, que va ser muntat l'any 1967. Santa Maria del Camí té la seva església parroquial, que és una bona mostra del barroc mallorquí. Les obres de l'església van començar l'any 1718. La torre del campanar, l'edifici més alt del poble, té dos rellotges. A Bunyola, situat als contraforts de la serra de Tramuntana, hi ha l'església parroquial de Sant Mateu, d'estil barroc. A sota del campanar, hi ha un rellotge que va ser portat d'Alemanya. El nom de s'Arracó prové de l'àrab i significa "racó". Al poble, hi ha l'església del Sant Crist, austera i amb molt d'encant. A sa Pobla, al nord de l'illa, hi ha la parròquia de Sant Antoni Abad. A la façana hi ha dos rellotges: un de Sol i un de mecànic. El trajecte s'acaba a Sóller, on el modernisme va deixar-hi empremta. El rellotge de la façana de l'ajuntament abans estava...

Una visió mediterrània
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Una visió mediterrània

  • Data 1997
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Religió (voluntària), Cultura clàssica, Història de l'art, Llatí

"L'oblit del passat" mostra, en aquest capítol, l'estat de conservació de les restes arqueològiques de diferents ciutats de l'àmbit mediterrani. El programa presta una atenció especial al patrimoni històric i cultural de l'illa de Sicília. El recorregut comença a les ruïnes de la ciutat de Cartago, a Tunísia. Cartago va ser fundada l'any 814 abans de Crist. La seva empenta comercial i militar va fer que els fenicis controlessin les rutes marítimes i les principals colònies del Mediterrani. La lluita amb Roma, amb les tres guerres Púniques, va comportar la destrucció total de Cartago, l'any 146 abans de Crist. Fins al segle VII hi va haver una nova ciutat edificada pels romans. El Museu del Bardo de Tunis conserva un gran nombre de mosaics de la ciutat. El programa compara diferents models de museus que conserven patrimoni de la Mediterrània: el Museu del Caire, que guarda col·leccions tan espectaculars com el tresor de Tutankamon; el Museu del Louvre, on es barreja art i negoci, i el Museu Pèrgam, a Berlín, un edifici fet expressament per acollir els frisos de Pèrgam, les portes de Babilònia i la biblioteca d'Efes. L'any 1926 es va desenterrar l'Esfinx de Gizeh, un monument dedicat al rei Kefren del 2550 abans de Crist. Va ser en aquest moment que va començar a patir els problemes que l'estan destruint: condensació, erosió, contaminació i filtracions d'aigua. El reportatge també parla de ciutats abandonades al Iemen i al Marroc, i de ciutats destruïdes i recuperades, com Apamea, a Síria. Així mateix fa referència a la mà de l'home, com la destrucció de monuments durant la guerra dels Balcans. Pel que fa als monuments religiosos, es parla dels conflictes entre jueus, cristians i palestins per controlar el patrimoni de Jerusalem i de la construcció de grans temples, com la Sagrada Família de Barcelona, la gran mesquita del rei Hassan a Casablanca o el santuari della Madonna delle Lacrime a Siracusa. Precisament, l'última part del programa està dedicada al patrimoni històric i cultural de Sicília. La ruta comença a Siracusa, que va ser un dels grans centres hel·lenístics de la Mediterrània clàssica. La ciutat va ser fundada al segle VIII abans de Crist i cal destacar-ne la cova anomenada "l'orella de Dionís", el teatre grec més gran del món i el barri barroc d'Ortígia, amb una catredal construïda sobre un temple dòric. Catània, fundada al segle VII abans de Crist, també conserva un important patrimoni barroc i monuments tan característics com la font de l'Elefant. La seva història ha estat marcada per l'Etna, el volcà més gran i actiu d'Europa. Taormina té un atractiu teatre grec des d'on es pot gaudir d'un panorama envejable. El recorregut finalitza a la capital, Palerm. La ciutat es caracteritza per la decadència del seu patrimoni, amb molts edificis abandonats o en estat ruïnós. A la ciutat és visible el domini de la Corona catalanoaragonesa, amb mostres de gòtic català. Així mateix, també hi ha bons exemples d'arquitectura...

Ítaca. K. Kavafis
Àudio

Llengües i literatura Ítaca. K. Kavafis

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengua catalana i literatura

Més informació: edu365.cat I Literatura catalana I Escoltar poesia
Locutor: Lluís Soler
Aquest poema de l'escriptor grec Kostantin Kavafis recull un dels temes més recurrents de la literatura clàssica grega: el viatge de retorn a la seva pàtria.

Pera
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Pera

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

La producció de fruita dolça, i especialment de la pera, és un dels principals motors econòmics de les terres del pla de Lleida. En aquest capítol d'Export.cat, Jordi Bonjorn, un pagès que creu en el futur del camp, ens explica què vol dir viure de la terra, mentre que en Joel Piqué, un jove estudiant d'enginyeria agronòmica, investiga per aplicar les últimes tecnologies al camp. A milers de quilòmetres de la plana lleidatana, a la ciutat d'Atenes, l'Angeliki Portokaloglou s'esforça per aprendre català, per tal de poder traduir llibres escrits en grec. En Pere Romero, el seu professor, ens explica com un jove canvia les platges del Mediterrani per les platges de l'Egeu i l'Eusebi Ayensa reflexiona sobre la influència catalana a l'antic bressol de la civilització occidental.

Projecte Clàssics a la romana
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura Tecnologia Projecte Clàssics a la romana

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Grec, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

El projecte Clàssics a la romana neix de la voluntat de les dues professores de clàssiques de l'IES Vil·la Romana, Montse Dalmau i Majka Llibre, d'assolir 4 objectius generals: - integració de les TIC i TAC al currículum. - tractament de la diversitat a l'aula. - treball cooperatiu entre alumnes i professores. - apropar el contingut de les assignatures als alumnes. Detectant les mancances que tenen els alumnes pel que fa als coneixements informàtics, que gairebé es limiten a l'ús del messenger, als jocs i a la recerca pel Google, van voler que poguessin emprar les noves tecnologies en el seu treball diari, a les seves assignatures, però també que poguessin aplicar.-ho a la resta d'assignatures.

Cacau, el menjar dels déus
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Cacau, el menjar dels déus

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

En aquest capítol, el programa "El medi ambient" descobreix els secrets de la planta del cacau i del tractament del seu fruit. Conta la llegenda que el déu Quetzalcóatl va baixar del cel per transmetre saviesa als homes i els va portar un regal: la planta del cacau. A partir de les llavors, els maies van crear una beguda amarga que consumien exclusivament els reis i els nobles i que també servia per donar solemnitat als rituals més sagrats. Però els temps han canviat, i ara el cacau és només una planta de la família de les esterculiàcies, de nom científic Theobroma cacao. Un nom que, això sí, manté el caliu de l'època maia, ja que prové del grec i vol dir "menjar dels déus". És un arbre autòcton de l'Amèrica del Sud, avui dia introduït en regions tropicals de tots els continents. Necessita un clima humit i calent, un sòl ric en nitrogen i potassi i, sobretot, ombra i protecció del vent. En altres paraules, és un arbre propi del sotabosc de les terres baixes tropicals i, per tant, un conreu excel·lent per combinar-lo amb altres espècies més grans, com ara cocoters i bananers. En aquest aspecte, és un conreu respectuós amb el medi, ja que necessita l'ombra i la humitat d'arbres més grossos per sobreviure, i això permet la conservació de l'estrat arbori de les selves tropicals. Moltes ONG, com Veterinaris sense Fronteres i Mecenes da Vida, aprofiten aquest avantatge i inclouen el cacau als sistemes agroforestals. El fruit del cacau és una mena de baia que surt arran de tronc, verda primer, però que es torna groga o vermella amb el temps. A dins, hi ha una munió de granes envoltades d'una polpa àcida i rica en sucres que, en fermentar, afavoreix el creixement de tota una flora microbiana que s'encarrega del primer pas de la transformació. El segon pas és l'assecatge. Per això, cal estendre les llavors i aprofitar l'acció conjunta del vent i el sol durant una setmana llarga. Després, el cacau s'ha de torrar a poc a poc, a foc lent, amb tota la cura que demana una menja divina aprofitada pels humans. Una vegada torrat, toca una feinada: pelar totes les granes a mà, una per una, com qui pela ametlles torrades. Feta aquesta feina, ja es pot passar a la cinquena fase, la mòlta. Amb aquest procés es genera escalfor, el greix es fon i el cacau es transforma en una pasta espessa i molt amarga. Afegint-hi sucre, es pot treballar com el guix. I si es deixa refredar dins d'un motlle adequat, pren la mateixa forma d'una rajola de xocolata.

Els ulls de Taüll
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Els ulls de Taüll

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Les pintures de Sant Climent de Taüll són una joia del romànic. Van ser pintades cap a l'any 1123 i es troben exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El programa "Una mà de contes" s'ha inspirat en aquestes pintures per explicar "Els ulls de Taüll". Un matí de fa molt temps, en un poblet del Pirineu, després d'una nit de tempesta terrible, quan els habitants van sortir al carrer es van adonar, sorpresos, que havia aparegut una pintada nova a l'església: era una mà. L'anyell dels set ulls va dir que, amb tants ulls, no la veia bé. El lleó d'en Marc va rugir que no entenia de coses de mans, només de grapes. El brau d'en Lluc va afegir que estava d'esquena i que no havia vist res. Per la seva banda, l'angelet va dir que, amb els seus ulls, només podia veure lletres. En canvi, va advertir que hi havien aparegut unes lletres gregues: "alfa", que significa principi, i "omega", que significa fi. Això afegia misteri a l'afer. En Serafí va dir que tot era molt curiós i que calia consultar els cinc savis. El savi músic, després d'una estona de deliberació, va dir que es tractava d'un home que tocava el piano. Maria, la filòsofa, va afegir que era un home que feia servir bona roba. Bartomeu, l'astròleg, va opinar que qui l'havia dibuixat havia estudiat geometria. Joan, el matemàtic, va afegir que també havia estudiat dibuix artístic. I Jaume, el geòleg, va concloure que era un home que no treballava al camp. En aquell moment va aparèixer Llàtzer, un indigent que sempre era a la porta del poble, i va dir que a la nit havia vist una mà que volava i que es va aturar al sostre de l'església. I en Teo, l'oculista del poble, també hi va intervenir. Va explicar que, a la nit, com que no podia dormir, s'havia llevat silenciosament i s'havia posat a dibuixar. Primer, havia escrit una alfa i una omega a l'entrada del poble perquè la gent aprengués una mica de grec i pensés de principi a fi. I, després, com que continuava desvetllat, s'havia posat a dibuixar la seva mà.

Total 46 resultats
per pantalla
Pantalla de 5

Àrea professorat

Programació educativa