Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 172 resultats
per pantalla
Pantalla de 18
Implica't
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Tecnologia Ciències naturals Implica't

  • Data 2015
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Economia de l'empresa, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tècniques d'expressió graficoplàstica, Descoberta de l'entorn, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica

Experiència on es mostra el projecte cooperatiu que duen a terme professors de diferents centres educatius i les activitats que fan amb els alumnes de l'Institut Torrevicens de Lleida.

Activitats multinivell
Vídeo

Tutoria Llengües i literatura Ciències naturals Activitats multinivell

  • Data 2012
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn

En un grup multinivell de P3, P4 i P5 es treballen els càrrecs del matí. Els alumnes interaccionen entre ells i es donen suport quan algú ho necessita. Ajudar no és el mateix que fer! Aprendre a respectar els diferents ritmes és difícil... però no impossible! Només cal fer-ho natural i els hi sortirà espontàniament. Aprofitar el multinivell en aquestes tasques és molt enriquidor. En aquest enllaç podeu descarregar el document "Els càrrecs".

Ciències naturals Esmorzars saludables

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil
  • Àrea Descoberta de l'entorn
  • Experiència

Aquest vídeo mostra el dia a dia al CEIP El Bosc de la Pabordia pel que fa als esmorzars. Cada dia els nens i nenes esmorzen al menjador escolar, perquè el centre creu que és importantíssim esmorzar asseguts, amb estovalles i en un espai concret que és un espai per a menjar. Han marcat un calendari que, de moment, els pares segueixen molt bé. Dilluns i Dimecres esmorzen entrepà. Dimarts i Dijous fruita i Divendres producte làctic.

La biblioteca y la escuela
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Ciències naturals La biblioteca y la escuela

  • Data 2009
  • Idioma Castellà
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Ciències socials, geografia i història, Descoberta de l'entorn, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Educació visual i plàstica, Coneixement del medi: social i cultural

Esta serie presenta distintas acciones que ponen en contacto la ciudad o localidad con la escuela, en ámbitos como la Salud, la Participación Ciudadana de los estudiantes, las Artes Escénicas y otros como los Servicios Públicos, ... La dimensión educadora de una ciudad se fundamenta de la educación como práctica social y de la ciudad como espacio socializador. La ciudad es un entorno social donde existe la actuación e interacción institucional y donde se transmite la educación. *** Aquesta sèrie presenta diverses accions que posen en contacte la ciutat o localitat amb l'escola, en àmbits com la Salut, la Participació Ciutadana dels alumnes, les Arts Escèniques i altres com els Serveis Públics, ... La dimensió educadora d'una ciutat es fonamenta en l'educació com a pràctica social i en la ciutat com a espai socialitzador. La ciutat és un entorn social on existeix l'actuació i interacció institucional i on es transmet l'educació.

Paradoxes d'un pare perplex, amb Lluís Gavaldà: L'estiu
Àudio

Llengües i literatura Ciències naturals Paradoxes d'un pare perplex, amb Lluís Gavaldà: L'estiu

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Descoberta de l'entorn

"Eduqueu les criatures" enceta la tercera temporada amb ganes d'abordar el tema més complicat del món: la conciliació de feina, vida, repartiment de tasques a casa i fer créixer les criatures. Estrenem secció, titulada "Concilia... què?", on abordarem històries reals de gent que aconsegueix el miracle de fer compatible tenir canalla, tenir vida pròpia i arribar a final de mes. També convocarem els oients a triar les millors cançons de la història de la música relacionades amb la maternitat i la paternitat. I continuarem intentant conciliar el que conciliem sempre, l'humor amb les ganes d'aprendre, les opinions dels experts amb les batalletes dels inexperts que fem el programa, que som simples aprenents d'educadors.

La dona bonica i el gos lila que va arribar en un coet
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Ciències naturals La dona bonica i el gos lila que va arribar en un coet

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Descoberta de l'entorn, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Tutoria, Llengua catalana i literatura

"La dona bonica i el gos lila que va arribar en un coet" explica la història d'uns llapis que s'escapaven dels estoigs i d'uns llibres que fugien de les biblioteques. "Una mà de contes" posa imatges a aquest original relat. Era un matí molt clar, amb l'herba més verda que mai, i una dona molt bonica va sortir a passejar. Just al costat de la dona bonica, hi va aterrar un coet. De dins del coet, en va sortir un gos de color lila, que sabia parlar. El gos lila li va demanar a la dona bonica que l'acompanyés al seu planeta i ella hi va accedir. Des de la finestra del coet, la dona bonica podia veure la Terra, Venus, Saturn, Júpiter... Quan estaven a punt d'arribar, el gos lila li va mostrar el seu planeta. La dona bonica va poder veure com s'escapaven els llapis dels estoigs i com els llibres fugien de les biblioteques. El gos lila va aparcar el coet al costat d'una discoteca i la dona bonica va començar a investigar què passava i per què els llapis no volien estar a dins dels estoigs. En sortir de la discoteca, la dona bonica es va trobar amb un llibre i va preguntar-li per què no era a la biblioteca. El llibre li va contestar que s'estimava més viure les seves pròpies aventures. Finalment, la dona bonica va entrar en un gimnàs, on es va trobar una goma d'esborrar. La goma va dir que estava tipa d'estar a l'estoig. La dona bonica va anar a veure al llapis i li va dir que ballés sense parar. El llapis va ballar tant i va dibuixar tants gargots, que la pista va quedar completament negra. Després, la dona bonica va cridar la goma d'esborrar i li va demanar si volia dibuixar un nen llegint. La goma es va posar a dibuixar sobre la pista de ball. La dona bonica va penjar el dibuix a totes les biblioteques del planeta i, de sobte, a tothom li van venir ganes de llegir. Els llibres van tornar al seu lloc, i els llapis i les gomes, als estoigs.

El marcianet perdut
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Ciències naturals El marcianet perdut

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura

"El marcianet perdut" arriba a un planeta on mai no es fa de nit. Així comença aquesta història, que presenta el programa "Una mà de contes". Hi havia una vegada un marcià que es va perdre a l'espai. Estava tan marejat de fer voltes, que l'únic que volia era trobar una planeta per poder descansar. Finalment, en va trobar un, i va aparcar el seu coet al vessant d'una muntanya molt alta i a la vora d'una caseta, on vivia un senyor amb una gosseta. En baixar de la nau, el marcià li va demanar al senyor si podia quedar-se a a casa seva uns quants dies. El senyor li va dir que sí, que s'hi podia quedar tot el temps que volgués. El marcianet volia buscar el seu planeta quan arribés la nit, però el senyor va informar-li que, allà, sempre era de dia. Aleshores, el marcià es va queixar que no es podia orientar, ja que no podia veure les estrelles. El senyor va explicar-li al marcianet que hi havia hagut un temps en què sí que hi havia dia i nit. Però, sense saber ben bé com, en aquell planeta, la gent va començar a treballar més, i més i més. Quan més treballaven, menys hores de nit hi havia, fins que es van quedar sense nit i sempre era de dia. El marcià va començar a xiular i va ensenyar al senyor com fer-ho. El senyor també va començar a xiular i tots dos es van sentir feliços i contents. Després, van pujar a la caseta de dalt de la muntanya i van xiular sense parar. Els habitants del planeta també van començar a xiular. Aleshores, la gent va deixar de córrer i es va tranquil·litzar. A poc a poc, el va començar a enfosquir-se i va sortir la Lluna. Els estels van aparèixer al firmament i el marcià va poder localitzar la constel·lació d'estrelles on hi havia el seu planeta. L'endemà, el marcià va marxar d'aquell planeta. I ara, cada dia, el senyor surt amb la seva gosseta per xiular una estoneta i veure com es fa de nit.

Cantar com els àngels
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals Cantar com els àngels

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

"Una mà de contes" presenta la història "Cantar com els àngels", un conte basat en l'obra "Mare de Déu dels Àngels i sants", pintada cap a l'any 1385 per Pere Serra i exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Un nen va preguntar a la seva mare si podia quedar-se un ocellet que havia caigut del niu. La mare li va respondre que els ocells estaven fets per volar i per cantar com els àngels. El nen va dir que l'ocell estava malaltó i no cantava, per això va demanar quedar-se'l per veure si cantava. La mare va acceptar, però amb la condició que, quan l'ocell es curés, el nen el deixés volar. Passaven els dies i l'ocell continuava sense cantar. La mare va pensar que potser si els músics tocaven, l'ocell s'animaria i cantaria. Així que el nen va demanar als seus amics que toquessin els seus instruments: l'arpa, el saltiri, la guitarra, l'orgue, el llaüt i la flauta. En sentir la música, l'ocellet va fer una refilada fina: "piu, piu". I com si s'hagués despertat d'un llarg somni, va continuar amb un piu més fort, i un altre i un altre, com si s'aclarís la gola, fins que va començar a cantar amb un to tan bell, tan intens, que la gent s'aturava sota la finestra per sentir-lo. Aleshores, la mare va dir al nen que ara que l'ocell ja estava curat, i que havia recuperat el cant, el nen havia de complir la seva promesa i deixar que continués volant. I el nen va acariciar l'ocell per última vegada i el va deixar volar. Però, abans d'anar-se'n, l'ocell, com a signe d'agraïment, va brodar amb el bec la seva silueta al vestit de la mare. I cada vegada que la mare es posa el vestit, tothom queda fascinat en veure'l, i és que està brodat amb or i plata. Però el més bonic és que, gràcies al vestit, la mare i el fill recorden amb goig la visita lluminosa del preciós ocellet que cantava com els àngels.

La migdiada del pare
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Ciències naturals La migdiada del pare

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Comunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural

Cap a l'any 1884, Ramon Martí Alsina va pintar el quadre "La migdiada", exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). "Una mà de contes" s'ha inspirat en aquesta obra per relatar "La migdiada del pare". Cada dia, després de dinar, el pare té el costum de fer la migdiada. Quan dorm, ho fa tan profundament, que no s'assabenta de res. El pare dorm a la butaca i, quan es desperta, diu que només ha fet una becaineta.

Les bruixes de Bruixis
Vídeo

Tutoria Educació artística Llengües i literatura Ciències naturals Les bruixes de Bruixis

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Infantil Educació Primària
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Llengua catalana i literatura

Joaquim Mir va pintar el quadre "Poble escalonat" cap a l'any 1909. Ara, aquesta obra s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i "Una mà de contes" l'ha triat per explicar la història de "Les bruixes de Bruixis". Bruixis era un paradís ple de bruixes, que no sortien mai al carrer quan era de dia. Les bruixes havien escampat una pols màgica per tot el poble, de manera que els forasters, com més s'hi apropaven, menys el veien. A la nit, les bruixes sortien per recollir les plantes que conreaven als afores del poble. I, cap al tard, es reunien al castell i ideaven nous beuratges. Les bruixes de Bruixis no feien servir escombres, sinó que es desplaçaven a sobre dels núvols, com si fossin autobusos.

Total 172 resultats
per pantalla
Pantalla de 18

Àrea professorat

Programació educativa