Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 12 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
Cant pagès
Vídeo

Ciències socials Cant pagès

  • Data 1998
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

"Tarasca" recorre de punta a punta l'illa de Formentera. A més de repassar la seva història i descobrir tots els seus racons, es mostra com s'hi manté el folklore i les tradicions, com el ball i el cant pagès. La petita illa de Formentera és un mite per a molta gent. Formentera es caracteritza pel clima sec, amb molts dies de sol i predomini de roca calcària. El seu municipi és constituït per tres parròquies: Sant Francesc, Sant Ferran i El Pilar de la Mola. L'aïllament i l'entorn han estat l'univers dels formenterers. Durant el segle XIX, sovint, i obligats per raons econòmiques, molts van anar a fer les Amèriques. Les savines són una part del paisatge i de la forma de vida formenterers. Creixen a les dunes, vora les platges. Dels boscos de cargolades savines sortien, fins fa poc, les bigues per a les tradicionals cases pageses. Fins a l'aparició del turisme, les activitats agràries, l'explotació de les salines i la pesca eren els horitzons de treball a Formentera. Formentera està separada d'Eivissa pel canal, de poc fons, anomenat Es Freu. Després de la conquesta catalana, l'any 1235, Formentera va ser habitada de manera irregular. A finals del segle XIV, i fins al segle XVIII, va estar pràcticament deshabitada a causa dels pirates sarraïns. Des de llavors, Formentera disposa de comunicacions regulars amb Eivissa. La Savina és l'únic port d'arribada i sortida de l'illa. A finals de la dècada del 1950 i principis de la del 1960, un grup de gent es va tornar a expressar públicament amb la veu de la terra. I a partir de l'any 1976, va començar la recuperació del ball pagès. El petit univers de l'illa de Formentera el conformen uns 5.000 formenterers. Tothom es coneix i una majoria és part integrant activa del teixit cultural de l'illa. El vestit tradicional formenterer de festa és la indumentària que llueixen les joves al ball pagès. És de llana negra, amb gonella. La gonella era una antiga peça de vestir que duien homes i dones, composta de cos i falda. Fins fa unes dècades, una gran majoria de dones de l'illa encara anaven vestides amb el vestit tradicional dels dies feiners. Actualment no és gens estrany trobar, en cases i camps, alguna àvia que no ha volgut canviar la seva forma tradicional de vestir. En el decurs de la seva història, els formenterers han hagut d'aixecar talaies per a la seva seguretat. Servien per detectar la presència de veles sospitoses, vigilar les cales i prevenir desembarcaments furtius. L'extracció de la sal, documentada a l'època romana, va continuar fins a la dècada del 1980. Es necessitava una gran fortalesa física per suportar la duresa d'aquesta feina, que durava tres mesos. Actualment, Ses Salines està declarat parc natural.

La vida de Formentera
Vídeo

Ciències naturals La vida de Formentera

  • Data 1999
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural

Els antics anomenaven l'illa de Formentera "Ofiusa", que vol dir "illa de les serps". "Tarasca" recorre la geografia de Formentera i el seu fons submarí, es passeja per la seva història i mostra com hi han viscut els seus habitants al llarg dels segles. Un dels primers habitants d'aquesta illa va ser la sargantana de Formentera, una espècie endèmica de l'arxipèlag de les Pitiüses. Les sargantanes s'han adaptat a un entorn terrestre sec i assolellat. Actualment, hi ha pocs pescadors a l'illa de Formentera i practiquen una pesca de subsistència. El turisme i la comercialització del peix de fora han fet que siguin pocs els illencs que necessitin viure d'aquesta pràctica de caire artesanal. Els fons marins de Formentera són poc coneguts per a la majoria. Les seves aigües no tenen aportacions fluvials i són pobres en nitrogen, fòsfor i carboni. Aquest fet limita les possibilitats de viure-hi del fitoplàncton. De tota la vida que s'aplega en els primers metres de profunditat, hi ha una espècie que aviat destaca per la seva extensió: són els prats de posidònia, un vegetal endèmic del mar Mediterrani. Les zones de penya-segats són plenes de torres de guaita, grutes i fars, que s'estenen al llarg del perímetre costaner. En el segon mil·leni abans de Crist, ja apareixen vestigis dels primers pobladors de l'illa. Era una població nombrosa i ben organitzada, que havia d'enfrontar-se a un territori advers. Les restes arqueològiques han permès conèixer la manera com vivien aquelles comunitats. El fet que tinguessin estris per moldre cereals i ceràmiques elaborades indica l'alt grau d'arrelament d'aquells pobles. Sense aigua i sense fonts d'alimentació suficients, els illencs van haver d'aprendre a obtenir el màxim de productivitat de cada racó del seu territori. L'explotació de la fusta de la savina n'és un bon exemple. Els catalans van incorporar l'illa al cristianisme l'any 1235. Ho van fer per concessió del rei Jaume I. Després de repoblar el territori, Formentera es va convertir en la frontera mediterrània que separava Orient d'Occident.

El món meu
Vídeo

Ciències socials El món meu

  • Data 1998
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història

"Tarasca" s'acosta a la història, els costums i les tradicions de l'illa de Formentera, a través del pescador formenterer Vicens Joan i de la seva família. Formentera és l'illa menys poblada i de dimensions més reduïdes de les Balears. Tot i ser petita, Formentera conserva un paisatge peculiar i una història i una societat que la diferencia de les altres illes veïnes. Encara que milers de turistes, any rere any, omplen l'illa, manté una bona part de la seva bellesa i personalitat. Formentera conserva zones de gran interès ecològic, com sa Mola. Abans de la irrupció del turisme, els formenterers eren pescadors, treballaven la terra o emigraven. Avui, encara es conrea una part del camp formenterenc i l'activitat dels pagesos s'ha adequat als mitjans tecnològics. A la dècada del 1960, la joventut va descobrir Formentera i els habitants de l'illa van obrir una nova font d'ingressos i un nou horitzó de treball. Amb el turisme, l'illa va trencar el seu aïllament i es va desenvolupar gràcies a les divises proporcionades pels nouvinguts. Actualment, molts d'aquells visitants han fixat la seva residència a l'illa i se sostenen gràcies a l'artesania, que exporten a mig món. Les manifestacions culturals de Formentera conserven aspectes de la influència dels àrabs i berbers. La cultura musulmana va restar a l'illa uns quatre segles. Francisco Javier Pérez és el faroner de Formentera, al far de la Mola. Explica que el far va ser construït l'any 1861 i que és molt particular, ja que té característiques que el fan especial, com una òptica de 12 panells o una llanterna del segle XIX. El far va començar a funcionar amb oli d'oliva, però després es va fer servir parafina i, més endavant, petroli.

De vacances a Formentera
Àudio

Tutoria Ciències socials De vacances a Formentera

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria

Si encara no heu decidit on passareu les vacances us proposem una visita a l'illa de Formentera. Tot i que un anunci molt popular l'ha convertit en el destí de moda d'aquest estiu, encara queden racons per descobrir. Tan aviat com arribeu al port de La Savina llançeu-vos de cap a l'aigua des de Ses Illetes, les platges del nord. Si voleu més tranquil·litat teniu la illa d'Espalmador, a la part sud de Formentera. També podreu estar tranquils a la platja de Migjorn, on hi trobareu el Blue Bar, de parada obligada tot i estar sempre ple de turistes. Llogueu una moto o una bicicleta per internet abans d'arribar a l'illa. És la millor manera d'anar, per exemple, a Sant Francesc Xavier, el nucli urbà més important. També us recomanem que visiteu la petita població de El Pilar de la Mola, on podem fer parada a Can Toni, un restaurant familiar que ofereix un menú molt imaginatiu. L'hostal Can Rafalet, a Es Caló de Sant Agustí, és també una fantàstica opció per un àpat a primer línia de mar. I si el que voleu és allunyar-vos de la sorra podeu anar fins al Cap de Barbaría i visitar el far i la torre de vigilància que va protegir la illa dels invasors. La petita illa de Formentera batega de manera pausada i us convidarà a agafar-ne el ritme en qualsevol mes de l'any, amb una cervesa fresca a les mans o sense.

Les sargantanes a les illes
Vídeo

Ciències naturals Les sargantanes a les illes

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Biologia
  • Experiència

La insularitat provoca l'aparició d'espècies adaptades a entorns diferents. "El medi ambient" se centra en el cas de les sargantanes autòctones de les Illes Balears. Per a segons qui, viure en un tros de terra envoltat de mar per totes bandes podria ser una experiència idíl·lica, però, per a les sargantanes que sobreviuen en aquestes condicions, el punt de vista és molt diferent. Les sargantanes van aprofitar altres temps en què el nivell del mar era molt més baix per ocupar tots els ambients possibles del que ara són les illes mediterrànies. Però a mesura que el nivell del mar pujava, molts turons van acabar convertits en illes i els seus habitants terrestres quedaven -mai més ben dit- aïllats de la resta de la població. Aquesta és la situació perfecta perquè comenci un procés de diferenciació que pot acabar convertint l'espècie originària en diferents espècies noves, una per a cada illot. Les causes d'aquest procés es poden resumir en dues. La primera és la deriva genètica. És a dir, els exemplars aïllats són molt pocs i la seva dotació genètica no és representativa de tota la població, de manera que tots els seus descendents parteixen d'un coll d'ampolla genètic que pot acabar diferenciant-los de la població original. La segona causa és l'evolució natural de les poblacions. Cada illot té unes condicions molt particulars, i a cada generació hi ha una criba que descarta els menys adaptats. Així, a poc a poc, la població va derivant cap a una espècie diferent, perfectament adaptada a les condicions del seu illot. Les sargantanes autòctones de les Balears són un bon exemple de tot aquest procés. Al període Miocè, ara fa uns sis milions d'anys, les actuals illes eren només muntanyes connectades per via terrestre, i una sola espècie de sargantana habitava la serra de cap a cap. Més tard, en pujar el nivell del mar, el promontori es va separar en dos grans blocs de terra: la Gran Gimnèsia i la Gran Pitiüsa. A partir d'aquí, l'espècie original es va separar en les dues espècies actuals, que recorden aquella antiga partió: la sargantana balear viu a la zona de Mallorca i Menorca i la sargantana pitiüsa es pròpia d'Eivissa i Formentera. Però les sargantanes no es van quedar només a les illes més grans. Hi ha illots ben petits que n'acullen poblacions a vegades molt abundants. Els illots pròxims a Mallorca i Menorca, és clar, tenen sargantanes balears, mentre que els illots pròxims a Eivissa i Formentera tenen sargantanes de les Pitiüses. Actualment, el procés de diferenciació té lloc justament als illots. De moment, hi ha descrites prop de cinquanta subespècies, una per cada illot, que potser algun dia arribaran també a la categoria d'espècie.

Les Pitiüses, les illes de l'evolució natural
Vídeo

Ciències socials Ciències naturals Les Pitiüses, les illes de l'evolució natural

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Ciències de la terra i del medi ambient, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

El biòleg Cristian Ruiz Altaba mostra, en aquest capítol de l'espai "De vacances", algunes espècies endèmiques d'Eivissa i Formentera. Si Darwin, en lloc d'anar a les Galápagos, hagués viatjat a Eivissa i Formentera, segurament hauria elaborat igualment la teoria de l'evolució, perquè les Pitiüses són un autèntic laboratori natural on la vida va haver de recomençar després d'una gran explosió volcànica, a la qual només van sobreviure els animals que vivien sota les pedres, com les sargantanes o els cargols.

Pedalar amb ajuda
Vídeo

Tutoria Ciències socials Tecnologia Ciències naturals Pedalar amb ajuda

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències per al món contemporani, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica, Tutoria, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

Les bicicletes elèctriques no substitueixen les tradicionals, però poden significar un gran ajut en determinats moments. L'espai "El medi ambient" parla de les seves característiques. L'ús de la bicicleta ha augmentat en els últims anys. És un vehicle silenciós i no contaminant, que permet combinar esport i lleure amb les necessitats de mobilitat. Però un trajecte pot presentar alguns trams molt feixucs. És aquí quan una bicicleta elèctrica significa una ajuda. La bicicleta elèctrica és un dels vehicles no contaminants que l'empresa Elektracar lloga i ven a Formentera. Les condicions de l'illa, on el trajecte més llarg és d'uns 19 quilòmetres, els han donat força popularitat, afavorida també per les ajudes de l'administració per promoure una forma diferent de fer turisme. Per demostrar les possibilitats d'aquest vehicle, el fundador d'Elektracar i la seva família han fet un viatge fins al País Basc. En total, uns 700 quilòmetres fins a Sant Sebastià. També han volgut fer veure que les noves maneres de traslladar-se encaixen amb una forma de vida menys atrafegada. A més, han volgut destacar els problemes que tenen els usuaris de les bicicletes, tant en zones urbanes com interurbanes. Aquest vehicle té un sistema de pedalada assistida. En pujades, amb el vent en contra, en terrenys irregulars o en trajectes llargs, permet reduir l'esforç a la meitat o menys. Però el motor no funciona si no es pedala. Tampoc no serveix per assolir velocitats gaire superiors a les que s'obtindrien només amb l'esforç físic: quan s'arriba als 30 quilòmetres per hora, el motor elèctric deixa de funcionar.

Els cetacis
Vídeo

Ciències naturals Els cetacis

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia, Coneixement del medi: natural, Biologia

"Bèsties clip" repassa les característiques de les diferents espècies de cetacis del Mediterrani: dofí comú, dofí mular, dofí llistat, cap d'olla negre, cap d'olla gris i rorqual comú. El dofí comú es troba tant a la costa com en alta mar, sovint en grups molt nombrosos que poden arribar a estar formats per centenars d'exemplars. És un dofí petit i juganer que neda molt de pressa i salta molt sovint. Tot i el nom, el dofí comú és més aviat rar a les costes de Catalunya. En canvi, és més freqüent cap al sud, a partir del cap de la Nau. A les Balears és més habitual a Eivissa i Formentera que a les illes del nord. El dofí més conegut de tots és el dofí mular. És una espècie comuna en mars tropicals i temperats de tot el món i té hàbits més costaners que altres dofins. Per això es veu més afectat per les activitats humanes, entre les quals hi ha les captures d'exemplars salvatges per abastir zoològics d'arreu. És un dofí gros, de color gris plom i amb una silueta robusta i el morro curt. Un altre dofí del Mediterrani és el dofí llistat. La seva característica és la ploma, o llista, de color clar que té a cada costat que li dóna nom. Viu, preferentment, mar endins. Els caps d'olla també tenen dents i mengen peix. Són parents molt propers dels dofins. Són animals molt sociables que es desplacen en grups compactes. Els mascles tenen el cap quadrat en forma d'olla i arriben a fer vuit metres de llarg. El cap d'olla gris és molt semblant al cap d'olla negre, però una mica més petit. És un cetaci que viu mar endins, en aigües profundes, on troba sípies i calamars, la base de la seva alimentació. L'autèntica balena mediterrània és el rorqual comú. Té barbes en comptes de dents i s'alimenta filtrant l'aigua per capturar els microorganismes que hi viuen en suspensió. És un animal més aviat solitari. És el segon animal més gros del món, després de la balena blava.

S'emprendada, les joies d'Eivissa
Vídeo

Educació artística Tecnologia S'emprendada, les joies d'Eivissa

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Disseny, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

L'espai "De vacances" visita, en aquest capítol, el darrer artesà d'Eivissa que fa o arregla joies tradicionals. A Eivissa i Formentera hi ha tota una tradició de joieria tan espectacular que la gent que no la coneix la pot confondre amb bijuteria. Cadenes, arracades, anells... tot forma part d'un conjunt que s'anomena emprendada i que passa de generació en generació. Llàstima que ja només quedi un artesà que faci aquestes joies o les arregli.

Arrels
Vídeo

Educació artística Ciències socials Arrels

  • Data 1998
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de la música i de la dansa

A les illes Balears es mantenen tradicions ancestrals, com el ball de cossiers o els balls de pagès. "Tarasca" en repassa la història i mostra les característiques de cada tipus de ball. Tot i estar envoltades d'aigua, les illes Balears van basar la seva subsistència en el conreu de les terres de l'interior fins ben entrat el segle XX. I és en aquestes terres d'interior i a la vida pagesa, d'on han sortit les manifestacions de la cultura popular, les arrels balears. A les illes Balears es continuen ballant danses ancestrals, com els cossiers de Mallorca. Francesc Vallcaneras explica el significat del ball de cossiers, un ball de fecunditat. Es tracta d'un ball matriarcal, on la figura femenina és molt present. Aquests balls pagans es van haver de cristianitzar, d'acomodar a les directrius de l'Església. L'any 1981, els cossiers van ser recuperats a Pollença, després d'haver-se deixat de ballar el 1910. Com el cas de Pollença, alguns pobles de Mallorca, com Manacor, Algaida i Alaró, també han recuperat aquesta dansa. D'altres, com Montuïri, no han deixat de ballar-la mai. Marga Llobera, membre de la Companyia de Dansa Absolut Cia, parla del que significa ballar, ja sigui ball popular, dansa contemporània o clàssica. A les illes Balears, es diferencia entre el ball de figures, com els cossiers, i el simplement ball. Al ball, l'anomenen també "ball de pagès". Copeos, mateixes, boleros, jotes i fandangos formen el grup dels balls de Mallorca i Menorca. Miquel Julià, membre de S'Estol de Gerricó, recorda els seus inicis en el ball i parla dels balls tradicionals de les Illes, del seu significat i de la seva importància. Les primeres dades de balls populars a Mallorca són del segle XIV,. Eren tan freqüents, que van ser prohibits per l'Església al segle XVI. Ara, però, aquests balls s'han recuperat, gràcies a l'interès per la recerca de les arrels. Els cavallets de Felanitx surten a ballar dues vegades a l'any. Van ser els frares agustians els que van introduir aquest ball, molt estès llavors pels Països Catalans. Els cavallets, actualment, són nens i nenes. Menorca és l'illa més propera a Mallorca. Malgrat diferències històriques, les dues illes tenen característiques comunes, que es manifesten en els balls populars. Els balls populars es van introduir a les Illes des d'Aragó, a través de València. A Mallorca, aquests balls van adaptar formes pròpies, com els copeos o les mateixes. A Menorca, els balls de pagès, tot i que en conserven algunes variants, formen una unitat amb els de Mallorca. Ell balls de les dues Pitiüses, Eivissa i Formentera, són molt diferents i el seu origen és més antic. S'hi fan dos tipus de balls: la "curta", un ball breu de ritme tranquil; i la "llarga".

Total 12 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa