Aquest vídeo mostra el dia a dia al CEIP El Bosc de la Pabordia pel que fa als esmorzars. Cada dia els nens i nenes esmorzen al menjador escolar, perquè el centre creu que és importantíssim esmorzar asseguts, amb estovalles i en un espai concret que és un espai per a menjar. Han marcat un calendari que, de moment, els pares segueixen molt bé. Dilluns i Dimecres esmorzen entrepà. Dimarts i Dijous fruita i Divendres producte làctic.
"La cuina dels titelles" rep la visita de la Bruixa, un personatge present a molts contes infantils. Després de moltes discussions, la Bruixa decideix ensenyar com es fa una fondue de xocolata.
La Bruixa arriba volant en una escombra i fent encanteris. Primer intentarà ensenyar-nos alguna de les seves receptes particulars: pocions per fer créixer els cabells, perquè els nens estiguin quiets... Sort que el Geni de la Tetera, el cuiner Ferran Adrià, li diu que a la cuina no s'hi han de fer potingues pudents, només bon menjar per créixer ben sa.
I així, la Bruixa decideix ensenyar a fer una fondue de xocolata amb fruita, perquè sap que als nens els agrada molt la xocolata i que la fruita és un bon aliment.
ÀreaComunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Coneixement del medi: social i cultural
Amb fruites i verdures, el programa "Una mà de contes" explica i il·lustra la història "Els regals d'en Quimet", que té lloc en un mercat.
Cada matí, molt d'hora, en Quimet arriba al mercat, amb les fruites i verdures més fresques que ha trobat, i prepara la seva parada.
A en Quimet li agrada molt trobar-se amb els clients i amb els companys del mercat, i sempre els regala alguna peça de fruita o de verdura.
A última hora, en Quimet, feliç d'haver fet tants regals, tanca la paradeta. S'ha acabat la jornada i, al mercat, ja no hi queda res.
ÀreaComunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Llengua castellana i literatura, Llengua catalana i literatura
Amb un llapis, un ploma i un pinzell, "Una mà de contes" explica per què l'aigua del mar és salada. La resposta la té "El molinet de sal".
Hi havia una vegada dos germans. Un era un simple pescador, molt pobre, però molt bo. L'altre era un capità de vaixell, molt ric, però egoista i avar. El pescador, que feia dies que no menjava perquè la pesca anava malament, va anar a casa del seu germà a demanar-li una mica d'ajuda. El capità, que era un garrepa, s'hi va negar i el va fer fora de casa.
Tot seguit, el pobre pescador es va trobar una vella que li va demanar què li passava. El pescador l'hi va explicar i, de sobte, la vella es va treure un molinet de sota el davantal i el va oferir al pescador. Era un molinet màgic. Només calia dir-li "molinet, mol" i el molinet feia els desitjos realitat. Després, per aturar-lo, calia dir "molinet, para de moldre".
El pescador ho va provar i els seus desitjos es van fer realitat immediatament: van començar a aparèixer menjars d'allò més bons damunt d'una taula ben parada i, a l'hort, hi van començar a créixer arbres plens de fruita.
Amb la panxa plena i mudat, va agafar el seu tresor i va anar a casa del seu germà. Li havia d'ensenyar aquella meravella. El capità, en veure que la fortuna del seu germà venia d'un simple molinet, el va convèncer perquè l'hi deixés, i el pobre pescador, que era un bon home, l'hi va deixar de bon grat. El pescador va intentar ensenyar al capità les paraules màgiques que feien funcionar el molinet, però el capità ja no l'escoltava. Va agafar el molinet, se'n va anar corrents al seu vaixell i, en un tres i no res, es va fer a la mar. "Vull sal", cridava el capità, "molinet, mol".
I el molinet va començar a moldre sal i més sal i més sal...
Tanta, que va omplir a vessar la bodega i la coberta. I quan ja estava a punt de cobrir el pal major, el vaixell es va començar a enfonsar. El capità corria pel vaixell cridant com un boig: "detura't, molinet", "no molguis més", "para, para, molinet"...
Però res, com que no deia la frase màgica correcta, el molinet molia i molia, i al final el vaixell es va enfonsar, i juntament amb el vaixell també es va enfonsar el molinet, que sota l'aigua va continuar molent i molent sal.
I és per això que l'aigua del mar és salada, perquè el molinet encara mol.
ÀreaComunicació i llenguatges, Educació artística: visual i plàstica, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres, Descoberta de l'entorn, Tutoria, Llengua catalana i literatura
En aquesta edició de l'espai "Una mà de contes", una artista il·lustra amb teles serigrafiades la història de "La vaca bruna", protagonitzada per una nena i una vaca.
Aquesta història té lloc a la llunyana Rússia dels tsars. Tot comença al palau de mil colors on vivien els tsars i la seva filla, la Irina.
La vida al palau era tranquil·la i feliç. Fins que la mare de la Irina va morir i el seu pare es va casar amb una dona molt cruel que tenia tres filles.
El pare de la Irina sempre estava ocupat, viatjant d'aquí cap allà, i la Irina havia de conviure amb una madrastra cruel i egoista, que no se l'estimava gens ni mica, i amb tres germanastres: la gran, la mitjana i la més petita de totes. Totes tres s'ho passaven bé fent-li la vida impossible.
Per tenir-la lluny de casa, la madrastra va decidir enviar la Irina a pasturar. Pobra Irina, tot el dia en un prat, sense aliment i poc abrigada.
La Irina se sentia sola i trista i de seguida va començar a parlar amb la vaca bruna. Li explicava les seves pors i els neguits, quan, de sobte, la vaca bruna li va obrir una de les seves grosses orelles i la va convidar a entrar-hi. La Irina es va deixar anar orella endins. A l'interior de la vaca hi havia una escalfor molt agradable. A més, allà no hi faltava cap dels aliments que més li agradaven.
En arribar a casa, la madrastra la va rebre sorpresa i enfadada. Volia saber per què la Irina tornava tan contenta de pasturar, així que va decidir que valia més que la seva filla petita l'hi acompanyés l'endemà. La Irina no volia que descobrissin el seu secret i, un cop van arribar al prat, va cantar a la germana una cançó que va fer que s'adormís profundament.
L'endemà, la madrastra va enviar la filla mitjana a pasturar amb la Irina. Però la història es va repetir. La veu de la Irina va adormir la germanastra mitjana amb aquella melodia. Va poder tornar a entrar per l'orella de la vaca per gaudir d'un nou dia màgic.
La madrastra treia foc pels queixals i va decidir enviar-hi la filla gran. La germanastra gran va aconseguir no adormir-se amb la melodia. D'aquesta manera va poder veure perfectament com la Irina s'introduïa orella endins i passava el dia dintre de la vaca bruna.
Un cop descobert el secret de la Irina, la madrastra va decidir desfer-se de l'animal i va manar que en fessin un bon estofat. Tot i els plors de la Irina, la madrastra només va permetre que la noia es quedés la cua de la vaca bruna.
La Irina va enterrar la cua de la vaca bruna al jardí. I, misteriosament, en aquell indret hi va créixer un gran arbre que es va omplir d'una fruita de molts colors.
L'arbre es va fer famós en tot el regne i va cridar l'atenció d'un jove molt ben plantat: l'Ivan. Encuriosit per la història de l'arbre màgic, el noble Ivan va viatjar durant molts dies per trobar-lo. En arribar, va demanar si podia tastar una d'aquelles fruites estranyes. La madrastra va veure una bona oportunitat de casar alguna de les seves filles, i de seguida...
Blog
Ginys
Novetats
Catàleg
E-correu