Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 16 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
Miners del plom
Vídeo

Ciències naturals Miners del plom

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

"Quèquicom" estudia els efectes contaminants del plom, el més tou i el més pesant dels metalls comuns i que, per la seva resistència a la corrosió, ha estat molt utilitzat al llarg de la història. El programa científic del 33 ofereix diversos reportatges sobre el metall i entra en unes mines del Priorat, on va existir el poblat miner més antic de Catalunya. Miquel Piris baixa a les mines de Bellmunt del Priorat, on investiga els efectes contaminants del plom en les persones i en el medi ambient, guiat per Ramon Salaet, antic miner, dels que picaven les vetes de galena a mà. El recorregut, el fan per la mina Eugènia, situada al poblat del puig Roig, al Masroig, i es va trobar gràcies al descobriment casual d'una terrissa a sota d'un pi. Va resultar ser el poblat miner més antic de Catalunya, on s'han trobat diferents objectes fets a partir del bronze o la galena. Nou segles abans de Crist, els homes prehistòrics buscaven filons de galena que picaven, després la convertien en polsim i la posaven al foc. Després, l'arqueòleg Antoni Palomo ensenya al Miquel Piris a fer punteria amb la fona, de la mateixa manera com caçaven els ibers i, al plató, el presentador Marc Boada veiem com fon la galena, que és sulfur de plom, per obtenir el metall i construir projectils amb tècniques prehistòriques de fosa i amb motlles idèntics als que han aparegut al poblat. Però, al cap dels anys, es va veure que era tòxic i provocava el plumbisme, o saturnisme, que causa anèmia i trastorns nerviosos entre altres problemes de salut. Per aquesta raó, se'n va prohibir la utilització per a aquests usos i també en els additius per a la gasolina.

Empúries, l'ànima de Catalunya
Vídeo

Educació artística Ciències socials Llengües i literatura Empúries, l'ànima de Catalunya

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Història, Coneixement del medi: social i cultural

El programa "Històries de Catalunya" presenta un capítol especial amb motiu del centenari de les excavacions d'Empúries. "Empúries, l'ànima de Catalunya" explica com els polítics i arqueòlegs noucentistes veien en els ibers, grecs i romans d'Empúries les anelles de l'ànima catalana. L'any 1906, Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, va demanar als arqueòlegs que busquessin "l'ànima de Catalunya". Dos anys després, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch, es van iniciar les excavacions d'Empúries. Al cap d'un any, Emili Gandia, supervisor de les excavacions, va trobar una estàtua magnífica. Es tractava d'un déu grec. Semblava que l'ànima que buscaven els polítics venia d'Orient. Han passat cent anys de l'inici de les excavacions i aquella estàtua, l'única d'aquesta importància trobada a tota la península Ibèrica, ha retornat restaurada a Empúries. Seguint els passos dels arqueòlegs noucentistes, Antoni Tortajada, el presentador d'"Històries de Catalunya", travessa la Mediterrània per investigar la procedència d'aquell déu. Segueix el viatge de Marc Porci Cató, general i cònsol romà que va desembarcar a Empúries amb un gran exèrcit per sotmetre els ibers i iniciar la romanització de la Península. Així mateix, el presentador també investiga el misteri dels ibers de l'Empordà, que després de la batalla amb els romans van anar desapareixent sense deixar-nos gaires pistes. A més d'Empúries, la investigació passa per indrets com el poblat ibèric d'Ullastret, Atenes, l'illa de Delos, Tusculum, Roma i el Vaticà.

