Inici » Els més vistos

Els més vistos

Total 10 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
    A Little Bird in the Class
    Vídeo

    Llengües i literatura A Little Bird in the Class

    • Data 2006
    • Idioma Anglès
    • Nivell Educació Primària
    • Àrea Llengua estrangera

    "Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets". Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula. Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".

    A Goldfish at Home
    Vídeo

    Llengües i literatura A Goldfish at Home

    • Data 2006
    • Idioma Anglès
    • Nivell Educació Primària
    • Àrea Llengua estrangera

    El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen. El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera. Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".

    Projecte Sàlix i els sentits
    Vídeo

    Tutoria Llengües i literatura Projecte Sàlix i els sentits

    • Data 2012
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Infantil
    • Àrea Comunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres

    Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.

    Tornar a començar
    Vídeo

    Tutoria Educació artística Tornar a començar

    • Data 2012
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica

    Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona. Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

    Canvis
    Vídeo

    Educació artística Canvis

    • Data 2011
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Educació visual i plàstica

    Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

    La fusta: del bosc al taller
    Vídeo

    Tecnologia Ciències naturals La fusta: del bosc al taller

    • Data 1986
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient

    Mostra els diferents passos que cal seguir en el tractament de la fusta, des que es talla l'arbre fins que es trasllada a la serradora. Es fa referència als diferents tipus de fusta i als mitjans de transport, emmagatzematge, assecat i serrat, i de les eines emprades en tot el procés.

    El Sol com a gènesi de totes les energies
    Vídeo

    Tutoria Ciències socials Tecnologia Ciències naturals El Sol com a gènesi de totes les energies

    • Data 2008
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural, Tecnologia industrial
    • Experiència

    El Sol, l'astre rei, és font de vida i de totes les energies que fem servir. L'espai "Energi K" descobreix les utilitats energètiques que té. Des de fa milions d'anys, el Sol emet llum i calor provinents de les reaccions nuclears que es produeixen en el seu interior. En aquestes reaccions, l'hidrogen es converteix en heli. El Sol té 110 vegades el diàmetre de la Terra i és el seu nucli el que produeix el 90 % de l'energia. A banda de ser font de vida, l'efecte del Sol sobre la Terra comporta una sèrie de fenòmens que originen, de manera directa o indirecta, totes les fonts d'energia. El meteoròleg Eloi Cordomí explica que el Sol és la principal font d'energia que tenim al planeta Terra. El Sol, per exemple, escalfa l'aire i l'aigua dels oceans, i això fa que es formin els núvols de precipitació, que poden deixar pluges. Si aquestes pluges cauen sobre les muntanyes, seran aprofitades pels rius i després aniran als embassaments. Als embassaments s'hi pot obtenir energia hidroelèctrica, que es pot aprofitar a la llar en forma d'electricitat. Tant el carbó com el petroli provenen de plantes que van existir fa milions d'anys i que van créixer gràcies al Sol. D'altra banda, l'energia directa que arriba del Sol es pot aprofitar a través de plaques fotovoltaiques o de plaques tèrmiques. A banda de ser la font de totes les energies, el Sol també és la base dels processos biològics. Gràcies a la radiació ultraviolada del Sol, les plantes fan la fotosíntesi i el cos humà produeix vitamina D. L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet retenir l'energia del Sol. El problema és que actualment s'emeten més gasos CO2 d'efecte hivernacle i això fa que es quedi més energia a la Terra de la que tocaria, i, per tant, que l'atmosfera tendeixi a anar-se escalfant.

    Anticiclons i depressions
    Vídeo

    Ciències socials Ciències naturals Anticiclons i depressions

    • Data 2006
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

    El programa "Méteo K" parla, en aquest capítol, de com identificar les depressions i els anticiclons. Josep Ayats, professor de la Universitat de Vic, aclareix que abans de tractar els conceptes de depressió i anticicló, cal parlar de la pressió atmosfèrica. L'aire de l'atmosfera està format per una barreja de gasos que tenen un determinat pes. És justament el pes d'aquest aire sobre la superfície terrestre el que s'anomena pressió atmosfèrica. Aquesta pressió atmosfèrica no és la mateixa a tot arreu, per això hi ha zones amb anticiclons i zones amb depressions. Els anticiclons i les depressions surten als mapes isobàrics del temps. Aquests mapes es diuen així perquè representen les isòbares, les línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica. Quan hi ha una depressió, sovint hi ha pluja i xàfecs i es diu que fa mal temps. Pel que fa a l'anticicló, és una zona de la superfície terrestre on hi ha valors alts de pressió atmosfèrica. A l'estiu, l'anticicló proporciona un temps càlid i sec, però també pot provocar boires diürnes a la costa.

    Mesurar les coses
    Vídeo

    Matemàtiques Mesurar les coses

    • Data 2006
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Matemàtiques

    Metres, hectàrees, quilograms o litres són unitats que permeten indicar les dimensions dels objectes. Aquest capítol de "Dígits" explica com s'han arribat a definir les unitats de mesura del sistema mètric. El temps és la primera magnitud que es va quantificar perquè hi ha un patró que tothom percep igual: el cicle solar del dia i de la nit. En canvi, no hi ha cap patró natural per a la longitud, per això totes les cultures n'han inventat algun. A l'antiguitat hi havia unitats de longitud basades en parts del cos humà: mà, cúbit, peu... Per exemple, la milla, que va néixer a Roma, vol dir mil passos. La polzada, la iarda i altres unitats anglosaxones, que encara es fan servir, van aparèixer més tard. A Catalunya es feia servir la braça, el pam i la canya, que eren vuit pams. Les opcions també eren nombroses per quantificar el pes i el volum i aquest fet no facilitava gaire els intercanvis. La situació es va allargar fins que, al segle XVIII, l'estat francès va decidir fixar-ne una unitat, el metre. Primer va caldre definir què s'entenia per metre i els científics van optar per un valor geodèsic. El metre seria la milionèsima part del quadrant d'un meridià de la Terra. El càlcul del metre el van dur a terme els astrònoms Joseph Delambre i Pierre Méchain. La seva missió va consistir a mesurar sobre el meridià la distància entre Dunkerque i Barcelona. La mesura no era fàcil, perquè pel camí hi havia muntanyes, rius i pobles, així que van fer servir el mètode de la triangulació. Després de sis anys van obtenir una mesura amb una precisió de dècimes de mil·límetre. A poc a poc, el metre es va anar popularitzant, juntament amb un sistema pràctic de posar nom a les mesures. Per designar-ne els múltiples es fan servir prefixos grecs: "deca", "hecto", "quilo"... I per a les fraccions, prefixos llatins: "deci", "centi", "mil·li"... Del metre se'n van derivar altres unitats, com el litre, que és la capacitat d'un cub amb un costat d'un decímetre, i el quilogram, que és la massa d'un litre d'aigua. Des del 1983, un metre és la distància que recorre la llum durant una determinada fracció de segon.

    Economia a l'Edat Mitjana
    Àudio

    Ciències socials Economia a l'Edat Mitjana

    • Data 2008
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Ciències socials, geografia i història

    Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció. En aquest episodi es parla de les característiques dels mercats i de les fires de la Corona d'Aragó que configuraven l'economia de l'Edat Mitjana.

    Total 10 resultats
    per pantalla
    Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa