Inici » Resultats de cerca avançada

Resultats de cerca avançada

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 185 resultats
per pantalla
Pantalla de 19
Garoines, problemes de supervivència
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Garoines, problemes de supervivència

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Després de marxar de Marsella perquè, segons explica, allà no es prenien prou mesures de protecció. Olivier Mouton surt del port de Sant Feliu de Guíxols per anar a pescar garoines des de fa vuit anys. A Marsella es permetia el marisqueig amb bombones d'aire comprimit i això va extingir pràcticament aquests animals. A la zona on pesca ara, l'Olivier també ha notat una presència menor d'eriçons de mar, garoines o, com se'n diuen a Sant Feliu, "oriços". Ara ha d'anar més lluny de la costa i baixar entre 7 i 10 metres. Per protegir l'espècie i evitar-ne la sobreexplotació, es va establir una veda de sis mesos i ara els mariscadors només poden treballar entre l'1 d'octubre i el 31 de març. Però el problema que més preocupa l'Olivier i els seus col·legues és el dels pescadors furtius. Per lluitar contra això i per donar garanties sanitàries, els mariscadors de garoines han de tenir una llicència específica i treballar per a una confraria. Aquí és on les garoines es mesuren, per comprovar que no se n'han capturat de massa petites, i es pesen. També es garanteix la traçabilitat del producte empaquetant-lo en xarxes que es tanquen i que portaran una etiqueta amb el número de llicència del mariscador, la data i el pes. Només així es podran comercialitzar. Després de diversos estudis sobre la densitat de les poblacions, la Direcció General de Pesca de la Generalitat va establir, l'any 2008, mesures per afavorir la recuperació de l'espècie. La més important va ser no donar més permisos nous de mariscadors de garoines. L'allargament del període de veda va ser una mesura estudiada i finalment rebutjada, cosa que va aixecar força debat i la crítica de grups ecologistes i de la major part dels mariscadors. Però els temporals i la pesca furtiva són també dos elements molt importants que afecten els eriçons de mar.

El món dels mol·luscos
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals El món dels mol·luscos

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

El nàutil és un representant viu d'un grup de mol·luscos cefalòpodes que van aparèixer a la Terra fa sis-cents milions d'anys. Els gasteròpodes i els bivalves són altres grups d'uns animals representats per milers d'espècies diferents. Sembla un calamar vivint dins un cargol, però no ho és. És un nàutil, un representant viu del grup dels ammonites del Juràssic, uns mol·luscos que van aparèixer a la Terra fa ni més ni menys que sis-cents milions d'anys. Avui dia només en queden quatre espècies comptades que viuen en aigües profundes del Pacífic. Els nàutils tenen ulls grossos, entre seixanta i noranta tentacles i una conquilla que els protegeix el cos. Sens dubte, és la prova física que els mol·luscos cefalòpodes, com els nàutils, els pops i els calamars, estan ben emparentats amb els mol·luscos gasteròpodes, com els cargols. Els mol·luscos cefalòpodes es troben entre els invertebrats més avançats des del punt de vista neurològic. Com ve a dir el seu nom, porten els peus al cap. I, com la major part de mol·luscos, encara viuen al mar, d'on en són originaris. Els calamars gegants, que pertanyen a aquest grup, poden pesar més de mitja tona i fer més de deu metres de llarg i són, per tant, tot un rècord en el món dels invertebrats. Però els cefalòpodes representen només una centèsima part de les gairebé cent mil espècies de mol·luscos conegudes en l'actualitat. La immensa majoria de mol·luscos són gasteròpodes, és a dir, són cargols, cargolines i llimacs que poden viure al mar, en aigües dolces o en terra ferma, però que tenen una forma molt particular. Gasteròpode significa "amb els peus al ventre". I així són, amb un peu a sota el cos que els permet moure's, encara que sigui a poc a poc, i una llengua raspadora o ràdula per a rosegar el menjar. La major part tenen una conquilla calcificada que els protegeix el cos. El tercer grup de mol·luscos, pel que fa al nombre d'espècies, són els bivalves. Una altra vegada, com diu el seu nom, es caracteritzen per les dues valves més o menys simètriques que els protegeixen el cos. N'hi ha unes tretze mil espècies, la major part marines, i les seves conquilles són tan dures que s'acumulen a les platges fins que no s'han descompost. Semblen restes inútils, però no ho són pas. Al registre fòssil es conserven molt bé, i ens han servit per datar moltes pàgines de l'evolució. A Europa, hi ha qui en fa col·lecció i a l'Àfrica, en canvi, les barregen amb quitrà i asfalten carreteres com si es tractés d'una grava qualsevol. A la natura, en canvi, les conquilles tenen molta més utilitat: serveixen, per exemple, per fer de casa a mil quatre-centes espècies de crancs ermitans.

Genètica dels ratpenats
Vídeo

Ciències naturals Genètica dels ratpenats

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia

Estudiar els ratpenats no és gens fàcil. Només a Catalunya, n'hi ha prop de trenta espècies, algunes de les quals són tan semblants entre elles que amb prou feines els especialistes les poden identificar a primera vista. L'àrea d'investigació en quiròpters del Museu de Granollers treballa des de fa anys estudiant els ratpenats de la major part de parcs naturals del país. Però, tot i així, sent com són dels millors experts del país, es troben sovint amb el que anomenen espècies bessones, és a dir, espècies tan semblants entre elles que fins i tot la ciència les ha confós durant molts anys. Avui dia, per sort, el laboratori pot escatir el que la natura guarda ben amagat. Només cal agafar una petita mostra de teixit del patagi i fer-la analitzar. Les mostres recollides a Catalunya arriben al laboratori en mostres petites ben identificades. Aquí, per començar, les tracten per extreure'n l'ADN, és a dir, el material genètic propi i exclusiu de cada exemplar. Primer de tot, en separen les dues cadenes, identifiquen les seqüències que interessen per a la identificació específica i les amplifiquen amb l'ajuda d'un enzim i un termooscil·lador, un aparell que gira a gran velocitat i a diferents temperatures i que permet obtenir moltes còpies del mateix fragment d'ADN. Fet això, la fase final és l'organitzador de seqüències, que compara les mostres amb altres mostres del banc de dades. El grau de semblança entre les mostres indica si estem parlant d'espècies diferents, de subespècies o de variants dins d'una mateixa població. L'estació biològica de Doñana té una col·lecció de fins a cent quaranta mil vertebrats de tot el món que pertanyen a més de cinc-centes espècies diferents, bona part de les quals són ratpenats procedents de tots els racons del món. Tota una biblioteca oberta que va començar el segle passat a base de recol·lectar exemplars per sacrificar-los en nom de la ciència. Avui dia, les coses han canviat i ja no es capturen animals només per augmentar la col·lecció. Però això no treu l'interès científic de la mostra. Morts per morts, tant se val treure el màxim profit de la col·lecció.

Etologia de primats a Riudellots
Vídeo

Ciències naturals Etologia de primats a Riudellots

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

A la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva, s'hi fan cursos de primatologia. Estan enfocats a difondre el comportament d'aquests animals, els més pròxims a la nostra espècie, i a donar a conèixer com treballa un etòleg. Ho veiem en aquest capítol d'El Medi Ambient. El ximpanzé petit arriba amb la mare protectora al costat d'un amic més gran i discapacitat de les mans. El gran va a la seva, però el petit atabala i persegueix el gran. La mare no vol mirar les bretolades del fill, però, quan sent els seus crits, corre i atonyina el gran fins que el cap de la família arriba per interposar-s'hi i protegir el minusvàlid. Escenes com aquesta són de les que interessen els alumnes dels cursos de primatologia que es fan a les dependències de la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva. Els alumnes d'aquests cursos observen des de diversos punts de mira. Fan croquis del lloc, amb la vegetació i els objectes. Anoten les jerarquies de poder, els jocs, l'agressivitat, la timidesa, l'extroversió. La Fundació no exigeix cap estudi previ. Prop de 500 persones han fet aquests cursos en tres anys. A l'estat espanyol hi ha 4 centres de recuperació de primats. En cap altre país d'Europa ni als Estats Units n'hi ha tants per habitant. La Fundació Mona és un dels centres prioners en aquesta tasca de rescat i rehabilitació per intentar que els ximpanzés visquin al més semblant possible al que correspon a la seva espècie.

Satèl·lits en suport dels pastors de rens
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Satèl·lits en suport dels pastors de rens

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

La professió de pastor de rens requereix una bona informació meteorològica. L'Agència Espacial Europea, l'ESA, els ajuda. Lapònia és una de les regions més remotes i menys poblades del món. En un territori com quatre vegades Catalunya, només hi viuen dos milions d'habitants. El blanc domina sobre tots els altres colors i tenir cura dels rens és una ocupació ben usual. Però, tot i ser animals molt ben adaptats a aquest clima, mantenir-los en bones condicions no és fàcil si no es coneix l'evolució del temps. Una bona informació és vital per dur els rens a menjar en el moment adequat, com saben els ramaders lapons. L'Agència Espacial Europea, l'ESA, intenta facilitar la feina als pastors. "Polar View" és un projecte de l'ESA que utilitza dades de satèl·lit per elaborar mapes d'alta resolució de la distribució del gel. Diversos satèl·lits d'observació del planeta, com l'Envisat, recullen contínuament dades de la superfície, de l'atmosfera, dels oceans i dels casquets polars. Les dades es transmeten al centre de Frascati, a prop de Roma, on es processen. Allà, models matemàtics molt sofisticats permeten saber dades sobre el gel i la neu en un dia i un lloc determinats. La informació s'envia en temps real i és accessible via Internet. Però amb els satèl·lits no n'hi ha prou. Investigadors com Anna Kotu fan mesures sobre el terreny. La combinació de totes les dades oferirà mapes i previsions meteorològiques més precisos, just el que necesiten els pastors de rens. Més enllà de la informació directa per als lapons, aquesta feina ajuda a valorar l'impacte del canvi climàtic als pols. Les dades són essencials per tenir models més acurats sobre aquest fenomen i preveure'n l'evolució.

Objectiu tigre
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Objectiu tigre

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Coneixement del medi: social i cultural

El tigre és el gran carnívor asiàtic. La seva coloració és perfecta per confondre's amb l'ombra vertical de les herbes altes que dominen el seu hàbitat, i observar-lo en llibertat és l'objectiu número 1 de naturalistes de tot el món. I el millor lloc per veure'l és aquest: el Parc Nacional de Bandhavgarh, a l'estat de Madhya Pradesh, a l'Índia Central, allà on ens porta aquest capítol d'"El medi ambient". Cada dia, de bon matí, uns quants tot terreny surten carregats de turistes amb un únic objectiu: veure un tigre en llibertat. El repte no és fàcil, perquè els tigres són escassos i es confonen molt bé amb l'entorn. Però Bandhavgar pot presumir de tenir la densitat de tigres més gran del món: més de cinquanta exemplars en poc més de sis-cents quilòmetres quadrats, o sigui, gairebé un tigre per cada mil hectàrees de bosc. Són molts tigres en poc espai, però s'han de trobar, és clar. Per sort, tenim un avantatge important. Els guies hi tenen molta experiència i saben interpretar a la perfecció les pistes que la mateixa natura els va donant. Al final hem trobat el tigre, però no ha estat fàcil i ha quedat ben comprovat que el color terrós i el disseny ratllat és el millor que hi ha per passar desapercebut. Poc després, però, vénen les postres. Bandhavgarh fa honor a la seva fama: no han sortit ni un tigre ni dos, sinó cinc animals en només un matí.

L'altruisme com a estratègia
Vídeo

Tutoria Ciències naturals L'altruisme com a estratègia

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Tutoria, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

L'altruisme enfront de l'egoisme és una via evolutiva que es dóna en moltes espècies animals. Ajudar els altres és un acte instintiu que també dóna plaer, tal com s'explica en aquest capítol d'"El medi ambient". Un camallarga que ha localitzat un perill crida per fer-se veure i avisar la colònia. El seu pollet, mentrestant, es confon amb l'entorn i no diu res. Amb aquest comportament, protegeix el seu fill i avisa els congèneres --tot un exemple d'altruisme com a estratègia de supervivència. L'altruisme enfront de l'egoisme és una via evolutiva que es dóna en moltes espècies animals que, en certes situacions, s'estimen més beneficiar els congèneres en comptes de mirar només per un mateix. Ho fan les guineus i els toixons quan adopten cadells orfes, els micos quan comparteixen el menjar, i també els dofins quan ajuden un company ferit. La natura premia amb el plaer els actes beneficiosos per a la conservació de l'espècie. I és clar que ajudar els altres és un acte instintiu que també dóna plaer, tal com ha comprovat Jaume Sanllorente, fundador de Somriures de Mumbai. L'altruisme com a estratègia de supervivència és conegut des de fa molt temps. I estudis recents han demostrat que a la natura --i també a les societats humanes-- no tot s'acaba amb la selecció natural i la llei del més fort, sinó que la cooperació també pot ser una estratègia evolutiva amb molt futur.

La vida silvestre al canal de Panamà
Vídeo

Ciències naturals La vida silvestre al canal de Panamà

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

El canal de Panamà és un dels indrets del món on hi ha més trànsit marítim. El medi ambient ha fet el recorregut total del canal, d'uns 70 quilòmetres, passa per trams que es van haver d'excavar a la roca, així com pel riu Chagres i el llac Gatún. Nombroses empreses de turisme ofereixen al visitant la possibilitat de fer recorreguts amb barca per diferents trams del Canal. Això permet conèixer el funcionament d'aquesta via de comunicació interoceànica, i també els ecosistemes fluvials que travessa. Actualment, s'hi estan fent unes importants obres d'ampliació que han de permetre el pas de vaixells de més de 360 metres d'eslora. Són els anomenats Post-Panamax. En aquesta ampliació, un dels aspectes que més s'ha tingut en compte és l'impacte ambiental que podrien tenir les obres sobre els espessos boscos tropicals per on discorre el canal. La conservació d'aquesta gran massa forestal és de gran importància, ja que en depèn l'altíssim règim de pluges que asseguren l'aigua necessària per al funcionament de les diferents rescloses que hi ha en el recorregut. Aquesta aigua permet el desenvolupament d'uns ecosistemes tropicals amb una alta diversitat d'espècies, però, a més, assegura prou reserves d'aigua al llac Gatún per permetre el funcionament de les rescloses durant tot l'any. En el viatge pel canal, sense baixar de la barca, es pot veure l'extraordinària vida salvatge que hi ha a les ribes. A l'aigua, sobre les branques o entre els arbustos, es poden veure tota mena d'animals i plantes tropicals. Però sobre tot cal prestar una atenció especial als ocells, ja que n'hi ha de tota mena. La diversitat d'ambients que hi ha permet veure tant rapinyaires, com és el cas de l'àguila pescadora, i d'ocells aquàtics i de tota mena. És realment un paradís per als ornitòlegs i per als aficionats a la natura en general.

Les mascotes i el canvi climàtic
Vídeo

Ciències naturals Les mascotes i el canvi climàtic

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Veiem en aquest capítol d'El Medi Ambient com els animals domèstics també poden ser víctimes del canvi climàtic. L'augment de temperatures pot fer que algunes malalties infeccioses s'estenguin per llocs on abans no existien. Els vectors que les poden transmetre, bàsicament insectes, trobaran condicions més favorables per expandir-se per regions on no eren usuals. Moltes de les malalties infecciones que tenen tant els gossos com els gats, donen els mateixos símptomes clínics o molt semblants: febre, apatia, coixeses, alteracions del ronyó o del fetge... Això permet alertar sobre la presència de la malaltia, però també pot fer més difícil determinar de quina es tracta. D'altra banda, ara hi ha tècniques que permeten diagnosticar amb seguretat malalties que abans no es descobrien. Però si les temperatures augmenten, la calor també afecta la qualitat de vida de les mascotes. Així, modifica els cicles de muda de les plomes o el pèl. De cops de calor, en tenen fàcilment a causa de la incapacitat dels animals per suar i els poden fer lesions irreversibles. Com que no tenen glàndules sudorípares, els animals es refresquen panteixant.

Catàleg d'espais gironins d'alt valor natural
Vídeo

Ciències naturals Catàleg d'espais gironins d'alt valor natural

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

L'Associació de Naturalistes de Girona, amb el finançament de la Diputació, ha confeccionat un catàleg de 221 espais d'alt valor natural i paisatgístic que abasta 260.000 hectàrees actualment sense protecció de les comarques gironines. La instal·lació de càmeres que es disparen per ordre d'un sensor tèrmic i de moviment és un procediment indefugible per conèixer la fauna que viu en un lloc o altre. Ferran Navàs i Montse López instal·len aquesta càmera sota un pont de carretera que travessa una riera provinent de les Gavarres. També observen pels voltants els rastres que els animals deixen al seu pas. És evident que molts animals decideixen travessar la carretera per aquest lloc. Un cinturó d'autovies al voltant del massís de les Gavarres podria aïllar el massís d'altres entorns naturals o agraris. La feina de Navàs, a l'empresa Minuàrtia, i de Montse López, al Consorci de les Gavarres, és evitar que això passi i projectar la manera que les infraestructures no interrompin el pas de les espècies d'un espai natural a un altre. La funció connectora és una de les que defineix alguns espais oberts que són necessaris perquè la fauna pugui transitar d'un lloc a l'altre. Rius, torrents i basses, a més a més, són llocs de nidificació i d'alimentació per a peixos, amfibis i ocells aquàtics. Com els camps de conreu per a tota mena d'insectívors i de rapinyaires. Plans urbanístics, regeneració d'indrets degradats, i fins i tot la definició de zones idònies on implantar aerogeneradors prenen com a base una feina que ha trigat 10 anys a enllestir-se i en què ha participat una àmplia representació del teixit social gironí.

Total 185 resultats
per pantalla
Pantalla de 19

Àrea professorat

Programació educativa