Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 12 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
Els polls i dormir amb els fills
Vídeo

Tutoria Els polls i dormir amb els fills

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Tutoria

En aquest capítol, el programa "Qui els va parir!" visita una família que ha de combatre els polls i uns pares que dormen amb els fills. Primer de tot, el programa presenta en societat el seu fillol. És l'Anton, que va néixer durant l'emissió de l'edició anterior de "Qui els va parir!". Tot seguit, la reportera del programa, Mireia Segú, visita la casa d'en Raül, un nen que té polls. La seva mare, la Loli, explica com lluita per eliminar els polls del cap d'en Raül. Finalment, el nen acaba a la perruqueria, on li tallen i li tenyeixen els cabells. D'altra banda, la parasitòloga Mercedes Gracena mostra com són els polls i explica per què els nens els agafen tan sovint. La Mireia també visita l'Alba i en Marc i els seus dos fills. Una família que comparteix llit, és a dir, que dormen pares i fills junts, tots al mateix llit. Gràcies a una càmera nocturna es pot observar com és l'experiència i quanta estona aconsegueixen dormir els pares. Al plató, la periodista Helena Garcia Melero, mare de dues nenes, parla de la seva experiència com a mare. Sabrem com recorda els parts de les seves filles o si dormen tots junts com la família que ha anat a veure la Mireia. Carles Xuriguera, membre de Teatre de Guerrilla, parla del seu paper de pare d'una nena de set anys. Com cada setmana, també hi intervenen les parelles del sofà que formen el Consell de Pares. En aquesta ocasió, expliquen com es reparteixen les feines domèstiques, qui té més cura dels fills o que els treu de polleguera de la seva parella. La piscòloga Neus Calleja en comenta les respostes. Finalment, a la secció del pare primerenc, sabrem les dificultats que hi ha a l'hora de plegar i desplegar el cotxet del nen i la complexitat del fulard portabebès. Dos experts ensenyen a Lluís Gavaldà a fer servir cadascun dels objectes.

Maleïts polls
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Maleïts polls

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Què fer quan al cap d'una criatura hi apareix una llémena o un poll? Quins productes són eficients i quins no? N'hi ha que puguin ser perjudicials per a la salut? L'espai "Quèquicom" parla, en aquest capítol, de les plagues de polls. Hi ha tres mil tipus de polls, però només un, el "Pediculus capitis", del qual es mostren imatges en detall, afecta el cap dels humans i únicament pot viure allà. Però, precisament per la seva especialització, acabar amb aquests polls és realment difícil. La reportera del programa, Anna Lasaga, visita el Museu de Zoologia de Barcelona, on Xavier Jeremías, dermatòleg i entomòleg, parla de les característiques dels polls. Per exemple, aclareix que mengen sang, que no tenen ales i que no poden volar ni saltar. Tot seguit, la reportera es desplaça fins a una escola de la Vila Olímpica per veure com mantenen una lluita permanent contra l'insecte que els dóna més maldecaps. Aquesta escola ha instaurat el "dia del poll", una jornada mensual en què es revisa el cap de tots els alumnes. Per saber quins productes hi ha al mercat per lluitar contra els polls, Anna Lasaga visita una farmàcia. I, seguidament, va a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona per esbrinar quins productes naturals o sintètics es poden fer servir per acabar amb la plaga. La parasitòloga Montserrat Portús avalua remeis casolans, des del vinagre fins a la gasolina, i explica les indicacions dels diferents productes farmacèutics. Per la seva banda, a la seva consulta, la dermatòloga Eulàlia Baselga mostra com s'han d'aplicar els productes contra els polls i insisteix en la importància de repetir el tractament uns dies més tard per evitar reinfestacions. I des de plató, el presentador del programa, Marc Boada, explica els mecanismes evolutius que permeten que apareguin línies resistents als insecticides, que van lligades al ràpid cicle vital d'aquests insectes.

Seguint la perdiu blanca
Vídeo

Ciències naturals Seguint la perdiu blanca

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

"El medi ambient" mostra com el seguiment de la perdiu blanca ha dut a assajar el trasllat de polls per equilibrar algunes poblacions. L'helicòpter dels agents rurals carrega un paquet molt especial que porten agents de l'Oficina Nacional de Caça i Natura Salvatge de l'estat francès. S'ha de portar amb urgència dels cims de la Cerdanya a cims del Ripollès. Una vegada allà, els agents francesos obren la caixa i n'extreuen el contingut que han d'alliberar: un jove poll de perdiu blanca, una espècie en perill d'extinció al Pirineu. Per arribar fins aquí, a canviar de lloc un jove d'aquesta espècie en perill nascut aquesta primavera, ha calgut un llarguíssim procés de seguiment i captura. Comença a la primavera, amb el cens de mascles reproductors. S'ha de fer amb un fred intens, de matinada o al capvespre, que és quan canten els mascles en zel. Després, a primers d'estiu, agents rurals de la Generalitat i de l'Oficina Nacional de Caça de l'Estat francès segueixen rastres de perdiu blanca. Amb gossos caçadors fan volar els individus i poden apreciar quants mascles, femelles i joves hi ha a la zona. Calen anys d'ensinistrament perquè els gossos facin bé la feina. Després de molts anys de fer aquestes i altres prospeccions, s'arriba a conèixer amb força precisió la població que hi ha al voltant de cada cim, els polls que ha fet cada femella i els que sobreviuen als primers mesos. Gràcies al radioseguiment, finalment, a la tardor, es troben les femelles amb els seus polls i comença l'operació de captura. L'any passat, el primer jove ja va fer aquest viatge. Segons Medi Ambient, ha sobreviscut a l'hivern i s'ha reproduït. Aquest any, tres joves més creuaran el Segre i la Tet en helicòpter perquè els cables dels telesquís els impedeixen arribar al Canigó volant.

Camp d'Argelers
Vídeo

Tutoria Ciències socials Camp d'Argelers

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Història

El documental "Camp d'Argelers" explica, amb arxius, testimonis i ficció, què va ser realment aquest camp de concentració per a 100.000 republicans que fugien del feixisme. Fins ara, no hi havia una obra audiovisual dedicada exclusivament a la vida al camp entre els anys 1939 i 1941. Amb el gest del puny alçat repetit diàriament, els refugiats republicans responen als maltractaments i a les dures condicions de vida al camp. Combatents, vells, mutilats, dones i criatures aconsegueixen superar la misèria moral i material que els toca viure a la platja d'Argelers, envoltats de quilòmetres de filat espinós. "Camp d'Argelers" va més enllà dels tòpics i explica què va ser realment aquest camp de concentració per a 100.000 republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme. Els republicans viuen tancats en un rectangle fet de filat espinós i custodiats sota l'amenaça de les baionetes. El primer aliment que reben són pans llançats des d'uns camions, cosa que provoca picabaralles... Els internats alliberen els intestins vora la mar. Beuen aigua contaminada. Obtenen cinc tendes de campanya com a infermeria, però només disposen d'aspirines. S'estenen la sarna i els polls. Els morts no es comptabilitzen. Des del febrer del 1939 fins al setembre del 1941, són gairebé dos anys i mig de sofriment i penalitats. Sobreviure a les dures condicions del camp ja és una manera de lluitar contra Franco. Al començament no hi ha barraques, ni latrines, ni serveis sanitaris, aigua o menjar. Les dones pateixen assetjaments constants i els nadons moren. Amb el testimoni de les persones que ho van viure i recreant les situacions que no mostren les imatges d'arxiu, el documental narra la vida diària dels refugiats fins que, finalment, són enviats a altres camps el setembre del 1941 i Argelers és clausurat. Una nova recerca històrica sobre el Camp d'Argelers prova també que contra els horrors del camp els republicans actuen units i solidaris. Quan els homes són obligats a treballar fora del camp, les dones es revolten per defensar els brigadistes internacionals deportats a l'Àfrica. El càstig és el mateix per a tots: se'ls tallen els cabells i se'ls tanca en un camp durant mesos, un lloc batejat com l'Hipòdrom. El documental mostra de manera inèdita i sorprenent com la resistència d'aquests homes i dones va ser en realitat un moviment profund que va mobilitzar milers de republicans refugiats a França, molts dels quals ho acabarien pagant amb la seva vida.

Els mascarells
Vídeo

Ciències naturals Els mascarells

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

El cap de Creus rep cada hivern els mascarells que hi arriben per hibernar. "Bèsties clip" segueix el seu viatge des del nord d'Europa fins aquí. Els mascarells són ocells marins que passen l'hivern sense tocar terra ferma. Cada any, a començaments d'abril, acudeixen puntuals a la cita. És l'hora de reproduir-se, i milers d'ocells es retroben al mateix lloc de sempre. Les zones de cria dels mascarells estan situades al nord d'Europa i es conserven durant mols anys. Els mascarells necessiten espais molt tranquils per instal·lar cada any la seva extensa colònia, per això moltes vegades aprofiten els sortints dels cingles que donen al mar. L'organització de la zona de cria dura un mes ben llarg, però al maig la major part de parelles ja estan consolidades i tenen el seu espai. La incubació dura quaranta-tres dies. Els polls dels mascarells s'estan tres mesos al niu. Després d'aquest temps, arriben a pesar més que els seus progenitors. Al setembre, abans que arribin les tempestes de tardor, joves i adults desapareixen un altre cop i viatgen cap al sud. Al cap de Creus són ben rebuts. Cada hivern hi ha naturalistes que s'embarquen mar endins per veure els mascarells que hi vénen a hibernar.

Controlar gavians a Girona
Vídeo

Ciències naturals Controlar gavians a Girona

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

La presència d'abocadors i la manca de depredadors fa possible veure gavians argentats molt lluny de la costa. "El medi ambient" parla de la seva presència a la ciutat de Girona i dels problemes que això comporta. Gavines i gavians són ocells que associem amb la costa, però ja fa molts anys que el gavià argentat s'ha establert a l'interior i Girona n'és un bon exemple. Això es pot constatar fàcilment al riu Onyar i el seu voltant. El gavià pot provocar molèsties, problemes d'higiene i, a més, captura espècies de ribera, com ànecs collverds i polles d'aigua. Hi ha dues raons principals per les quals el gavià argentat s'ha adaptat i estès lluny del litoral. Una és la presència d'abocadors, on van molt sovint a trobar aliment. I l'altra és la manca de depredadors, sigui a l'interior, sigui a la costa. És una espècie que s'ha adaptat molt bé a l'home i és capaç de criar en edificis. A Girona, com en altres poblacions, incloses algunes de la costa, l'Ajuntament té una brigada per controlar-ne la població. Des del 1992, s'actua on es localitzen nius, tant perquè els ha descobert la brigada, o bé perquè hi ha hagut queixes dels veïns. A la ciutat hi viuen vora cinc-cents gavians i la mitjana de cries per parella és de 2,8. Els operaris punxen els ous i els tornen a deixar al niu. D'aquesta manera, la femella els continua covant i no busca un altre lloc per fer una altra posta. A banda d'això, també es donen consells a la gent per evitar que aquests ocells s'instal·lin als terrats. A més d'una qüestió d'higiene i de protegir altres espècies, aquest control també beneficia els gavians. Els individus joves i subadults marxen, perquè sembla que Girona ha arribat al límit de la població que pot acollir. Per això convé mantenir-la dintre d'uns límits, perquè els polls de gavians argentats que neixen puguin trobar prou recursos i l'expansió no faci perillar la seva pròpia supervivència.

Rastrejadors del clima (7): pingüí de corona blanca, orca i dofí
Vídeo

Ciències naturals Rastrejadors del clima (7): pingüí de corona blanca, orca i dofí

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

La sèrie "Rastrejadors del clima" dóna veu a diversos animals perquè parlin dels efectes del canvi climàtic. En aquesta ocasió, els protagonistes són un pingüí, una orca i un dofí. Pingüí de corona blanca "Negre a l'esquena, blanc al davant. Sóc el pingüí de corona blanca. Des dels principis dels temps he compartit les aigües de l'Atlàntic amb altres pingüins i hi ha espai de sobres per a tots nosaltres. Una vegada a l'any, tota la colònia ve a la península Antàrtica a niar. Sóc una au, no ho oblideu. I quan els polls estan ben alimentats i són prou forts, anem tots a l'aigua. És el nostre cicle de vida! Fins que el clima va canviar. Ara, les coses se'ns en han anat de les mans: el gel del mar s'està fonent, hi ha menys plàncton i tota la cadena alimentària està dessincronitzada. No hi ha altre remei que preguntar-se: què ens quedarà per menjar?" Orca "Sóc l'orca. Pertanyo a la mateixa família que el dofí. Aquí, a mar obert, al voltant de Noruega, vivim en grup. La nostra tècnica de pescar és insuperable, mortal, fins i tot, per als peixos migratoris. Mentre hi hagi peix, és clar. Hi concorren diversos factors, però el canvi climàtic, certament, no hi ajuda gens: la piràmide alimentària està desequilibrada. El plàncton, que no pot suportar l'increment de temperatura del mar, es torna més escàs i es desplaça cap al nord. Les arengades, que s'alimenten de plàncton, han hagut de seguir-lo i estan canviant les seves rutes migratòries habituals. I nosaltres, les orques, les haurem de seguir, vulguem o no". Dofí "Aquest és el meu univers: el Mediterrani, l'oceà Índic, els peixos multicolors i la riquesa del fons marí entre Àfrica i Madagascar, al llarg de les barreres de corall. Malauradament, els coralls estan malalts, i jo, el dofí, sóc el primer a veure-ho. Contemplo com es tornen pàl·lids i es moren a poc a poc. Potser no ho sabeu, però els coralls són animals que formen barreres agrupant-se tots en colònies. Però les barreres de corall són fràgils, necessiten una temperatura constant. L'increment de les temperatures predit per a aquest segle pot significar ben bé el seu final. Les barreres de corall, que tant necessitem, corren el risc de desaparèixer".

El guacamai vermell a Costa Rica
Vídeo

Ciències naturals El guacamai vermell a Costa Rica

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

L'espai "El medi ambient" es fa ressò d'un programa de reproducció i alliberament del guacamai vermell a Costa Rica, que pretén arribar a repoblar amb dos-cents individus la zona costanera. . El guacamai vermell és un ocell vistós i acolorit que viu al tròpic americà. Fa una vintena d'anys se'l podia trobar al 80 % del territori de Costa Rica. El centre Zoo Ave per a la recuperació d'espècies en perill intenta que aquest ocell torni a escampar-se per tot el país des de les zones on ara està aïllat: dos parcs nacionals de la costa del Pacífic. Per això tenen un programa de reproducció i alliberament en el qual participen la meitat dels vora de cent guacamais vermells que hi ha al centre. L'avantatge és que els ocells viuen fins a 80 anys i tenen capacitat reproductora des dels 7. El centre és una mena de banc on es conserva aquest patrimoni genètic, però reintroduir els ocells al medi és essencial. Al centre, estudien i controlen els ous fins que neixen els polls. Després, aquests viuen en caixes i, més endavant, aprenen a alimentar-se per si sols, a volar i a socialitzar-se. Quan tenen sis mesos, els porten a fer un viatge de més de tres-cents quilòmetres fins al lloc on seran alliberats: el centre de conservació de San Josecito. En aquesta zona vivia el guacamai fins que va desaparèixer a causa de la desforestació. L'ocell també s'ha vist perjudicat pels plaguicides utilitzats en el conreu del plàtan i per la caça il·legal, ja que és molt valorat com a mascota. Als guacamais els marquen el bec per poder-los identificar. També se'ls tallen plomes de la cua per poder-los distingir en ple vol d'altres grups de guacamais alliberats anteriorment. Un cop lliures, hauran d'aprendre a obtenir ells mateixos el menjar al bosc. Però, en una primera etapa, els cuidadors s'ocuparan que als guacamais no els falti aliment, posant-los fruites i llavors en unes menjadores. A poc a poc, els ocells guanyen confiança i finalment s'aventuraran a endinsar-se en la selva.

Els ducs del Maresme
Vídeo

Ciències naturals Els ducs del Maresme

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

A les pedreres del Maresme és habitual trobar-hi ducs. L'espai "El medi ambient" mostra com viuen aquests rapinyaires i com els ornitòlegs n'estudien el comportament. Els requeriments del rapinyaire de nit més gros del món són molt bàsics, el gran duc només necessita menjar abundant i zones rocoses amb forats naturals acollidors. Els ducs no construeixen niu, i la disponibilitat de petites coves o balmes naturals en llocs inaccessibles és determinant per a l'èxit de la nidificació. A Catalunya, igual que a la resta d'Europa, el duc hi ha trobat un hàbitat nou enmig d'un ambient "a priori" negatiu des del punt de vista de la conservació: les pedreres. Fins al punt que un grup d'ornitòlegs del Maresme han confirmat que més del 50 % de les pedreres de la comarca estan ocupades per una parella de ducs. Avui, ornitòlegs i propietaris de la pedrera visiten un niu per anellar els polls. És l'únic moment de la temporada en què els homes s'acosten al niu perquè tant els uns com els altres estan interessats en la seva conservació. La col·laboració entre naturalistes i propietaris de les pedreres permet fer efectiva la protecció dels ducs i també portar a terme altres activitats, com ara posar trampes per capturar els adults i identificar-los un per un. Com a esquer, una presa habitual del duc: la rata de claveguera. Un llum connectat a la trampa s'encendrà en el moment en què hi caigui el duc i donarà el senyal d'alerta en plena foscor. L'estudi va començar el 2002 i, de moment, ja tenen una trentena de ducs marcats, entre joves i adults. Mitja hora de feina és suficient per identificar i estudiar cada exemplar. Després, el gran duc ja pot tornar a volar cap al seu hàbitat artificial.

Conservació d'ocells endèmics a Madeira
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Conservació d'ocells endèmics a Madeira

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

En aquest capítol, el programa "El medi ambient" repassa els diferents programes que es duen a terme per conservar els ocells autòctons de Madeira. Funcionaris del Parc Natural de Madeira activen espantalls sonors per evitar que el colom de Madeira destrossi els camps de conreu de la vall de Ribeiro Frio. Hi ha quaranta-cinc màquines com aquesta per tota l'illa. La conservació d'aquesta espècie endèmica passa per evitar i pal·liar els danys que fa a l'agricultura. El parc natural entrega gratuïtament xarxes als pagesos, però els agricultors hi col·laboren poc. Fa anys, la destrucció de la laurisilva va fer perillar el colom de Madeira. Normalment només se'l veu en vols fugaços o quan surt del bosc i accedeix als camps. Fa el niu al capdamunt dels arbres, dels til·lers sobretot. La posta no és estacional. Tot plegat dificulta l'estudi de l'espècie, però és l'ocell del món que té un programa de seguiment més antic: vint anys. Actualment els gats i les rates, introduïts per l'home fa cinc-cents anys, amenacen el petrell de Madeira, "Pterodroma madeira", que l'any 1969 es creia extingit. Els guardes del parc revisen trampes i posen verí cada setmana a l'entrada dels nius que fan als penya-segats del pic d'Areiro. Un programa Life de la Unió Europea ha aconseguit fer passar de set a setanta el nombre de parelles de petrell de Madeira. Aquests ocells no són al niu en tot el dia. Hi tornen quan el sol s'ha post. Els pares es relleven mes rere mes per alimentar els polls, al desembre marxen cap a alta mar i no tornen fins al maig. Una cosa semblant fa el petrell de Bugio. Sis mesos a mar i, per criar, sis mesos a terra: a l'illot de Bugio, vint quilòmetres al sud de Madeira. Allà, les baldrigues, que arriben abans, ocupen els llocs millors i el petrell té problemes per fer el niu i pondre un únic ou. El programa de conservació del petrell de Bugio passa per eradicar competidors i ampliar-ne les àrees de nidificació.

Total 12 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa