Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 13 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
L'estètica modernista
Vídeo

Ciències socials L'estètica modernista

  • Data 2000
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

El programa "Tarasca" dedica aquest capítol al modernisme, un moviment artístic sorgit a finals del segle XIX i que va tenir continuïtat fins ben entrat el segle XX. A través de les obres arquitectòniques d'Antoni Gaudí, de Lluís Domènech i Montaner i de Josep Puig i Cadafalch, entre d'altres, el reportatge fa un recorregut per la ciutat de Barcelona observant la importància històrica dels seus edificis i el seu emplaçament urbanístic. L'any 1859, l'Ajuntament de Barcelona va organitzar un concurs per planificar la reforma de la ciutat, un cop eliminades les muralles que l'enclotaven. Es va aprovar la proposta d'Eixample de l'enginyer Ildefons Cerdà. El traçat de Cerdà és una quadricula de carrers paral·lels al mar, tallats per altres de perpendiculars. Entre tos aquest vials, Cerdà va distribuir un seguit d'illes, els angles de les quals s'havien de convertir en xamfrans. L'Eixample de Cerdà es va convertir en el terreny d'experimentació i d'esplendor d'una nova escola: el modernisme. La Casa Vicens, el primer projecte d'Antoni Gaudí, concebut l'any 1883, mostra el paper privilegiat que s'assigna al color i a la textura. El jove arquitecte barreja una gran quantitat de materials, des de la pedra fins al ferro. El drac, guardià ineficaç del jardí mitològic de les Hespèrides, obre la porta del jardí de la Casa Güell. Gaudí havia concebut el conjunt de pavellons, de porteria i cavallerissa, a més del recinte que envoltava la propietat. L'any 1888, Barcelona va acollir l'Exposició Universal, que va tenir lloc al parc de la Ciutadella. Dos edificis subsisteixen de les construccions que s'hi van fer: l'Arc de Triomf i el Castell dels Tres Dragons, de Domènech i Montaner. Un dels màxims exponents del modernisme és l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amb obres com la Casa de les Punxes, la Casa Amatller o la Casa Macaya. Pel que fa a les obres de Lluís Domenech i Montaner, cal destacar la Casa Fuster, la Casa Thomas, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Palau de la Música Catalana. La Sagrada Família és l'obra més coneguda d'Antoni Gaudí, però no cal oblidar la Casa Batlló, la Casa Milà, coneguda com "La Pedrera"; o la cripta de l'església de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. D'altres conjunts industrials han estat concebuts per arquitectes modernistes. Puig i Cadafalch va construir la Fàbrica Casarramona, a prop de la plaça d'Espanya; i les Caves Codorniu, a Sant Sadurní d'Anoia, en què va fer servir la volta catalana. El Col·legi de les Teresines, a Sant Gervasi, és obra d'Antoni Gaudí; el Conservatori de Música de Terrassa, de Lluís Moncunill i Parellada; la Casa de Roviralta, de Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí. Josep Maria Jujol és un altre dels seguidors de Gaudí. La Casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner, destaca pels seus vitralls modernistes i la Casa Martí, seu del restaurant "Els 4 Gats", va ser la primera obra de Puig i Cadafalch a Barcelona.

Jordi-Pere Cerdà
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Jordi-Pere Cerdà

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Llengua catalana i literatura

Jordi-Pere Cerdà és el pseudònim literari d'Antoni Cayrol (Sallagosa, Alta Cerdanya, 1920). En plena regressió del català al Roselló, Cerdà construeix la seva llengua, basant-se sobretot en la rica parla de l'Alta Cerdanya. Al mateix temps que participa en la resistència durant la II Guerra Mundial, escriu poesia i teatre, però no comença a publicar fins al 1950. Ha conreat diversos gèneres, sempre amb l'Alta Cerdanya com a temàtica de fons. En poesia, cal remarcar "La guatlla i la garba" (1950) i "Suite cerdana" (2003). Entre les seves obres dramàtiques, destaquen "La set de la terra" (1955) i "Quatre dones i el sol" (1964). En narrativa, ha obtingut el Premi de la Crítica Serra d'Or per "Col·locació de personatges en un jardí tancat" (1984) i el Premi Nacional de Literatura per la novel·la "Passos estrets per terres altes" (1984). Llibreter durant un temps i a tota hora animador cultural, ha lluitat per la pervivència de la cultura autòctona a la Catalunya Nord. És fundador del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. També ha obtingut el Premi de Literatura de la Generalitat per "Poesia completa" (1988).

Futur.doc: el segle XX
Vídeo

Ciències socials Futur.doc: el segle XX

  • Data 2000
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

A finals del segle XIX, Catalunya volia assumir els canvis socials i polítics que, des d'Europa, transformaven la societat occidental amb un nou concepte de modernitat. L'augment del consum de la població espanyola va determinar l'impuls de l'economia catalana de finals de segle. Tot i les dificultats, Catalunya feia esforços per equiparar-se amb les àrees més modernitzades d'Europa, les quals començaven a invertir en la indústria catalana. Barcelona va modernitzar la ciutat amb l'Exposició Universal del 1888. L'esdeveniment va ser un dispositiu de propaganda i es van acabar moltes infraestructures del centre de la ciutat. Un projecte que l'enginyer Ildefons Cerdà havia fet l'any 1859 va servir per reformar l'Eixample de Barcelona. Cerdà va contribuir a l'urbanisme modern amb solucions pràctiques per als problemes de creixement de la ciutat. El 1885 es va produir un esdeveniment cultural que va canviar el futur i els referents de moltes expressions artístiques: el naixement del cinematògraf. Fructuós Gelabert va introduir el cinema a Catalunya, amb la productora Films Barcelona. El Modernisme va sorgir quan una nova burgesia catalana es va consolidar econòmicament i va adoptar costums moderns. La burgesia practicava el mecenatge i els edificis modernistes eren uns espais de distinció per a una classe social que tenia una visió esteticista del disseny, la decoració i l'art. Arquitectes com Gaudí, Jujol, Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner van plasmar al cos de les ciutats un món en el qual la imaginació no tenia límits. Al llarg del programa, hi intervenen Joan Soler, especialista en cultura popular; Josep Termes, catedràtic d'història contemporània de la Universitat Pompeu Fabra; i Josep Maria Solé, director del Museu d'Història de Catalunya. En aquest quart i últim capítol de la sèrie "Futur.doc", el programa "Tarasca" repassa la història de Catalunya des de la celebració de l'Exposició Universal de Barcelona, l'any 1888, fins a l'època actual.

L'energia eòlica i l'Empordà
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals L'energia eòlica i l'Empordà

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

L'empresa Gamesa va promoure fa un any un seguit de petits parcs eòlics de menys de 10 megawats a 32 municipis de l'Alt Empordà. El Medi Ambient explica com veïns, autoritats municipals i comarcals discrepants es van mobilitzar per evitar la dispersió. A través del Consell Comarcal van impulsar la recerca per provar la viabilitat de concentrar els aerogeneradors. Després d'avaluar el vent, la proximitat d'espais naturals o monuments culturals protegits i les concentracions urbanes, l'estudi de l'Institut Cerdà ha determinat diverses zones on instal·lar els parcs eòlics i els alcaldes es van decidir pel més pròxim de l'anomenat corredor d'infraestructures de la comarca, que concentra carreteres, trens, autopistes i línies elèctriques d'alta tensió. La proposta permet abaratir costos d'evacuació i preservar el paisatge sense perdre capacitat de generació. Pocs dies després de la proposta comarcal, la Conselleria d'Economia va fer saber la seva proposta de zones prioritàries per fer parcs eòlics per tot Catalunya. A l'Empordà preveu la presència de molins fins a fer 200 megawats d'energia elèctrica. Canvien algunes localitzacions, més pròximes a la serra de l'Albera, però no diu res dels projectes de miniparcs de Gamesa a la meitat dels municipis empordanesos. El consens viable per a l'àrea eòlica més gran de Catalunya sembla més dificultós en altres municipis dels 43 d'onze comarques on està previst desenvolupar parcs eòlics. L'objectiu del govern és multiplicar per sis l'electricitat generada per aquest sistema i passar dels 1.500 Gigawat/hora actuals a 8.800 d'aquí a 5 anys. Actualment, hi ha 28 parcs eòlics en funcionament a Catalunya. Tots en comarques tarragonines, a la Segarra i a l'Anoia. N'hi ha 4 en construcció i 35 d'autoritzats, la majoria fora de les àrees projectades ara pel govern.

Play (capítol 40)
Vídeo

Llengües i literatura Play (capítol 40)

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària
  • Àrea Llengua estrangera

Un cop més, el concurs "Play" repta els participants a demostrar els seus coneixements d'anglès. Per això, han de cantar i superar diverses proves de matemàtiques i de llengua. Els alumnes d'aquesta edició estudien a l'Escola Doctor Carulla, d'Arbúcies, i a l'Escola Ildefons Cerdà, de Centelles. Les cançons en anglès que interpreten són: "Irreplaceable", de Beyoncé, i "Born To Be Alive", de Patrick Hernandez. Després d'aquestes temes, els participants han de respondre a una pregunta sobre la lletra de la cançó. Els alumnes també han de superar una prova de matemàtiques en anglès i una altra de llengua, en què han de formar paraules en anglès amb les lletres que els va donant en Harper. A la secció "Find the word", han de crear la paraula més llarga possible amb les lletres que apareixen en uns daus gegants. I a la paròdia de cinema, dedicada al film "Camp Rock", cal trobar un parany lingüístic que hi ha al diàleg. D'altra banda, es repassa el vocabulari en anglès relacionat amb els videojocs: "playing a special videogame", "start game", "single player", "multiplayer", "you have to be fit", "the remote", "I cheat!", "bowling", "I'm the winner" o "I am ace!".

Arànser (la Cerdanya)
Vídeo

Educació artística Ciències socials Educació física Tecnologia Arànser (la Cerdanya)

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació física, Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Geografia, Educació visual i plàstica

L'economia d'Arànser va canviar gràcies a l'obertura d'unes pistes d'esquí nòrdic. "Viure Catalunya" dedica el capítol a aquest poble de la Cerdanya. Arànser forma part del municipi de Lles de Cerdanya i ha viscut tradicionalment de la ramaderia. El presentador del programa, l'Enric Nogueras, recorre lel poble amb un antic pagès i guarda de caça que li parla dels temps del contraban de tabac i altres productes. Després visita una explotació de vaques lleteres. La llet que s'hi obté va a la Cooperativa del Cadí per a l'elaboració de mantega i formatges. L'obertura de les pistes d'esquí nòrdic de l'estació d'Aransa va comportar una empenta econòmica per al poble. L'Enric assisteix a una classe d'esquí dels nens de la comarca i practica l'esquí de fons. Finalment, pinta un mocador de seda a la seu de l'Associació de Dones del Món Rural Cerdà.

L'Eixample
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura L'Eixample

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Història, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

"Barris de Barcelona" fa un recorregut en bicicleta pel barri de l'Eixample i mostra diversos exemples d'arquitectura modernista, zones verdes recuperades a les illes i els patis interiors dels edificis i l'activitat comercial del barri. L'Eixample barceloní és el barri més europeu de la ciutat. Creat a partir dels plantejaments urbanístics d'Ildefons Cerdà, l'Eixample s'ha adaptat als nous temps sense perdre la majestuositat dels seus orígens. El formen diferents barris construïts a imatge i semblança de les grans capitals europees. El reportatge comença amb les declaracions del dissenyador de moda Antoni Miró, que recorda quan va instal·lar la seva primera botiga a l'Eixample. El passeig en bicicleta per l'Eixample té com a punt de partida la rambla de Catalunya, els petits passatges i l'antiga Torre de les Aigües, un interior d'illa convertit en un punt d'oci. Una parada especial es mereixen edificis com la Casa Milà, d'Antoni Gaudí, coneguda com la Pedrera; la Fundació Antoni Tàpies; la Casa Batlló, també de Gaudí, i la Casa Amatller, de Josep Puig i Cadafalch. El recorregut també mostra imatges del mercat de la Concepció, els jardins Jaume Perich, el Conservatori de Música, la Casa Terrades, coneguda com la Casa de les Punxes, i l'antic Hotel Ritz. Al barri de Fort Pienc hi ha l'Arc de Triomf, l'edifici de l'Aigua, el parc de l'Estació del Nord i els jardins Manuel de Pedrolo. L'itinerari per l'Eixample finalitza a l'Hospital de Sant Pau, d'estil modernista, i al temple de la Sagrada Família, d'Antoni Gaudí.

El cor de l'Eixample
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura El cor de l'Eixample

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Història, Geografia, Educació visual i plàstica, Coneixement del medi: social i cultural

En aquest capítol de "Barris de Barcelona", dos patinadors recorren els carrers de l'Eixample esquerre, al centre de la ciutat. El barri desprèn una intensa activitat comercial i manté bons exemples de l'arquitectura noucentista i modernista de començaments del segle XX. El publicista Lluís Bassat, a l'inici del programa, compara l'organització quadriculada dels carrers de l'Eixample amb la disposició dels carrers de l'illa de Manhattan, a Nova York. Seguint les idees del pla d'Ildefons Cerdà, moltes illes de cases han recuperat els patis interiors com a espai d'oci, que s'afegeixen, així, a la resta de zones verdes del barri. L'itinerari dels dos patinadors que recorren el cor de l'Eixample comença als jardins Montserrat, que acullen la biblioteca Lola Anglada, especialitzada en temàtica infantil i juvenil. El circuit continua per l'edifici del Seminari, el carrer d'Enric Granados, la plaça del Doctor Letamendi, el mercat del Ninot, l'avinguda de Josep Tarradellas i el parc de Joan Miró o de l'Escorxador. En aquest espai verd hi ha l'escultura de Joan Miró "Dona i Ocell" i una biblioteca ubicada sobre un estany. Més endavant, a la Gran Via de les Corts Catalanes, hi trobem l'edifici de la Universitat de Barcelona, la Casa Golferichs, d'estil modernista, i la Casa de la Lactància, també modernista, convertida en una residència per a gent gran. El reportatge també mostra imatges del col·legi de Sant Miquel, que té un curiós claustre, l'Hospital Clínic, el mercat de Sant Antoni, el Parc de Bombers i l'antiga fàbrica Batlló, convertida en l'Escola Industrial.

La conquesta de Múrcia
Àudio

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura La conquesta de Múrcia

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural

Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció. En aquest capítol es tracta la conquesta del Regne de Múrcia que va començar l'any 1296 quan Ferran de la Cerda l'ofereix al rei Jaume II el Just a canvi del seu suport contra l'infant hereu al tron de Castella, Ferran IV.

La Cerdanya
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura La Cerdanya

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Llengua catalana i literatura, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

"Comarques.doc" dedica el capítol a la Cerdanya, una comarca tradicionalment agrícola i ramadera que s'ha convertit en un lloc de gran atractiu turístic. La Cerdanya està dividida en dues parts ben diferenciades, la muntanya i la plana, i està travessada pel riu Segre. En les darreres dècades, la Cerdanya s'ha consolidat com a destinació turística i de segones residències, especialment gràcies a l'obertura del túnel del Cadí. El recorregut per la comarca s'inicia a Martinet, un lloc ideal per a la pesca de la truita, i a Montellà de Cadí, amb l'església romànica de Sant Genís i el santuari romànic de la Mare de Déu de Bastanist. El poble d'Estana és una de les principals vies d'accés al Parc Natural del Cadí-Moixeró, creat l'any 1983, que ocupa àrees de les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i l'Alt Urgell. Hi viu una fauna de gran interès, com ara diverses aus rapinyaires i una gran colònia d'isards. Al terme de Lles de Cerdanya hi ha pobles com Travesseres, que conserva la fesomia rústica dels pobles de muntanya; Arànser, amb els estanys de la Pera, i Viliella, amb la vall de la Llosa i el salt d'aigua del Molí. De Prullans, conegut com el mirador de la Cerdanya, cal destacar les restes del castell, al costat de l'església romànica. El terme de Bellver de Cerdanya és un dels més grans de la comarca i el conformen setze pobles. El nucli antic és d'origen medieval i cal destacar-ne la plaça Major porticada, del segle XIV, i les petites esglésies romàniques repartides pel municipi: Sant Julià de Pedra, Sant Marcel de Bor, Santa Eugènia de Nerellà i, especialment, Santa Maria de Talló. A Bor hi ha unes coves interessants, i a Riu de Pendís, l'església romànica al mig del poble i el refugi del Serrat de les Esposes. Del nucli de Saga, a Ger, destaca l'església romànica de Santa Eugènia. A Meranges hi dos circs glacials, amb els estanys dels Engorgs i de Malniu. En aquest entorn despunta el puig Pedrós, el pic més alt de la Cerdanya. Més endavant trobem Bolvir, amb el camp de golf i l'església romànica, i Guils de Cerdanya, amb l'església romànica de Sant Esteve de Guils. La capital de la comarca, Puigcerdà, està situada entre el rius Querol i Segre, sobre el puig Cerdà, que li va donar nom. El campanar de Santa Maria, l'únic vestigi de l'antiga església gòtica, permet una vista magnífica sobre la vila i la vall. Altres punts d'interès són el Casino Ceretà, les cases renaixentistes i l'església del convent de Sant Domènec, amb pintures gòtiques. El lloc més emblemàtic, però, és l'estany, envoltat d'edificis de començaments del segle XX. Llívia va rebre de Carles V la categoria de vila l'any 1528. Aquest fet va permetre que quedés sota la corona espanyola després del tractat dels Pirineus, del 1659, segons el qual una part de la Cerdanya va passar a domini francès. D'aquesta població cal esmentar les restes de l'època romana, l'església amb l'altar barroc i la farmàcia de Llívia, creada l'any 1415, que és una de les més...

Total 13 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa