Inici » Els més vistos

Els més vistos

Total 10 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
    A Little Bird in the Class
    Vídeo

    Llengües i literatura A Little Bird in the Class

    • Data 2006
    • Idioma Anglès
    • Nivell Educació Primària
    • Àrea Llengua estrangera

    "Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets". Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula. Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".

    A Goldfish at Home
    Vídeo

    Llengües i literatura A Goldfish at Home

    • Data 2006
    • Idioma Anglès
    • Nivell Educació Primària
    • Àrea Llengua estrangera

    El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen. El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera. Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".

    Projecte Sàlix i els sentits
    Vídeo

    Tutoria Llengües i literatura Projecte Sàlix i els sentits

    • Data 2012
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Infantil
    • Àrea Comunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres

    Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.

    Tornar a començar
    Vídeo

    Tutoria Educació artística Tornar a començar

    • Data 2012
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica

    Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona. Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

    Canvis
    Vídeo

    Educació artística Canvis

    • Data 2011
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Educació visual i plàstica

    Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

    Anticiclons i depressions
    Vídeo

    Ciències socials Ciències naturals Anticiclons i depressions

    • Data 2006
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

    El programa "Méteo K" parla, en aquest capítol, de com identificar les depressions i els anticiclons. Josep Ayats, professor de la Universitat de Vic, aclareix que abans de tractar els conceptes de depressió i anticicló, cal parlar de la pressió atmosfèrica. L'aire de l'atmosfera està format per una barreja de gasos que tenen un determinat pes. És justament el pes d'aquest aire sobre la superfície terrestre el que s'anomena pressió atmosfèrica. Aquesta pressió atmosfèrica no és la mateixa a tot arreu, per això hi ha zones amb anticiclons i zones amb depressions. Els anticiclons i les depressions surten als mapes isobàrics del temps. Aquests mapes es diuen així perquè representen les isòbares, les línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica. Quan hi ha una depressió, sovint hi ha pluja i xàfecs i es diu que fa mal temps. Pel que fa a l'anticicló, és una zona de la superfície terrestre on hi ha valors alts de pressió atmosfèrica. A l'estiu, l'anticicló proporciona un temps càlid i sec, però també pot provocar boires diürnes a la costa.

    Els mapes i les previsions meteorològiques
    Vídeo

    Educació artística Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Els mapes i les previsions meteorològiques

    • Data 1993
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Ciències socials, geografia i història, Cultura audiovisual, Tècniques d'expressió graficoplàstica, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Geografia, Tecnologia industrial

    En aquest programa aprendrem com s'elabora un mapa meteorològic i a fer una previsió a curt i a mitjà termini (5 dies) a partir de les dades informàtiques de la xarxa Meteo Sat-Meteo France. Així, farem servir termes (els quals s'explicaran al seu moment) com ara depressió, anticicló, isòbara o front atmosfèric.

    El modernisme
    Vídeo

    Educació artística Ciències socials El modernisme

    • Data 1988
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Ciències socials, geografia i història, Educació artística: música, Coneixement del medi: social i cultural

    El modernisme català va tenir protagonistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner. En Dragui, el protagonista de la sèrie de dibuixos "Història de Catalunya", passeja pels anys que van posar fi al segle XIX i van donar la benvinguda al segle XX. A finals del segle XIX, l'enriquiment de la burgesia catalana feia que les noves generacions veiessin el món d'una manera diferent. Catalunya va entrar en els moviments artístics que s'imposaven a Europa: "modern style", "art noveau", "liberty"... Santigo Rusiñol, pintor, dramaturg i novel·lista, i el pintor Ramon Casas van ser els principals impulsors d'un nou moviment artístic: el modernisme. El modernisme va comportar una renovació de l'arquitectura vigent, amb la introducció del predomini de la corba sobre la recta. El restaurant de l'Exposició Universal de Barcelona, obra de Lluís Domènech i Montaner, en va marcar l'esclat a Catalunya. La burgesia i les classes populars es van envoltar d'una ambientació florejada i exhuberant. El detallisme decoratiu amb motius vegetals i medievals es va imposar. Eren modernistes els restaurants, els hotels, les torres d'estiueig, els temples, els establiments comercials, les fàbriques i les cases de veïns. Així mateix, els trets del modernisme també es van aplicar als mobles i a la ceràmica. Dins aquest moviment, l'arquitecte Antoni Gaudí va mostrar la seva genalitat amb obres com la Sagrada Família, el parc Güell, la Casa Milà (la Pedrera), el Palau Güell o la Casa Batlló. Altres construccions paradigmàtiques són la Casa de les Punxes, de Puig i Cadafalch, i el Palau de la Música Catalana, de Domènech i Montaner. A Catalunya, el modernisme es va manifestar gairebé durant trenta anys en tots els camps de la cultura. Va donar músics com Enric Granados, Isaac Albéniz, Enric Morera, Lluís Millet o Amadeu Vives; escultors com Llimona, autor d'"El desconsol"; grafistes i dibuixants com Apel·les Mestres; escriptors com Maragall o Víctor Català; ceramistes com Pey i Serra; dramaturgs com Adrià Gual; orfebres com Masriera i fabricants de mobles com Homar. Però el modernisme també era una nova manera d'entendre la vida. L'any 1910, a l'hipòdrom de Can Tunis, l'aviador Lucien Mamet, per primera vegada a Catalunya, va fer volar un aeroplà.

    Aplicacions de la tecnologia nuclear
    Vídeo

    Tecnologia Ciències naturals Aplicacions de la tecnologia nuclear

    • Data 2008
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Química, Física, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Tecnologia industrial

    A més de produir energia, l'energia nuclear també es fa servir en l'àmbit de la medicina. L'espai "Energi K" parla de totes les seves aplicacions. Les reaccions nuclears es basen en la fusió o la fissió del nucli d'elements com l'urani o el plutoni. Quan aquests nuclis es fusionen o es trenquen es genera energia que es pot aprofitar per fer electricitat, per exemple. Però la tecnologia nuclear té molts altres usos. La tecnologia nuclear no es pot entendre sense la radioactivitat, un fenomen físic natural d'algunes substàncies o elements químics. En les reaccions de desintegració d'aquests elements s'emeten diversos tipus de radiacions que s'utilitzen per moltes coses, com ara impressionar plaques fotogràfiques, produir fluorescència o travessar cossos opacs que no es poden travessar amb la llum. Francesc Puig, enginyer industrial en energia nuclear, explica que l'energia nuclear s'aplica a tot tipus de tecnologia relacionada amb l'ús de radiacions o d'isòtops radioactius. Les aplicacions són múltiples: en medicina, en processos industrials o en obtenció d'energia. Un dels primers usos de la tecnologia nuclear va ser la fabricació d'armes, com les bombes atòmiques que es van fer servir a finals de la Segona Guerra Mundial. Pel que fa a la medicina, les aplicacions de la tecnologia nuclear són molt diverses: en el diagnòstic, gràcies a les radiografies, en l'aplicació de radiofàrmacs o en la radioteràpia.

    Mesurar les coses
    Vídeo

    Matemàtiques Mesurar les coses

    • Data 2006
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Matemàtiques

    Metres, hectàrees, quilograms o litres són unitats que permeten indicar les dimensions dels objectes. Aquest capítol de "Dígits" explica com s'han arribat a definir les unitats de mesura del sistema mètric. El temps és la primera magnitud que es va quantificar perquè hi ha un patró que tothom percep igual: el cicle solar del dia i de la nit. En canvi, no hi ha cap patró natural per a la longitud, per això totes les cultures n'han inventat algun. A l'antiguitat hi havia unitats de longitud basades en parts del cos humà: mà, cúbit, peu... Per exemple, la milla, que va néixer a Roma, vol dir mil passos. La polzada, la iarda i altres unitats anglosaxones, que encara es fan servir, van aparèixer més tard. A Catalunya es feia servir la braça, el pam i la canya, que eren vuit pams. Les opcions també eren nombroses per quantificar el pes i el volum i aquest fet no facilitava gaire els intercanvis. La situació es va allargar fins que, al segle XVIII, l'estat francès va decidir fixar-ne una unitat, el metre. Primer va caldre definir què s'entenia per metre i els científics van optar per un valor geodèsic. El metre seria la milionèsima part del quadrant d'un meridià de la Terra. El càlcul del metre el van dur a terme els astrònoms Joseph Delambre i Pierre Méchain. La seva missió va consistir a mesurar sobre el meridià la distància entre Dunkerque i Barcelona. La mesura no era fàcil, perquè pel camí hi havia muntanyes, rius i pobles, així que van fer servir el mètode de la triangulació. Després de sis anys van obtenir una mesura amb una precisió de dècimes de mil·límetre. A poc a poc, el metre es va anar popularitzant, juntament amb un sistema pràctic de posar nom a les mesures. Per designar-ne els múltiples es fan servir prefixos grecs: "deca", "hecto", "quilo"... I per a les fraccions, prefixos llatins: "deci", "centi", "mil·li"... Del metre se'n van derivar altres unitats, com el litre, que és la capacitat d'un cub amb un costat d'un decímetre, i el quilogram, que és la massa d'un litre d'aigua. Des del 1983, un metre és la distància que recorre la llum durant una determinada fracció de segon.

    Total 10 resultats
    per pantalla
    Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa