Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 16 resultats
per pantalla
Pantalla de 2
Any Maragall
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura Any Maragall

  • Data 2010
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Llengua catalana i literatura

Obertura oficial de l'Any Maragall 2010-2011. Pere Maragall, nét de l'escriptor, i Lluís Quintana Trias, professor de la UAB, ens parlen des de la casa on va viure els darrers anys de la seva vida. Lecura de poemes de Joan Maragall en ocasió de l'obertura oficial de l'Any Maragall 2010-2011 presidida pel Molt Honorable President José Montilla, amb l'assistència, entre altres, de l'ex-President Pasqual Maragall, nét de l'escriptor. En Pere Maragall, també nét seu, parla del seu avi des de la casa on va viure i treballar els darrers anys de la seva vida. El professor de la UAB Lluís Quintana Trias explica des del despatx de la casa des d'on ens parla que Joan Maragall hi havia rebut joves escriptors que també esdevindrien famosos, com ara Josep Carner, Josep Maria de Segarra i Carles Riba.

Joan Maragall: pròxima estació...Maragall
Vídeo

Tutoria Ciències socials Llengües i literatura Joan Maragall: pròxima estació...Maragall

  • Data 2001
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Ciències socials, geografia i història, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria, Llengua catalana i literatura

Néts i besnéts de l'extensa família del poeta Joan Maragall expliquen quina significació té per a ells, i per a Catalunya, un avi que no van conèixer. Joan Maragall i Gorina va néixer a Barcelona l'any 1860. A més de poesia, també va escriure assajos i traduccions. Maragall va ser un clar exponent del moviment modernista. Va col·laborar en publicacions com ara "L'Avenç", "Catalònia", "Diario de Barcelona" i "La Veu de Catalunya". També va participar en els Jocs Florals, en les Festes Modernistes que Rusiñol organizatva a Sitges i en diverses tertúlies, com la de l'Ateneu Barcelonès, del qual va arribar a ser president. De la seva producció poètica destaquen "Cant espiritual", "El cant de la senyera", "La vaca cega", "La sardana", "Oda a Espanya" o "El comte Arnau". Va traduir obres de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche. Va ser proclamat "mestre en gai saber" (1904) i va ser membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Joan Maragall va morir a Barcelona l'any 1911.

Empordanet / Montserrat / Litoral de Barcelona
Vídeo

Tutoria Educació artística Ciències socials Empordanet / Montserrat / Litoral de Barcelona

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Història de l'art, Geografia

L'Empordanet, del president Pasqual Maragall; Montserrat, vist per l'arquitecta Benedetta Tagliabue; i el litoral de Barcelona, que tant s'estima el músic Peret, són els escenaris protagonistes d'aquesta edició d'"El paisatge favorit de Catalunya". Empordanet. Pasqual Maragall El territori que el president Maragall més s'estima de Catalunya és l'Empordanet. Aquest és el paisatge que va triar, ara fa 25 anys, per acabar la tesi doctoral i ha estat el lloc on ha vist créixer els fills i també els néts. Pasqual Maragall mostra la seva casa de Rupià i, tot seguit, visita Josep Gou, un pagès que va ser amic de Josep Pla. Tots dos es dirigeixen cap a Pals, recorren diferents racons de la població, i també passen per Monells. El paisatge de Maragall està dominat per la pedra dels pobles medievals, el verd de la userda i el groc dels gira-sols. Montserrat. Benedetta Tagliabue El dia que l'equip del programa es va posar en contacte amb l'arquitecta italiana Benedetta Tagliabue, la seva resposta va ser molt clara: "Vull fer Montserrat". Montserrat és el paisatge que més va impressionar l'arquitecta italiana en arribar a Catalunya, ara fa 20 anys. Per les formes de les agulles, sortides del taller d'un escultor, i pel que representa per a Catalunya. Bendetta Tagliabue, coautora d'edificis tan singulars com la seu de Gas Natural o la remodelació del mercat de Santa Caterina de Barcelona, fa un recorregut ascendent que comença amb l'origen submarí de la muntanya, continua amb una visita a la basílica i a alguns dels espais de convivència dels monjos, i acaba als cims. Litoral de Barcelona. Pere Pubill, "Peret" Barcelona és la ciutat més coneguda, admirada i fotografiada de Catalunya. En qualsevol racó del món trobes algú que la coneix o que somia venir-la a veure. Fa anys que no té res a envejar a metròpolis tan europees i avantguardistes com Berlín, Londres o París. I encara més, Barcelona té una cosa que les altres no tindran mai: el mar. Aquesta Barcelona marítima és la que ens descobreix el músic Peret, que repassa els seus records a la Barceloneta, quan llogava el vestit de bany arran de platja; que parla del significat de ramblejar, dels saraus nocturns als tablaos flamencs, dels balcons plens de roba estesa i de l'alegria de la gent. Aquesta és la seva Barcelona. El cantant té claríssim que no podria viure sense mar i que una ciutat sense platja és com una festa sense música.

La meva àvia
Vídeo

Tutoria Llengües i literatura La meva àvia

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria

Capítol dedicat a les esposes d'alguns dels personatges que han protagonitzat la sèrie "El meu avi". De Clementina Arderiu, dona de Carles Riba, parlen Pau Riba i Romeva, nét; Joaquim Molas, catedràtic de Literatura Catalana a la UB; Eugènia Crexells, afillada de Carles Riba, i Camilo José Cela, escriptor. De Rosa Artís, dona de Pere Calders, parlen Diana i Gisela Corominas Calders, nétes; Tessa Calders i Artís, filla, i Joan Caldés i Casals, fill. De Maria Pérez Peix, dona d'Eugeni d'Ors, parla Esperanza d'Ors, néta. De Teresa Bonvehí, dona de Fructuós Gelabert, parlen Llúcia i Paquita Pi Gelabert, nétes. De Pilar Morales, dona de Tete Montoliu, parlen Núria Montoliu, filla; Jordi Blesa, nét; Albert Mallofré, periodista i crític musical, i Joan Manuel Serrat, músic. D'Esther Civit, dona de Joan Capri, parlen Fermín Vilanova i Baldovinos, nét; Roberto Vallujeras, gerent del Teatre Romea; Júlia i Esther Vilanova i Baldovinos, nétes, i Mercè Camprubí, germana. De Carmen Busto, dona de Charlie Rivel, parlen Paulina Schumann, filla, i Jacques Schumann, nét. De Rosa Negre, dona de Simeó Rabasa, parlen Xavier Prat i Albert Adami, néts; M. Mercè Rabasa i Palet, néta, i Joan Singla, directiu de Derbi. De Clara Noble, dona de Joan Maragall, parlen Glòria Casals; Pere Maragall Mira, nét; Francesca Argimon i Maragall, néta, i Joan Anton Maragall i Garriga, nét.

Un president contra l'Alzheimer
Vídeo

Tutoria Ciències socials Ciències naturals Un president contra l'Alzheimer

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Tutoria, Coneixement del medi: natural

En aquesta ocasió, "Quèquicom" té com a protagonista Pasqual Maragall. L'expresident de la Generalitat mostra la seva nova faceta de lluitador contra la malaltia d'Alzheimer: com a afectat i com a president d'una fundació que ha creat per donar suport a la recerca contra la malaltia. Pasqual Maragall visita els laboratoris d'investigació de la Unitat de Memòria de l'Hospital de Sant Pau, on el tracten, i entrevista la doctora Teresa Gómez Isla, que li explica que, tot i que el seu equip prova amb ratolins noves molècules que podrien modificar el curs de la malaltia, encara s'és lluny de trobar la manera de curar l'Alzheimer. El programa segueix també Luis Dueñas, un enginyer i empresari a qui recentment se li ha diagnosticat la malaltia. Luis Dueñas és voluntari en un estudi per provar un nou medicament que es fa al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Aquest tractament es basa en la immunoteràpia, però les incerteses són molt grans, perquè se saben molt poques coses sobre les causes últimes del problema. Segons el doctor Jordi Peña Casanova, del PRBB, la nova vacuna faria que el sistema immunitari fabriqués anticossos contra el pèptid beta-amiloide, que és un dels tòxics implicats en la destrucció de neurones que comporta l'Alzheimer. En una altra institució, el Parc Científic vinculat a la Universitat de Barcelona, dos equips treballen per bloquejar el pèptid tòxic. Un està dirigit pel doctor Ernest Giralt, que ha desenvolupat una molècula que actuaria a l'interior del cervell. L'altre el lidera Xavier Fernández Busquets, de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, que vol aprofitar la nanotecnologia per retenir el pèptid en un dispositiu que es posaria fora del cervell. Dues aproximacions diferents per resoldre una patologia de la qual encara se sap ben poca cosa. Jordi Camí, director de la Fundació Alzheimer Internacional, fundada per Pasqual Maragall, adverteix que, si no es troba un tractament efectiu, l'Alzheimer pot arribar a saturar el sistema sanitari, ja que el curs de la malaltia és molt llarg i les atencions que necessiten els malalts són moltes i molt costoses. Des de l'estudi, el presentador del programa, Marc Boada, explica amb detall el funcionament de les neurones i descriu l'evolució de la malaltia.

Joan Maragall
Vídeo

Tutoria Llengües i literatura Joan Maragall

  • Data 1998
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Llengua catalana i literatura

Vida i obra de Joan Maragall, poeta modernista i a la vegada home de pensament independent. Personalitat rica en matisos, romàntic i burgès, propagador d'autors i idees que circulaven per l'Europa del moment. Per a Maragall la poesia no era una activitat més d'entre les que desplegava el seu temperament inquiet. La poesia omplia tota la seva vida.

Arxiu Maragall: Visites guiades per a escoles
Vídeo

Llengües i literatura Arxiu Maragall: Visites guiades per a escoles

  • Data 2015
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengua catalana i literatura

L'objectiu de les visites és mostrar els objectes i el context on va viure i crear el poeta Maragall, i, a més, actualitzar la lectura de l'obra de l'autor entre els estudiants.

Pirinenques. Joan Maragall
Àudio

Llengües i literatura Pirinenques. Joan Maragall

  • Data 2011
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Llengua catalana i literatura

Més informació: edu365.cat I Literatura catalana I Escoltar poesia
Locutor: Lluís Soler
Una de les característiques de l'obra poètica de Joan Maragall és la identificació amb el paisatge, fins al punt d'arribar a produir-se, en certs moments, una fusió total amb un paisatge bucòlic.

Teresa Rebull
Vídeo

Educació artística Ciències socials Teresa Rebull

  • Data 2009
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Música, Ciències socials, geografia i història

Teresa Rebull, més coneguda com l'"àvia de la Nova Cançó", rep l'equip de "(S)avis" a Banyuls de la Marenda, a la Catalunya Nord. Als 89 anys, Teresa Rebull continua sent una dona lluitadora, plena d'energia i amb les idees molt clares. Tot i els gairebé 70 anys que fa que viu a França, que li han permès conèixer personatges com Camus o Sartre, no ha pogut, ni ha volgut, oblidar el seu Sabadell natal, la duresa de l'exili o l'ocupació de la seva terra. Pasqual Maragall, Marina Rossell, Pascal Comelade i Lluís Llach expressen en un vídeo la seva admiració per aquesta cantant de vocació tardana, que, amb 50 anys, i després de veure una actuació de Raimon a París, va agafar una guitarra i va canviar la lluita clandestina per la música, això sí, sense deixar mai de lluitar. Al llarg de l'entrevista amb Sílvia Cóppulo, amb el fons incomparable del mar de Banyuls, Rebull parla obertament del POUM, del Maquis, de la reunió fundacional del PSC a Prada de Conflent, però també de la seva decepció amb els polítics actuals i amb la situació en què es troba Catalunya. Aquestes són algunes de les opinions de Teresa Rebull: "Visc amb la il·lusió de tornar a viure algun dia a Sabadell, tot i que sé que ja no és possible." "El POUM era un partit que volia fer la revolució socialista, però de forma parlamentària." "Els comunistes ho van fer fracassar tot." "Estic orgullosa perquè vam ser la primera nació d'alçar-nos contra el feixisme." "Estic molt decebuda de tots els polítics." "No sóc feliç perquè escolto cada dia el món."

Forjadors de la Diada
Vídeo

Ciències socials Forjadors de la Diada

  • Data 2008
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història

"Forjadors de la Diada" és un recorregut per la història de la celebració de la Diada Nacional de l'Onze de Setembre, de la mà d'un seguit de reconeguts especialistes en els diversos aspectes d'aquesta festa reivindicativa. Amb el rerefons dels preparatius per a la celebració de la Diada, l'any 2007, a Barcelona, Vic i Gironella, es recorden les fites emblemàtiques de la història de la commemoració de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques, l'any 1714. El reportatge repassa dates com la de l'any 1888, quan es pot situar la primera convocatòria ciutadana "en honor als màrtirs de 1714"; l'any 1901, la que es considera la primera celebració significativa, arran de la detenció d'un grup de joves que dipositaven flors al peu de l'estàtua a Rafael Casanova; l'any 1914, amb el trasllat de l'estàtua del passeig Lluís Companys a la ronda de Sant Pere de Barcelona, o l'any 1923, amb la ferotge repressió durant els actes commemoratius, dos dies abans del cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera. Així mateix, també es parla de la institucionalització de la festa a partir de la proclamació de la República, l'any 1931; de l'assumpció, per part de la CNT, de la reivindicació nacional durant la Guerra Civil; de la prohibició i la retirada de l'estàtua de Casanova durant el franquisme; de la revifalla de la celebració clandestina del 1964; de l'esclat multitudinari i reivindicatiu de les diades del 1976, a Sant Boi, i del 1977, a Barcelona, i de l'oficialització de la festa durant els darrers anys. Hi intervenen els historiadors Albert Balcells, Jaume Sobrequés, Oriol Jonqueres, Antoni Simon, Agustí Alcoberro, Pelai Pagès i Josep Maria Solé i Sabaté; el sociòleg Antoni Estradé; l'antropòleg Manuel Delgado; els politòlegs Roger Buch i Jordi Sánchez; els presidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall; el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; Robert Surroca, del Front Nacional de Catalunya; Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural; Jordi Miravet, president del Memorial 1714; Antoni Ayala, membre del Memorial 1714; Laia Altarriba, periodista; Josep Escoda, professor de Secundària, i, finalment, Josep Benet, advocat, historiador, escriptor i polític desaparegut el 25 de març de 2008.

Total 16 resultats
per pantalla
Pantalla de 2

Àrea professorat

Programació educativa