Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 36 resultats
per pantalla
Pantalla de 4
Josep Maria Ainaud de Lasarte
Vídeo

Ciències socials Josep Maria Ainaud de Lasarte

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història del món contemporani, Història

Josep Maria Ainaud de Lasarte, advocat, historiador, escriptor i polític, ha viscut els moments polítics més importants del nostre país des de dintre. La periodista Sílvia Cóppulo l'entrevista, en aquesta edició de "(S)avis". El Museu d'Història de Catalunya és l'escenari perfecte per conversar amb un savi generós, humil, optimista, patriota i tot un senyor: Josep Maria Ainaud de Lasarte. Ainaud, que va ser diputat, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i assessor cultural del president Jordi Pujol, té molt clar que la política és només un servei. El president Jordi Pujol el considera un mestre del pensament, i el periodista Josep Cuní el reivindica com a referent mediàtic, però Ainaud de Lasarte diu que ell només és ric pel que ha donat. El seu ideal d'una Catalunya lliure el va portar, durant el franquisme, a la lluita clandestina, a col·laborar amb els aliats, utilitzar pseudònims en els seus llibres i, fins i tot, a patir la tortura. Aquestes són algunes de les manifestacions de Josep Maria Ainaud de Lasarte durant l'entrevista: "La Guerra Civil va dividir els catalans." "Tothom que ha estat perseguit per les seves idees ha tingut en mi una persona que l'ha ajudat." "La gran qualitat de Catalunya ha estat sempre la voluntat de ser." "La delació és una de les vergonyes més grans dels règims dictatorials." "No em considero separatista, només vull que el meu país tingui totes les institucions que li calen per arribar a ser un país normal." "És fonamental el coneixement del passat per a la comprensió del present i la construcció del futur." "El dia que Catalunya i Espanya aprenguin a conviure serà un dels millors dies de la nostra història."

Josep M. Ainaud de Lasarte
Vídeo

Tutoria Llengües i literatura Josep M. Ainaud de Lasarte

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Llengua catalana i literatura

Advocat, historiador, polític i divulgador cultural Josep M. Ainaud de Lasarte (Barcelona, 1925) s'ha distingit especialment per posar la seva vasta erudició al servei de la comunitat. Com a historiador, s'ha dedicat sobretot a l'estudi del catalanisme del segle XX i dels seus principals líders polítics, i ha publicat biografies de Prat de la Riba, Cambó, Macià i ventura Gassol, entre altres. També ha recopilat l'obra completa d'Enric Prat de la Riba. Sobre altres temes, destaquen els seus llibres "Ministres catalans a Madrid" (1996), "El llibre negre de Catalunya" (1996) i "Mestres que han fet Catalunya" (2001). En política participà en la resistència a la dictadura franquista i ha estat, després, diputat del Parlament de Catalunya i regidor-president del districte de l'Eixample de Barcelona. Però, Ainaud ha despuntat sobretot per la seva ingent tasca de divulgació de la història i de la cultura catalanes, a través d'innombrables conferències i de múltiples col·laboracions en tots els mitjans de comunicació. També ha excel·lit com a gran impulsor d'associacions i d'institucions culturals de caràcter cívic. Malgrat que és poc amic de distincions, se sent molt orgullós d'haver estat declarat Senyor de Barcelona i d'haver rebut la Ginesta d'Or de Tossa de Mar.

Els altres catalans
Àudio

Ciències socials Els altres catalans

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història

Fou la manca d'esperances de millora per part dels sectors més humils de la societat, especialment els vençuts en la guerra, les que impulsarien ara un èxode que anà creixent a mesura que la situació dels transports i les comunicacions es normalitzà. Cal pensar, a més, que els vençuts —si havien escapat de la presó— podien tenir dificultats per trobar feina, sobretot a les àrees rurals,i podien pensar que millor era tornar a començar en un altre lloc on no els coneixien i, per tant, estaven menys exposats a les dures represàlies que esperaven a tots els "rojos" en la dura postguerra. Les ciutats es convertiran en el lloc perfecte per amagar-se, per aconseguir l'anonimat impossible al poble d'origen. Les xifres dels saldos migratoris —diferència entre emigrants i immigrants— mostren aquesta imatge de represa desigual a Catalunya. Les àrees urbanes reben immigrants, les àrees rurals expulsen població: continuaria havent-hi immigrants catalans a Catalunya, tal com ja s'havia esdevingut en el passat. La immigració cap a Catalunya a les dècades dels seixanta i setanta assoliren xifres rècord. Principalment a la primera de les dues dècades es pot parlar d'autèntic despoblament d'àmplies zones rurals de l'Estat espanyol i de màxima concentració en les àrees urbanes, ara ja metropolitanes, en la mesura que al voltant de Barcelona, Madrid, València o Bilbao s'estan formant grans conurbacions. En el cas barceloní, al costat de les ja creixents Badalona i l'Hospitalet, les poblacions de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Cornellà, entre d'altres, esdevindran veritables ciutats dormitori dels que treballaven a Barcelona i, a poc a poc, també nous enclavaments de polígons industrials. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.

El 23-F
Àudio

Ciències socials El 23-F

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història

El cop d'estat del 23 de febrer normalment anomenat 23-F fou un intent fallit de cop d'estat militar contra el govern democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981. El dia 23 de febrer A les 14:20, un grup de guàrdies civils i vehicles camuflats liderats pel tinent Suárez Alonso inicia la Operació gàbia: es tanquen els accessos a la zona propera al Congrés dels Diputats i es comprova que es pot dur a terme l'assalt. A les 18:20 un grup d'uns dos-cents guàrdies civils arribats en autocars, encapçalats per Antonio Tejero Molina van assaltar l'hemicicle mentre es duia a terme la segona votació per a investir Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, del partit UCD, com a president del govern espanyol. . Al crit de "Todo el mundo al suelo" i disparant tres trets segrestaren el poder legislatiu i el govern amb la força de les armes. Al mateix temps altres grups de guàrdies civils assaltaren diferents emissores de ràdio i televisió per impedir la informació dels fets. El capità general de l'exèrcit a València, Milans del Bosch, decretà l'estat d'excepció i feu sortir les tropes al carrer, amb la pretensió que la resta de capitans generals farien el mateix, cosa que no va succeir. Finalment el 24 de febrer els segrestadors es varen rendir definitivament. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.

La L.O.A.P.A.
Àudio

Ciències socials La L.O.A.P.A.

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història

La Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, més coneguda com LOAPA, va anar una llei orgànica aprovada per les Corts Espanyoles el 30 de juny de 1982 mercè un pacte subscrit entre el PSOE i la UCD. La idea va sorgir després del Cop d'estat del 23 de febrer mercè un informe de l'advocat Eduardo García de Enterría. Entre altres disposicions, preveia que la transferència de competències es realitzaria progressivament segons la capacitat de cada comunitat autònoma fins a arribar a equiparar a les unes i les altres. El Govern Basc, la Generalitat de Catalunya, CIU i Partit Nacionalista Basc van contestar amb la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat per considerar que els Estatuts, textos amb caràcter constitucional, no podien estar limitats per una llei estatal. El 13 d'agost de 1983 el Tribunal Constitucional va negar el caràcter orgànic i armonitzador de la llei, declarant anticonstitucional 14 dels 38 articles de la Llei.%[1] Amb la part que es va salvar es va aprovar la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA). "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabatéi reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.

L'Estatut d'autonomia del 79
Àudio

Ciències socials L'Estatut d'autonomia del 79

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya, d'acord amb l'establert al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Defineix els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències i relacions amb l'Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya.Fou publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 31 de desembre de 1979. Les institucions polítiques definides en l'Estatut integren la Generalitat de Catalunya. El Govern espanyol presidit per Adolfo Suárez va restablir la Generalitat provisional el 29 de setembre de 1977 i va permetre el retorn de l'exili del President Tarradellas, el seu nomenament "formal" com a President i la constitució d'un govern provisional per preparar aquest estatut i les posteriors eleccions de 1980. El 18 de desembre de 1979, el rei Joan Carles I sancionà, com a llei orgànica de l'Estat, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, publicada en el Boletín Oficial del Estado de 22 de desembre de 1979 i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 31 de desembre del mateix any). "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.

L'Assemblea de Catalunya
Àudio

Ciències socials L'Assemblea de Catalunya

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Història

L'Assemblea de Catalunya va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme català en la lluita contra la dictadura del general Franco. Constituida el 7 de novembre de 1971 a l'església de Sant Agustí (Barcelona) per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, ràpidament va agrupar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país sota un programa de reivindicació de llibertat social i política, amnistia per als presos polítics i adopció d'un Estatut d'Autonomia per a Catalunya com a pas previ per a l'autodeterminació i la coordinació democràtica amb la resta de l'estat. Amb el suport de la pràctica totalitat de les organitzacions polítiques del país des de la dreta nacionalista demòcrata fins a alguns sectors de l'extrema esquerra, passant per les diverses corrents nacionalistes (cercle de Jordi Pujol, UDC), independentistes (PSAN, FNC), socialistes (MSC) i comunistes (PSUC), i amb la participació de destacats intel·lectuals independents i dels sectors progressistes de l'església, l'Assemblea de Catalunya es va organitzar a nivell nacional, regional, comarcal i local possibilitant així una amplia participació de la ciutadania compromesa amb la lluita antifranquista. Durant la dècada dels setanta l'Assemblea de Catalunya va ser el principal marc de coordinació de la resistència contra la dictadura i va liderar i organitzar les principals movilitzacions populars de la època, amb un nombre incontable d'actuacions, autodissolent-se ja força avançada la transició política. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.

Espanya entra a Europa
Àudio

Ciències socials Espanya entra a Europa

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Economia

1986: Espanya i Portugal entren en la Comunitat Europea. També Catalunya, que històricament ja havia tingut voluntat en relacionar-se amb Europa. El context històric del moment de l'entrada. L'actualitat. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.

Les infraestructures
Àudio

Ciències socials Les infraestructures

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Geografia

Les infraestructures a Catalunya són la font de molts conflictes que no només passen per la Generalitat, sinó que depenen de les decisions de Madrid. Històricament, la Mancomunitat de Catalunya ja va propiciar-les, sobretot pel que feia a xarxa viària. L'Estatut de Miravet contempla aspectes actualitzats sobre el tema. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.

La globalització
Àudio

Tutoria La globalització

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania

Com conciliem les enormes diferències que hi ha al món, amb cultures diferents, quan es troben en un mateix indret geogràfic? Segons l'Estatut de Miravet, els poders públics han de promoure polítiques públiques que garanteixin un sistema de serveis socials de titularitat pública i concertada a tots els usuaris de Catalunya. S'ha de preservar la pluralitat cultural dins la democràcia parlamentària. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, cultural i econòmica de les persones que viuen i treballen a Catalunya, i dels col·lectius més necessitats de protecció. "Tornarem a vèncer" és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d'autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d'aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l'autogovern fins a l'actualitat: l'estatut de Miravet. El programa consta d'un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l'Assemblea de Catalunya, l'Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració. Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms. El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d'arreu de Catalunya.

Total 36 resultats
per pantalla
Pantalla de 4

Àrea professorat

Programació educativa