Inici » Resultats de cerca

Resultats de cerca

RSS

Ordenació segons criteri de cerca i data de producció

Total 6 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
Eugeni d'Ors: viatge de tornada
Vídeo

Ciències socials Llengües i literatura Eugeni d'Ors: viatge de tornada

  • Data 2001
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Llengua castellana i literatura, Literatura castellana, Llengua catalana i literatura, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia

Reportatge sobre l'assagista, filòsof i crític d'art Eugeni d'Ors. La seva obra cabdal és el "Glosari", la columna diària, firmada amb el pseudònim "Xènius", a "La Veu de Catalunya". Al "Glosari", Eugeni d'Ors, nascut a Barcelona l'any 1881, va exposar les teories estètiques, polítiques i culturals del Noucentisme. L'any 1911 va publicar "La ben plantada" i el 1918, "La vall de Josafat". El 1917 va ser nomenat director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat, però va ser destituït del càrrec tres anys després. Va marxar a Madrid i va escriure la resta de la seva obra en castellà. L'any 1936 va donar suport a l'aixecament militar contra la República i en plena Guerra Civil va ser nomenat director general de Belles Arts. A partir del 1946 intenta una aproximació a Catalunya i aplega un grup d'admiradors a l'Academia del Faro de San Cristóbal, a Vilanova i la Geltrú, on va morir l'any 1954.

Llavors que porta el vent (IES Eugeni d'Ors)
Vídeo

Tutoria Llavors que porta el vent (IES Eugeni d'Ors)

  • Data 2006
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria

Aquest documental és una reflexió visualitzada d'un grup de joves ("La Huaca") sobre els seu passat, present, futur i la seva integració a l'IES Eugeni d'Ors i al barri de Sant Roc de Badalona. Per aquest propòsit, entrevistaren una mare hondurenya que els va explicar com va deixar família i fills per l'aventura d'instal·lar a Sant Roc i intentar millorar la vida dels seus. Aquest vídeo forma part de la quarta edició del projecte DiversaCat, convocat per la Fundació Caixa Catalunya i Amics de la UNESCO. Alumnes de segon cicle d'ESO desenvolupen documentals sobre la diversitat cultural del seu entorn amb l'objectiu de promoure el descobriment de la diversitat cultural a l'entorn més proper de l'escola (el barri) de forma col·lectiva. També es busca de promoure el treball col·lectiu, millorar l'autoestima de grup, fomentar l'ús dels llenguatges audiovisuals i fer de la convivència i la interrelació entre persones de diferents orígens, una pauta normalitzada dins de l'escola i del barri.

La meva àvia
Vídeo

Tutoria Llengües i literatura La meva àvia

  • Data 2004
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tutoria

Capítol dedicat a les esposes d'alguns dels personatges que han protagonitzat la sèrie "El meu avi". De Clementina Arderiu, dona de Carles Riba, parlen Pau Riba i Romeva, nét; Joaquim Molas, catedràtic de Literatura Catalana a la UB; Eugènia Crexells, afillada de Carles Riba, i Camilo José Cela, escriptor. De Rosa Artís, dona de Pere Calders, parlen Diana i Gisela Corominas Calders, nétes; Tessa Calders i Artís, filla, i Joan Caldés i Casals, fill. De Maria Pérez Peix, dona d'Eugeni d'Ors, parla Esperanza d'Ors, néta. De Teresa Bonvehí, dona de Fructuós Gelabert, parlen Llúcia i Paquita Pi Gelabert, nétes. De Pilar Morales, dona de Tete Montoliu, parlen Núria Montoliu, filla; Jordi Blesa, nét; Albert Mallofré, periodista i crític musical, i Joan Manuel Serrat, músic. D'Esther Civit, dona de Joan Capri, parlen Fermín Vilanova i Baldovinos, nét; Roberto Vallujeras, gerent del Teatre Romea; Júlia i Esther Vilanova i Baldovinos, nétes, i Mercè Camprubí, germana. De Carmen Busto, dona de Charlie Rivel, parlen Paulina Schumann, filla, i Jacques Schumann, nét. De Rosa Negre, dona de Simeó Rabasa, parlen Xavier Prat i Albert Adami, néts; M. Mercè Rabasa i Palet, néta, i Joan Singla, directiu de Derbi. De Clara Noble, dona de Joan Maragall, parlen Glòria Casals; Pere Maragall Mira, nét; Francesca Argimon i Maragall, néta, i Joan Anton Maragall i Garriga, nét.

El noucentisme
Vídeo

Educació artística Ciències socials El noucentisme

  • Data 2002
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Història de l'art, Història

"Memòria de Catalunya" repassa els esdeveniments del primer quart del segle XX, amb fets com l'aparició del noucentisme en l'àmbit cultural i la creació de la Mancomunitat de Catalunya, en el polític. En començar el segle XX, un grup d'intel·lectuals i polítics va impulsar noves idees i projectes per millorar el país. Es tracta del moviment conegut com noucentisme. Aquest corrent es va començar a definir l'any 1906, amb l'inici de la publicació del "Glosari", d'Eugeni d'Ors, autor també de "La ben plantada", editada l'any 1911. El noucentisme i el catalanisme polític van anar molt lligats. L'any 1906, Enric Prat de la Riba va publicar "La nacionalitat catalana". L'arribada de Prat de la Riba a la Diputació de Barcelona i la creació, el 1907, del Centre d'Estudis Catalans i de la seva Biblioteca de Catalunya van ser dos fets cabdals per al noucentisme. En aquesta època, el moviment obrer va guanyar força i l'any 1907 es va constituir la Solidaritat Obrera. L'any 1909 va esclatar una revolta, coneguda com la Setmana Tràgica, a causa de la insatisfacció de les classes populars, que va arribar al límit amb la crida dels reservistes per anar a la guerra del Marroc. El pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia va ser executat acusat d'instigar la revolta. L'any 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, amb Prat de la Riba al capdavant. La Mancomunitat, amb el pressupost de les quatre diputacions, va dur a terme un gran nombre d'iniciatives, sobretot sota el mandat de Josep Puig i Cadafalch, escollit president després de la mort de Prat de la Riba, l'any 1917. Es van crear noves infraestructures, com el cremallera de Núria, es van obrir més de 1.000 quilòmetres de carreteres, es va estendre la xarxa telefònica, el subministrament d'aigua, la producció d'energia elèctrica... Un dels àmbits en què va incidir més la Mancomunitat va ser l'ensenyament. Es va crear el Consell de Pedagogia, amb la figura destacada d'Alexandre Galí; es va introduir el mètode Montesori; es van construir nous grups escolars; es va crear la Universitat Industrial. També es va fomentar l'ensenyament del català i es va estendre l'ús de la llengua, ajudat per les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, publicades el 1913, i es va crear una Xarxa de Biblioteques Populars. En aquesta època es va fomentar el cooperativisme agrari, del qual els cellers cooperatius de l'arquitecte Cèsar Martinell són una bona mostra. Francesc Cambó va ser un dels màxims exponents d'una nova campanya autonomista. L'any 1923, però, la dictadura de Miguel Primo de Rivera va posar fi a les aspiracions d'autogovern. La dictadura va mostrar una actitud intolerant davant de qualsevol signe catalanista i, l'any 1925, va suprimir la Mancomunitat. En literatura van destacar escriptors com Josep Carner, Jaume Bofill, Josep M. López Picó, Josep M. Folch i Torres o Carles Riba. En arquitectura, Rafael Massó i Josep Goday. En escultura, Aristides Maillol, Josep Clarà i Josep Llimona. I en...

Carles Riba: el far solitari
Vídeo

Llengües i literatura Carles Riba: el far solitari

  • Data 2001
  • Idioma Català
  • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Literatura catalana, Grec, Llengua catalana i literatura

Retrat personal i professional del poeta Carles Riba, que també va ser traductor de clàssics grecs i crític literari. A més de parlar de la personalitat de Riba a través dels comentaris i records del seus familiars, també es retrata el personatge a través de les cartes i les poesies que va escriure al llarg de la seva vida. Carles Riba va néixer a Barcelona l'any 1893 . De molt jove, l'any 1911, ja va guanyar un premi als Jocs Florals de Girona, presidits per Eugeni d'Ors. De la seva obra destaquen "El primer llibre d'estances" (1919), "El segon llibre d'estances" (1930), "Tres suites" (1937), "Elegies de Bierville" (1942), "Salvatge cor" (1952)i "Esbós de tres oratoris" (1957). Va traduir l'"Odissea", d'Homer, i obres d'Èsquil, Sòfocles, Gogol, Kavafis, Plutarc, Poe, Rilke i els germans Grimm, entre d'altres. Riba va morir l'any 1959. El reportatge mostra nombroses fotografies, documents i imatges inèdites del poeta.

La Mancomunitat
Vídeo

Ciències socials La Mancomunitat

  • Data 1988
  • Idioma Català
  • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
  • Àrea Ciències socials, geografia i història, Coneixement del medi: social i cultural

La Mancomunitat de Catalunya va portar importants millores al país. En Dragui, el narrador de la sèrie "Història de Catalunya", explica com es va crear i destaca altres aspectes de l'època, com el pistolerisme o el naixement del noucentisme. L'any 1911 van tenir lloc diverses reunions de delegats de les diputacions provincials, presidides per Enric Prat de la Riba, que tenien com a objectiu engegar un projecte per agrupar totes quatre diputacions en una sola Diputació de Catalunya. Així va néixer la Mancomunitat, que va ser el primer pas per demanar l'autonomia. Després d'un llarg procés de tràmits, el 26 de març de 1914, la Mancomunitat de Catalunya va obtenir llum verda. Era el primer organisme públic nacional després de 200 anys, justos, de la guerra de Successió. La Mancomunitat va dur a terme un programa d'acció per modernitzar Catalunya que va afectar els ferrocarrils, les conduccions d'aigua, els telèfons, les escoles... Es van crear, per exemple, l'Escola Superior d'Agricultura i l'Escola del Treball. Un dels encerts de la tasca de Prat de la Riba va ser aconseguir la col·laboració de persones de tota mena d'idees i tendències. A Pompeu Fabra li va encarregar l'elaboració d'una gramàtica i un diccionari per ordenar la llengua; a Pau Vila, l'organització territorial de Catalunya en municipis i comarques; a Eduard Fontserè, la creació del Servei Meteorològic de Catalunya i, a Josep Comas, que estudiés el cel des de l'Observatori Fabra. Comas i Solà va ser un gran astrònom. Va descobrir dos cometes, una estrella variable i onze asteroides, un dels quals el va batejar amb el nom de Barcelona. Rosa Sensat, Alexandre Galí, Manuel Ainaud i Joan Bardina van seguir el mètode creat per la pedagoga Maria Montessori a Itàlia. L'Escola Montessori es va instal·lar a la Casa de la Maternitat de la Diputació. Prat de la Riba va impulsar nombroses organitzacions: escoles d'infermeres, d'art dramàtic, d'estudis comercials, biblioteques, museus... L'any 1914, l'assassinat del príncep Ferran d'Àustria a Sarajevo va fer esclatar la Primera Guerra Mundial. Espanya no hi va entrar i la indústria en va treure profit. Pocs anys després, a Mèxic hi va tenir lloc la revolució política i agrària, amb dos caps populars: Pancho Villa i Emiliano Zapata. L'any 1917, Lenin va triomfar amb la revolució boltxevic a Rússia i això va encoratjar els obrers, que van veure que la presa del poder era possible. Era l'època de personatges com Francesc Cambó, federalista, o Àngel Pestaña, anarcosindicalista; però també dels pistolers a sou de la patronal, que tenien al seu punt de mira el líder sindical Salvador Seguí, anomenat "el Noi del Sucre", i Francesc Layret, polític i advocat dels obrers. Va ser un temps de vagues que paralitzaven la indústria, bombes, pànic i mort. Pel que fa a la cultura, va sorgir el noucentisme, un nou moviment cultural i artístic que va trencar amb el modernisme. El noucentisme es basava en la mesura i la serenitat mediterrània...

Total 6 resultats
per pantalla
Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa