Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 93 resultats
per pantalla
Pantalla de 10
Papallones
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Papallones

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Tutoria, Llengua catalana i literatura
  • Experiència

El menjar és el punt de partida per il·lustrar "Papallones", una història de relacions humanes en què un home i una dona, ja ancians, redescobreixen l'amor a través de la seva curiositat per la vida i per la natura. La part musical d'aquest capítol d'"Una mà de contes" és una creació original del cantautor i compositor Jaume Sisa. En Pere era un home solitari i molt gran. I, a més a més, no era gaire agraciat. No tenia amics ni parlava amb ningú. I feia molts anys que ja s'havia acostumat a estar tot sol. Anava molt sovint al camp on hi havia tot un munt d'éssers que li feien companyia. Les papallones eren les seves favorites. Envoltat de papallones, en Pere era feliç. Havia llegit llibres de papallones, havia visitat totes les pàgines d'internet. Ho sabia absolutament tot d'aquests insectes. Gairebé tot, perquè hi havia una cosa que li va costar esbrinar: el seu gust. Però, finalment, va saber quin gust tenen les papallones. Un dia molt assolellat, va agafar la motxilla, la va omplir amb alguna cosa per berenar i se'n va anar a un bosc ple de papallones. Però allà es va trobar la Dolça, una altra solitària com ell i potser més gran i tot. La Dolça havia anat a fer un tomb i, de passada, a collir unes quantes maduixes per fer-les amb suc de taronja i unes gotetes d'aromes de Montserrat. La Dolça li va preguntar què hi feia, allà, i en Pere li va confessar el seu secret: tastar el gust de les papallones. Ella, de seguida, va voler saber com es feia això. I en Pere l'hi va explicar. Se n'agafava una, es ficava a la boca i la papallona movia les ales. Després, s'obria la boca i la papallona se n'anava volant, però deixava un gust inoblidable. El més curiós, li va dir en Pere, és que tenien gust de papallona. La Dolça, lògicament, les va voler tastar. Però les papallones no volien entrar a la seva boca. I, a més a més, li feien pessigolles. Fins que en Pere va tenir una idea més bona. En Pere es va ficar una papallona a la boca i es va acostar a la d'ella per passar-l'hi sense que l'animalet s'escapés. I va ser així com es van fer un petó. I, des d'aleshores, mai més ja no van estar sols. Ni la Dolça ni en Pere.

Amb gust i aroma / El respecte de la memòria
Vídeo

Tutoria Tecnologia Amb gust i aroma / El respecte de la memòria

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria

"Al vostre gust" entra a la cuina del Celler de Can Roca, regentat pels tres germans Roca, i també s'endinsa en el món del cafè a través de les varietats, els processos d'elaboració i les millors maneres de preparar-ne. Amb gust i aroma El cafè és el producte que mou més diners després del petroli. El reportatge visita una empresa que rep cafè d'arreu del món i segueix els diferents processos de manipulació del cafè verd abans de convertir-se en una de les begudes més consumides del món. Així mateix, al programa es mostren les varietats de cafè més apreciades, s'explica la importància de la torrefacció i, al Fòrum Cafè, una mena de club social d'elaboradors i venedors, s'ensenya a preparar-lo de la millor manera possible, de la mà d'uns nous professionals que cal tenir molt en compte: els baristes. El respecte de la memòria El programa viatja a Girona per trobar-se amb uns protagonistes d'excepció: Joan, Josep i Jordi Roca, propietaris del Celler de Can Roca, el temple creatiu d'un dels equips més solvents, més innovadors i més prestigiosos de la cuina actual. Des de dins el restaurant coneixem quins factors intervenen en el procés creatiu i el naixement de les propostes dels germans Roca. Veiem de quina manera les elaboracions dels plats responen a les inquietuds, la genialitat i, sobretot, el respecte de tots tres germans per la cuina honesta i sincera d'una de les seves mentores més influents: la seva mare. Permeables com són els tres germans a totes les arts, es tanca el reportatge repassant amb Joan Roca el paper que sovint té la música en la conceptualització i la realització de nombrosos dels seus plats.

El gust recuperat / Amb la inspiració del Montgó
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals El gust recuperat / Amb la inspiració del Montgó

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

"Al vostre gust" viatja a Dénia, a la Marina Alta, per conèixer l'univers creatiu del cuiner Quique Dacosta. El programa també parla de biodiversitat en centres de la Garrotxa i el Bages que es dediquen a recuperar arbres i varietats d'horta en perill d'extinció. El gust recuperat Ara que la crisi alimentària mundial és un fet, la tasca de projectes com els desenvolupats pel Centre de Conservació de Plantes Cultivades de Can Jordà, a la Garrotxa, o el projecte Esporus, a Manresa, intenta fomentar la revalorització de productes que, fins no fa tant, formaven part del nostre paisatge. Aquest reportatge segueix de prop els projectes impulsats pel centre de la Garrotxa, situat en plena fageda d'en Jordà, en favor de la recuperació de varietats i espècies autòctones que estan sota l'amenaça de l'extinció. Per la seva banda, els responsables d'Esporus, guanyadors d'un premi nacional de cultura, faciliten la comprensió de per què els transgènics són una amenaça i per què mantenir vives les llavors és un pas fonamental per a la conservació del nostre patrimoni. Denominacions DOP i IGP Dos dels productes més vinculats a les terres tarragonines, com són els Calçots de Valls, amb Indicació Geogràfica Protegida, i les Patates de Prades, amb el mateix distintiu, protagonitzen l'espai dedicat als productes catalans de qualitat. Amb la inspiració del Montgó Quique Dacosta, el flamant xef del reconegut restaurant El Poblet, de Dénia, és un nom en majúscules. Viatgem fins al País Valencià per conèixer més de prop la feina de qui està considerat un dels principals exponents de l'avantguarda gastronòmica contemporània. Quique Dacosta s'ha convertit en poc temps en un dels xefs líders de l'avantguarda gastronòmica. Les seves creacions sobrepassen la cuina convencional amb l'ús d'unes tècniques i unes presentacions que trenquen esquemes, ja que són molt més que sorprenents. Quique Dacosta explica quina importància té l'entorn de Dénia, el bosc i el mar, en la seva feina. L'escriptor i pintor gironí Narcís Comadira completa aquesta immersió en la cuina més agosarada departint sobre el vincle entre l'art i la cuina. Una qüestió, aquesta, carregada de vigència.

Tomàquets: a la recerca del gust perdut
Vídeo

Ciències naturals Tomàquets: a la recerca del gust perdut

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

En aquest capítol, a partir del concert per a violí, opus 99 de Dimitri Xostakòvitx, analitzarem l’obra d’aquest autor amb un caràcter àrid, molt personal, amb canvis d’humor, contrastos,… descobrirem la forma musical de la passacaglia que es dóna en el tercer moviment. La passacaglia és una forma pròpia de la música antiga però recuperada en el segle XX que consisteix en un conjunt de variacions sobre un baix obstinat. Per què els tomàquets ja no tenen el gust d'abans? El programa "Quèquicom" intenta trobar la resposta a aquesta pregunta i, a més, presenta un nou mètode de congelació desenvolupat a la UPC que pot revolucionar els costums alimentaris. El reporter Miquel Piris acompanya Santi Noé, un pagès del Maresme que cultiva tomàquets i que, des de fa anys, fa servir el sistema d'agricultura integrada. Al seu camp, Montse Matas, biòloga de l'Associació de Defensa Vegetal, compta el nombre d'insectes que viuen a les tomaqueres, especialment la temuda mosca blanca i el seu depredador. A l'Escola d'Agricultura de Barcelona hi treballa un grup de tast que busca la varietat de tomàquet que agrada més als catalans per facilitar-ne el cultiu als agricultors. Segons els membres del projecte Esporus, del Centre de Conservació de Biodiversitat Cultivada, la clau és conservar les llavors de les varietats que tradicionalment s'han cultivat a Catalunya. D'altra banda, investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya estan a punt de fer un descobriment que podria modificar els hàbits alimentaris de tot el món. Fins ara, la congelació no era un sistema adequat per conservar fruites sucoses, com ara les cireres o els tomàquets, però el professor Josep Maria Nacenta ha desenvolupat un sistema de congelació que respecta el gust, l'olor i la textura de la fruita en un grau força elevat. Amb aquest sistema es podria collir la fruita en el moment ideal de maduració a la planta i no com ara, en què la majoria de les fruites maduren dins cambres frigorífiques camí dels mercats i de les grans superfícies. Al plató, Toni Mestres explica com s'aconsegueix aquest nou tipus de congelació que no destrueix l'estructura interna dels teixits vegetals. Així mateix, mostra com la tècnica del bany maria permet conservar els tomàquets durant molt de temps.

Millora de verdures locals
Vídeo

Tecnologia Millora de verdures locals

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

Investigadors de la Fundació Miquel Agustí, promoguda per l'Ajuntament de Sabadell i la Universitat Politècnica de Catalunya, busquen com millorar productes com els calçots o els fesols. Els calçots de Valls, els veritables calçots de Valls, amb Indicació Geogràfica Protegida, són molt més que cebes grillades. Cada temporada se'n recullen uns 5 milions, però aquesta xifra no és més que un 10 per cent de tots els calçots que es consumeixen. Els Calçots de Valls han de tenir una llargada i un perímetre determinats. Si en fan més o en fan menys es descarten. És clar que els descartats tindran un preu inferior. Fer que les cebes donin un bon nombre de calçots de les mides regulades és el que intenten al camp del costat investigadors de la Fundació Miquel Agustí, promoguda per l'Ajuntament de Sabadell i la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquí hi ha 850 plantes, seleccionades d'entre 5 mil. El jove Joan Simó fa quatre anys que prepara la tesi doctoral buscant la ceba ideal, la ceba que tregui 14 o 15 calçots de bona mida, dolços i cremosos. L'any que ve els pagesos del Camp de Tarragona ja començaran la producció comercial fruit de les seves investigacions. Aquesta és la cuina dels tastes. Avui no toca calçot de Valls, avui hi ha fesols al plat. Els investigadors de la Fundació Miquel Agustí proven la rugositat de la pell, la farinositat del cor i la intensitat del gust. Fa gairebé 15 anys que busquen la manera de millorar el gust i la producció de les mongetes del ganxet i de Santa Pau. Francesc Casañas lidera aquestes investigacions de millora de varietats agrícoles tradicionals que comença en hivernacles de Viladecans. Els principals objectius de la Fundació són recuperar totes les varietats tradicionals d'interès a Catalunya i fomentar l'ús de les comercialment més interessants. La Fundació està oberta a investigar per millorar llavors que grups d'agricultors els proposin. Les dificultats de conservació de les varietats locals i la globalització dels mercats han propiciat que el pagesos arraconin les antigues llavors. La potenciació de les varietats tradicionals, doncs, va lligada al consum de proximitat.

Maximitzant la teva vida social amb Mixin
Àudio

Tecnologia Maximitzant la teva vida social amb Mixin

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

Saber què volem fer en el nostre temps d'oci és fàcil. Trobar amb qui anar als llocs, no tant. Veure que coincideixes amb amics en plans i gustos des de l'ordinador és possible, gràcies a Mixin. Mixin és una agenda online amb gust de xarxa social. Planificar-te la setmana amb els esdeveniments on aniràs es pot fer com en qualsevol agenda electrònica, però amb la diferència que amb Mixin ho podem compartir, comparar i fins i tot, fer propostes per aquell concert al qual pensem que acabarem anant sols. A Mixin s'autodenominen com a microagenda social. El terme "micro" ve del fet que les publicacions a la teva agenda es fan en format microblogging, frases curtes amb el tema sintetitzat. La banda social d'aquesta agenda és l'opció de decidir si un determinat esdeveniment de la teva agenda el fas públic o no. L'empresa darrere d'aquesta agenda online és a Suïssa, d'on són la majoria d'usuaris. De tota manera, Mixin té usuaris al Regne Unit, Alemanya i amb menys pes, a la resta d'Europa. Estar al dia del que fan els teus amics i proposar activitats que ens vinguin de gust és més fàcil, gràcies a l'agenda social online Mixin.

Vent a gust de tothom / Davant dels miralls / Missatges en ampolles
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Vent a gust de tothom / Davant dels miralls / Missatges en ampolles

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

"El medi ambient" parla, en aquesta ocasió, dels pros i contres que comporta la instal·lació d'aerogeneradors en una regió de la Xina; d'una gran cuina solar, amb 1.000 petits miralls, a Tailàndia; i d'un catamarà que sura gràcies a 10.000 ampolles de plàstic. Mai no fa vent a gust de tothom La construcció de grans parcs eòlics a la regió autònoma de la Mongòlia Interior exemplifica l'aposta del govern xinès per les energies renovables. Aquí ja n'hi ha 12 de construïdes, que signifiquen la meitat de la producció total de la Xina. Les llargues jornades de 12 hores permeten aixecar gairebé un aerogenerador al dia, però alguns científics alerten que l'energia eòlica ha de tenir uns límits i que cal invertir també en la xarxa i en instal·lacions de suport. Els que n'estan més descontents són els pagesos i ramaders de la regió. Diuen que es queden sense pastures i que segueixen sense que els arribi electricitat a casa. Pollastres davant dels miralls Les cuines solars ja són ben conegudes. Però Sila, el propietari d'un restaurant situat a 100 quilòmetres de Bangkok, la capital de Tailàndia, n'ha instal·lat una a gran escala. Per fer el típic pollastre rostit ha construït una paret amb 1.000 petits miralls que proporcionen una temperatura de 200 graus. La paret es pot moure per seguir la trajectòria del sol. Sila pot estalviar 6 euros diaris en carbó, quantitat que gairebé iguala el salari mitjà en aquest país. A més evita emissions i salva boscos, mentre es pregunta com és que els seus col·legues encara no fan el mateix. Missatge en deu mil ampolles Tothom sap que no s'han de llençar ampolles al mar. Però l'ecòleg britànic David de Rotschild n'hi llençarà més de 10.000. Aquesta quantitat d'ampolles de plàstic faran surar el catamarà que està construint i que ha anomenat "Plastiki". La resta d'elements són materials reciclats o productes naturals, com ara la pega, feta amb nous i sucre. Rotschild vol llençar un missatge de suport al reciclatge navegant de Califòrnia a Austràlia. L'empresa és arriscada, però els seus promotors estan decidits a fer que arribi a bon port.

La Menorca britànica
Àudio

Ciències socials La Menorca britànica

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

Menorca ens proposa un recorregut molt especial per la seva història ara que s'acosta el bon temps i que ve de gust passejar El seu llegat britànic, fruit dels setanta-un anys d'ocupació dels anglesos al segle divuit, ha deixat un munt de vestigis materials, tant de caràcter militar com civil, que podrem descobrir si ens embarquem en un viatge del llevant al ponent de l'illa, amb un recorregut per les prop de 70.000 hectàrees de Menorca. El punt de partida sembla indiscutible. A dos quilòmetres de Maó, s'alça la vila que va ser totalment erigida pels anglesos, es Castell, on trobarem les principals representacions del seu urbanisme, vida i economia. Aquí, els edificis dels quarters britànics i un altre de civil, que ara és l'actual ajuntament, són a la plaça de la vila i alguns es poden visitar. Els seus petits ports també són interessants de veure per entendre com als britànics els interessava Menorca sobretot com a base naval. I des des Castell la parada obligatòria és a Maó. Aquí la profusió de finestres de guillotina al nucli antic de la ciutat deixa de nou ben palesa la influència britànica, de la mateixa manera que l'antiga plaça d'armes, que és la màxima representació de l'arquitectura militar que els anglesos van deixar a l'illa. I paral·lels al camí d'en Kane, una carretera que aquest governador va construir al segle divuit per unir l'illa de llevant a ponent, enfilem cap a es Mercadal, on podrem visitar un dels vestigis infraestructurals més importants de l'època, l'aljub. Tampoc podem obviar la torre de defensa de Fornells en el viatge que acabarem a Ciutadella, per visitar la torre de sa Caleta. Un recorregut per la Menorca britànica que, en aquesta època, ja comença a venir força de gust de fer.

Espàrrecs de Gavà / Recuit de drap
Vídeo

Tutoria Tecnologia Espàrrecs de Gavà / Recuit de drap

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria

"Al vostre gust" visita una granja de l'Empordà per veure com s'hi fa el recuit de drap de la manera tradicional. El programa també mostra el conreu més emblemàtic de Gavà: els espàrrecs blancs. Espàrrecs de Gavà L'espàrrec blanc s'ha erigit en el producte per excel·lència de l'agricultura gavanenca i en el protagonista d'una de les fires de més renom del país. Per això, el programa visita els pocs camps del Baix Llobregat on encara es conrea. En companyia de Gabriel Purset i la seva dona, Isabel Tarrida, es mostra un cultiu que pràcticament no ha evolucionat en dècades. Manel Armengol, xef del restaurant Major 36 de Gavà, cuina plats de temporada amb l'espàrrec com a element principal. I Elena Roura, de la Fundació Alícia, recalca el poder nutricional de l'espàrrec, molt adequat per a les dietes. Recuit de drap El recuit de drap és un formatge artesanal molt lligat als pastors i ramaders de l'Empordà. El programa es desplaça a Jafre, al Baix Empordà, on la família Figueras ha aconseguit fer-se un nom en el món dels formatgers artesanals del país gràcies a un recuit de drap elogiat per molts restauradors. Xavier Figueras, pastor, i el seu fill Pau, formatger, aprofiten la llet dels seus ramats per elaborar un recuit de drap seguint els mètodes de sempre. Jordi Butrón, responsable de l'Espai Sucre de Barcelona, aprofita les possibilitats del recuit en unes postres en què la tradició deixa lloc a la imaginació i als contrastos de sabors.

Cóc i coques / La flor amarga
Vídeo

Tutoria Tecnologia Cóc i coques / La flor amarga

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria

"Al vostre gust" dedica el capítol a les carxofes del Baix Llobregat i a les cireres del Baix Camp, mostra com es cultiven i com es poden aprofitar a la cuina. Cóc i coques La seva dolçor i l'intens color vermell que la caracteritza fan que la cirera posseeixi un encant especial que la converteix en una fruita molt cobejada. A finals de primavera, la seva presència en les tradicionals coques que s'elaboren per la diada de Corpus, a Reus i altres poblacions del Baix Camp, és sinònim de tardes dolces i berenars ensucrats. L'equip del programa acompanya la professora de cuina Mariona Quadrada als trossos de Reus i rodalia per redescobrir una varietat de cirera, la negreta, que continua sent la més buscada a l'hora de farcir aquestes coques tan especials. A la seva escola, Taller de Cuina, de Reus, la Mariona demostra quines són les receptes més populars, com les de pa, la del cóc ràpid, o la de brioix, i quina és la millor manera de preparar-les. I al recentment inaugurat espai enològic Monvínic, a Barcelona, el sommelier Cèsar Cànovas i el cuiner Sergi de Meià ofereixen una classe magistral de maridatge amb coques i postres dolces. La flor amarga El programa també es trasllada fins al Baix Llobregat a la recerca d'un dels seus productes d'horta més conegut: la carxofa. Als seus horts de Sant Joan Despí, el pagès Rafael Navarro explica les singularitats d'aquesta planta quan es cultiva seguint mètodes ecològics. Navarro, a més, converteix la carxofa en un producte de proximitat a través de la seva cooperativa, que, com d'altres, es dedica a portar les hortalisses directament al consumidor. Per fer front a la sempre complicada comercialització, s'està tramitant l'obtenció d'una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) per a la carxofa del Prat. Un segell de qualitat que avala les carxofes d'aquesta població i d'altres de pròximes. A Mercabarna, Joan Ribes, de la Cooperativa del Prat, ensenya com es reconeixen les carxofes fresques. I, finalment, en una de les cuines més prestigioses del país, la del cuiner Xavier Pellicer, al restaurant Àbac, es mostra la cara més gastronòmica i més irresistible de les carxofes.

Total 93 resultats
per pantalla
Pantalla de 10

Àrea professorat

Programació educativa