Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 500 resultats
per pantalla
Pantalla de 50
Ter, un riu a domicili
Vídeo

Ciències naturals Ter, un riu a domicili

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Nou de cada deu catalans rep aigua del Ter a casa seva. "Quèquicom" segueix el curs del riu per saber quin és l'estat de l'aigua a cada tram i com funcionen les depuradores que el netegen. Prop de sis milions de persones, sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona, reben aigua del riu Ter a les aixetes de casa seva, sovint barrejada amb la del Llobregat. El Ter és el riu català que té una captació més gran d'aigua: des de l'any 1959, més del 50 % del cabal acaba lluny de la seva llera. El reporter del programa, Miquel Piris, és un d'aquests ciutadans que rep aigua del Ter a casa seva, a Mataró. Miquel Piris fa un viatge des del naixement del riu, a Ulldeter, al Ripollès, fins a l'aixeta de casa per descobrir d'on ve l'aigua, què li ha passat pel camí i com l'han tractada. El recorregut el fa acompanyat del biòleg Marc Ordeix, del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis, que li ensenya a valorar la qualitat de l'aigua del Ter al llarg del seu curs. A Osona, els nitrats que provenen de la ramaderia són un dels contaminants que més afecten el Ter. A Vic, Marc Ordeix presenta alguns dels treballadors de la depuradora d'aquesta població que es dediquen a netejar l'aigua. El viatge continua fins a la desembocadura, a Torroella de Montgrí, on cada any arriben menys angules. Al plató, el presentador del programa, Marc Boada, parla dels problemes que pot causar al cos humà el consum d'aigua amb un excés de nitrats, mostra com es filtra l'aigua i explica per què l'aigua salada del mar guanya terreny a l'aigua dolça del Ter a la seva desembocadura.

Aplicacions de l'aigua en moviment
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Aplicacions de l'aigua en moviment

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial

L'aigua està en constant moviment: s'evapora, cau en forma de pluja o neu, baixa pels rius i el cicle es torna a repetir. "Energi K" explica com aquest moviment constant de l'aigua pot servir per generar energia i també ser útil per als transports. L'aigua es compon d'oxigen i hidrogen. A la natura es troba barrejada amb altres substàncies, així que només es pot obtenir aigua pura en un laboratori mitjançant un procés de purificació. Una de les curiositats de l'aigua en estat pur, la del laboratori, és que no condueix l'electricitat. A la natura, l'aigua es pot trobar en estat sòlid, en forma de neu o glaç; en estat líquid, als rius, mars i oceans, o en estat gasós, com a vapor a l'atmosfera terrestre juntament amb l'oxigen i el CO2. El canvi d'estat de l'aigua es deu a la temperatura que té i als elements que hi tingui dissolts. Lluc Piejó, físic, explica que l'aigua corrent és una aigua que té energia fruit del seu propi moviment. Aquest moviment es pot utilitzar per fer moure maquinàries. En canvi, l'aigua estancada no es mou, però té una energia amagada, l'energia potencial, que es pot veure quan aquesta aigua cau en un salt d'aigua. Als mars i oceans també hi ha molt de moviment. A l'oceà Atlàntic, per exemple, hi ha un corrent que mou aigua des del golf de Mèxic fins al Regne Unit a una velocitat de noranta-set quilòmetres per dia. El moviment de l'aigua pot tenir diferents causes. Per exemple, les onades del mar es formen per l'impacte del vent sobre la seva superfície. La resta de moviments els provoca l'efecte de la gravetat. Quan més es mou l'aigua és quan es troba en estat gasós, quan la convertim en vapor. El vapor es pot fer servir per moure maquinària o per generar energia.

L'aigua en joc
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals L'aigua en joc

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural, Biologia

"L'aigua en joc" és un programa documental centrat en la qüestió de l'aigua a Catalunya. El programa, presentat per Tomàs Molina, s'ha gravat en diferents localitzacions de tot Catalunya i ha tingut la participació d'un bon nombre d'especialistes i testimonis que aporten el seu punt de vista sobre el problema de l'aigua i dels seus usos al nostre país. "L'aigua en joc" segueix la pista del cicle de l'aigua a Catalunya en diferents localitzacions, des de la muntanya i les planes centrals fins a arribar a la desembocadura dels rius. També quantifica l'aigua de les precipitacions, la dels rius i la dels diferents aqüífers. El programa comença amb la presentació de les causes de la problemàtica actual de l'ús de l'aigua a Catalunya, i després mostra quines són les particularitats que fan de l'aigua un recurs diferent dels altres. En aquest punt, el programa insisteix força a explicar que l'aigua és un recurs patrimoni de la Terra, tal com recull una declaració de les Nacions Unides, i que no té propietaris. A més, deixa clar que els rius han de ser elements vius, amb cabals d'aigua suficients, compatibles amb les necessitats humanes. El programa continua amb un balanç dels usos que té l'aigua a Catalunya, la seva distribució territorial i els desequilibris entre les diferents conques. Pel que fa als usos, s'analitzen els nivells de despesa de les diferents activitats (agrícola, industrial i domèstica) i es parla de les millores en l'eficiència en l'ús de l'aigua que es poden fer en els tres àmbits. "L'aigua en joc" acaba fent balanç i analitzant les possibles solucions al problema de l'aigua a Catalunya. Pel que fa als entrevistats, hi intervenen: Narcís Prat i Joan Armengol, catedràtics d'Ecologia de la UB; Andreu Serra, tècnic responsable de la presa de Boadella; Daniel Boix, doctor en Biologia i professor de la Universitat de Girona; Joan Girona, director de Tecnologia del Reg de l'IRTA; Robert Savé, director d'Horticultura Ambiental de l'IRTA; Carles Ibáñez, director d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA; Jordi Miró, director general d'Aigües del Prat; Rafael Montserrat, director gerent d'Aigües de Mataró; Carme Llansana, enginyera química i cap de planta de la dessalinitzadora de Blanes; Josep Maria Villar, catedràtic d'Agrònoms a la Universitat de Lleida; Carles Garcia i Glòria Martí, tècnics d'allaus de l'Institut Geològic Catalunya; Salvador Obis i Esteve Muñoz, tècnics de la Unitat d'Hidrologia Superficial; Antoni Adrover, veí de Gelida; Francesc Riu, pagès de Verges; Pere Sunyer, pagès de Benissanet, i Roser Maneja, llicenciada en Ciències Mediambientals i membre de l'Observatori de la Tordera. Pel que fa les localitzacions, el programa ha estat enregistrat a: Benissanet, Amposta, Tavascan, Gelida, Mollerussa, les Penelles, Sant Aniol d'Aguja, el pantà de Boadella, Sant Llorenç de Muga, Girona, el Pont de la Barca, Verges, Roda de Ter, el pantà de Sau, el pantà de Susqueda, el pantà de la Baells, el pantà d'Oliana, el...

Rio Negro, reserva d'aigua dolça
Vídeo

Ciències socials Rio Negro, reserva d'aigua dolça

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia

El programa "Tarasca" recorre el Rio Negro, situat a la zona amazònica del Brasil, i parla de la importància de l'aigua a tot arreu, de l'ús que se'n fa a occident i dels problemes de contaminació que tenen els rius de tot el món. Per assegurar les necessitats bàsiques de l'home, es necessiten de 20 a 50 litres d'aigua per persona i dia. La superpoblació d'algunes zones del sud d'Europa i el fet que no plogui de manera continuada durant tot l'any obliguen a controlar d'una manera més precisa les reserves d'aigua. A l'Amazònia, la pluja és imprevisible. L'abundància d'aigua fa que als habitants de les ribes del Rio Negro no els calgui inventar sistemes per retenir-la. Amb tot, les ribes del riu són poc poblades. Viure-hi és perillós, perquè les crescudes poden arribar als 8 metres. En canvi, als països del primer món és habituals que els rius convisquin amb blocs de ciment i carreteres. La contaminació és l'agressió més directa que pateixen els rius. Els abocaments i les deixalles són alguns dels elements més perjudicials. Els primers afectats són els animals que hi viuen i els que hi busquen menjar. Tot i la legislació, la contaminació dels rius és un fet quotidià. Per aquest motiu s'han de fer constants anàlisis d'aigua. El procés d'anàlisi de l'aigua és comú a tot el món. Un altre tractament de l'aigua comú a tot el món són les plantes depuradores, on l'aigua passa per una sèrie de processos per millorar-ne la qualitat. L'objectiu és retornar en bones condicions l'aigua al medi ambient. Els embassaments es construeixen per poder garantir l'abastiment d'aigua a una zona. Estan regulats per preses que els buiden o no, en funció de les necessitats d'aigua de la població. Aquesta aigua ha de ser potabilitzada abans de ser apta per al consum humà. En l'àmbit domèstic, l'aigua es fa servir per a la higiene, la cuina i per beure. L'Agència Catalana de l'Aigua va ser creada per gestionar els recursos hídrics. La seva funció és elaborar i revisar els plans hidrològics i fer un seguiment exhaustiu de l'estat de l'aigua dels rius. Actualment, encara hi ha 2.000 milions de persones que no tenen accés a aigua potable. Segons la UNESCO, l'any 2025 hi haurà algunes zones del planeta que tindran greus problemes de manca d'aigua. Es preveu que, en un futur no gaire llunyà, l'aigua no serà només un bé escàs, sinó també un valor estratègic. Manaus és la ciutat brasilera més important de l'estat d'Amazones. Situada a prop de la confluència del riu Negro amb el riu Solimoes, té un important port fluvial. De la trobada dels rius Negro i Solimoes neix el riu Amazones, el més cabalós del món. Només a l'Amazònia es concentra el 15% de l'aigua dolça del planeta. El Rio Negro està poblat per nombroses illes. A partir de Manaus, els transatlàntics no poden navegar per aquest riu. Calen vaixells de baix calat per moure's per aquest territori, en gran part deshabitat. El riu és com una gran autopista enmig de la selva. Té un trajecte...

Quan l'aigua escasseja
Vídeo

Ciències naturals Quan l'aigua escasseja

  • Data 1989
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Al Mediterrani, l'aigua dolça i neta és un bé escàs. Aquest capítol del programa "Mediterrània" mostra els diferents mètodes d'aprofitament d'aigua, especialment per al regadiu. Un dels sistemes per aprofitar l'aigua de pluja dels teulats és la cisterna, que recull aigua per a l'estiu. Al camp, els conreus en feixes contribueixen a contenir l'aigua. A la Mediterrània es regulen alguns conreus tradicionalment de secà i es fa servir el recurs dels hivernacles per fer que l'estiu duri tot l'any i per crear un ambient tancat permanentment humit. La tracció animal, fent voltar les sínies, ha estat durant temps la base del regadiu tradicional. La cultura islàmica va destacar en el desenvolupament de tècniques lligades a la irrigació dels camps. De l'època, encara queda actiu l'assut de Xerta, una resclosa baixa que assegura el nivell d'entrada de l'aigua als canals situats a les vores del riu que porten l'aigua fins als camps. Avui dia es construeixen embassaments i es fan transvasaments de conques fluvials. Un altre sistema d'obtenir aigua és la perforació de pous. Després, l'aigua s'extreu mitjançant sínies o molins de vent. Pel que fa al reg, actualment es fa servir el reg per aspersió, en què l'aigua cau suament, i el reg per degoteig, amb un raig continuat. Els manteniment dels aqüífers és important per a les necessitats de subministrament d'aigua. L'aigua de pluja i dels rius s'infiltra al sòl i hi queda retinguda, sense poder travessar les capes permeables. Prop del mar, l'aqüífer d'aigua dolça està en contacte amb l'aqüífer d'aigua salada. Els pous que exploten l'aqüífer dolç en treuen aigua, però si se sobreexplota, es descarrega i l'aigua salada ocupa l'espai deixat lliure per l'aigua dolça. Aleshores, l'aqüífer dolç se salinitza gradualment i pot, fins i tot, quedar inservible. Les aigües superficials pateixen agressions com els abocaments urbans o industrials, que alteren els cursos fluvials i les aigües marines costaneres. Les depuradores, fisicoquímiques o biològiques, netegen les aigües residuals. Un altre sistema per eliminar-les són els emissaris submarins.

Israel i la reutilització d'aigua / Aigua dolça glaçada / Bombetes al Parlament
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Israel i la reutilització d'aigua / Aigua dolça glaçada / Bombetes al Parlament

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural, Tecnologia industrial

L'espai "El medi ambient" parla, en aquesta edició, de la purificació d'aigua per tornar a ser utilitzada a Israel, dels esforços d'uns soldats argentins per fondre l'aigua dolça de l'Antàrtida i de la instal·lació al Parlament de Catalunya de bombetes eficients. Israel, al capdavant en la reutilització d'aigua Israel ha impulsat noves tecnologies que ara vol exportar. Un tub de quars pot purificar dos-cents metres cúbics d'aigua per hora. Una llum ultraviolada ataca els bacteris que hi ha a l'aigua i impedeix que es reprodueixin. Israel, on el desert ocupa dues terceres parts de la superfície del país, és capdavanter en tecnologies per a tractament i desinfecció de les aigües residuals i ara vol exportar-les. Un altre sistema per al reciclatge de l'aigua són uns plàstics diminuts que són l'hàbitat ideal perquè s'hi desenvolupin uns bacteris que s'alimenten de la matèria orgànica nociva. Aquestes tècniques permeten a Israel reutilitzar el 75 % de l'aigua, principalment per a l'agricultura. Un desert d'aigua dolça glaçat Tot i que viuen envoltats pel 90 % de les reserves d'aigua dolça del món, els soldats de la base militar argentina de Marambio, a l'Antàrtida, han d'estalviar l'aigua. Amb temperatures inferiors a 30 graus sota zero, la gran dificultat és fondre gel per obtenir-la. Els soldats només poden aprofitar l'aigua de les nevades: a l'estiu, si cau prou neu, l'extreuen d'un llac artificial mitjançant unes bombes. A l'hivern, l'esforç es concentra a fondre la neu que ha caigut. Després d'aplicar-hi filtres i un procés químic, l'aigua és apta per al consum. Bombetes eficients al Parlament Quatre-centes cinquanta bombetes de baix consum il·luminen des d'ara el Parlament de Catalunya. La iniciativa permetrà una reducció del consum energètic anual del 80 %, amb bombetes que tindran quinze mil hores de vida, és a dir, que són quinze vegades més longeves que les bombetes que hi havia fins ara. Aquest canvi redueix fins a la meitat les emissions de CO2 a l'atmosfera i també suposa un estalvi de 9.300 euros anuals en la factura de la llum. Els pròxims mesos, al Parlament se substituiran quatre-centes bombetes més, que completaran el projecte d'estalvi energètic d'aquesta institució.

L'aigua regenerada
Vídeo

Tutoria Ciències naturals L'aigua regenerada

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

"H2O" analitza, en aquesta ocasió, com les indústries poden reduir el consum d'aigua fent servir aigua reutilitzada. Gràcies al procés de regeneració de l'aigua que es du a terme en una empresa tèxtil, es pot arribar a fer un estalvi d'un 50 % en el consum d'aigua, estalvi que també comporta un benefici mediambiental. Josep Moré i Prune, responsable de medi ambient d'Hidrocolor, destaca que la seva empresa, dedicada al tint, fa servir molta aigua. Un 80 % d'aquesta aigua s'extreu dels pous propis de l'empresa i un 20 % la proporciona la companyia subministradora. Aquesta empresa aplica diferents mesures per reduir el consum d'aigua, com ara l'ús d'aigua regenerada. Josep Maria Puigdengolas, enginyer industrial de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), explica que el programa de reutilització de l'aigua a Catalunya estudia totes les possibilitats de regenerar aigua i tornar-la a utilitzar en el sector de l'oci i l'agricultura. Aquesta regeneració de l'aigua també es pot fer en el sector industrial.

L'aigua de l'aixeta
Vídeo

Tutoria Ciències naturals L'aigua de l'aixeta

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

L'aigua de l'aixeta és bona, tant per beure com per cuinar, i mil vegades més barata que l'embotellada. "H2O" parla dels seus avantatges en aquest capítol. Si es beu aigua de l'aixeta, l'impacte mediambiental serà menor, sobretot per a les fonts d'on es treu l'aigua per embotellar-la. Sílvia Alabart, advocada, explica que beu aigua de l'aixeta, una aigua que també fa servir per cuinar. Per contra, Laia Garcia prefereix l'aigua embotellada, ja que no suporta l'aigua de l'aixeta. Jordi Huguet, coordinador de l'Aula de l'Aigua, destaca que tant l'aigua de la xarxa com l'envasada són perfectament saludables, però que l'aigua de la xarxa passa molts més controls sanitaris. A més, cal tenir en compte el preu de l'aigua envasada i el cost que comporta per al medi ambient, ja que cal envasar-la, transportar-la i reciclar-ne l'envàs.

Consum d'aigua en l'agricultura
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Consum d'aigua en l'agricultura

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: social i cultural

A Catalunya, el 70% de l'aigua que es treu dels rius va als camps de regadiu. Com a conseqüència d'això, el riu baixa amb menys aigua i la contaminació augmenta. "H2O" destaca la importància de ser eficient pel que fa a la manera de fer servir l'aigua per als cultius. Antonio Obiols, pagès, parla de les necessitats d'aigua que té la terra de cultiu. Ell fa servir l'aigua que prové d'uns canals i segons el tipus de cultiu rega d'una manera o d'una altra: en solcs o a l'estesa. Per ser eficient, explica que rega a les tardes i que aprofita tota l'aigua possible de la pluja. Per la seva banda, Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia de la UB, aclareix que no es poden cultivar aliments sense aigua. A Catalunya, l'agricultura gasta molta aigua, un 70 % de l'aigua que es treu dels rius, per la qual cosa cal fer un ús eficient de l'aigua de reg.

Projectes per l'aigua a Kènia
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Projectes per l'aigua a Kènia

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

L'aigua té un paper clau en el desenvolupament de Kènia, però l'educació és necessària perquè la població pugui ser autosuficient. "El medi ambient" mostra algunes tècniques senzilles i innovadores que poden ajudar la població pobra a gestionar més bé els recursos hídrics. L'aigua és vida i a Kènia escasseja. L'aigua de les pluges que han caigut després de tres anys ja s'està filtrant al sòl i, molt aviat, els habitants hauran de recórrer a l'aigua estancada. Una aigua que causa set de les deu malalties més comunes al país, com la malària i el còlera. Anys enrere s'hi havien tirat endavant iniciatives per construir pous, però van fracassar. Un exemple n'és un pou construït fa vuit anys per una ONG que es va abandonar perquè ningú no sabia com funcionava. I és que la solució és fer participar la població en els projectes. La Unió Europea finança la Fundació Africana per la Medicina i la Investigació, que té com a propòsit formar la gent perquè sigui autosuficient i perquè pugui resoldre els problemes per si mateixa. La població es construeix el seu propi pou, un pou a partir del qual quatre-centes persones podran disposar d'aiguar neta que es filtra de manera natural a través del sòl. A més, ja saben que, a més d'indicadors naturals, com plantes i arbres, l'aigua del subsòl es detecta mitjançant l'estereòmetre. En aquesta zona, un nou sector de la població podrà beneficiar-se de l'aigua. S'hi està construint un embassament que recollirà l'aigua durant l'estació de les pluges. Així es podran regar uns camps que ara estan secs, però que gràcies a l'ajuda de la Creu Roja alemanya i de la Unió Europea i, sobretot, a la donació de terreny per part dels habitants, es convertiran en un veritable oasi. A l'internat de Vitale, la construcció d'un pou de perforació ha facilitat enormement la vida dels sis-cents cinquanta alumnes. Ara tenen aigua per beure i rentar-se i per cuinar. A les escoles del poble també s'hi han instal·lat unes latrines tancades i hiperventilades, i unes altres anomenades "ecosan", amb un dipòsit que absorbeix la calor del Sol i transforma la dejecció en fertilitzant. Totes dues tenen el propòsit de reduir la contaminació. Tots aquests projectes no haurien estat possibles sense la Iniciativa Europea de l'Aigua, llançada el 2002. I tampoc sense una aposta per l'educació.

Total 500 resultats
per pantalla
Pantalla de 50

Àrea professorat

Programació educativa