Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 31 resultats
per pantalla
Pantalla de 4
El modernisme
Vídeo

Educació artística Ciències socials El modernisme

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Ciències socials, geografia i història, Educació artística: música, Coneixement del medi: social i cultural

El modernisme català va tenir protagonistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner. En Dragui, el protagonista de la sèrie de dibuixos "Història de Catalunya", passeja pels anys que van posar fi al segle XIX i van donar la benvinguda al segle XX. A finals del segle XIX, l'enriquiment de la burgesia catalana feia que les noves generacions veiessin el món d'una manera diferent. Catalunya va entrar en els moviments artístics que s'imposaven a Europa: "modern style", "art noveau", "liberty"... Santigo Rusiñol, pintor, dramaturg i novel·lista, i el pintor Ramon Casas van ser els principals impulsors d'un nou moviment artístic: el modernisme. El modernisme va comportar una renovació de l'arquitectura vigent, amb la introducció del predomini de la corba sobre la recta. El restaurant de l'Exposició Universal de Barcelona, obra de Lluís Domènech i Montaner, en va marcar l'esclat a Catalunya. La burgesia i les classes populars es van envoltar d'una ambientació florejada i exhuberant. El detallisme decoratiu amb motius vegetals i medievals es va imposar. Eren modernistes els restaurants, els hotels, les torres d'estiueig, els temples, els establiments comercials, les fàbriques i les cases de veïns. Així mateix, els trets del modernisme també es van aplicar als mobles i a la ceràmica. Dins aquest moviment, l'arquitecte Antoni Gaudí va mostrar la seva genalitat amb obres com la Sagrada Família, el parc Güell, la Casa Milà (la Pedrera), el Palau Güell o la Casa Batlló. Altres construccions paradigmàtiques són la Casa de les Punxes, de Puig i Cadafalch, i el Palau de la Música Catalana, de Domènech i Montaner. A Catalunya, el modernisme es va manifestar gairebé durant trenta anys en tots els camps de la cultura. Va donar músics com Enric Granados, Isaac Albéniz, Enric Morera, Lluís Millet o Amadeu Vives; escultors com Llimona, autor d'"El desconsol"; grafistes i dibuixants com Apel·les Mestres; escriptors com Maragall o Víctor Català; ceramistes com Pey i Serra; dramaturgs com Adrià Gual; orfebres com Masriera i fabricants de mobles com Homar. Però el modernisme també era una nova manera d'entendre la vida. L'any 1910, a l'hipòdrom de Can Tunis, l'aviador Lucien Mamet, per primera vegada a Catalunya, va fer volar un aeroplà.

El modernisme (2)
Vídeo

Educació artística Ciències socials El modernisme (2)

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Educació visual i plàstica

"Memòria de Catalunya" dedica el capítol a l'expressió artística del modernisme, que va donar gran importància a les arts decoratives i va tenir com a màxim representant l'arquitecte Antoni Gaudí. El modernisme va ser una de les expressions més significatives de l'anomenada Belle Époque, i es va desenvolupar entre els anys 1890 i 1910. La nova estètica estava marcada per la línia corba, l'asimetria i l'ornamentació detallista i inspirada en la natura. També cal destacar l'ús de materials com el ferro, la fusta, la ceràmica, la terra cuita i el vidre. Aquest llenguatge propi va integrar les arts menors i va revifar algunes de les tècniques dels oficis tradicionals. La figura més destacada del modernisme va ser Antoni Gaudí. A iniciativa de l'industrial Eusebi Güell va concebre el parc Güell de Barcelona, que havia de ser una urbanització privada amb cases i jardins. L'any 1883 va assumir l'encàrrec de la Sagrada Família, en què va treballar durant més de trenta anys, fins a la seva mort, l'any 1926. Altres obres destacades de Gaudí són: la Casa Milà (la Pedrera), la Casa Batlló, la Torre Güell i el Col·legi de les Teresianes, a Barcelona, i el celler Güell, al Garraf. Josep Puig i Cadafalch va ser un altre representant del moviment modernista, amb obres com la remodelació de les caves Codorniu, la Casa de les Punxes, la Casa Amatller, la Casa Quadras, el Palau Macaya o la seva casa a Argentona. Pel que fa a Lluís Domènech i Montaner, cal destacar el Palau de la Música Catalana, l'Hospital de Sant Pau, la Casa Fuster, la Casa Lamadrid i la Casa Thomas, a Barcelona, i l'Institut Pere Mata, la Casa Navàs i la Casa Fàbregas, a Reus. El modernisme es va estendre ràpidament a tot Catalunya, amb mostres ben significatives a poblacions com la Garriga, Cadaqués, Cardedeu, Puigcerdà, Sort, Sant Joan Despí, Girona, Olot, Terrassa o Sabadell. A banda de l'arquitectura, també van ser importants la decoració interior, el disseny de mobles i la joieria, amb artistes com els germans Josep i Francesc Masriera. El màxim representant en l'àmbit de l'escultura va ser Josep Llimona, seguit de figures com Josep Reynés, Eusebi Arnau, Miquel Blai, Emili Fontbona o Enric Clarasó. En pintura van destacar Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Joan Llimona, Modest Urgell, Joan Brull o Ricard Canals.

El modernisme (1)
Vídeo

Educació artística Ciències socials El modernisme (1)

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Disseny, Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història, Dibuix artístic

"Memòria de Catalunya" dedica el capítol al modernisme, representat per artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Isidre Nonell i per arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch o Lluís Domènech i Montaner. L'any 1892, Santiago Rusiñol va organitzar la primera festa modernista a Sitges. Va ser el tret de sortida del moviment modernista a Catalunya. En aquestes trobades es reunien intel·lectuals, artistes i representants del món cultural que giraven entorn de la revista "L'Avenç". Un altre punt de trobada era la cerveseria de Barcelona Els Quatre Gats, inaugurada l'any 1897. El modernisme va coincidir en el temps amb la Restauració i amb la consolidació del catalanisme polític. L'any 1892, l'Assemblea de la Unió Catalanista va aprovar les Bases de Manresa, un document programàtic d'actuació política del catalanisme conservador. D'altra banda, el bisbe Josep Torras i Bages, amb la seva obra "La tradició catalana", enllaçava catalanisme i cristianisme. Aquest període també coincideix amb la crisi originada, a partir del 1886, per la fil·loxera, que va matar la vinya a Catalunya. També va ser una etapa d'aparició de noves indústries, com les hidroelèctriques, amb la creació de la primera central a Cabdella, o les fàbriques d'automòbils, com la Hispano-Suiza. Aquests anys es va viure també una crisi social i política provocada per l'incompliment de promeses de regeneració i descentralització del govern espanyol i per l'augment de la pressió fiscal. Aquest fet es va traduir en la negativa dels industrials i comerciants a col·laborar en les despeses de l'Estat: el Tancament de Caixes, el símbol del qual va ser el doctor Robert. Altres fets destacables de l'època van ser la inaguració, l'any 1904, pel rei Alfons XIII, de l'Observatori Fabra, dirigit per Eduard Fontserè i Josep Comas Solà. Pel que fa a la música, es va estendre el gust per Wagner i per les interpretacions del tenor Viñas. Personates populars van ser el músic Enric Morera i el musicòleg Felip Pedrell. El Palau de la Música va esdevenir un símbol de prestigi, amb Lluís Millet, Amadeu Vives i l'Orfeó Català. Quant a l'arquitectura, es va buscar una nova estètica, amb línies corbes, ornamentacions detallistes inspirades en la natura i amb l'ús de materials com el vidre, el ferro forjat, la ceràmica, la fusta i la rajola catalana. La figura més destacada del modernisme va ser Antoni Gaudí, amb obres com el col·legi de les Teresianes, l'església de la Colònia Güell, la Torre Güell, la Torre Bellesguard, la Casa Vicenç, la Casa Batlló, la Casa Milà (la Pedrera), el Parc Güell o la Sagrada Família. Són obra de Josep Puig i Cadafalch la Casa Amatller, la Casa de les Punxes o la Casa del Baró de Quadres. De Lluís Domènech i Montaner destaquen obres com el Palau de la Música Catalana o l'Hospital de Sant Pau. Altres arquitectes importants van ser Josep M. Jujol, Joan Rubió, Rafael Massó o Ruiz Casamitjana. En escultura va destacar Josep Llimona i, en pintura,...

Santiago Rusiñol: motor del Modernisme
Vídeo

Educació artística Llengües i literatura Santiago Rusiñol: motor del Modernisme

  • Data 2003
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Història de l'art, Llengua catalana i literatura, Educació visual i plàstica

Pintor, escriptor, dramaturg, col·leccionista i activista cultural, Santiago Rusiñol és el motor del modernisme a Catalunya. Aquest programa fa un repàs de la seva vida a través del testimoni dels seus familiars i de professionals del món de l'art. Santiago Rusiñol va néixer a Barcelona l'any 1861. Va iniciar la seva carrera creativa com a pintor, però després es va dedicar a la literatura, amb més de noranta títols de tots els gèneres. Va publicar obres de teatre com "L'alegria que passa" (1891) o "El jardí abandonat" (1900). D'una de les seves novel·les més conegudes, "L'auca del senyor Esteve" (1907), en va fer una versió teatral, que ha esdevingut un clàssic del teatre català. Rusiñol va ser un dels precursors del modernisme a Catalunya, des de plataformes com ara "El Cau Ferrat", a Sitges, o "Els Quatre Gats", a Barcelona. Va morir a Aranjuez l'any 1931.

L'estètica modernista
Vídeo

Ciències socials L'estètica modernista

  • Data 2000
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

El programa "Tarasca" dedica aquest capítol al modernisme, un moviment artístic sorgit a finals del segle XIX i que va tenir continuïtat fins ben entrat el segle XX. A través de les obres arquitectòniques d'Antoni Gaudí, de Lluís Domènech i Montaner i de Josep Puig i Cadafalch, entre d'altres, el reportatge fa un recorregut per la ciutat de Barcelona observant la importància històrica dels seus edificis i el seu emplaçament urbanístic. L'any 1859, l'Ajuntament de Barcelona va organitzar un concurs per planificar la reforma de la ciutat, un cop eliminades les muralles que l'enclotaven. Es va aprovar la proposta d'Eixample de l'enginyer Ildefons Cerdà. El traçat de Cerdà és una quadricula de carrers paral·lels al mar, tallats per altres de perpendiculars. Entre tos aquest vials, Cerdà va distribuir un seguit d'illes, els angles de les quals s'havien de convertir en xamfrans. L'Eixample de Cerdà es va convertir en el terreny d'experimentació i d'esplendor d'una nova escola: el modernisme. La Casa Vicens, el primer projecte d'Antoni Gaudí, concebut l'any 1883, mostra el paper privilegiat que s'assigna al color i a la textura. El jove arquitecte barreja una gran quantitat de materials, des de la pedra fins al ferro. El drac, guardià ineficaç del jardí mitològic de les Hespèrides, obre la porta del jardí de la Casa Güell. Gaudí havia concebut el conjunt de pavellons, de porteria i cavallerissa, a més del recinte que envoltava la propietat. L'any 1888, Barcelona va acollir l'Exposició Universal, que va tenir lloc al parc de la Ciutadella. Dos edificis subsisteixen de les construccions que s'hi van fer: l'Arc de Triomf i el Castell dels Tres Dragons, de Domènech i Montaner. Un dels màxims exponents del modernisme és l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amb obres com la Casa de les Punxes, la Casa Amatller o la Casa Macaya. Pel que fa a les obres de Lluís Domenech i Montaner, cal destacar la Casa Fuster, la Casa Thomas, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Palau de la Música Catalana. La Sagrada Família és l'obra més coneguda d'Antoni Gaudí, però no cal oblidar la Casa Batlló, la Casa Milà, coneguda com "La Pedrera"; o la cripta de l'església de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. D'altres conjunts industrials han estat concebuts per arquitectes modernistes. Puig i Cadafalch va construir la Fàbrica Casarramona, a prop de la plaça d'Espanya; i les Caves Codorniu, a Sant Sadurní d'Anoia, en què va fer servir la volta catalana. El Col·legi de les Teresines, a Sant Gervasi, és obra d'Antoni Gaudí; el Conservatori de Música de Terrassa, de Lluís Moncunill i Parellada; la Casa de Roviralta, de Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí. Josep Maria Jujol és un altre dels seguidors de Gaudí. La Casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner, destaca pels seus vitralls modernistes i la Casa Martí, seu del restaurant "Els 4 Gats", va ser la primera obra de Puig i Cadafalch a Barcelona.

La Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló
Vídeo

Ciències socials La Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història

Cada any, la Festa del Modernisme permet conèixer com era la vida a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. L'espai "Què va passar?" parla de la història d'aquesta colònia, lligada a la fàbrica tèxtil d'Eusebi Güell. L'origen rural dels pobladors de la colònia va ser la clau per a la deslocalització de la fàbrica dels Güell de Barcelona i el seu trasllat a Santa Coloma de Cervelló. L'historiador Josep Padró explica que les causes del trasllat de la fàbrica del Vapor Vell a la Colònia Güell van ser la necessitat d'un creixement industrial i la fugida de les condicions que el moviment obrer imposava. Els Güell només es van endur de la fàbrica de Sants una dotzena de famílies fidels a l'empresa. Josep Padró es vesteix un cop a l'any d'Eusebi Güell per representar davant del públic la relació amb la seva dona i el director de la fàbrica. A la colònia hi regnava una relació paternal entre l'amo i els obrers. Entre els serveis que tenia la colònia per facilitar l'accés al treball de les dones hi havia la casa bressol, on unes monges es feien càrrec de les criatures de les mares treballadores. Un servei que es completava amb el mercat, l'escola, la cooperativa i la cripta, ideada per l'arquitecte Antoni Gaudí. La família Güell va continuar al capdavant de la colònia fins al 1943, any en què va passar a mans del grup Bertran i Serra. Els treballadors van aconseguir la propietat de les cases quaranta anys més tard, poc després de la fi de l'activitat de la fàbrica. La Colònia Güell està declarada Bé d'Interès Cultural. La conservació de l'espai i de la memòria és una activitat que mantenen viva els veïns. Per això, un cop a l'any, organitzen la Festa del Modernisme.

El modernisme
Àudio

Educació artística Ciències socials Llengües i literatura El modernisme

  • Data 2005
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Ciències socials, geografia i història, Llengua castellana i literatura, Història de l'art, Educació visual i plàstica

En Guàrdia! tractarà durant una hora setmanal aquells fets de la Història de Catalunya més lligats amb l'aventura, amb l'acció, amb l'emoció. Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d'Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, En Guàrdia! convidarà cada setmana un coneixedor de la matèria que es tracti, ja sigui des d'una vessant històrica o bé des d'un punt de vista més lúdic i aventurer. En aquest capítol es parla sobre el modernisme català que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del segle XX, que fou un moviment artístic que es desenvolupà en moltes disciplines, des de l'arquitectura fins a la joieria.

Catalunya, un país en transformació (1888-1908)
Vídeo

Educació artística Ciències socials Catalunya, un país en transformació (1888-1908)

  • Data 1998
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història, Geografia, Educació visual i plàstica

Història política i social de la Catalunya de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Els avenços tecnològics. Les activitats econòmiques i industrials. El pensament i la llengua. Les arts visuals, l'arquitectura i la música. El Modernisme.

La Barcelona modernista
Vídeo

Educació artística Ciències socials La Barcelona modernista

  • Data 1996
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Disseny, Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història, Educació visual i plàstica
  • Experiència

El Modernisme és l'expressió artística de la burgesia barcelonina de començaments del segle XX. L'Exposició Universal de 1888 obrí les portes a un nou corrent artístic que donà a la ciutat monuments tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana o la Sagrada Família. La cinta fa un recorregut per l'obra de Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí.

Un temple per al vi / Slow Fish
Vídeo

Tecnologia Ciències naturals Un temple per al vi / Slow Fish

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Tecnologia industrial

En aquesta edició, "Al vostre gust" visita el magnífic celler modernista de Gandesa, analitza la situació dels joves al camp i parla del preu del vi. L'equip del programa també es desplaça fins a Gènova per recórrer la fira Slow Fish i conèixer els problemes de sostenibilitat del mar. Un temple per al vi A Gandesa, la capital de la Terra Alta, hi ha una de les catedrals del vi de Catalunya. Es tracta del celler cooperatiu del poble, una joia arquitectònica del modernisme, projectada per l'arquitecte Cèsar Martinell, l'any 1919. Actualment, aquest edifici està pendent de reforma i restauració, però és patrimoni i símbol d'una producció vitivinícola que encara el futur amb una aposta per la qualitat. El gerent de la Cooperativa de Gandesa, Joan M. Riera, mostra la riquesa arquitectònica del celler, amb les emblemàtiques voltes catalanes, capaces de suportar molt de pes amb una estructura molt simple. La ventilació del celler permet controlar la temperatura del vi sense fer servir cap mena de tecnologia. La cooperativa embotella cada anys uns tres milions de litres de vi, la meitat blanc i la meitat negre. El president de la Cooperativa de Gandesa, Josep Navarro, aborda el descens paradoxal del preu del raïm i del vi a granel, malgrat l'augment de preu del vi embotellat. Per la seva banda, Josep Maria Forcades, que treballa a les vinyes, diu que cada vegada hi ha menys joves que, com ell, es dediquin exclusivament al cultiu de la terra. Slow Fish A Gènova, a la Ligúria, cada dos anys es fa la fira Slow Fish, un esdeveniment organitzat pel moviment Slow Food, nascut a Itàlia els anys 80 en contra del menjar ràpid i a favor d'una manera de menjar més bona, sana i justa. A Gènova, l'equip del programa entrevista el fundador del moviment Slow Food, Carlo Petrini, i el director de la fira Slow Fish, Valter Bordo, que parla de la precarietat dels recursos marins i de les estratègies per superar la situació. A Sanremo es mostra com treballen els pescadors d'arts artesanals. Un d'ells, Didier Corte, explica com veu el futur de la professió i del mar. A la Fundació Alícia, el cuiner Marc Puig-Pey presenta tres maneres de cuinar peix, segons l'espècie i la mida, i mostra quin és el punt de cocció òptim en cada cas. El peix és ric en proteïnes, àcids grassos cardiosaludables, vitamines B, A i D i ferro.

Total 31 resultats
per pantalla
Pantalla de 4

Àrea professorat

Programació educativa