La Catalunya romana
Vídeo

Educació artística Ciències socials La Catalunya romana

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història

"Memòria de Catalunya" recorre els monuments deixats pels romans, especialment a Tarragona, i parla de la influència de la presència romana en la societat posterior. La presència romana a la Península Ibèrica comença l'any 218 abans de Crist, moment en què les tropes romanes desembarquen a la colònia grega d'Empúries amb l'objectiu de lluitar contra els cartaginesos. A poc a poc, es van anar estenent pel territori, tot i que van haver de vèncer els pobles autòctons, anomenats ibers. Roma imposa una civilització urbana i el patriciat urbà n'esdevé l'eix vertebrador. Els romans van crear una completa xarxa viària i van afavorir poblacions amb gran presència d'aigüa, com les fonts termals d'Aquis Voconis (Caldes de Malavella) o d'Aquae Calidae (Caldes de Montbui). El món rural s'articula entorn de les vil·les, que combinen la part rústica i la urbana per explotar el camp amb esclaus. La romanització deixa, a part dels monuments, una forta petjada; en són un exemple el dret, la llengua o la mentalitat. La ciutat per excel·lència és Tarragona, la capital provincial, que va ser elevada a la categoria de colònia per Juli Cèsar i va arribar a tenir 30.000 habitants. Al segle V, els pobles germànics es van situant dins l'Imperi romà, que es va erosionant internament fins a la desaparició de l'Imperi d'Occident l'any 475. Els pobles germànics reben l'herència romana, com els visigots a la Península Ibèrica, i tracten de mantenir-ne els continguts, tot i que no poden frenar el procés de ruralització, l'estancament de l'economia, l'alentiment dels intercanvis comercials, les mutacions dels valors ideològics o les alteracions socials.

Perpinyà, ciutat pionera
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Perpinyà, ciutat pionera

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Llengua catalana i literatura

"Tarasca" fa un recorregut per diversos barris de Perpinyà, la capital de la Catalunya Nord, per mostrar la interacció social, econòmica i cultural que pot sorgir en una ciutat. A Perpinyà, la capital del Rosselló, s'ha posat en marxa una nova manera d'entendre l'urbanisme amb el projecte "L'Atelier d'Urbanisme", en què ciutadans, arquitectes i autoritats municipals conformen un triangle d'or. A l'exposició de l'Atelier es reuneixen els projectes que s'han dut a terme als 27 barris de la ciutat. El reportatge mostra el contrast entre la interacció de tothom per aconseguir el ressorgiment de la ciutat i la perenne necessitat dels rossellonesos d'emigrar cap al nord de França per buscar una qualitat de vida més bona. El Castellet és el símbol de la ciutat, i la Bassa, un dels altres referents importants de la vila. Per la seva banda, la Rambla s'ha convertit en el centre neuràlgic de la vida social de Perpinyà. La Patte d'Oie és un nus de comunicacions on conflueixen les quatre grans avingudes del barri de l'Alt Vernet. És el primer gran projecte de l'Atelier i tira endavant amb idees aportades pels veïns i després de l'elaboració de 93 esbossos. Aquest barri té una gran tradició comercial, artesana i de petites indústries. Perpinyà va viure la màxima esplendor durant el regnat de Jaume II, quan va esdevenir la capital insular del reialme de Mallorca. Això va crear un altre referent, el Palau dels Reis de Mallorca. Les esglésies de Sant Jaume i de Sant Joan el Vell són una altra mostra de l'antiga esplendor. Al barri de Sant Jaume se sent el català al carrer i els que més el parlen són els gitanos. Els gitanos van arribar a Perpinyà pels volts de l'any 1473, any en què el rei de França va assetjar la ciutat. Els ciutadans, que rebien el nom de "menjarates", van resistir fins que el rei català va assegurar que Perpinyà mantindria tots els privilegis de vila catalana i li va atorgar el títol de Fidelíssima. Perpinyà continua reivindicant els seus orígens i en són una mostra la Llibreria Catalana o el Correllengua. Pels carrers es respira la catalanitat històricament reprimida i, des de fa 10 anys, l'Ajuntament de Perpinyà incrementa la seva voluntat de potenciar la cultura catalana. La instal·lació més emblemàtica del barri de l'Alt Vernet, i de tota la ciutat, és l'Estadi Aimé Giral, on juga la USAP, la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà. Aquest equip de rugbi obté sempre una de les millors classificacions i el seu estadi viu les imatges més representatives de la catalanitat que impregna els habitants de la Catalunya Nord. Les ruïnes de Ruscino són al barri del Castell Rosselló. Abans era la ciutat principal de la plana, però Perpinyà la va substituir. Per Ruscino hi han passat ibers, romans i visigots. Fa anys que Perpinyà organitza el Festival Internacional de Fotografia Visa per la Imatge, el millor exemple de la voluntat de la ciutat de ser un gran centre cultural.

Oli de Siurana
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Tecnologia Oli de Siurana

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Llengua catalana i literatura, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural, Tecnologia industrial

L'oli amb Denominació d'Origen Siurana està considerat un dels millors del món. El programa "De la terra" explica què el caracteritza i com es produeix. L'oli de Siurana té el distintiu de Denominació d'Origen Protegida. La normativa que el regula estipula que almenys el 90 % de les olives que s'empren en la seva elaboració han de ser de la varietat arbequina. Tradicionalment, per plegar olives es fa servir una rascleta amb què es pentinaven les oliveres. Així ho fan la Roser i la Dolors, d'Ulldemolins, que mentre cullen olives, canten cançons tradicionals. Pel que fa a la història de l'oli, ve de molt antic, ja que els grecs i els ibers ja conreaven l'olivera. L'Anna, directora del Museu d'Art i Història de Reus, explica l'evolució de l'oli a la comarca a través de la maquinària exposada al museu, com ara una premsa antiga. A Montbrió del Camp, la Margarida i en Josep comencen a collir les olives i la Dolors cou botifarres al camp per menjar mentre es fa la collita. Un cop collides, les olives es porten al molí de la cooperativa on s'elabora l'oli. Allà es pesen, es renten i se'n fa la massa. L'oli de Siurana té unes característiques especials pel que fa al color, l'aroma i el gust. En Miquel, tastador, comenta les particularitats d'aquest oli. Finalment, la Roser prepara una truita amb suc, l'àpat típic d'Ulldemolins.

El Segrià
Vídeo

Ciències socials El Segrià

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

"Comarques.doc" dedica aquest capítol al Segrià. Els pobles i la capital de la comarca, Lleida, encara conserven l'empremta del domini àrab, amb les restes dels castells d'aquest període. Els ibers, els romans, els àrabs i els cristians van deixar la seva petjada al Segrià. A més de les restes arqueològiques, aquesta empremta és visible en àmbits com l'agricultura, ja que els àrabs van ser pioners en la creació de sistemes de reg. Les terres del Segrià estan regades pel Segre i per canals i sèquies, com el canal d'Urgell i el canal de Catalunya i Aragó. Els fruiters són el principal cultiu, juntament amb la vinya i l'olivera. A la comarca es produeix vi amb Denominació d'Origen Costers del Segre, i oli amb Denominació d'Origen Les Garrigues. També cal destacar-ne el sector ramader, especialment el porcí. El símbol de la capital, Lleida, és la Seu Vella, dalt del turó en què va néixer la ciutat en època romana, aleshores anomenada Ilerda. De la catedral, construïda sobre l'antiga mesquita, cal destacar-ne les portalades, el gran claustre i la torre del campanar. La ciutat encara conserva vestigis de la fortificació romana i medieval i les restes del castell del rei, reedificat sobre l'antiga suda sarraïna. A l'antiga entrada a la ciutat, l'arc del Pont, hi ha l'escultura d'Indíbil i Mandoni, els guerrers ibers que van lluitar contra la dominació romana. Altres punts d'interès són el porxos del segle XIV, els carrers de l'època medieval, la Paeria, seu del govern municipal, la Seu Nova, l'església de Sant Llorenç, el Casino Principal, la Casa Magí Llorens, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, la Universitat de Lleida o el parc de la Mitjana. El recorregut per la comarca continua per Torres de Segre, amb el santuari de la Mare de Déu de Carrasumada; Almacelles, un important centre agrícola i industrial; Almenar, amb les restes del castell musulmà, i Corbins, amb el conjunt arqueològic del Tossal dels Moros, on hi ha una de les vil·les romanes més importants de Catalunya. Més endavant trobem Alcarràs, amb els nuclis de Montagut i Vallmanya, i Soses, amb el poblat ibèric de Gebut. Aitona també conserva les restes d'un castell àrab i els barris de la Moreria i dels Jueus. A Seròs hi ha les restes de la basílica paleocristiana de Bovalar, del segle IV. A Massalcoreig, on conflueixen en un aiguabarreig els rius Segre i Cinca, hi ha les restes de l'antiga abadia cistercenca de Santa Maria d'Escarp. La visita a la comarca continua per Artesa de Lleida, amb una ermita de planta rodona; Alfès, amb la casa renaixentista de les Doctores; Alcanó; Torrebesses, amb un castell palau d'origen àrab; Llardecans; Maials, amb una alzina i un pi centenaris, i Almatret.

Tornabous (l'Urgell)
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tornabous (l'Urgell)

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Geografia, Coneixement del medi: social i cultural

A Tornabous hi ha un important poblat ibèric. "Viure Catalunya" dedica el capítol a aquesta població de la comarca de l'Urgell. La presentadora del programa, Griselda Guiteras, recorre els carrers de Tornabous acompanyada per un veí que està escrivint la història del municipi. Per documentar-se ha voltat per diferents arxius de Catalunya i ha recuperat una gran quantitat de documents sobre Tornabous. La fruita dolça és una de les principals activitats econòmiques del municipi, que té una desena de cambres frigorífiques que permeten conservar la fruita i comercialitzar-la durant tot l'any. La Griselda també visita el Bar Sport, un important centre de reunió per als veïns del poble que s'omple, especialment, en època de collita, ja que hi arriba molta gent per treballar-hi. Finalment, acompanya uns alumnes i un arqueòleg del Museu Comarcal de l'Urgell fins al poblat ibèric del Molí d'Espígol, un dels jaciments més importants de Catalunya. Durant la visita, els escolars hi fan activitats pràctiques, una de les quals és practicar els jocs amb què es distreien els ibers, com el trompitxol, una espècie de baldufa, o el tres en ratlla.

L'enigma iber
Vídeo

Ciències socials L'enigma iber

  • Data 2001
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

En aquesta ocasió, "Tarasca" presenta un reportatge sobre la civilització ibèrica, des del seu origen fins a la seva desaparició, i n'explica amb detall els costums. Catalunya, com tot Europa, ha estat ocupada per moltes cultures. Una d'aquestes és la ibèrica. Tant l'origen com l'escriptura d'aquesta civilització són una incògnita. Al Baix Empordà, sobre el turó de Sant Andreu, hi ha la ciutat ibèrica d'Ullastret. Els ibers del poblat explotaven les terres del voltant, conreant-les o amb els ramats. L'agricultura era l'activitat econòmica bàsica dels ibers. A finals del segle XIX, gràcies als descobriments arqueològics, la civilització ibèrica comença a ressorgir de l'oblit. Desperta l'interès de nombrosos arqueòlegs, lingüistes, historiadors i numismàtics. Les troballes de monedes han estat un element clau per a l'estudi de la llengua i del món iber. Els ibers van viure sense la necessitat d'usar moneda fins a l'arribada dels grecs. Els primers grecs van arribar a Catalunya amb la intenció de comerciar. Es van establir a Empúries, a l'Alt Empordà. Hi van trobar un poble indígena altament desenvolupat, els ibers. Gràcies a l'anàlisi dels poblats ibèrics, se sap que els ibers s'organitzaven en tribus que controlaven el territori. La tribu que habitava Ullastret, i tot l'Empordà, era la dels indigets. L'escriptura es popularitza entre els mercaders i la utilitzen com a eina de treball. La llengua ibèrica es pot llegir, es coneix el valor dels signes escrits, però es desconeix el significat de les paraules. La informació que no donen els textos ibèrics, la donen altres restes materials, com la ceràmica, la iconografia o els aixovars. La civilització ibèrica negocia amb grecs i fenicis. Els indigets mantenen relacions pacífiques amb els grecs d'Empúries i Roses. Es produeix un intercanvi de productes i, sobretot, de models culturals. Els poblats ibèrics solen estar situats en llocs encimbellats, que dominen els camps del voltant, i els camins marítims o terrestres. La majoria dels poblats estan fortificats amb muralles i torres, i tenen sitges i cisternes. Els ibers introdueixen un nou ritual d'enterrament, la incineració. Cremen els morts i en dipositen les cendres en urnes. Durant la segona guerra Púnica, quan Cartago i Roma s'enfronten pel domini de la Mediterrània, Empúries fa costat als romans. Escipió desembarca a Empúries amb l'exèrcit romà l'any 218 abans de Crist. La ciutat serveix de primera base militar i es romanitza. El conflicte romanocartaginès s'acaba, el 206 abans de Crist, amb el triomf de Roma. Els romans queden com els únics invasors i els ibers s'alcen en armes contra ells. Els romans duen a terme un lent procés de conquesta i d'incorporació de la Península a l'imperi Romà, i imposen tributs als indígenes. Les tribus ibèriques no accepten la nova dominació romana i emprenen una sèrie de guerres en un intent de mantenir la independència. Finalment, els romans sotmeten les tribus ibèriques....

Pax romana
Vídeo

Educació artística Ciències socials Pax romana

  • Data 2001
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art

"Tarasca" explica el procés de colonització romana a Catalunya i fa un seguiment de la via del Capsacosta, un eix fonamental per al domini del territori i dels ibers que l'ocupaven. La via del Capsacosta va ser construïda per poder exercir un control polític, administratiu i militar. L'extensa i acurada xarxa viària romana és una mostra de l'interès que tenien per mantenir el seu imperi. Per als invasors, una bona infraestructura de vies era un element vital a l'hora de conquerir culturalment els territoris. L'"oppidum" d'Ullastret és una bona mostra de la cultura ibèrica, sovint menyspreada pels invasors. Lluny de ser uns bàrbars incivilitzats, els ibers tenien les seves pròpies lleis i una base econòmica centrada, sobretot, en l'activitat agropecuària, la caça i la pesca. L'explotació agrícola sistemàtica de les zones cultivables era una de les bases fonamentals de l'economia romana. Conreaven productes com ara oli, fruita o cereals. L'explotació i l'exportació del vi van ser un dels motors econòmics essencials en la Catalunya romana fins a finals del segle I després de Crist. Empúries va ser un dels ports més actius de l'època romana. Al lloc actual de la ciutat romana d'Empúries hi havia hagut un campament militar. Va ser edificat per sufocar les múltiples revoltes indígenes i controlar les instal·lacions portuàries dels grecs. La via del Capsacosta comunicava zones de cultiu i mines amb el port d'Empúries. A mesura que construïen camins, els romans s'endinsaven en territoris totalment desconeguts. Els invasors havien conquerit la terra, però no els seus habitants. La Via Augusta anava de Roma a Cadis. El traçat i l'estructuració definitiva va ser duta a terme sota el mandat de l'emperador August. El coll de Panissars era la porta d'entrada de la Via Augusta a l'actual Principat de Catalunya. L'organització de l'imperi Romà es basava en aquesta xarxa viària, que unia tots els territoris conquerits i permetia integrar-los a l'estructura jurídica i política de Roma. Tarraco va ser la cituat més important de la Catalunya romana. Els nombrosos, i sovint monumentals, vestigis que s'han trobat d'aquesta època i els múltiples documents que en parlen ho posen de manifest. El llatí va ser un element romanitzador importantíssim a Europa. L'iber era sovint menyspreat pels invasors. El llatí havia de ser l'única llengua en tots els territoris conquerits. L'art romà es va veure afavorit per les riqueses de l'imperi. La grandiositat i la capacitat creativa d'aquesta civilització es fa evident en la monumentalitat de les manifestacions artístiques romanes. Molts ibers no volien la dominació estrangera. Indíbil, el cabdill dels ilergets, es va aliar amb Mandoni i altres caps de tribu. La batalla va ser sagnant. Cató va desembarcar a Empúries l'any 195 abans de Crist per sufocar les revoltes indígenes que hi va haver després de la mort de Mandoni i d'Indíbil. Els ibers van ser obligats a abandonar els seus poblats...

Futur.doc: els orígens
Vídeo

Ciències socials Futur.doc: els orígens

  • Data 2000
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

En aquest primer capítol de la sèrie documental "Futur.doc", el programa "Tarasca" repassa els inicis de la història de Catalunya, des de la prehistòria fins a l'inici de la cultura trobadoresca. Aquesta primera part parteix dels primers homes que van poblar Catalunya, com l'home de Talteüll; les primeres cultures, com els ibers, passant per la presència de fenicis, grecs i romans; l'aparició del cristianisme i l'arribada dels musulmans. El capítol s'acaba amb el casament de Berenguer III amb Dolça de Provença, que va significar l'expansió cap a Occitània i l'inici de la cultura trobadoresca. Al llarg del programa intervenen Josep Maria Solé, director del Museu d'Història de Catalunya; Josep Maria Fullola, catedràtic de prehistòria de la Universitat de Barcelona; Josep Vilella, professor d'història antiga de la Universitat de Barcelona; Josep Giralt, director del Museu Comarcal de la Noguera; Marina Miquel, medievalista del Museu d'Història de Catalunya; Antoni Riera, catedràtic d'història medieval de la Universitat de Barcelona; i Joan Soler, especialista en cultura popular. En aquest primer capítol de la sèrie documental "Futur.doc", el programa "Tarasca" repassa els inicis de la història de Catalunya, des de la prehistòria fins a l'inici de la cultura trobadoresca.

Total 16 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa