Inici » Els més vistos

Els més vistos

Total 10 resultats
per pantalla
Pantalla de 1
    A Little Bird in the Class
    Vídeo

    Llengües i literatura A Little Bird in the Class

    • Data 2006
    • Idioma Anglès
    • Nivell Educació Primària
    • Àrea Llengua estrangera

    "Ugly", "beautiful", "hungry", "thirsty" o "scared" són algunes de les paraules que apareixen en aquest capítol de "The Baby Triplets". Les tres bessones són a classe, on hi ha una gàbia amb un petit ocell a dins. L'ocell s'escapa i els nens el persegueixen per tota l'aula. Al llarg del capítol, les tres bessones i els seus companys de classe fan servir mots i expressions com ara "yellow", "bird", "ugly", "beautiful", "hungry", "food", "thirsty", "scared", "happy", "cage", "to go away", "to fly away" o "school bag".

    A Goldfish at Home
    Vídeo

    Llengües i literatura A Goldfish at Home

    • Data 2006
    • Idioma Anglès
    • Nivell Educació Primària
    • Àrea Llengua estrangera

    El protagonista d'aquest capítol de "The Baby Triplets" és un peix. "Water", "dirty", "clean", "hot" o "cold" són algunes de les paraules que hi apareixen. El pare de les tres bessones bebès els porta una sorpresa: un peix vermell. Les nenes, però, l'agafen i hi juguen a la banyera. Al llarg del capítol, els protagonistes fan servir mots com ara "goldfish", "to swim", "surprise", "nice", "funny", "happy", "to sleep", "to touch", "food", "hungry", "tank", "pot", "water", "dirty", "clean", "hot", "cold" o "bathroom".

    Projecte Sàlix i els sentits
    Vídeo

    Tutoria Llengües i literatura Projecte Sàlix i els sentits

    • Data 2012
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Infantil
    • Àrea Comunicació i llenguatges, Descoberta d'un mateix i descoberta dels altres

    Aquest vídeo mostra l'experiència que porta a terme l'Escola Riu d'Or de Santpedor amb alumnes d'educació infantil, en el projecte 'Sàlix i els sentits' de la Xarxa Lacenet.

    Tornar a començar
    Vídeo

    Tutoria Educació artística Tornar a començar

    • Data 2012
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Educació artística: visual i plàstica, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Educació visual i plàstica

    Aquest curtmetratge ha estat realitzat pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Narcís Monturiol de Barcelona. Els tallers es desenvolupen en horari lectiu i els imparteixen conjuntament un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Els participants de la modalitat de programa comú comparteixen les pràctiques i els visionats de fragments de pel·lícules, que s'articulen cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica. El 2011-2012 s'ha dedicat a "El personatge i el món".

    Canvis
    Vídeo

    Educació artística Canvis

    • Data 2011
    • Idioma Català
    • Nivell Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Educació visual i plàstica

    Aquest és el curtmetratge "Canvis", realitzat pels alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) dins el marc de "Cinema en curs", un projecte experimental de tallers de cinema a escoles i instituts públics de Catalunya. La iniciativa consisteix en una sèrie de tallers que es desenvolupen en horari lectiu, impartits per un equip de mestres o professors i un professional del cinema. Al llarg de tot el curs, els tallers comparteixen un programa comú de pràctiques i visionats de fragments de pel·lícules, articulat cada any entorn d'una qüestió cinematogràfica diferent. L'any acadèmic 2010-2011 s'ha dedicat a la filmació del personatge.

    Web 2.0 i 3.0
    Vídeo

    Educació artística Tecnologia Web 2.0 i 3.0

    • Data 2007
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Cultura audiovisual, Tecnologies / Tecnologia / Informàtica

    Les webs estan en un procés d'evolució constant. "Bit@bit" parla, en aquesta ocasió, de com s'ha arribat a les webs interactives. Les primeres webs 1.0 eren molts simples i estàtiques. Estaven fetes amb llenguatge HTML i totes es basaven en la relació client-servidor. El fet que cada vegada hi hagi més velocitat a internet, que la gent s'hi connecti des de qualsevol lloc, que aparegui el programari lliure i que els ordinadors siguin més potents ha portat les webs 2.0. La web 2.0 és interactiva i permet la participació de l'usuari, més enllà de la relació client-servidor, en fòrums, xats, introduint-hi vídeos, creant-hi espais personals... L'evolució cap a la web 2.0 també ha estat possible gràcies a les noves tecnologies web com l'AJAX, que és l'Asynchronous JavaScript and XML, el Macromedia Flash i el Ruby on Rails. Per tot plegat, el panorama a internet està canviant molt i la clau és, i cada vegada ho serà més, la interactivitat. Tot això ha portat al fet que la nostra eina de treball ja no sigui l'ordinador "desktop" o "laptop", sinó el "webtop", o sigui, les aplicacions que es poden fer servir en xarxa. Aquesta evolució constant s'acabarà traduint en la web 3.0.

    Prevenir les infeccions respiratòries
    Vídeo

    Tutoria Ciències naturals Prevenir les infeccions respiratòries

    • Data 2008
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Tutoria, Biologia

    El programa "Salut!" parla, en aquest capítol, d'infeccions respiratòries com els refredats, la grip, la legionel·la, la síndrome de Reye o la tuberculosi, i dóna consells per prevenir-les. Les infeccions respiratòries són molt freqüents i cada any afecten un gran nombre de persones de totes les edats. Les més comunes són la grip i el refredat, unes malalties que són lleus per a la majoria de gent, que no necessiten tractament, però que són molt molestes. S'agafen quan es tenen baixes les defenses de l'organisme, i obliguen a frenar el ritme de vida habitual. Altres malalties respiratòries són molt més greus i alguna, com la tuberculosi, tenen una incidència cada vegada més gran. Però moltes d'aquestes afeccions es poden prevenir i per fer-ho cal conèixer quins són els factors de risc i com protegir-se'n. La infermera Magda Tarrés visita la Cerdanya, on, entre altres objectius, comprova com els esquiadors de Masella es protegeixen del fred i eviten els refredats. La doctora Montserrat Baré s'endinsa al metro de Barcelona, un indret amb moltes possibilitats de contagi víric per metre quadrat, per descobrir quina prevenció en fan els usuaris habituals. Tot seguit, visita una escola bressol de l'Eixample per saber com es treballen els hàbits entre els infants per evitar contagis. La doctora també parla de la tuberculosi amb l'Anna, ja que ella, el seu marit i el seu fill van patir la malaltia fa tres anys. I el doctor Jordi Schlaghecke entra en una residència d'avis de Molins de Rei per ajudar a reduir les possibilitats de contagi tant dels residents com de les cuidadores sanitàries, un col·lectiu amb molts factors de risc pel que fa a malalties respiratòries. El doctor també visita unes torres de refrigeració, un indret on es pot originar la legionel·losi. Per això, la protecció contra la legionel·la exigeix un manteniment molt acurat d'aquestes instal·lacions. Alguns dels consells més importants per prevenir les infeccions respiratòries són mantenir les defenses en forma, tapar-se la boca i el nas en tossir o esternudar, rentar-se les mans sovint, fer servir mocadors de paper, ventilar l'habitació on hi ha algú malalt, vacunar-se anualment de la grip si hi ha un risc elevat de complicacions o de transmetre-la i, en cas de patir-la, no fer us d'antibiòtics perquè són ineficaços davant dels virus.

    Números notables
    Vídeo

    Ciències socials Matemàtiques Números notables

    • Data 2006
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Matemàtiques aplicades a les ciències socials, Matemàtiques, Filosofia i ciutadania / Història de la filosofia

    "Dígits" repassa, en aquest capítol, alguns números famosos, com el número pi, el número e o el número i. També repassa què són els números naturals, els enters, els racionals, els irracionals i els reals. Els primers números van ser els naturals, és a dir, l'1, el 2, el 3... El més important de tots és l'1, perquè, si no hi fos, els altres números tampoc no hi serien. A l'edat mitjana, el matemàtic àrab Al-Khwarizmi va introduir un número singular: el zero. Originàriament procedia de l'Índia, on en deien "sunya". Els àrabs el van anomenar "sifr". D'aquí provenen les dues paraules actuals "zero" i "xifra". Al Renaixement, el món dels números consistia en els naturals, els negatius i el zero. Tots junts formaven els números enters. I amb els fraccionaris, constituïen els números racionals. Els números com l'arrel quadrada de 2 s'anomenen irracionals. Juntament amb els racionals formen els anomenats números reals. Hi ha números especialment rellevants, com el número pi. Pi és la constant que apareix en el càlcul del perímetre i de l'àrea d'un cercle. També apareix en els càlculs geomètrics relacionats amb el cercle. Per exemple, a les figures de l'el·lipsi, l'esfera, el cilindre, el con... Pi també es troba en nombroses fórmules de la matemàtica i de la física. Avui dia, els ordinadors l'han calculat amb una precisió de més d'un bilió de dígits, però mai no se n'ha trobat un patró, ni se'n trobarà cap. A la recta numèrica, prop de pi hi ha un altre número remarcable: e. Del número e se'n coneixen també milions de dígits i apareix en diverses fórmules matemàtiques. El número e té a veure amb l'evolució de fenòmens que creixen a gran velocitat, a la velocitat dita "exponencial". D'aquí el nom "e". Les arrels quadrades també es poden fer amb números negatius, però el resultat és un número que no apareix a la recta numèrica, no és un número real. El filòsof francès René Descartes li va posar el nom de número imaginari, número i. Els números imaginaris apareixen en nombrosos camps de l'enginyeria i la física, l'automàtica, la cartografia, l'electromagnetisme, la mecànica quàntica... Es representen amb l'ajut d'una recta perpendicular a la dels reals. El matemàtic suís Leonhard Euler va crear una equació que aplegava els números 1, 0, pi, e i el número imaginari.

    Dimensions de l’Univers
    Vídeo

    Ciències socials Matemàtiques Ciències naturals Dimensions de l’Univers

    • Data 2004
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Ciències per al món contemporani, Matemàtiques, Física, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

    L'Univers té unes dimensions que a nosaltres, habituats a les mides de la Terra, ens resulten incomprensibles. En certes èpoques de l'any, a la constel·lació d'Andròmeda, es pot apreciar un petit núvol entre les estrelles, com una feble estrella borrosa. És l"M 31'. L'M 31 és una galàxia gran i lluminosa. Per això es pot veure a ull nu, tot i que és més lluny que altres galàxies més pròximes però més petites. La llum viatja per l'espai a 300 mil quilòmetres per segon. Això fa que tardi un segon i un quart, aproximadament, per arribar des de la Lluna. I per arribar des del Sol tarda 8 minuts. Per arribar des de la galàxia d'Andròmeda, la llum tarda més de 2 milions d'anys. Per tant, les imatges d'aquesta galàxia van originar-se fa més de 2 milions d'anys, quan aquí a la Terra a penes començaven a existir els primers humans. La galàxia Andròmeda és una galàxia molt semblant a la nostra. La Via Làctia està composta per cent mil milions d'estrelles. Una d'aquestes estrelles és el nostre Sol, situat cap a la perifèria. Des del Sol fins al centre de la galàxia, la llum tarda 33 mil anys. Des dels telescopis instal·lats al Hawaii -els més grossos del món- s'han estudiat els astres més llunyans que es coneixen. Es tracta d'un quàsar, és a dir, d'una galàxia molt energètica. Al seu voltant hi ha un núvol d'hidrogen que encara no s'ha condensat per formar estrelles o altres quàsars. Aquest embolcall d'hidrogen pertany a l'època fosca. A l'època en què encara no hi havia ni estrelles, ni quàsars. És a dir, poc després del Big Bang, del gran esclat del naixement de l'Univers. Aquest quàsar és, doncs, un dels objectes més llunyans de tots els que es coneixen. La seva llum tarda 13 mil milions d'anys a arribar-nos. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns. Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.

    Història de la Lluna
    Vídeo

    Ciències socials Ciències naturals Història de la Lluna

    • Data 2004
    • Idioma Català
    • Nivell Batxillerat Educació Secundària Obligatòria
    • Àrea Ciències per al món contemporani, Ciències de la naturalesa / Física i química / Biologia i geologia

    No hi ha res com l'espectacle de la Lluna plena. Però, per què hi ha aquest satèl·lit rondant la nostra Terra? Fins fa relativament poc, se sabia força bé com es van formar el Sol i els planetes; fins i tot se sabia com es va formar la nostra galàxia. En canvi, paradoxalment, s'ignorava com es va formar la Lluna, l'astre més pròxim. Una primera hipòtesi deia que, quan es formava el Sistema Solar, la Terra encara no estava del tot densificada, sinó que el seu interior era una massa de matèria fluida rodejada de gas i, per tant, encara no s'havia format l'escorça del planeta. L'alta velocitat de rotació d'aquesta massa va fer que se'n desprengués una part, que aquesta part s'anés separant i que, finalment, es convertís en la Lluna. Però aquesta explicació va ser descartada després d'analitzar les mostres de materials de la Lluna portades pels astronautes. Són materials notablement diferents dels de la Terra. Per tant, els dos astres no poden tenir un origen comú. Una segona explicació, admesa durant molt de temps, deia que la Lluna era un astre errant del Sistema Solar desviat de la seva trajectòria per alguna pertorbació causada per un altre astre. En passar, casualment, prop de la Terra, la força gravitatòria d'aquest planeta la va atreure i va quedar orbitant-la per sempre més. Tanmateix, perquè la Lluna fos atreta per la Terra, les trajectòries respectives haurien d'haver estat molt pròximes, i tots dos astres s'haurien d'haver originat a partir de materials similars. L'anàlisi dels materials lunars apunta, de nou, que aquesta explicació tampoc no és acceptable. Una tercera explicació és que la Lluna es va formar al mateix temps que la Terra: que tot plegat es va originar a partir del mateix protoplaneta. Segons això, la massa original s'hauria dividit en dues parts i s'hauria creat, alhora, la Terra i la Lluna. Però, de nou, la diferència de composició dels dos astres ho invalida. La Terra, per exemple, té tres vegades més de ferro que la Lluna. Actualment, gairebé tothom està d'acord que la Lluna va ser un astre intrús que per ben poc no va malmetre el nostre planeta. Fa quatre mil cinc-cents milions d'anys, quan el protoplaneta Terra s'anava densificant, tenia l'eix de rotació perpendicular respecte del pla de l'òrbita al voltant del Sol. Els dies i les nits se succeïen cada 6 hores i mitja, en lloc de les 24 hores actuals. Aleshores, inesperadament, procedent de la zona dels asteroides, va aparèixer la Lluna i va impactar contra el protoplaneta. Com a conseqüència del xoc, l'eix de rotació de la Terra es va inclinar fins als 23 graus actuals; els dies i les nits es van fer més llargs i la Lluna es va trencar a trossos. Part de la seva matèria va enriquir la Terra. Les restes van quedar orbitant-la, però es van anar densificant fins que van conformar la figura esfèrica i van tenir una escorça sòlida. Després, els impactes de meteorits i d'asteroides menors formarien els cràters que la caracteritzen. És la història...

    Total 10 resultats
    per pantalla
    Pantalla de 1

Àrea professorat

Programació educativa