Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 2 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Albufera de València: una joia en perill
Vídeo

Ciències naturals Albufera de València: una joia en perill

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

"Quèquicom" proposa una ruta turisticocientífica per l'Albufera i assisteix als esforços per recuperar, a partir de llavors antigues, una planta aquàtica extingida a causa de la contaminació de les aigües. L'Albufera és, juntament amb Doñana i el delta de l'Ebre, un dels aiguamolls amb més presència d'ocells aquàtics. Unes dues-centes cinquanta espècies d'ocells s'aturen o nidifiquen en aquest parc natural, però els herbívors hi estan en recessió. El problema és que les aigües són fosques i no arriba prou llum al fons perquè les plantes aquàtiques hi visquin. Ara, la Universitat de València ha aconseguit fer rebrotar una planta autòctona desapareguda, la "Chara hispida", a partir de llavors que s'havien conservat al fang de l'albufera. Però aquesta planta no s'hi podrà reintroduir si no es depuren millor les aigües que rep la llacuna. Manolín Marco, barquer i pescador, explica que fa poc més de trenta anys l'aigua era tan transparent que es podia beure. Amb ell, la reportera del programa, Anna Lasaga, captura anguiles i altres peixos d'aquest hàbitat. I amb el naturalista Mario Giménez, contempla el sorprenent ritual d'aparellament de l'ànec collverd i recorre les dunes, que s'han salvat de la febre urbanitzadora del litoral. Al plató, el presentador, Marc Boada, mostra com s'han format les maresmes i com han evolucionat fins al seu estat actual. Boada explica també que la manera d'alimentar-se dels ocells i la quantitat de menjar que hi ha són un reflex de la qualitat mediambiental de l'Albufera.

L'art de volar
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals L'art de volar

  • Data 1998
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

"Tarasca" visita l'illa de Mallorca durant l'època primaveral, amb motiu de la Trobada de Globus Aerostàtics de la Cala Millor. El seguiment d'un equip d'Osona permet veure de prop la tècnica d'enlairament i navegació, i la feina de l'equip de rescat que dóna assistència a l'equip de vol. A diferència de la majoria d'illes del Mediterrani, a Mallorca és possible trobar una gran varietat de paisatges. A la badia Alcúdia, hi ha s'Albufera, que està permanentment inundada d'aigua i ocupada per una densa massa de canyet. S'Albufera és un paradís per als ocells migratoris, que hi arriben durant la primavera per nidificar i criar. La formació de depressions primaverals fa que arribin a les costes de Mallorca vents de llevant, carregats d'humitat. En Miquel és pilot des de fa 18 anys. Cada any ve a Mallorca, on les condicions de vol són ben diferents de les de la Plana de Vic, on acostuma a volar. L'altre component de l'equip de Vic és en Quim, pilot des de fa 10 anys. Cadascú, amb el seu globus, es proposa volar sobre es Pla de Mallorca. Tots dos participen cada any en la Trobada de Globus de Cala Millor. La comarca d'es Pla de Mallorca ocupa tot el centre de l'illa. És un paisatge suau, amb petites explotacions agrícoles. Durant la primavera i l'estiu, un dels factors fonamentals del clima a l'illa és el règim de brises, anomenat "embat". Aquest fenomen fa que el vent, durant el dia, bufi sempre de mar a terra. L'embat desapareix al vespre. La roca de l'illa és formada per materials calcaris. L'aigua i la calcària presenten uns trets específics. L'aigua del mar dissol la roca i li dóna el seu aspecte característic. En el llevant mallorquí, aquest fenomen és especialment remarcable a la zona de Manacor, on ha originat les conegudes coves del Drac i dels Hams. Portocristo, el port de Manacor, és una altra mostra del fenomen càrstic del llevant mallorquí. Aquesta població marinera va ser fundada a finals del segle XIX i és el lloc d'estiueig dels veïns de Manacor, la capital de la comarca de Llevant. A la Trobada de Globus de Cala Millor, hi participen més de 50 globus d'arreu del món. El que atreu del cel mallorquí són les condicions meteorològiques especials que té durant la primavera. El globus, en acostar-se al mar, agafa el vent que bufa de mar a terra i, amb l'embat, volar tan a prop del mar es converteix en un esport de risc. El millor lloc per enlairar un globus acostuma a ser un terreny d'herba de gran amplitud i sense obstacles en la direcció del vent. Per inflar el globus, primer s'hi introdueix una mica d'aire fred i, després, s'encén la flama que aixecarà la vela. El globus depèn de l'habilitat del pilot per aprofitar les condicions atmosfèriques i escollir el vent més favorable. Un cop s'ha aterrat, cal moure el globus fins a trobar un lloc prou ample per poder plegar la vela i que no es faci malbé.

Total 2 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa