Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 43 resultats
per pantalla
Pantalla de 5
Juli Capella presenta la Mediateca de Sendai
Vídeo

Educació artística Juli Capella presenta la Mediateca de Sendai

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat
  • Àrea Dibuix tècnic, Volum, Història de l'art

A "Arquitectures", l'arquitecte Juli Capella comenta els detalls de la Mediateca de Sendai, obra de l'arquitecte japonès Toyo Ito. L'arquitecte Juli Capella explica que coneix l'obra de Toyo Ito i que ha visitat alguna de les seves construccions a Tòquio. Capella pensa que l'avantguarda de l'arquitectura en aquest inici del segle XXI mira cap al Japó. Juli Capella comenta que l'arquitectura de Toyo Ito té tots els ingredients necessaris: es desfà de l'ordre, té accés lliure i és flexible. També pensa que la Mediateca de Sendai, al Japó, és el paradigma de la desaparició: la columna no existeix, sinó que explota, i la paret com a estructura queda descartada.

Òscar Tusquets presenta la Casa de Vidre de París
Vídeo

Tutoria Educació artística Òscar Tusquets presenta la Casa de Vidre de París

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Dibuix tècnic, Volum, Tutoria, Història de l'art, Educació visual i plàstica

La Casa de Vidre, que l'arquitecte i dissenyador Pierre Chareau va fer a París, és un exemple de la utilització de nous materials a començaments del segle XX. A "Arquitectures", l'arquitecte Òscar Tusquets mostra la seva fascinació per aquesta obra. L'arquitecte Òscar Tusquets explica que va visitar la Casa de Vidre, a París, quan encara hi vivia una família. Per Tusquets, aquesta casa de Pierre Chareau és un cas molt especial, perquè Chareau es va consagrar com arquitecte amb una sola obra. A banda de demostrar el seu talent fent una casa de vidre, Tusquets destcaa de Chareau com tracta l'estructura metàl·lica, les escales, la biblioteca, els mobles o les tapisseries. Òscar Tusquets recorda que en el moment en què molts burgesos francesos estaven fent unes cases clàssiques i carregades de mobles antics, hi havia una minoria que girava cap al món del surrealisme. Pel que fa a la Casa de Vidre, Tusquets pensa que és una casa artesanal, ja que no hi ha ni una sola peça estàndard.

Robert Brufau presenta la Casa Jean Prouvé de Nancy
Vídeo

Tutoria Educació artística Robert Brufau presenta la Casa Jean Prouvé de Nancy

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Dibuix tècnic, Volum, Tutoria, Història de l'art, Educació visual i plàstica

L'arquitecte francès Jean Prouvé va saber unir en la seva obra els seus coneixements d'arquitectura, enginyeria i construcció. A "Arquitectures", l'arquitecte Robert Brufau parla de la figura de Prouvé i analitza la casa que es va construir a Nancy. Per l'arquitecte Robert Brufau, el gran atractiu de Jean Prouvé és la innovació que va introduir en tota la seva feina. Era un inventor, un pioner, i en totes les seves construccions utilitàries de després de la guerra, va intentar modular, prefabricar i inventar materials nous. També va treballar amb alumini i amb xapes plegades, tota una novetat. De la casa de Jean Prouvé a Nancy, Brufau destaca la qualitat de l'espai, l'entrada de llum i la integració de la natura a l'arquitectura. Observant la maqueta de la casa, Robert Brufau comenta que la manera de construir de Jean Prouvé era molt fàcil, ja que treballava amb elements prefabricats. Brufau defineix Jean Prouvé com un arquitecte únic, ja que tot ho feia amb senzillesa i tenia una manera molt elemental i pura de projectar.

Josep Maria Montaner presenta el Nemausus I de Nimes
Vídeo

Tutoria Educació artística Josep Maria Montaner presenta el Nemausus I de Nimes

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Dibuix tècnic, Volum, Tutoria, Història de l'art, Educació visual i plàstica

El Nemausus I és un edifici de vivendes socials, que l'arquitecte Jean Nouvel va projectar a la ciutat de Nimes. L'arquitecte Josep Maria Montaner descobreix els detalls d'aquesta construcció emblemàtica. L'arquitecte Josep Maria Montaner considera que, en la història de l'habitatge, l'edifici Nemausus I de Jean Nouvel marca l'inici de l'època contemporània. Per Montaner, amb el Nemausus I, Jean Nouvel recupera una tradició utòpica d'habitatges col·lectius. L'edifici se situa en aquesta voluntat utòpica d'experimentar amb allò que és vital, però que, al mateix temps, és el més difícil d'experimentar, l'habitatge. Jean Nouvel va fer el Nemausus I a la dècada de 1980 i la seva proposta continua sent d'avantguarda.

Oriol Bohigas presenta les Salines Reals d'Arc-et-Senans
Vídeo

Tutoria Educació artística Oriol Bohigas presenta les Salines Reals d'Arc-et-Senans

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Dibuix tècnic, Volum, Tutoria, Història de l'art, Educació visual i plàstica

Al segle XVIII, l'arquitecte francès Claude-Nicolas Ledoux va projectar les Salines Reals d'Arc-et-Senans. Un altre arquitecte, Oriol Bohigas, analitza els detalls d'aquesta obra semicircular. L'arquitecte Oriol Bohigas explica que sempre que ha anat a les Salines Reals d'Arc-et-Senans, a França, ha estat com a conseqüència d'anar a visitar les obres de Le Corbusier que hi ha a prop. Per Bohigas, la visió del semicercle de les Salines, enmig del paisatge, és contundent i fa reflexionar sobre la importància de l'arquitectura feta a l'època de la Revolució Francesa i que comporta uns canvis rotunds en el llenguatge clàssic tradicional. Bohigas recorda que moltes vegades s'ha dit que aquesta arquitectura, no tan sols és un canvi radical respecte al llenguatge clàssic i barroc, sinó que suposa la fundació del moviment modern. De les Salines, Oriol Bohigas destaca el pas del riu a través de la casa, una fantasia molt imaginativa. Afegeix que es comença a interpretar que l'antiguitat és la grega, i no la romana, i també parla de les columnes, que alternen tambors circulars i quadrats.

Benedetta Tagliabue presenta la Galeria Umberto I de Nàpols
Vídeo

Tutoria Educació artística Benedetta Tagliabue presenta la Galeria Umberto I de Nàpols

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Dibuix tècnic, Volum, Tutoria, Història de l'art, Educació visual i plàstica

L'arquitecta Benedetta Tagliabue mostra, en aquest capítol d'"Arquitectures", la seva fascinació per la Galeria Umberto I de Nàpols, dissenyada per Emanuele Rocco a finals del segle XIX. Segons l'arquitecta Benedetta Tagliabue, la Galeria Umberto I de Nàpols és molt semblant a la Galeria Vittorio Emanuele de Milà,i tots dos són llocs que fan una ciutat i que vénen d'una època en què hi havia un entusiasme per fer servir un nou element, el vidre, que donava la possibilitat de confondre l'interior amb l'exterior. Benedetta Tagliabue destaca que ara no sembla important, però, a la Galeria Umberto I, del segle XIX, va ser la primera vegada en què una cúpula sencera estava feta de vidre. Aquesta cúpula es reconeix fàcilment, ja que és un espai molt gran i molt visible. L'arquitecta afegeix que la Galeria Umberto I ha aconseguit n aire de naturalitat, incloent a dins de la seva estructura esglésies i edificis que ja existien.

Alfred Arribas presenta la Casa Sugimoto de Kyoto
Vídeo

Tutoria Educació artística Alfred Arribas presenta la Casa Sugimoto de Kyoto

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Dibuix tècnic, Volum, Tutoria, Història de l'art, Educació visual i plàstica

La Casa Sugimoto és una casa tradicional del centre de Kyoto, al Japó. L'arquitecte Alfred Arribas n'analitza els detalls en aquest capítol d'"Arquitectures". L'arquitecte Alfred Arribas explica que la Casa Sugimoto es troba en una àrea en la qual queden només alguns vestigis del que es pot considerar el Kyoto originari. Analitzant la Casa Sugimoto, Arribas parla de les proporcions quadrades, del tatami i de les guies que permeten lliscar fàcilment les superfícies. L'arquitecte destaca l'explosió de llum i color que significa el jardí japonès.

Jordi Garcés presenta l'Abadia de Sainte-Foy de Conques
Vídeo

Tutoria Educació artística Jordi Garcés presenta l'Abadia de Sainte-Foy de Conques

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Dibuix tècnic, Volum, Tutoria, Història de l'art, Educació visual i plàstica

L'abadia de Sainte-Foy, a Conques, està considerada una obra mestra de l'arquitectura romànica del sud de França. En aquesta edició d'"Arquitectures", l'arquitecte Jordi Garcés destaca alguna de les característiques d'aquesta construcció. Des del terrat del seu despatx, l'arquitecte Jordi Garcés veu el campanar de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona, que, segons ell, té a veure amb l'Abadia de Sainte-Foy, a la localitat francesa de Conques, perquè aquesta construcció francesa en va ser un precedent. Per Jordi Garcés, el conjunt de l'Abadia de Sainte-Foy està concebut com un element gairebé impenetrable, massís. A l'interior de l'abadia, les naus són molt estretes i altes. Garcés també parla de l'ús de diferents tipus de pedra, dels angles i les arestes, dels arcs i de les inscripcions.

Fermín Vázquez presenta l'Estació de Saint-Pancras de Londres
Vídeo

Tutoria Educació artística Fermín Vázquez presenta l'Estació de Saint-Pancras de Londres

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Dibuix tècnic, Volum, Tutoria, Història de l'art, Educació visual i plàstica

L'estació de tren de Saint-Pancras, a Londres, és obra de l'enginyer William Barlow i de l'arquitecte Gilbert Scott. En aquesta edició d'"Arquitectures", l'arquitecte Fermín Vázquez parla amb detall d'aquesta obra neogòtica. Fermín Vázquez explica que va conèixer l'estació de Saint-Pancras abans de ser arquitecte i que la va veure amb molta freqüència quan vivia a Londres. L'espai neogòtic de l'estació evoca a Fermín Vázquez l'època dels llargs viatges en tren, de l'aventura de viatjar. Per Vázquez, els enginyers anglesos van conquerir els espais a partir del domini de la tècnica i de la indústria. Per l'arquitecte Fermín Vázquez, el llenguatge historicista de l'estació i la seva imatge de fortalesa romàntica oculta la seva funció real.

Ricard Bofill presenta el Palau de Congressos i Recepcions de Roma
Vídeo

Tutoria Educació artística Ricard Bofill presenta el Palau de Congressos i Recepcions de Roma

  • Data 2007
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Dibuix tècnic, Volum, Tutoria, Història de l'art, Educació visual i plàstica

El Palau de Congressos i Recepcions de Roma, de l'arquitecte Adalberto Libera, està situat a l'immens complex de l'EUR de Roma. A "Arquitectures", l'arquitecte Ricard Bofill analitza aquesta obra racionalista. L'arquitecte Ricard Bofill pensa que Adalberto Libera era un gran arquitecte, molt individualista, sensible i amb una gran personalitat, que va participar en un moment històric complex i difícil. Per Bofill, de totes les arquitectures anomenades feixistes o dictatorials, l'italiana és la millor, ja que és racionalista, amb valor estètic en si mateixa. Del Palau de Congressos i Recepcions de Roma, Ricard Bofill destaca la volumetria projectada per Adalberto Libera, amb un rectangle i un cub.

Total 43 resultats
per pantalla
Pantalla de 5

Àrea professorat

Programació educativa