Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 6 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Com podem mantenir els rius i les platges nets?
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Com podem mantenir els rius i les platges nets?

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Gràcies a una visita a la depuradora del Prat de Llobregat, "H2O" mostra tot el procés de tractament que rep l'aigua perquè torni a quedar totalment neta. Les depuradores ens permeten gaudir de les platges, poder-nos banyar als rius, recuperar espais naturals i millorar la nostra qualitat de vida. A la depuradora del Prat de Llobregat, una de les set que hi ha a l'àrea metropolitana de Barcelona, s'elimina de l'aigua el 96 % de la matèria contaminant domèstica, industrial i urbana que se li ha anat afegint. Antonio Palacios, cap de sanejament d'EMSSA, explica que la depuració consisteix a treure de l'aigua tots aquells contaminants que se li han anat afegint en els diferents usos: domèstics, industrials, urbans... En aquest procés, primer se separen els sòlids i, després, la matèria en suspensió i l'orgànica. Durant el procés de depuració es generen uns fangs que s'han de tractar per evitar problemes ambientals. Aquests fangs es poden aprofitar com a adob o per produir biogàs.

Indústries al mig d'un parc
Vídeo

Ciències naturals Indústries al mig d'un parc

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

El programa "El medi ambient" explica com, gràcies al Pla Especial de Desenvolupament del polígon industrial de Begudà, es controlen les empreses que treballen enmig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Els tècnics mediambientals del Consell Comarcal de la Garrotxa controlen periòdicament les aigües residuals del polígon industrial de Begudà. Els col·lectors tenen registres als punts on connecten les empreses. Així es pot detectar d'on prové qualsevol alteració de les aigües que arriben a la depuradora del polígon. Un polígon situat enmig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa en què s'exigeixen mesures de protecció ambientals extraordinàries a les empreses que s'hi volen implantar i a les indústries establertes anteriorment. Un polígon en què s'impedeix que es duguin a terme algunes activitats a causa dels alts nivells de consum d'aigua, dels residus o de les emissions contaminants. El riu Turonell limita el parc natural i el polígon. És un riu de cabal permanent. Aquí hi aboca les aigües residuals el polígon. Però abans són recollides i tractades mitjançant un sistema de llacunes. Les aigües de pluja hi arriben directament per una xarxa exclusiva. L'aigua residual de les indústries hi arriba després de passar per la depuradora del polígon. Les empreses tenen limitada la salinitat i els sòlids en unes quantitats més estrictes que les exigides per l'Agència Catalana de l'Aigua. Aquests nivells els han d'aconseguir a les mateixes instal·lacions. Els fangs que s'extreuen en el procés de decantació s'assequen per centrifugació i s'envien a la planta comarcal de compostatge. El Consell Comarcal també controla els nivells d'aigua dels pous d'on les indústries l'extreuen. Ara com ara, a les setanta empreses que s'hi han instal·lat ja els va bé aquest control.

Escalfor humana a Estocolm / Depuradora Guinness / Ecomobles als EUA
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Escalfor humana a Estocolm / Depuradora Guinness / Ecomobles als EUA

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

L'espai "El medi ambient" dedica el capítol a l'aprofitament de l'escalfor que genera la gent en una estació d'Estocolm, a una planta de Rio de Janeiro que ha entrat al "Llibre Guinness dels rècords" i a l'èxit dels mobles ecològics als Estats Units. Escalfor humana a Estocolm A l'estació central de tren d'Estocolm, tothom col·laborarà, sense cap esforç, a estalviar energia i diners. Per l'estació hi passen dues-centes cinquanta mil persones cada dia. I tota acumulació de gent, i més si solen anar de pressa per no perdre el tren, genera calor. En comptes de ventilar l'estació, els enginyers suecs han pensat que aquesta calor podria servir per escalfar aigua, que bombejaran cap a un edifici pròxim on es tornarà a alliberar l'escalfor. Amb això n'hi haurà prou per satisfer la sisena part de les necessitats energètiques de l'edifici. El cost del sistema és d'uns vint-i-un mil euros. Una depuradora de "Guinness" Rio de Janeiro té més de sis milions d'habitants. Per abastir-los d'aigua potable procedent del riu Guandu es va haver de construir una planta depuradora que acaba d'entrar al "Llibre Guinness dels rècords" com la més gran del món. La instal·lació ocupa dos-cents setanta mil metres quadrats i pels túnels que capten l'aigua hi passen quaranta-tres mil litres per segon. Es va construir l'any 1955, però deu anys més tard va ser ampliada. Més ecomobles als Estats Units L'any 2007, la venda de mobles ecològics va créixer als Estats Units un 30 % . Tot i el preu més elevat, l'augment de la consciència ambiental entre molts consumidors ha fet pujar aquestes vendes, que, tot i això, encara representen un percentatge petit. Els ecomobles es fabriquen amb materials renovables, com ara fusta certificada procedent de boscos gestionats de manera sostenible. També s'hi utilitzen pintures i gomes fabricades amb productes més naturals. Els promotors diuen que això també ajuda a disminuir la contaminació que alguns productes volàtils provoquen dins les cases.

La casa eficient
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals La casa eficient

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial

En aquesta ocasió, el presentador del programa "Quèquicom", Toni Mestres, mostra casa seva, tot un exemple d'habitatge ecològic a partir del reaprofitament dels recursos naturals . Toni Mestres és físic especialitzat en meteorologia, i com a científic està molt compromès amb el medi ambient. La família Mestres ens ensenya com podem viure en una llar sostenible que funciona amb sistemes gens convencionals. La casa de la família Mestres està desconnectada de la xarxa d'aigua potable perquè és autosuficient. No tan sols capta la pluja, sinó que també reaprofita les aigües grises per al reg. L'aigua grisa és la que porta sabó, com ara la de rentar-se les mans, la del rentaplats... Al darrere de la casa, en Toni hi ha construït una petita depuradora natural que simula la llera d'un riu. L'aigua que depuren les canyes la fa servir per regar. Però un dels aspectes més curiosos és el vàter sec, un inodor que no consumeix ni gota d'aigua i, a més, transforma els excrements en adob per a les plantes. Tota una façana de la casa és plena de plaques fotovoltaiques per produir electricitat sense contaminar. Precisament, al plató, el presentador explica com es pot obtenir corrent amb els rajos solars. Toni Mestres ensenya també les plaques solars que escalfen l'aigua. Són negres per absorbir la radiació solar. A l'interior hi ha uns tubs per on corre l'aigua. Un cop calenta, l'acumula en un dipòsit i la fa servir segons les seves necessitats.

Ciutat lliure de combustibles fòssils / Moda ambiental
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Ciutat lliure de combustibles fòssils / Moda ambiental

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

L'espai "El medi ambient" mostra l'experiència d'una ciutat sueca que està començant a prescindir dels combustibles fòssils i de la promoció que es fa a Sud-àfrica dels dissenys de moda ecològics. Ciutat lliure de combustibles fòssils La ciutat de Växjö, al sud de Suècia, s'ha convertit en centre d'atenció per a polítics, científics i homes de negocis de tot el món. La raó és que s'ha marcat un ambiciós objectiu a llarg termini: prescindir totalment dels combustibles fòssils. De moment, mesures com ara utilitzar energies renovables per als sistemes de calefacció ja han permès reduir les emissions un 30 % respecte al 1993. El transport és el sector on es presenten més problemes, però la cinquena part dels vehicles ja funcionen amb biogàs procedent de la depuradora. Växjö espera ser un exemple per a ciutats més grans. Moda ambiental El medi ambient va a la moda. Si més no, aquest era l'objectiu del concurs organitzat a Sud-àfrica per promoure dissenys més ecològics a les escoles de moda. Els alumnes han fet servir només teixits obtinguts en plantacions orgàniques, sense fertilitzants ni plaguicides sintètics. També han fet servir colorants com ara vi negre, remolatxa i cafè en comptes de pigments industrials. Un dels objectius és demostrar als consumidors que un disseny ambiental de la roba també pot estar ple de color.

Reducció d'emissions en el sector del ciment
Vídeo

Ciències naturals Reducció d'emissions en el sector del ciment

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

L'espai "El medi ambient" reflecteix l'experiència d'una fàbrica d'Alcanar que aconsegueix reduir les emissions de diòxid de carboni gràcies a l'aprofitament de la runa de la construcció, de residus siderúrgics, de restes orgàniques i de pellofa d'arròs. A Catalunya es produeixen nou milions de tones de ciment cada any. En aquest procés s'envien a l'atmosfera una mica més de sis milions de tones de diòxid de carboni. Però en la fabricació de ciment no s'emet diòxid de carboni només per obtenir energia, sinó també perquè la primera matèria és la pedra calcària, composta de carbonat càlcic. D'aquí se'n separa l'òxid de calci, i la resta, diòxid de carboni, se'n desprèn. Per cada tona de clínquer, el producte intermedi del ciment, es desprenen cinc-cents vint quilos de diòxid de carboni. Entre les alternatives que es fan servir a la fàbrica CEMEX d'Alcanar, al Montsià, hi ha la runa de la construcció. La runa es tritura per fabricar el clínquer. A Catalunya es produeixen anualment uns quatre milions de tones d'aquesta runa, que permetrien estalviar bona part de les emissions de les fàbriques de ciment si no anessin a parar als abocadors. Altres alternatives estudiades per CEMEX són els residus de la indústria siderúrgica, els fangs de depuradora i restes orgàniques com ara closques de musclos i d'ous. Però la major part d'aquestes materials es llencen i no es reaprofiten. La resta d'emissions provenen de la generació d'energia per mantenir els forns a 1.400 graus. L'alternativa més clara és la biomassa. A Alcanar es fa servir pellofa d'arròs, gràcies a la col·laboració amb les cambres arrosseres de les Terres de l'Ebre. Amb una tona de biomassa es poden disminuir les emissions de diòxid de carboni entre mil dos-cents i mil cinc-cents quilos. Hi ha altres alternatives, com ara la brisa, el residu que queda després d'extreure oli de les olives. Però un dels problemes és recollir i transportar uns residus que es generen en diferents llocs. El 2006, la indústria cimentera catalana va estalviar setze mil tones de diòxid de carboni gràcies a l'ús de combustibles alternatius. Un estudi de CEMEX assenyala que, amb la pellofa d'arròs que es genera al Montsià i al Baix Ebre i amb la brisa de totes les comarques de Tarragona, la fàbrica podria funcionar tot l'any sense necessitar altres combustibles.

Total 6 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa