Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 64 resultats
per pantalla
Pantalla de 7
Canvi
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Canvi

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Amb motiu de "La Setmana de TV3" sobre el canvi climàtic, el documental "Canvi", presentat per Tomàs Molina, pretén mostrar quines són les causes del canvi climàtic, quins efectes tindrà en un futur a Catalunya i què es pot fer per atenuar-ne els efectes. Encara que tots els governs del món es posessin d'acord i es dediquessin a prendre mesures dràstiques per fer disminuir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera, el canvi climàtic seria inevitable. L'augment de la temperatura està directament relacionat amb l'increment de les concentracions de diòxid de carboni i altres gasos d'efecte d'hivernacle, com el metà o l'òxid nitrós. Enric Llebot, catedràtic de Física i coordinador de l'informe "El canvi climàtic a Catalunya", explica que les emissions de CO2 tenen un origen antròpic, és a dir, són produïdes per l'home. El transport és una de les activitats que més contribueixen al canvi climàtic i una de les que més creix a tot el planeta. Les emissions del transport suposen el 24 % del CO2 enviat a l'atmosfera. Els vehicles amb motor híbrid (elèctric i de combustió) redueixen a la meitat les emissions de CO2. L'increment de la temperatura implica una pujada del nivell del mar, que pot afectar els deltes, com ara el de l'Ebre, i el turisme, ja que poden desaparèixer moltes platges i quedar inutilitzats alguns ports. L'economista Manuel Ludevid recorda que, tot i que l'electricitat sembla una energia neta, les centrals on s'origina produeixen gasos hivernacle. Avui dia, els combustibles fòssils són la principal font energètica i aporten el 80 % de l'energia consumida al món. Per qüestions mediambientals, caldria anar substituint-los per fonts renovables, com ara l'energia eòlica, la solar fotovoltaica, la tèrmica, la hidràulica o els biocombustibles. L'energia nuclear, tot i no que no emet gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera, produeix residus d'alta activitat molt difícils de gestionar. El canvi climàtic també pot afectar les estacions d'esquí, ja que la neu es convertirà en un bé escàs i les condicions climàtiques faran difícil la fabricació de neu artificial. L'agricultura i la ramaderia, com a activitats humanes, aporten a l'atmosfera de Catalunya el 12 % dels gasos hivernacle i el 30 % en el global mundial. Per exemple, les vaques emeten gas metà. El canvi climàtic pot tenir avantatges i inconvenients per a l'agricultura. Les temperatures altes poden fer incrementar la producció agrícola, però la baixada de la pluviositat pot contribuir a reduir-la. El presentador, Tomàs Molina, mostra com el canvi climàtic pot afectar el paisatge de Montserrat fent-lo gairebé desèrtic, o destruir la fageda d'en Jordà. Per la seva banda, el socioecòleg Ramon Folch opina que el canvi climàtic pot esdevenir una tragèdia econòmica i social.

Usos de la biomassa a Europa
Vídeo

Ciències naturals Usos de la biomassa a Europa

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

En aquest capítol, l'espai "El medi ambient" reflecteix tres experiències sobre l'ús de biomassa a Lituània, França i Eslovènia. Quan els troncs més valuosos i les parts més aprofitables dels arbres ja han estat retirats d'un bosc, el que hi queda no és un residu sense importància, sinó una font d'energia. A Lituània, les fulles i branques descartades per les companyies de la fusta les aprofitarà l'empresa Bionovus per obtenir biomassa, dins un dels projectes del programa europeu "Energia intel·ligent". El balanç d'emissions de diòxid de carboni de la biomassa és nul. Les plantes absorbeixen el diòxid de carboni mentre creixen. Després proporcionen combustible per a la calefacció de les cases. El diòxid de carboni que es produeix en aquest procés serà absorbit per altres plantes. El cercle de les emissions es tanca i no se'n creen de noves. Cal tenir en compte també les emissions produïdes pel transport de la biomassa. Per això, la planta d'obtenció és a prop, als afores de la capital, Vílnius. Una altra manera d'utilitzar la biomassa la podem veure en un poble francès, on s'han posat en marxa unes cabines d'energia. A l'interior, al costat de la caldera, hi ha espai per guardar la biomassa en forma dels anomenats "pellets". La cabina és mòbil i pot situar-se al costat de la casa sense necessitat de fer-hi obres. A llocs on s'utilitzen derivats del petroli, l'actual preu del cru fa de la biomassa una interessant alternativa. Finalment, la biomassa també pot significar una ajuda per a les economies rurals. A la granja de Stane Kosir, situada a uns vint quilòmetres de Ljubljana, la capital d'Eslovènia, els ajuts del govern i de la Unió Europea han permès transformar uns terrenys amb fusta de baixa qualitat en camps que produeixen biomassa amb un preu més elevat. Això ha estat decisiu per a la supervivència de la granja, ja que l'activitat ramadera no era suficient.

Estalvi energètic a Venècia
Vídeo

Ciències naturals Estalvi energètic a Venècia

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

La ciutat italiana de Venècia vol anar més enllà del que exigeix el protocol de Kyoto per reduir les emissions de diòxid de carboni. L'espai "El medi ambient" explica les mesures que s'hi han pres. Stefano Schio fa a peu l'última part del trajecte fins a la feina, a l'Ajuntament de Venècia. Abans, com cada dia, ha agafat el cotxe, però ha aprofitat un aparcament creat recentment per l'Ajuntament per deixar-lo i agafar l'autobús. Stefano i molts altres ciutadans venecians estan conscienciats de la necessitat d'estalviar energia i reduir les emissions que contribueixen al canvi climàtic. A la ciutat italiana, els efectes ja es noten, especialment en forma d'inundacions freqüents provocades per les marees. Potser per això, el consistori venecià vol anar més enllà del que assenyalen el protocol de Kyoto i els acords europeus. Vol rebaixar la quantitat de diòxid de carboni en un 20 %. Per assolir-ho, ha dissenyat un pla que es desenvolupa des del 2003 amb vuitanta projectes específics. Un és aprofitar una part dels residus i convertir-los en un combustible en forma de grànuls que s'utilitza en una central energètica. Alguns edificis públics estalvien emissions gràcies a les plaques solars instal·lades al terrat. El consum dels semàfors s'ha reduït gràcies a la utilització de díodes LED. I a l'ajuntament s'uneixen tradició i tecnologia moderna: els elegants llums de Murano porten bombetes de baix consum. Però, a Venècia, la contaminació pel trànsit té un altre component: les embarcacions que naveguen pels canals i entre les illes. A la ciutat hi ha 20.000 embarcacions privades que tenen motors de benzina. L'Ajuntament vol que, en quatre anys, almenys un 20 % s'hagin reconvertit per utilitzar combustibles menys contaminants, com l'anomenat LPG, una barreja de propà i butà. Per dur a terme aquests canvis, l'Ajuntament ha fet campanyes d'informació. Els ciutadans han vist que, a més de lluitar contra el canvi climàtic, en poden obtenir un benefici econòmic. La Comissió Europea també ha iniciat una campanya per aconseguir que tots els ciutadans del continent duguin a terme petits canvis que permeten reduir la contaminació. Uns canvis que, els venecians, per les seves condicions particulars, tenen un interès especial que es tirin endavant.

Cap a l'autobús del futur
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals Cap a l'autobús del futur

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Tecnologia industrial

"El medi ambient" es fa ressò de les investigacions que fan a Transports Metropolitans de Barcelona perquè els autobusos contaminin menys. L'objectiu és aconseguir un motor elèctric amb autonomia suficient. El trànsit és una de les principals fonts de contaminació a les ciutats. El transport públic ajuda a fer disminuir l'ús del vehicle privat i, per tant, redueix les emissions. Per millorar encara més aquest efecte positiu, diverses empreses europees, entre les quals hi ha Transports Metropolitans de Barcelona, investiguen com aplicar-hi tecnologies de propulsió més netes. Dels més de 1.000 autobusos de TMB, 100 funcionen amb biodièsel, 700 tenen motors de gasoil adaptats als requeriments ambientals de la Unió Europea i 200 utilitzen com a combustible gas natural comprimit. La proximitat de la cotxera de la Zona Franca al port de Barcelona facilita el subministrament del gas natural per a la càrrega dels autobusos. Així no cal transportar el combustible des d'altres punts. L'empresa té previst augmentar el nombre de vehicles que funcionen amb aquest combustible. El gas natural és la tecnologia fòssil més neta pel que fa a les emissions, el soroll i les olors. Però l'horitzó és que els autobusos no produeixin emissions als llocs per on circulen. I la tecnologia que sembla que té més probabilitats d'imposar-se és la del motor elèctric. Tota la investigació s'està centrant a obtenir una bateria que doni al vehicle autonomia durant un dia sencer. De moment, aquesta pila no està disponible. Una solució de transició són els busos híbrids, un prototip dels quals circula per Barcelona en proves. Té un motor tèrmic que, a diferència d'altres vehicles híbrids, no fa moure les rodes, sinó que produeix energia per als dos motors elèctrics.

Guardar el diòxid de carboni sota terra
Vídeo

Ciències naturals Guardar el diòxid de carboni sota terra

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Una mesura més per afrontar el canvi climàtic consisteix a emmagatzemar el diòxid de carboni sota terra. El programa "El medi ambient" mostra com ho fan a Alemanya. Construïda l'any 1998, la central energètica de Schwarze Pumpe, a l'est d'Alemanya, crema lignit per proporcionar electricitat a dos milions de llars. Però cada any envia deu milions de tones de diòxid de carboni a l'atmosfera. Per evitar l'alliberament d'aquest gas, principal causant del canvi climàtic, una solució és capturar-lo i emmagatzemar-lo sota terra. Per capturar-lo es fa l'anomenada combustió oxifuel, en què s'utilitza més oxigen pur que no pas aire per cremar el carbó. Això produeix un flux de gasos fets de vapor d'aigua, que s'expulsa, i diòxid de carboni. Aquest últim es purifica i comprimeix i es transporta en forma líquida, com si fos aigua amb molt de gas, per ser emmagatzemat al subsòl. Els llocs adequats per fer proves són antics jaciments de gas natural, d'estructura geològica ben coneguda, ja que les roques del subsòl han de tenir unes característiques especials. Els científics del Centre de Recerca en Geociències estudien els efectes de guardar milions de tones de CO2 al subsòl. Com que de forma natural ja n'hi sol haver, es creu que és segur tenir-lo aquí i evitar que actuï sobre el clima. En tot cas, aquesta tècnica no substitueix la reducció d'emissions, sinó que la complementa. Es calcula que la captura de diòxid de carboni pot representar un 40 % de l'esforç de reducció d'emissions que s'ha de fer a les plantes productores d'electricitat d'aquí al 2030. El primer lloc del món on es va començar a guardar CO2 es troba al mar del Nord. És un jaciment de gas natural en què des del 1996 s'ha bombejat el gas a mil metres per sota del fons marí. Així, cada any s'han eliminat de l'atmosfera un milió de tones de diòxid de carboni. I s'ha vist que el sistema és segur. Segons l'empresa Statoil, en teoria aquí hi ha prou espai per guardar-hi les emissions de totes les centrals europees durant els pròxims 600 anys. Tot això no evita les veus crítiques. Es tem que aquesta opció redueixi els esforços en eficiència i en energies renovables. La Unió Europea, però, assegura que la lluita contra el canvi climàtic s'ha de fer en diversos fronts i que aquesta és una més de les solucions que s'han de posar en pràctica.

Turisme contra canvi climàtic / El capibara / L'energia, les marees i els ocells
Vídeo

Tutoria Ciències naturals Turisme contra canvi climàtic / El capibara / L'energia, les marees i els ocells

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

L'espai "El medi ambient" dedica el capítol, d'una banda, a una proposta turística de Sud-àfrica pensada per reduir les emissions i el consum energètic; d'una altra, a les atencions que rep el capibara al Brasil, i, finalment, al debat sorgit a Gal·les i a Anglaterra per fer compatibles energies renovables i conservació. Turisme contra el canvi climàtic El que atreu els turistes a Bulungula, a Sud-àfrica, no és només el paisatge i la tranquil·litat. Aquí tot està organitzat per reduir al mínim el consum energètic i les emissions. Un 5% de l'energia prové del vent, i el 95% restant, de plaques solars. Mesures d'estalvi i eficiència permeten consumir menys de la meitat de l'electricitat produïda. Els visitants poden fer-se el menjar amb una cuina que funciona només amb energia solar. A més, s'intenta reutilitzar o reciclar el màxim de coses. Les restes orgàniques, per exemple, serviran per obtenir compost, que s'utilitzarà com a adob a l'hort. Potser aquest turisme contra el canvi climàtic serà una nova manera d'atreure visitants. El capibara, un veí apreciat Barra da Tijuca és un dels barris moderns més rics de Rio de Janeiro. Els veïns gaudeixen de la natura i fins i tot fan sortides en barcassa pel canal. Ara han assumit una missió: protegir el capibara, el rosegador més gros del món. Aquest mamífer, que pot arribar a mesurar un metre i a pesar 55 quilos, està amenaçat perquè la seva carn és molt preuada. Els habitants de Barra da Tijuca fan batudes per evitar-ne la caça. I han estampat unes samarretes en què el capibara afirma que va venir per quedar-se. El simpàtic herbívor sembla ben satisfet amb aquesta actitud dels seus veïns. L'energia, les marees i els ocells A prop de Cardiff, la capital de Gal·les, hi ha un estuari on es vol instal·lar una central elèctrica. Tal com mostren a la Universitat de Gal·les, es tractaria d'aprofitar la gran força que tenen aquí les marees. A uns quants quilòmetres, a Anglaterra, hi ha la reserva natural de Slimbridge, molt apreciada tant per alguns ocells migratoris com per ornitòlegs professionals i aficionats. Segons els naturalistes, la construcció de la central podria afectar greument el cabal d'aigua que alimenta els aiguamolls.

Alcaldes amb energia: Borredà
Vídeo

Ciències naturals Alcaldes amb energia: Borredà

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Borredà, al Berguedà, és una de les més de 300 ciutats europees que han firmat el Pacte d'Alcaldes contra el canvi climàtic. "El medi ambient" visita aquesta població per conèixer quines mesures s'han engegat per lluitar contra el canvi climàtic. Les ciutats són responsables de més de la meitat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, els que provoquen el canvi climàtic. Per això sembla impossible poder assolir els objectius de la Unió Europea de reduir aquestes emissions un 20% pel 2020 sense plans d'acció a les aglomeracions urbanes. El 10 de febrer del 2009 es va firmar al Parlament Europeu, a Brussel·les, l'anomenat Pacte d'Alcaldes. Els més de 300 firmants aplicaran a la seva població el compromís europeu i fins i tot intentaran anar més enllà. Si totes les ciutats signants arribessin a aquest 20% de reducció, els efectes serien equivalents a retirar dels carrers 35 milions de cotxes i s'estalviarien 8.000 milions d'euros l'any. Amb 630 habitants, Borredà és una de les poblacions més petites que han firmat el pacte. En aquest poble del Berguedà, el consum energètic més important es fa en l'enllumenat públic. Per això s'ha actuat en 120 punts de llum posant-hi bombetes de baix consum. A més d'adaptar els fanals antics, s'ha establert que tots els punts que s'instal·lin siguin de baix consum i tinguin un disseny que redueixi la contaminació lumínica. Un altre objectiu és promoure l'energia solar. I com que Borredà acull un gran nombre de segones residències, el pla de promoció de les plaques solars pot tenir un efecte més ampli. El trànsit no és un problema greu a Borredà, però, tot i així, l'ajuntament vol que la gent deixi de fer servir el cotxe en distàncies relativament curtes, que es poden fer a peu. Per això es tancarà el carrer Major als vehicles de motor i es farà un aparcament a l'entrada de la població. Altres mesures ambientals s'aparten del camp energètic. Una ha estat instal·lar un gran contenidor de residus voluminosos per evitar la dispersió d'aparells, mobles o estris que la gent ja no vol. Dels més de 300 alcaldes que han firmat el pacte, 71 ho han fet amb el suport de la Diputació de Barcelona. Cada municipi signant es compromet a redactar, en el termini d'un any, un Pla d'Acció d'Energia, per al qual la Diputació aportarà el disseny general i la metodologia, així com el suport als tècnics municipals per fer-ne el seguiment.

Microcogeneració , una alternativa eficient
Vídeo

Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Microcogeneració , una alternativa eficient

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

La cogeneració, l'obtenció alhora de calor i electricitat, augmenta l'eficiència d'una caldera. Fins fa poc, la microcogeneració s'aplicava només a grans indústries, però ara, tal com mostra "El medi ambient", també es pot fer servir en instal·lacions reduïdes. L'antiga fàbrica de paper situada al costat del riu Sar, vora Santiago de Compostel·la, es va construir a finals del segle XVIII i va ser la més gran de la Galícia preindustrial. Va ser també molí draper i fàbrica de gel i es va abandonar a la dècada de 1960. El canal recorda la seva antiga activitat, basada en l'aprofitament de l'energia de l'aigua, que movia una gran roda de molí. Restaurada recentment, s'ha convertit en un hotel-balneari anomenat "A Quinta da Auga". El codi tècnic de l'edificació exigia que la tercera part de les necessitats d'aigua calenta sanitària i d'escalfament de la piscina provinguessin d'energia solar. Però això implicava instal·lar 50 plaques de 2,4 metres quadrats. Per evitar l'impacte visual, només se n'hi van instal·lar 15, perquè el mateix codi tècnic permet que la resta es compensi amb el sistema anomenat de microcogeneració. A l'hotel hi ha dues calderes. La cogeneració es basa a aprofitar un combustible, en aquest cas gas natural, per produir, al mateix temps, energia tèrmica i elèctrica. En generar calor i electricitat, l'eficiència és superior a la d'una caldera convencional. Fins ara la demanda de cogeneració es limitava a instal·lacions en grans indústries o en refineries. Però uns equips més reduïts han obert noves perspectives. L'electricitat generada servirà per a l'autoconsum en el mateix hotel. Això implica un estalvi econòmic per a qui té la instal·lació, però també comporta un benefici general, perquè redueix les emissions de diòxid de carboni. Quan l'electricitat ve de fora, per cada quilovat/hora consumit se n'han perdut dos més en la generació i el transport. Aquesta pèrdua s'evita si l'electricitat es produeix i es consumeix al mateix lloc. En relació amb un sistema amb calderes convencionals, la combinació solar-microcogeneració redueix les emissions a una quarta part. Un acord entre el grup Gas Natural i Baxi Roca té com a objectiu desenvolupar aquests sistemes en els sectors residencial i terciari. S'espera que en poc temps ja es disposi fins i tot de petites calderes murals que permetran produir calor i electricitat als domicilis particulars.

Estalviar gràcies a la informàtica
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Estalviar gràcies a la informàtica

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

Els equipaments informàtics comporten una despesa energètica considerable, però fan possible el teletreball, que comporta un estalvi d'energia. "El medi ambient" mostra com les noves tecnologies de la informació i la comunicació ajuden a disminuir la contaminació. Ordinadors, impressores, escànners, mòdems... A més de la meitat de les llars europees hi ha com a mínim un d'aquests aparells. Cada vegada els fem servir més i això fa que en conjunt puguin representar fins a la cinquena part de la despesa energètica d'una casa. Això té impacte en la factura del consumidor i en les emissions de diòxid de carboni. Però les tecnologies de la informació i comunicació, les TIC, també poden ajudar a fer disminuir aquesta contaminació. A Budapest, la capital d'Hongria, com en tantes altres grans ciutats, el trànsit és una font important d'emissions. La Gabriella treballa en una empresa de telecomunicacions, però almenys un dia a la setmana fa la feina des de casa, gràcies a un ordinador i una connexió a Internet. La Gabriella forma part del 2 % de ciutadans hongaresos que teletreballa. I això millora el medi ambient i la vida personal. A Budapest hi tenim altres exemples de com les TIC ajuden a estalviar energia. L'hospital de nens de Bethesda té diverses seus a la ciutat. Un sistema de videconferència permet que els metges facin trobades diàries sense anar amunt i avall. Així també estalvien temps. Tot plegat sembla poca cosa. Però es calcula que, fent servir aquests sistemes, a la Unió Europea podríem estalviar anualment l'emissió de cinquanta milions de tones de diòxid de carboni, gairebé l'equivalent a les que genera Suècia en un any. Triar els equips adequats també compta. El Telford College, a Edimburg, és una de les escoles més grans d'Escòcia. El col·legi s'ha traslladat a un edifici nou, amb mesures d'estalvi energètic. Quan es van comprar set-cents ordinadors es va mirar que tinguessin l'etiqueta "Energy Star" de la Unió Europea, que garanteix un gran nivell d'eficiència. I cada tarda, quan es deixen de fer servir, tots s'apaguen automàticament.

El petroli i l'estalvi d'energia
Vídeo

Tutoria Tecnologia Ciències naturals El petroli i l'estalvi d'energia

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Química, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania , Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial

"Energi K" dóna consells per estalviar energia i reduir, així, les emissions de CO2 a l'atmosfera. L'energia és necessària per fer qualsevol cosa. Totes les fonts d'energia que utilitzem deriven, de manera directa o indirecta, del Sol. N'és un exemple el fet de generar electricitat a partir d'una placa fotovoltaica. El Sol també marca el cicle de l'aigua i, per tant, l'energia hidroelèctrica també en depèn. Amb la Revolució Industrial, es van començar a fer servir els combustibles fòssils massivament, com el carbó o el petroli. Avui en dia, la gran despesa energètica posa en perill tant les reserves d'aquests combustibles fòssils com el medi ambient. Per aquesta raó hi ha una constant investigació en el camp de les energies, especialment les renovables, i una conscienciació pel que fa a l'estalvi energètic. Calogero Migliore, enginyer químic, destaca que és important seleccionar el combustible apropiat per a cada aplicació. Per exemple, a la cuina, la combustió directa del gas natural produeix un 60 % menys de CO2 que l'electricitat equivalent. A les ciutats, el parc automobilístic és la major font d'emissió de CO2. Els cotxes d'última generació han incorporat avenços tecnològics que permeten reduir el consum de carburant i, en conseqüència, les emissions de CO2. La domòtica ajuda a estalviar energia administrant racionalment el funcionament dels equips mitjançant sistemes capaços d'automatitzar una vivenda.

Total 64 resultats
per pantalla
Pantalla de 7

Àrea professorat

Programació educativa