Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 500 resultats
per pantalla
Pantalla de 50
L'energia i el gas natural
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals L'energia i el gas natural

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial

El gas natural és un combustible molt eficient i, alhora, molt net. "Energi K" descobreix com s'obté, com es transporta i quines aplicacions té. El gas natural és un combustible fòssil, com el petroli o el carbó, que té moltes aplicacions, tant en l'àmbit domèstic com en l'industrial. Fins i tot hi ha vehicles que funcionen amb aquest combustible. El gas natural és una barreja de diferents gasos, entre els quals predomina el metà, però també s'hi troba el butà, el propà i el nitrogen. No tots aquests gasos serveixen per generar energia, així que cal extreure'n els que no són útils abans que el gas sigui comercialitzat. Mariano Marzo, catedràtic de recursos energètics, explica que els combustibles fòssils que la humanitat utilitza en un 80 % són tres: carbó (sòlid), petroli (líquid) i gas natural. D'aquests, el primer que es va fer servir va ser el carbó; el segon, el petroli, i l'últim, el gas, perquè és el més difícil de transportar. El gas natural emet un 20 % menys de gasos hivernacle a l'atmosfera que altres combustibles fòssils, per això ja hi ha vehicles que funcionen amb aquest combustible, especialment en el transport públic. Aproximadament un 30 % de l'electricitat que es consumeix a l'estat espanyol prové de plantes alimentades amb gas natural. Aquestes plantes són més eficients que les que utilitzen carbó o fuel i, al mateix temps, són més netes. En origen, el gas natural és inodor, però abans de comercialitzar-lo se li afegeix una olor desagradable per una qüestió de seguretat. Així, si hi ha una fuita, de seguida es pot percebre. Per transportar el gas a grans distàncies cal refredar-lo perquè es torni liquid. Un cop liquat, el gas natural ocupa sis-centes vegades menys espai i és més fàcil transportar-lo en vaixells. Després es torna a l'estat gasós i es fa passar per unes canonades anomenades gasoductes.

Vehicles amb gas natural
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals Vehicles amb gas natural

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Una alternativa per reduir la contaminació a les ciutats és l'ús de vehicles que funcionen amb gas natural. L'espai "El medi ambient" parla dels beneficis d'aquesta energia. Els nivells de contaminació a Barcelona són molt elevats i el trànsit en té la major responsabilitat. Reduir els nivells de certs contaminants tindria un impacte molt positiu en la salut: s'evitarien fins a mil dues-centes morts prematures l'any, hi hauria menys casos de bronquitis aguda i asma en nens i es reduiria el risc per a les persones amb problemes cardiovasculars. Un estudi encarregat per la Fundació Gas Natural assenyala que la utilització d'aquest combustible en els vehicles de motor reduiria significativament els nivells d'alguns contaminants. L'estudi, coordinat per la Universitat Politècnica de Catalunya, mostra que la substitució d'una part significativa del parc actual de vehicles per uns altres que facin servir gas natural podria reduir fins a un 23 % les concentracions d'òxids de nitrogen i fins a un 43 % la de partícules. Perquè s'estengui l'ús d'aquests vehicles calen tres factors. El primer és que fer servir aquest combustible sigui rendible per al consumidor, cosa que ja es dóna, segons els estudis fets. El segon és que l'usuari tingui una gamma de vehicles de gas natural al seu abast. Bona part de marques ja ofereixen aquests vehicles. I el tercer factor és poder disposar d'una xarxa d'estacions de servei perquè hi puguin repostar de manera còmoda aquells usuaris que ja tinguin un vehicle de gas natural. L'ús del gas natural en vehicles no és nou. Per Barcelona circulen, des de fa temps, autobusos que utilitzen aquest combustible. Ara, les proves s'estendran als taxis. Un vehicle de gas natural val uns mil euros més que un de gasolina, un sobrecost que es pot amortitzar en un any.

El gas a la societat
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Ciències naturals El gas a la societat

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural, Tecnologia industrial

L'espai "Un forat a la butxaca" parla de les diferents aplicacions del gas natural. L'any 1826, un químic català va inventar el primer llum de gas de l'Estat espanyol. Poc temps després, molts fanals de Barcelona funcionaven amb gas natural. L'ús actual del gas natural va des de la climatització de grans edificis fins a l'aplicació en vehicles de transport. Tot i que associem el gas natural amb la idea de calor, també serveix per produir fred industrial. Alguns edificis grans, com ara hospitals o poliesportius, es produeixen l'energia ells mateixos, gràcies a les instal·lacions de cogeneració. Amb una central de cogeneració, es genera llum i escalfor per a tot un edifici a partir de la combustió del gas. Un cop el gas s'ha extret del subsòl es transporta a través de gasoductes o en vaixells en forma de gas liquat.

Energies per cuinar
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Energies per cuinar

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial

Gas, electricitat, butà, carbó, llenya...Tots aquests combustibles es poden fer servir per cuinar aliments. "Energi K" en repassa les característiques. El primer combustible que es va fer servir per cuinar va ser la biomassa, és a dir, la llenya i els residus vegetals. No va ser fins al 1630 que es van inventar les cuines econòmiques, que eren metàl·liques i utilitzaven el carbó com a combustible. Més endavant van aparèixer les primeres cuines de gas i, després, les elèctriques. El químic Miguel Ángel Muñecas explica que per cuinar els aliments cal aportar-hi energia i que això es pot fer de diverses maneres. En el cas de la vitroceràmica es fa passar el corrent elèctric per una resistència. També es pot fer servir una flama de gas i encendre foc. El gas és més eficient energèticament que l'electricitat. El gas butà és un dels gasos que més es fa servir per cuinar, s'obté als pous de petroli i als jaciments de gas natural i arriba a les cases en bombones.

Gas Natural. Autobús
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Gas Natural. Autobús

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Per reduir les emissions de diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle, cada vegada hi ha més vehicles que funcionen amb gas. "Made in Catalunya" analitza l'exemple dels autobusos que van amb gas. Des que s'ha posat en marxa el Protocol de Kyoto, la millora del medi ambient és una de les consignes de treball per a moltes empreses. Gas Natural ha estat un dels principals impulsors de l'ús d'energies menys contaminants, i els autobusos que van amb gas natural en són un bon exemple. El gas natural s'està convertint en l'energia pont entre els combustibles procedents del petroli, i l'hidrogen, en el combustible del futur.

L'energia a les plantes de cogeneració
Vídeo

Tutoria Ciències naturals L'energia a les plantes de cogeneració

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

L'espai "Energi K" aclareix què és la cogeneració, el gas natural, la biomassa i el biogàs i quines utilitats tenen. A les plantes de cogeneració s'obté a la vegada electricitat i energia calorífica. Tot això es fa fent servir un únic combustible: el gas natural. El gas natural és un combustible fòssil que es troba sota terra que prové de matèria orgànica atrapada entre roques. Després d'extreure'l dels jaciments, el gas natural es transporta als llocs on s'ha de consumir en canonades subterrànies, anomenades gasoductes, o en vaixells. El gas natural és el combustible fòssil que menys CO2 emet a l'atmosfera. Les aplicacions que té van des de les cuines fins a la calefacció, passant per mitjans de transport com ara cotxes o autobusos. Manel Blasco, enginyer industrial, explica que la cogeneració és la manera més eficient de transformar l'energia. Quan s'utilitza qualsevol combustible per a la producció d'electricitat, és genera una calor residual que amb la cogeneració es recupera per obtenir aigua calenta o vapor.

Classes de galàxies
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Classes de galàxies

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Al firmament s'hi veuen uns petits núvols difosos, alguns amb formes esfèriques o ovalades, i altres amb insòlites formes espirals. Abans, els astrònoms en deien nebuloses espirals. Ara es coneixen com galàxies. Al primer quart del segle XX, el nord-americà Edwin Hubble va realitzar centenars de fotografies amb el que, aleshores, era el telescopi més gran del món, a l'Observatori de Mont Wilson, a Califòrnia. Hubble va determinar les distàncies a què es troben les galàxies, i va revelar la seva naturalesa: monumentals estructures d'estrelles, gas i pols. Hubble va classificar les galàxies en tres categories: el·líptiques, espirals i irregulars, segons la forma i la seva evolució en el temps. Segons Hubble, les galàxies començarien gairebé esfèriques. Després s'anirien aplanant i la matèria es separaria del bulb central fins formar els braços que envolten espiralment el nucli. Finalment, les galàxies acabarien disgregant-se, i adoptarien formes irregulars. Enmig d'aquest procés hi hauria una variant. Els braços espirals, en algunes galàxies, no neixen al mateix nucli, sinó als dos extrems d'una barra que les travessa. Són les anomenades galàxies barrades. Segons Hubble, després, els braços s'estendrien des dels extrems i, finalment, acabarien configurant una galàxia irregular. Aquest model evolutiu de Hubble ha estat vigent prop de mig segle, però als anys seixanta es va comprovar que no era vàlid. Les tres formes principals de les galàxies són correctes, però són conseqüència de la quantitat de gas i pols que hi ha enmig de les estrelles que les integren, no de l'evolució al llarg del temps. La majoria de galàxies són esfèriques o el·líptiques, i al seu interior les estrelles estan repartides uniformement, amb densitat creixent cap al centre. Hi ha molt poc gas i pols; tampoc no hi ha estrelles gaire calentes. Són galàxies velles on a penes hi neixen estrelles. Les galàxies espirals tenen un nucli semblant però, originàriament, tenien al seu entorn gas i pols que donen lloc al naixement d'estrelles, i configuren un disc aplanat. L'alta temperatura de les noves estrelles genera radiacions que pressionen el gas envoltant, i provoca el naixement de més estrelles. D'altra banda, el moviment de rotació del disc produeix unes ones en la densitat de la matèria que constitueixen els braços en forma d'espires. Depenent de la quantitat de gas i pols originari, els nuclis de les galàxies espirals poden ser més o menys voluminosos en relació als braços. En l'últim estadi evolutiu, les galàxies no adopten necessàriament formes irregulars. Hi ha casos que les formes irregulars són resultat d'interaccions gravitatòries amb altres galàxies veïnes. El Sol, i la Terra al seu entorn, formen part de la Via Làctia, que és una galàxia típicament espiral. Posats a ubicar-nos dins de l'Univers, podríem començar dient, doncs, que habitem l'espira d'una galàxia. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva...

Gas Natural. Cicle combinat
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Gas Natural. Cicle combinat

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Economia de l'empresa, Ciències per al món contemporani, Economia, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Cada vegada, el consum d'energia elèctrica és més gran, per això és important trobar maneres més ecològiques de generar electricitat. Un sistema és el cicle combinat, i "Made in Catalunya" en parla en aquest capítol. Gas Natural té tres plantes de cicle combinat a Espanya, una a Sant Adrià de Besòs. La progressiva substitució del carbó i dels productes petrolífers per gas evita l'emissió a l'atmosfera de més de tretze milions de tones de CO2 l'any. Joan Puertas, director de tecnologia i medi ambient de Gas Natural, explica que les centrals de cicle combinat produeixen electricitat a partir de gas natural amb un impacte reduït en l'entorn.

Guardar el diòxid de carboni sota terra
Vídeo

Ciències naturals Guardar el diòxid de carboni sota terra

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Una mesura més per afrontar el canvi climàtic consisteix a emmagatzemar el diòxid de carboni sota terra. El programa "El medi ambient" mostra com ho fan a Alemanya. Construïda l'any 1998, la central energètica de Schwarze Pumpe, a l'est d'Alemanya, crema lignit per proporcionar electricitat a dos milions de llars. Però cada any envia deu milions de tones de diòxid de carboni a l'atmosfera. Per evitar l'alliberament d'aquest gas, principal causant del canvi climàtic, una solució és capturar-lo i emmagatzemar-lo sota terra. Per capturar-lo es fa l'anomenada combustió oxifuel, en què s'utilitza més oxigen pur que no pas aire per cremar el carbó. Això produeix un flux de gasos fets de vapor d'aigua, que s'expulsa, i diòxid de carboni. Aquest últim es purifica i comprimeix i es transporta en forma líquida, com si fos aigua amb molt de gas, per ser emmagatzemat al subsòl. Els llocs adequats per fer proves són antics jaciments de gas natural, d'estructura geològica ben coneguda, ja que les roques del subsòl han de tenir unes característiques especials. Els científics del Centre de Recerca en Geociències estudien els efectes de guardar milions de tones de CO2 al subsòl. Com que de forma natural ja n'hi sol haver, es creu que és segur tenir-lo aquí i evitar que actuï sobre el clima. En tot cas, aquesta tècnica no substitueix la reducció d'emissions, sinó que la complementa. Es calcula que la captura de diòxid de carboni pot representar un 40 % de l'esforç de reducció d'emissions que s'ha de fer a les plantes productores d'electricitat d'aquí al 2030. El primer lloc del món on es va començar a guardar CO2 es troba al mar del Nord. És un jaciment de gas natural en què des del 1996 s'ha bombejat el gas a mil metres per sota del fons marí. Així, cada any s'han eliminat de l'atmosfera un milió de tones de diòxid de carboni. I s'ha vist que el sistema és segur. Segons l'empresa Statoil, en teoria aquí hi ha prou espai per guardar-hi les emissions de totes les centrals europees durant els pròxims 600 anys. Tot això no evita les veus crítiques. Es tem que aquesta opció redueixi els esforços en eficiència i en energies renovables. La Unió Europea, però, assegura que la lluita contra el canvi climàtic s'ha de fer en diversos fronts i que aquesta és una més de les solucions que s'han de posar en pràctica.

El gas a casa
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals El gas a casa

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

El gas natural és una de les energies més netes. "Un forat a la butxaca" dóna consells per fer-ne un ús raonable. Energies com el gas natural han fet la vida quotidiana més còmoda, ja que permet fer anar la cuina, tenir aigua calenta per dutxar-se o gaudir de la calefacció. El gas natural és el combustible fòssil que emet menys diòxid de carboni durant la seva combustió. S'extreu de sota terra, prové de matèria orgànica en descomposició i no és tòxic. El gas natural es pot combinar amb altres energies, com la solar.

Total 500 resultats
per pantalla
Pantalla de 50

Àrea professorat

Programació educativa