Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 26 resultats
per pantalla
Pantalla de 3
Els residus
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals Els residus

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial

En aquest capítol de l'espai "Energi K" es parla dels diferents tipus de residus que es generen quan es produeix energia. Sovint, quan es genera energia, també es generen residus. Per exemple, a les centrals tèrmiques s'hi produeix electricitat, però també s'emeten gasos com ara el CO2. Els residus són totes aquelles restes físiques de qualsevol activitat que cal eliminar. Es poden classificar segons la seva composició. Els residus orgànics tenen un origen biològic. Els inorgànics són els no naturals, com el plàstic o els materials sintètics. Els residus perillosos són aquells que s'han de tractar de manera especial perquè no representin un perill per al medi ambient ni per a la salut de les persones. Toni Pujol, tècnic mediambiental, explica que els combustibles fòssils, com el petroli, el gas natural o el carbó, generen uns residus en forma d'emissions de CO2, de partícules en suspensió o d'òxids de nitrogen. Aquests residus tenen un impacte ambiental, per exemple el canvi climàtic. Les centrals nuclears no emeten CO2, un dels principals gasos causants de l'efecte hivernacle, però sí que generen residus radioactius que són perillosos per al medi i per a l'ésser humà, i que, per tant, s'han d'emmagatzemar durant un llarg període de temps. Hi ha residus que es poden aprofitar com a combustible; és el cas de la biomassa. Les energies renovables, com ara l'eòlica o la solar, no generen residus, però poden tenir un impacte ambiental que cal tenir en compte.

El pantà recuperat / Energia sostenible / Torí combat els residus
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals El pantà recuperat / Energia sostenible / Torí combat els residus

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

"El medi ambient" es fa ressò d'una iniciativa per recuperar una pantà a Austràlia afectat per la sequera, d'uns sostenidors amb plaques solars i dels intents de l'Ajuntament de Torí per reduir els residus. El pantà recuperat Tot i que el sud-est d'Austràlia viu la pitjor sequera des de fa un segle, l'aigua, i de retruc, els ocells, han tornat a la regió de Riverina. La rehabilitació del pantà de Barren Box n'és la causa. La solució ha estat enginyosa i senzilla. El pantà era molt extens, tres mil dues-centes hectàrees, però poc profund: només dos metres. La construcció d'un dic n'ha reduït la superfície i n'ha augmentat la fondària. Ara hi ha menys evaporació i hi ha una reserva d'aigua procedent de la pluja i de l'excedent dels canals que es pot utilitzar per a usos domèstics. I tot sense perjudicar els agricultors. Energia sostenible Les energies renovables ja no sorprenen ningú. Però el lloc on la marca Triumph ha situat una cèl·lula fotovoltaica probablement atraurà moltes mirades. Es tracta del primer model de sostenidors que incorpora una petita placa solar, capaç de generar prou energia per carregar un telèfon mòbil o un iPod. El problema és que, per a això, ha de rebre llum solar o llum elèctrica i la roba íntima, per definició, no sol estar a la vista. En tot cas, no hi ha dubte que es tracta d'una font d'energia totalment sostenible. Torí combat els residus Reduir la generació de residus estalvia molts problemes i costos. Per això, l'Ajuntament de la ciutat italiana de Torí subvenciona els comerços perquè instal·lin dispensadors de productes com el detergent. El comprador reutilitza la seva ampolla i així no es generen residus. Una pantalla mostra que amb aquest sistema s'estalvien milers d'envasos. I tractant-se d'Itàlia, no podien faltar tampoc els dispensadors de pasta fresca, que permeten disminuir l'empaquetatge. Com diuen les autoritats, abans de pensar com tractem els residus, cal intentar generar-ne menys.

El búfal i les escombraries / Latrines i energia / Flors més productives
Vídeo

Ciències naturals El búfal i les escombraries / Latrines i energia / Flors més productives

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

"El medi ambient" parla, en aquest capítol, d'una iniciativa per substituir els camions de les escombraries per búfals, d'una manera d'aprofitar fins i tot els residus més desagradables i de la manipulació genètica de flors perquè la seva producció sigui constant. El búfal de les escombraries No se sap ni quan ni com el búfal asiàtic va arribar a l'illa brasilera de Marajó, situada al mig del riu Amazones. En tot cas, l'alcalde de Soure, la capital de l'illa fluvial més gran del món, ha pensat que poden substituir amb avantatge els camions de les escombraries. Els búfals no gasten combustible i poden arribar als llocs més inaccessibles de l'illa, fins i tot durant l'estació de pluges intenses. Els animals ja estan integrats en l'economia de Marajó i proporcionen productes que el camió de les escombraries no pot oferir, com ara una carn saborosa i llet per fer formatge. Les latrines, font d'energia Com a molts altres llocs de l'Àfrica, a Kibera, a Kènia, l'objectiu bàsic és sobreviure, encara que sigui envoltats de misèria i de quilos de deixalles que contaminen l'aigua i el sòl i transmeten malalties. Però tots els residus poden ser, aquí, un recurs. Pagant tres cèntims es poden fer servir unes latrines que a més de millorar la higiene permeten aprofitar els excrements. Com qualsevol matèria orgànica, les femtes humanes desprenen gas metà, que serveix de combustible, i deixen un residu sòlid, que es pot fer servir d'adob. El biogàs permet, ara, que en un orfenat es pugui cuinar, tenir aigua calenta i instal·lar llum elèctrica. A l'Àfrica, els residus més desagradables també poden ajudar a provocar somriures. Flors més productives Cada flor té el seu ritme de producció de les substàncies responsables de l'aroma que la caracteritza. Ara, uns investigadors israelians han aconseguit manipular flors genèticament de manera que la producció sigui constant. Així, produeixen deu vegades més d'essències en el mateix temps. La troballa ajudarà la indústria de perfums a reduir costos, perquè amb menys flors obtindran més matèria primera. Els investigadors diuen que també permetrà estalviar en productes sintètics. Caldrà veure si d'aquí a un temps el descobriment té incidència real en el preu dels perfums.

La gestió dels residus sanitaris
Vídeo

Tutoria Ciències naturals La gestió dels residus sanitaris

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

El programa "El medi ambient" segueix el cicle dels residus sanitaris, que des del pacient fins a l'abocador segueix un procés controlat de gestió mediambiental. Els tractaments amb quimioteràpia generen alguns dels residus sanitaris químics més perillosos per al medi ambient, per la qual cosa necessiten un tractament especial. Són els anomenats productes citotòxics, utilitzats per eliminar certs tipus de cèl·lules. Per llei, cal dipositar-los en contenidors de color blau, identificats com a "material contaminat químicament". És el que fan, entre altres llocs, a l'Hospital de Sant Joan de Déu, d'Esplugues de Llobregat, el primer centre sanitari de Catalunya que va aconseguir el certificat EMAS de gestió mediambiental verificada. Però un centre sanitari no genera només residus tòxics. A més del reciclatge que engloba les deixalles normals, considerades del grup I de residus que genera un hospital, el material de rebuig sanitari se segrega en tres grans grups més. D'una banda se separa allò que no suposa un perill per a la salut. Són els residus sanitaris del grup II. En bosses homologades, de color negre i amb un gruix específic per evitar trencaments, es diposita el material aparentment net. Les agulles, altres elements punxants i totes aquelles substàncies biològiques que poden provocar una infecció s'han de segregar en bidons especials. És el material sanitari amb risc, els residus del grup III, i s'han d'emmagatzemar en contenidors grocs i blancs. Es tractaran específicament i juntament amb els residus químics tòxics, els del grup IV, s'esterilitzaran i s'eliminaran en una planta externa als centres de salut. El tractament dels residus sanitaris acaba en plantes on s'esterilitza el material sanitari amb risc, que posteriorment es dipositarà en un abocador controlat. Els contenidors blaus amb substàncies considerades citotòxiques s'incineraran.

Residus químics i ocells d'aiguamoll
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Residus químics i ocells d'aiguamoll

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Aquest capítol d'"El medi ambient" ens parla de com a l'embassament de Flix han començat les obres prèvies per retirar vuit-cents mil metres cúbics de sediments contaminats amb residus químics. Els responsables de la Reserva Natural de Sebes demanen més mesures de protecció perquè el procés no afecti aquest espai, ni els ocells aquàtics. Al marge dret de l'embassament de Flix hi ha vuit-cents mil metres cúbics de sediments contaminats amb residus químics que cal retirar. L'empresa que ho ha de fer ja ha començat les obres prèvies per poder executar l'obra. Mil tres-centes palplanxes de vint metres de llargada i vint-i-dues tones de pes cadascuna serviran per fer un doble mur de més d'un quilòmetre de llargada que aïllarà la zona on hi ha els residus de la resta de l'embassament per assegurar que els residus no acabin escampats riu avall. Però a l'altra banda de l'embassament hi ha la Reserva Natural de Sebes. La construcció del mur de palplanxes reduirà la secció del riu. Això farà augmentar el nivell de l'aigua i la seva velocitat i, per tant, és previsible que hi hagi molta més erosió. Aquamed, l'empresa que fa les obres, assegura que té molt en compte la reserva de Sebes. Per això han fet estudis cartogràfics i tenen previst fer un seguiment de l'impacte de l'actuació. A més, construiran una escullera protectora de dos-cents metres de llargada per evitar l'erosió. Però els responsables de la reserva ho consideren insuficient. De moment, Aquamed ha pagat la reinstal·lació dels tancats dels cavalls que pasturen a les zones d'aiguamoll, que hauran d'anar més terra endins, en previsió d'una pujada del nivell d'aigua, i també finança el seguiment dels ocells aquàtics. Però, segons els responsables de la reserva, amb això no n'hi ha prou. Volen un seguiment més exhaustiu que inclogui el bosc de ribera i tota la fauna de la zona. I, el que és més difícil d'aconseguir, una regulació del cabal d'aigua que afectaria directament la producció de la central hidroelèctrica de Flix.

L'energia i les centrals nuclears
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals L'energia i les centrals nuclears

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial

L'espai "Energi K" descobreix tots els secrests de l'energia nuclear: com s'obté, les seves utilitats i com es tracten els residus que genera. Un àtom és la part més petita d'un element químic. Quan el seu nucli es trenca i en disminueix la massa, s'allibera una gran quantitat d'energia calorífica. Aquesta calor fa funcionar una central nuclear. El combustible que s'utilitza en aquest procés és l'urani. L'urani és un element químic radioactiu que es troba a la natura en forma de mineral. A les plantes químiques se separa l'urani de les roques. Aquest urani es pot convertir en metall, que es fa servir en medicina nuclear o en fotografia, o en productes químics. Els productes que provenen de l'urani són els que es fan servir per alimentar els reactors nuclears i generar energia. Francesc Puig, enginyer industrial especialista en energia nuclear, explica que una central nuclear és un lloc on es produeix electricitat. El component fonamental de la central és el reactor, que conté combustible a base d'urani. Al reactor s'hi produeix calor, que genera vapor, el qual es porta a la turbina, mou l'alternador i produeix electricitat. El principal residu de les centrals nuclears és el combustible gastat, que conté urani. Aquest combustible és radioactiu i actualment es guarda a les piscines de combustible de les centrals nuclears, on l'aigua fa de refrigerant i de blindatge. Posteriorment, l'objectiu és portar aquests residus a magatzems geològics profunds, una mena de mines construïdes sota terra en què els residus s'aïllen indefinidament. Les centrals nuclears estan sempre funcionant i no depenen de factors ambientals. A Catalunya, el 50 % de l'energia que es consumeix surt d'aquestes centrals.

Xina: el repte energètic
Vídeo

Ciències naturals Xina: el repte energètic

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

La Xina és el país que més centrals nuclears construirà durant els pròxims anys. "El medi ambient" explica que les necessitats energètiques d'aquest país asiàtic no paren de créixer. Actualment, a la Xina ja hi ha nou centrals nuclears en funcionament, però el 2020 en seran més de vint, amb diversos reactors cada una, que generaran un total de quaranta gigawatts d'electricitat. Són plans que ja estan en marxa, que volen cobrir unes necessitats energètiques urgents. Però, tot i aquest ritme de creixement, les nuclears tan sols generaran un 6 % del total d'electricitat que necessita el país. A més, la Xina podria apostar per fomentar i millorar la tecnologia pròpia, en lloc d'importar-la de països com França o el Canadà, com normalment ha fet fins ara. Qinshan, vora Xangai, és l'exemple a seguir per aquells que volen que la indústria nuclear no depengui de cap altre país. Dels seus cinc reactors, tres es van construir amb tecnologia xinesa, no tan eficient com la d'última generació, però prou segura segons els estàndards internacionals. De moment, els residus nuclears es guarden al mateix perímetre de la central i només una central xinesa envia els residus al desert. En un país en què no hi ha oposició política i en què els grups ecologistes eviten criticar-lo, el sector nuclerar xinès només es tancaria per motius de mercat, com ara la falta d'urani. La política energètica xinesa es debat entre solucions efectives contra els alts índexs de pol·lució que enregistra bona part del país i un consum industrial i familiar que no para de créixer. Avui, dues terceres parts de l'electricitat que genera la Xina provenen de centrals que funcionen, no amb petroli ni amb gas natural, sinó amb carbó. Tot i els esforços del govern per intentar evitar aquesta dependència i reduir les emissions de diòxid de sofre per combustió de carbó, el país té prou reserves de mineral almenys per a mig segle més, i des de les indústries fins a les estufes per a cases particulars, el carbó és la gran font d'energia. A part de l'energia nuclear, l'altra gran alternativa al carbó és l'energia hidroelèctrica. La presa de les Tres Gorges, un dels projectes hidroelèctrics més grans del món, generava un 5 % de l'energia que necessitava el país quan es va inaugurar, però, en pocs anys, ha passat a generar només el 2 % de la demanda. Les urgències energètiques de la Xina l'obliguen a invertir en diferents terrenys. També les energies renovables, especialment l'eòlica, viuen un gran creixement a la Xina, tot i que es calcula que caldrien cent vegades l'actual nombre de molins per produir l'electricitat que el país necessita.

La petjada ecològica de Catalunya
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals La petjada ecològica de Catalunya

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Actualment, en menys de deu mesos consumim els recursos que la Terra genera en un any. "El medi ambient" explica les mesures que caldria prendre per corregir aquesta tendència. La petjada ecològica permet calcular quina superfície ecològicament productiva necessitaríem per produir tots els recursos que consumim i assimilar tots els residus que generem. En el cas del planeta, necessitaríem dues vegades i mitja la superfície de la Terra per satisfer les nostres necessitats. Però, òbviament, hi ha moltes diferències entre països. En el cas de Catalunya, la petjada individual, la superfície necessària per habitant, és de 3,83 hectàrees. És el que necessita de mitjana cada català per produir l'energia i els aliments que consumeix i per abocar els residus i absorbir els contaminants que genera. La petjada individual ha disminuït una mica en els darrers anys, mentre que la petjada del conjunt de Catalunya ha augmentat. La petjada territorial de Catalunya és molt elevada: ens caldria vuit vegades la superfície del país per satisfer les nostres necessitats. El valor és semblant a la mitjana europea, però està molt per sobre de la mitjana mundial. La petjada ecològica ens indica que vivim per sobre de la capacitat del territori, perquè consumim combustibles fòssils que han trigat milions d'anys a formar-se o perquè importem recursos d'altres països. En qualsevol cas, per reduir la petjada hi ha algun objectiu clau: produir el mateix amb menys energia. Altres mesures haurien de ser augmentar el pes de les energies renovables i disminuir la generació de residus. D'aquesta manera evitaríem consumir tan de pressa el crèdit que, de moment, ens dóna el planeta.

Camp d'Aprenentatge del Bages
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Camp d'Aprenentatge del Bages

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural, Biologia

Presenta les activitats principals que es desenvolupen en aquest camp que estan en relació amb la ciutat de Manresa: la meteorologia, la geologia, el bosc, el món agrari, i molt especialment el món de l'aigua, i l'impacte de l'ésser humà en el medi i els residus sòlids i líquids que genera.

El robot a casa
Àudio

Tecnologia El robot a casa

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

Els robots ja són aquí i sembla que es quedaran per ajudar-nos a fer les feines de casa i també per vigilar-la. Roomba és un robot que s'assembla al Simon, aquell disc de colors tan popular als anys 80. Funciona automàticament i llisca per parquet, rajoles i catifes. Aquest dispositiu segueix les parets i arriba fins als racons per eliminar la pols, la brutícia i els residus. A més, detecta i evita automàticament les escales i altres desnivells. Hi ha quatre models del Roomba amb uns preus entre 300 i 500 euros. L'Spykee és un robot amb una aplicació de videovigilància a través d'internet. Patrulla per casa nostra i si detecta un intrús es posa en contacte amb nosaltres a través d'internet. D'aquesta manera podem veure i escoltar el que ell percep i també el podem moure de forma remota. Aquest petit androide de la casa Mecano té un preu de 275 euros. Els robots Roomba i Spykee els podeu trobar al web Ro-botica.com.

Total 26 resultats
per pantalla
Pantalla de 3

Àrea professorat

Programació educativa